NERVIOSISME A MADRID? SI

ESTAN NERVIOSOS I DIUEN BAJANADES

Podria començar per el Sr. Pere Navarro, està nerviós, molt nerviós, i no para de dir ximpleries i bestieses, però, fins i tot, fa riure. Aquests dies ha deixat anar unes quantes perles, les aniré comentant i veureu que, si no fos tan patètic, realment faria riure.

Diu: Els informes del Sr. Margallo no fan res més que intentar la divisió dels catalans, amb això estic d’acord, però, després ho compara amb la ANC i llavors ja no puc estar d’acord, ja que no se semblen ni en el color del paper.

Diu que no hi hauran mes inversions d’empreses foranies, ja que s’ho estan pensant molt seriosament abans de decidir invertir un sol euro a Catalunya sense saber que és el que realment passarà i què, per tant, paralitzen els seus plans d’inversió al nostre país.

Be, dons si critica el Sr. Margallo per dir això mateix, no me lliga; o be està d’acord o en desacord però ambdues coses a l’hora no.

 Encara què, per altre banda, quan diu això, resulta que és coneix la noticia de que tres grans multinacionals com son H&M, FERRARI i AMAZON, estan disposades a invertir un munt de milions a Catalunya i, segons sembla les deliberacions estan prou avançades. No te remei aquest home

*************

A més a més li creixen els problemes interns. Fins i tot un home del seu partit (PSOE) el que va ser President de Madrid, el Sr. Leguina, diu que el PSC ha agafat una deriva que tan sols el pot dur a desaparèixer de l’escena política. Un altre plantofada Sr. Navarro, i li diu un “amic”.

L’esmentat Sr. Leguina, com avui dia quasi tots els socialistes quan parlen de Catalunya o dels catalans, deixen anar algunes perles que no tenen desaprofitament  i si  no s’ho creuen vegin que diu el Sr. Leguina: “Quan veig el Sr. Mas a televisió el veig com Mickey Mouse fent d’aprenent de bruixot a la pel·lícula Fantasia”  No me direu que no es una perla. No es pot fer més el ridícul i a més a més, jo li diria que se’n riu d’un President de Catalunya, que, al menys fins ara, encara es el màxim representant de l’Estat a Catalunya. I no passa res.

Aquest senyor també acusa al Sr. Rodríguez Zapatero de ser el culpable del que passa a Catalunya, segons ell, Zapatero va alentir els nous Estatuts i això va comportar tot l’enrenou d’ara. No direu que no es brillant.

*************

Un altre que ho fa fora del test, ja m’enteneu, el President de les Corts d’Aragó, el Sr. José Angel Biel Rivera, demana que es requisin les urnes del dia 9 de novembre per evitar que fem la consulta, suposo que voldria que vingués l’exèrcit, a requisar les urnes. A més a més és permet donar la solució al problema de Catalunya; segons ell és una qüestió de tenir paciència i, en tot cas, aplicar la llei. Per el que és veu ha inventat la sopa d’all, lo de tenir paciència és el que fa l’ínclit Mariano Rajoy, es a dir, fer veure que no passa res i que ja ens barallarem entre nosaltres i lo d’aplicar la llei, ja fa besa de tant sentir-ho, que no home que no, que ho farem be, no pateixi.

************

El Ministre Sr. Margallo, jo el tenia per un home intel·ligent, amb una base cultural extraordinària, un home d’idees clares, de visió de futur, demòcrata, en fi, un home ben preparat per aquest càrrec, tal vegada un dels pocs ministres que realment semblaven preparats, però ja m’ha fet canviar d’opinió, després de tots el informes que ha anat enviant a les ambaixades espanyoles, crec que ha renunciat a la seva intel·ligència i a passat a ser “la voz de su amo” El què demostra que segueixen estan nerviosos tots, perquè intel·ligent ho es.

No obstant, el Sr. Margallo, fent gala de la seva, innegable intel·ligència, en el seu darrer informe, ple de plagues bíbliques, de que anirem a parar a un altre galàxia, que serem uns paries del mon, que ens trauran de la UE., que perdrem el 20% del PIB, etc. etc. ha fet un gir, no pot oblidar que es llest, i a reptat al Govern de la Generalitat a debatre aquest informe amb dades empíriques i demana un “alto el foc” verbal amb el tema del sobiranisme. Doncs be, els partits sobiranistes, han acceptat el repte i li demanen que vingui al Parlament per debatre el seu informe i totes les moltes estupideses que han anat dient els seus correligionaris, però encara està per veure si vindrà ell al Parlament o, com sembla ser, enviarà qualcun dels seus funcionaris del Departament. Ja veurem en que queda tot això, però, al menys, te com una petita escletxa per on podríem, al menys, tractar de tu a tu, el tema de la consulta i de la independència lo que ja seria molt, no deixa de ser un petit indicador que, al menys, ja no es tot NO,NO, alguna cosa es mou a Madrid.

****************

 Per altre banda, i seguin amb el fil de que estan molt nerviosos, hi ha tres diaris de Madrid, La Razón, El Mundo i ABC, evidentment grans catalanistes i que ens estimen molt, moltíssim, tant que demanen, descaradament que el govern actuï sense més demores, i quasi deixen caure que si es necessària la Guardia Civil o l’Exercit doncs que endavant. També demanen que la ANC sigui dissolta. La veritat es que estan molt nerviosos.

*************

Però nosaltres a la nostre, poc a poc i bona lletra, anem carregant la nostre motxilla de raons, de negatives, de menyspreus, d’amenaces, i quan sigui ben plena, llavors serà el  moment de enviar a tots aquests ministres, directors generals, alts funcionaris, i directors de diaris plens de mentides, a pastar fang i declararem la independència del nostre poble. No oblidem que tenim un líder en el que molt pocs hi creien i que ha demostrat que es un  líder ferm i que no fa ni un  pas enrere. Endavant PRESIDENT. Sense por, no gosaran fer-li res, darrera nostre, encara que no ho sembli, tenim Europa i deixaran que Rajoy i els seus cometin cap barrabassada.

He volgut afegir unes paraules del nostre President que crec que amb una gran ironia van respondre al Ministre Garcia Margallo, dient-li que "Com que Espanya es una unidad de destino en lo universal dons ja existia abans del -Big.bang- i per això poden dir qui estarà per els segles dels segles voltant per l'espai sideral"  La veritat es que lo de la unidad de destino... que ja m'ho deien a l'escola i que mai mai entendre que volia dir, m'ha fet gràcia i per això m`he permès de fer aquest afegitó a l'escrit. Perdoneu els que ja l'havia-ho llegit.

VISCA CATALUNYA LLIURE

SEMBLA QUE SI; S’HAN TORNAT BOJOS

SEMBLA QUE SI; S’HAN TORNAT BOJOS

Començaré amb unes declaracions del Secretari General del PSC, Sr. Pere Navarro, en les que diu que el fet de que cada dia hi hagin noves desercions en el “seu” partit (veritablement sembla que sigui seu) son degudes a la crisi econòmica, és a dir, els que marxen ho fan perquè no poden pagar les quotes d’afiliats. ¡Home! Rebaixa les quotes i no marxaran. Encara que això seria en va, ja que marxen alguns càrrecs importants del partit, que no crec que tinguin problemes econòmics, si més no, com per deixar de pagar les quotes i puc citar personatges de la vida política com poden ser el Sr. Ernest Maragall o el Sr. Toni Comin, a més d’altres que no cal citar.

No serà, Sr. Navarro, vostè mateix, la seva persona, el que els fa marxar?. No serà la manca de confiança en el seu projecte de partit, en el seu abandonament de les arrels catalanes del seu partit i que vostè menysprea sempre que te oportunitat? No serà que no hi ha qui entengui el seu projecte “federalista”? No serà la seva incondicional servitud vers el PSOE? Potser que hi penses clarament, amb la ment oberta i llavors entendria que no son tan sols els diners, que hi ha altres evidencies, altres motius, altres raons o motivacions que fan que aquest degoteig de afiliats.

Ara ha sortit dient que un altre partit, Esquerra Republicana de Catalunya, va  contra del PSC i gosa dir això, sembla que degut a que una bona part dels afiliats del PSC marxen esfereïts, aterrits, horroritzats del que fa el PSC i van a parar a ERC. Be, ja no recorda quan vostè i el seu Partit PSC eren tan amics amb ERC, amb el Sr. Carod Rovira, que van arribar a formar govern, posant com a President el Sr. Montilla, en contra del Sr. Mas que era qui havia guanyat les eleccions. Ja no ho recorda això? Te mala memòria. Li recordo, en deien el “govern tripartit”. Llavors, com que el vent bufava a favor, tot eren flors i violes, però ara, com que li toquen el crostó per no saber ser al seu lloc de debò, ara son enemics. La veritat es que fa pena la seva patètica persona cada vegada que surt a fer alguna declaració. És que no n’encerta ni una sola. Veritablement es de bojos

**************

La Senyora Soraya Sáenz de Santamaria, per el que sembla, ja ens ha concedit la independència, doncs l’altre dia va fer unes declaracions respecte al desgavell que han muntat de nou amb la nova legislació referent al riu Ebre, una espifiada més d’aquest govern, i te la barra de voler defensar amb arguments que son total i absolutament fora de lloc aquesta nova bajanada amb referencia al Pla Hidrològic del riu Ebre, però se li escapa, te un lapsus freudià, i diu en un tuït que “Ha sido aprobado el Plan Hidrológico de la parte española del Ebro”  L’altre part del riu NO ES ESPANYOLA, es catalana i per tant, si no és espanyola és perquè pertany a Catalunya, i si no fóssim independents diria, en tot cas, de la part de la C.A. de Catalunya, però ¡NO! No en parla d’això, per tant, segons les seves paraules ja tenim la independència tant somiada. Veritablement es de bojos.

****************

Tal i com vàrem veure publicat,  més d’una trentena de Jutges de Catalunya van firmar un manifest en favor de la consulta per decidir el futur de Catalunya i indicaven, raonadament, que podia ser autoritzada sense cap tipus de problema i dins del marc de la Constitució. Aquests valents Jutges, han rebut bufetades fins i tot en el carnet de identitat i mai millor dit, ja que un diari de la caverna mediàtica ha publicat els DNI d’aquests Jutges. I jo me pregunto: Un diari te accés a arxius de la policia on estan registrats els DNI de tots els espanyols? Un diari pot publicar el DNI de cap persona, no ja d’un Jutge,! No¡ de qualsevol espanyol? Això es pot tolerar? I la Fiscalia perquè serveix? Es que no es un atac inacceptable a la privacitat personal? Es que no és pot definir com un delicte contra la intimitat?. Doncs be, la Fiscalia, hores d’ara no ha fet res, sembla que estan tan absorbits per el tema del Barça que no tenen temps per coses de tan nímia importància. Veritablement es de bojos.

************

L’aeroport de Castelló, l’aeroport sense avions, l’aeroport que te un furat patrimonial de mes de 65.000 milions d’euros, l’aeroport que pesi a no tenir ni avions, ni passatgers, ni possibilitats de que aterri cap avió, mantén, això si, un equip format per un cap de manteniment, tres subordinats i tres treballadors, que cobren mensualment i segons diuen al voltant dels 6 milions de euros anuals entre tot l’equip. Doncs be, aquest aeroport, somni megalòman del Sr. Fabra, ara volen encarregar la seva posta en funcionament i la seva gestió a una empresa canadenca anomenada SNC-Lavalin, que tan sols està a la llista negra del Banc Mundial per corrupció, per suborns, amb infinitat de causes judicials pendents. I esta clar, es allò de “Dios los cria y ellos se juntan” si veiem la quantitat de temes de corrupció del PP a València, cas Gürtel i d’altres, entendrem que intentin donar la gestió d’aquest simulacre d’aeroport a una multinacional quebequesa d’aquesta categoria, potser així pugui caure alguna que altre comissió. Veritablement es de bojos.

****************

Un altre de inversemblant, jo sempre havia vist que els toreros destacaven per el seu valor i per el domini del dit “arte de Cúchares"  i no tenien, en general, cap tipus de estudis mes enllà de les quatre regles i algun d’ells ni tan sols això, lo qual no ho dic com a demèrit, tan sols ho faig constar. Doncs be, sembla ser, segons un diari ben informat i que fa gala de les seves primícies, més o menys contrastades com es El MUNDO, hi ha un torero que ha estat anomenat professor universitari, si, si, ho han llegit be, es tracta de EL JULI, el Sr. Julián Lòpez Escobar, el qual se’l disputen Universitats de la categoria de la Complutense de Madrid, la Universitat de Salamanca, la Universitat de Màlaga i tal vegada alguna més. I quina docte matèria acadèmica impartirà aquest “matador”? doncs sembla ser que son dos: CULTURA TAURINA i METODES DE MOTIVACIO PER ESTUDIANTS. I els recomano, si tenen oportunitat sentir alguna entrevista que han fet a EL JULI, (es poden trobar a youtube) no tenen desaprofitament. Veritablement es de bojos.

************

El ínclit i mai prou ben ponderat Sr. D. José Antonio Monago Terraza, President de Extremadura, ha aconseguit mitjançant els serveis de la Conselleria de Economia de la seva Comunitat Autònoma, un sistema de balança fiscal segons el qual Catalunya, no sols no es solidaria, no es donant de recursos per el fons comú, no te cap tipus de greuge fiscal, no, segons ell, Catalunya es la primera Comunitat Autònoma en el ranking de perceptors de diners públics amb més de 4.300 euros per habitant. Dons be, això no es el pitjor, es encara més aberrant que el propi ministre Montoro l’hagi avalat, donant-li suport, encara que en honor a la veritat, i d’una manera subtil, sense escarafalls, la Vicepresidenta del Govern ho ha matisat dient que quan s’acosta un canvi de format en la finançament de les CC.AA. totes escombren cap a casa. No obstant voldria recollir les paraules del nostre President referides a aquest tipus de manipulació i que li  pregunta el Sr. Basté en l’entrevista que li va fer fa pocs dies referent  a la seva opinió envers el que diu el Sr. Monago i diu així: “La ignorància es molt atrevida”, Realment me reafirmo. Veritablement es de bojos.

Ho veieu com no podem pertànyer a un país de bojos? No hi ha altre camí, no hem de marxar, no, hem de fugir i com mes aviat millor.

Es què s'han tornat bojos?

QUE S’HAN TORNAT BOJOS?

Darrerament estem assistint a un seguit de declaracions, de situacions kafkianes on s’insulta sense cap tipus de temor, amb una obscenitat manifesta en les paraules i en els fets. Però què s’han tornat bojos a Espanya?.

Al Parlament la Sra. Cuevas del PP es permet dir, sense cap mirament que hi ha entitats que és dediquen a: “explicar la historia de manera gens imparcial i esbiaixada i insultant al bàndol que va guanyar la guerra”  i això per replicar a la proposta de celebrar la data del exili republicà. Al·lucinant.

***********

El Sr. Vidal-Quadras presenta el seu partit VOX a Catalunya i ataca amb la mateixa duresa el sobiranisme català, cosa lògica en ell i el seu tarannà , que al PP, el seu ex-partit fins fa quasi diria que ahir i, és graciós però, naturalment, és fa anomenar Alejo Vidal Quadras, per dir “Catalunya va cap a la ruïna. Havia de ser un gegant pròsper i si fos independent seria un estat pària circulant pel món buscant el seu lloc” i dit això és queda tan satisfet l’home. No dona cap tipus de raonament seriós.

No parla de la economia, no aclareix el perquè de la insatisfacció del catalans vers Espanya, no diu res més que Espanya es indissoluble segons la Constitució, que el gran error son les CC.AA. que és un sistema que no pot ser finançat i que ha de ser eliminat, encara que, això si, accepta dues autonomies, Catalunya i el País Basc, en que quedem?. Es a dir una sèrie d’incongruències i incoherències que sembla, fins i tot mentida, en boca d’un senyor que és realment intel·ligent i amb un bon bagatge intel·lectual.

*************

Per altra banda tenim també la sessió del Congrés on s’ha debatut, la demanda del Parlament Català per fer una consulta al poble respecta a decidir el seu futur, per el dia 9 de novembre d’aquest any i que instava al diàleg per consensuar aquesta consulta. Doncs be, qui creieu que ha estat el partit que ha dut la veu cantant, el PP?, el PSOE?, NO, ha estat UPyD de la Senyora Rosa Diaz que te la enorme quantitat de 5 diputats d’un total de 350. Aquesta diputada fen gala del seu anticatalanisme ha aconseguit que els 186 diputats del PP, i els 110 del PSOE/PSC, amb algun més, rebutgessin la proposta, amb un total del 86% de la Cambra.

I hi han dues coses que me fan mal al cor, per una banda que els diputats del PSC, fent us de la seva servitud al PSOE, i per tant essent uns botiflers respecte a la seva Pàtria, a Catalunya també amb votat a favor de UPyD, amb lo qual s’han alineat amb ideologies tan “properes a ells” com son les del PP i l’esmentat partit de Rosa Diaz.

L’altre que m’ha fet mal han estat les paraules del Sr. Rubalcaba (PSOE) que després d’haver votat a favor de la proposta ja tan esmentada, ha tingut la cara dura de dir “no jugarem al gat i la rata mai més i no tornarem a acceptar més trampes parlamentàries”  Com si els haguessin obligat a votar o els haguessin enredat, engalipat, d’alguna manera. No, Sr. Rubalcaba eren total i absolutament conscients del que feien axis com els diputats del PSC que en sortir de la Càmera explicaven: “Avui ens cruixiran. Això tindrà un cost per a nosaltres perquè, encara que hem votat el mateix que al Parlament de Catalunya, es dirà que fem seguidisme d’ UPyD. Però no es tornarà a repetir”. I està clar que no es repetirà, si no hi haurà cap més debat amb aquest tema.

*****************

A quina més grossa: El Comissionat de la Marca Espanya, el Sr. Carlos Espinosa de los Monteros, ha respost al periodista alemany Hans-Günter Kellner que “es bo que els nens no sàpiguen qui era Franco” Vistes declaracions com aquestes no es rar veure que un Sindicat que s’auto nomena Manos Limpias, encara que no crec que les tinguin massa netes, es permet demanar ficar a la presó al President de Catalunya, elegit democràticament per els catalans i elegit LEGALMENT, mitjançant les eleccions autonòmiques a Catalunya, acusant-lo de nazi. Ells que defensen els crims de en Franco. No m’ho puc creure, és que és de bojos.

*************

Per acabar d’adobar la situació, gràcies a la actuació del soci del Barça Jordi Cases, demanant que el President Rosell fos investigat per apropiació indeguda en la modalitat de distracció. Doncs be; el Sr. Cases va retirar la seva denuncia, encara que el mal ja estava fet, però la Fiscalia va seguir endavant i va imputar al Sr. Rosell, cosa que el jutge Sr. Ruz, a comptes de trigar, com sempre fan, uns quants mesos per estudiar si la acceptava o no, quina casualitat, ves per on, la va acceptar el mateix dia.

 I ara, a petició del mateix Fiscal Sr. José Perales ha acceptat imputar el FC Barcelona i, aquesta vegada, també sense pèrdua de temps, acusant-lo d’un presumpte delicte fiscal per el cas Neymar, ja que segons ells dos, hi han indicis de haver simulat contractes diversos per evitar de pagar a Hisenda 9,1 milions d’euros. Doncs be, el que dic es cert d’acord amb la legislació d’avui,  si el jutge s’ho proposa podria arribar a clausurar el CAMP NOU, les seves instal·lacions i per tant la suspensió de les activitats socials, es a dir: Ens farien fora de les Competicions. I no podríem seguir cridant al minut 17 de cada partit IN, INDE, INDEPENDENCIA, i crec que per això patim i patirem aquesta persecució política i judicial.

Doncs be, i això es inversemblant, fins i tot el tan anomenat sindicat Manos Limpias, ha presentat una querella i que quedarà incorporada al procés com acció popular si dipositen una fiança de 45.000 euros, ja que el Jutge considera que hi ha prou indicis per admetre la querella també contra el Sr. Bartomeu i el Sr. Faus, així com el pare de Neymar i, naturalment, el Sr. Sandro Rosell. I no s’ho perdeu, el mateix jutge, que és el que no te gaire feina, amb el cas Bàrcenas, Gurtel, i algun altre petitet, ha demanat al Advocat de l’Estat que es personi a la causa si considera que s’ha danyat l’interès públic. El que no se és d’on treuen tants diners per personar-se en tants i tants processos judicials com ho fan, això val una fortuna. Segueixo dient que és de bojos.

Per tot això, demanaria al President i a la Junta Directiva la instrucció d’un expedient disciplinari al soci Sr. Jordi Cases, per ser expulsat de soci, ja que amb la seva inconsciència està fent molt de mal al Club, ja que, encara que aconsegueixin sortir-se’n i ens donin la raó, imaginis, Sr. Cases, els milers i milers d’euros que haurà de pagar el Club en advocats, taxes judicials, temps i mals de cap. Gràcies Sr. Jordi Cases per ser l’origen d’aquest embolic.

Cada dia en llegir els diaris i sentir la televisió, no TV3 que amb les seves vagues ja me tenen fart i he decidit no sintonitzar-la fins que decideixin tornar a la feina, veig, me sembla, oloro, un tuf de anar, en tot el possible en contra de Catalunya, com si hagués una, no conspiració, però si una unió de forces polítiques, judicials, etc. per aconseguir vots perquè s’acosten eleccions i ja se sap, anar contra Catalunya i els catalans és un valor afegit molt important a l’hora d’aconseguir resultats.

.

I tot això, al menys a mi, me fa ser més independentista, perquè d’un Estat dirigit per un home que tan sols sap dir NO, NO, NO i NO, què en podem esperar? Doncs això MARXEM ABANS DE QUÈ PRENGUEM MAL i sortim d’aquest atzucac en que ens volen ficar encara que endebades, perquè no ho aconseguiran.

LA POR... QUE VE EL “PAPUS”

LA POR... QUE VE EL “PAPUS”

Jo no se que fer, tinc por, ho reconec, perquè tot allò en que jo havia posat les meves esperances de aconseguir ser un home lliure, dins d’un país lliure, me les estan llevant, si llegeixo els diaris trobo amenaces, discursos apocalíptics. I si en lloc de llegir els diaris entro a les xarxes socials a internet, llavors veig, fins i tot, les cares de les persones que m’intenten fer por  ! quines cares!  Déu meu. Totes les plagues d’Egipte, que ens diu la Bíblia, no son res en comparació a tot el me passarà si segueixo creient que puc arribar a ser un home lliure, dins d’un país lliure i INDEPENDENT.

Si escolto al President del Govern espanyol, li estic agraït perquè ell tan sols es limita a dir que NO seré mai lliure, i ja es gruixut això, però sempre me queda l’esperança que, algun dia, especialment si perd les properes eleccions, tal vegada, pugui acceptar alguna cosa al meu favor.

Si escolto al Sr. Durao Barroso, ja comencen les amenaces, que si no podré seguir a Europa, no sabia que, per el què és veu, poden retallar la geografia, és a dir, la terra, a la seva conveniència, perquè, que jo sàpiga, me poden deixar fora de la UE, !però d’Europa¡ com ho faran?.  Si no és que ho retallen del mapa. Be, per altre banda sembla que hi ha altres països que no hi son a la UE i sembla que no els hi va tan malament. Encara que jo crec que podria ser que hi perdessin més a la UE que al meu petit país i per tant això no arribes mai.

També sento a dir que no podré tenir com a moneda el EURO, dons que jo tingui noticia no hi ha cap país europeu que sense ser de la UE no pugui mantenir el EURO com a moneda pròpia i si no pot ser doncs intentarem arribar a un acord amb Andorra i com que allà el tenen... doncs això.

També he sentit dir a la Sra. Alicia Sánchez-Camacho, que a Catalunya no hi ha llibertat, doncs, Sra. Alicia, per això volem marxar de Espanya, per tenir la llibertat que, vostè mateixa, reconeix que no tenim. Tan difícil es d’entendre això? Volem poder decidir el nostre futur com a persones, com a país, i per això volem poder fer una consulta o referèndum per saber si som molts o pocs els que volem independitzar-nos i si som molts doncs procedirem a estudiar la millor solució possible per arribar a un acord amb tots vostès.

També he sentit, Bufff... quina por, que hi ha algun que altre militar que pretén enviar-nos els tancs i l’exercit, l’aviació, la marina, en fi tot l’arsenal i jo pregunto perquè? Per trencar les urnes? Per evitar que sortim al carrer amb un arma tan forta com és una papereta de votació democràtica? Es veritat que fan por. !Alerta que podríem envair Espanya amb paperetes de votació¡ Però que dic, llavors els que tenen por son vostès que volen entrar amb les tropes. Al, ai que no ens entenem.

També he sentit dir a la Sra. Rosa Díez, que el què han de fer es aplicar  l’article 155 de la SACROSANTA CONSTITUCIO per fer fora els drets de la nostre autonomia i al nostre President, elegit democràticament. NO ho entenc. !!! Si tan sols volem poder votar per saber el que volem¡¡¡ Es increïble.

Com diu el nostre President, no volem ser enemics ni adversaris, volem ser bons veïns que s’ajuden i son amics, per això no volem acceptar cap cop de ma, volem que ens deixeu fer el referèndum i llavors saber que és el que vol la majoria del poble català. De manera pacífica, natural, sense estridències, com es fa en el mon democràtic i civilitzat. No se si ho saben, tan sols és necessària la voluntat política per acceptar-ho, res més. Si fins hi tot mes de una trentena de jutges els hi diuen, i alguna cosa deuen de saber, per la seva carrera judicial i els seus coneixements jurídics, que la consulta/referèndum hi cap dins de l’actual Constitució. Doncs no fem més paperots i autoritzin-la, d’altre manera s’estan ficant i ens hi ficant a nosaltres en un atzucac que no se com en sortirem i algú pot prendre mal sense voler.

La veritat es que després de tantes amenaces, de tantes plagues apocalíptiques, després de tants ensurts que semble que patirem, doncs JA NO TINC POR. Jo crec en la DEMOCRÀCIA axis en majúscules, crec que la SACROSANTA CONSTITUCIO és pot canviar, !ah¡ per cert, aquests que tan la defensen ara, no la van votar en el seu moment, clar que llavors no manaven ni tenien possibilitats de fer-ho.  

Per tant compatriotes catalans, NO TINGUEU POR jo ja no en tinc he vist que quant més ens volen fer por, quant ens volen enviar “el papus”, l’home del sac, més clar veig que els que de debò tenen por son ells. Tenen por de que marxem i no puguin seguir aferrats a la mamella, que tota Europa, quan sigui el moment, ens reconegui com a nació sobirana. Tenen por de perdre els 19% del PIB. Tenen por de la seva economia que indefectiblement anirà avall. Tenen por de perdre la “cèlebre solidaritat” a que ens obliguen de fa anys i panys. Tot això els hi fa por.

Si el fet de marxar de Espanya no els hi fes mal a ells i tan sols a nosaltres ja fa temps que ens haurien fet fora, no tingueu cap dubte, ens necessiten i per això no volen que marxem, han de seguir esprement la mamella per poder mantenir les seves ànsies de glories efímers, el seu ridícul afany de notorietat, amb obres faraòniques que no serveixen per res, aeroports sense avions, línies de ferrocarril AVE que no tenen passatgers, amb estacions fantasmes, per tot això es per que el no ens volen deixar marxar, es per això que ens necessiten i aquest és el principal motiu dels repetits NO, NO, NO, del Sr. Rajoy i totes les amenaces dels seus satèl·lits i, no ho oblidem, també de la oposició PSOE. Que el Sr. Rubalcaba, el Sr. Guerra, el Sr. Gonzalez, la Sra. Susana Díaz,  etc. també i tenen molt a dir. Que no us penseu que perquè son socialistes estan al nostre favor, !!NO¡¡, ells el que volen es mostrar que son contraris al PP i ens volen entabanar, amb no se ben be què, d’una Espanya federal, de la que no saben dir res més ni donar cap tipus de explicació, però no podem oblidar que tan sols son paraules buides de contingut, recordeu el Sr. Guerra dient que havien de pasar el ribot per l’Estatut per deixar-lo com ells el volien, es a dir, sense cap millora per nosaltres.

Be sols me queda dir-vos que JA NO TINC POR i per tant:

VISCA CATALUNYA LLIURE

BALANCES FISCALS

BALANCES FISCALS

 Sols es la meva humil opinió d'algu què no és economista però què intenta veure què diuen uns i altres i treu les pròpies conclusions. Si us agrada i per tant esteu d'acord serà la millor recompensa per aquest català que vol seguir sent tan sols català.

Semblen el tema de més actualitat i la veritat és què tenen la seva importància, encara que la Sra. Soraya Sáenz de Santamaria, digui que hi ha CC.AA. què tan sols volen aquelles què els hi van millor, en clara referencia a Catalunya, jo li diria què, per una banda, la Generalitat de Catalunya publica totes dues metodologies, és a dir, la què ens dona un dèficit fiscal de 16.000 i escaig milions com la què ens dona !tan sols 11.000 milions¡, no importa si volen agafar una o altre xifra, el fet és que Catalunya aporta molt, però molt més del què rep i això és lo important.

Jo l’hi agrairia a la Sra. Santamaria què aquestes mateixes recomanacions les fes al seu correligionari Sr. Monago, que no vol canviar res, ni publicar res, perquè no és vegi què si te una bona situació financera a la seva Comunitat es perquè rep un 27% més del què aporta i, és clar axis és pot vantar de què compleix amb l’objectiu de dèficit fiscal què assenyala Hisenda i és pot permetre abaixar impostos, regalar llibres de text, etc. i en canvi, Catalunya, la Generalitat de Catalunya, és veu obligada a fer retallades en el sistema educatiu, a la sanitat, deixar sense pagues extres als seus funcionaris, per cert els funcionaris estatals no han sofert aquestes dràstiques retallades. retallar els pressupostos de molts serveis públics, però, això si, a Extremadura què no li manqui ni un euro.

Ara el Sr. Montoro com què ja sabia per endavant què si publicava les Balances Fiscals és veurien tots aquests desfasaments què perjudiquen, no sols a Catalunya, també  a Madrid i a les Balears, s’ha inventat amb la col·laboració  del inefable Sr. De la Fuente, un nou mètode què, en el seu dia, el PSOE no li va voler acceptar, i què, segons ell, en un primer moment situava a Catalunya en la zona neutre, o sigui, què ni donava ni rebia més que ningú i això ho deia fa ja algunes setmanes quan, en teoria, fins el mes de març no estarien acabats tots els càlculs. I que ha passat? Doncs què Madrid (PP) i Balears (PP) han protestat, a ells també els hi interessen les Balances Fiscals, ja que son contribuents nets i per tant volen eliminar o al menys rebaixar el percentatge de contribució què surt del repartiment fet al Consell de Política Fiscal i Financera. I està molt clar encara què afavoreixin Catalunya, si ells son afavorits, doncs es un mal menor, que també en sortim afavorits el catalans.

El Ministre Montoro va defensar, obligat per les circunstancies. què qui vulgui pot calcular les Balances Fiscals  ja què el seu ministeri diu què ha aportat totes les dades necessàries per què cada CC.AA. pugui fer els seus càlculs.

La Generalitat ja ho va fer el 2008 i les va presentar el any 2012 i segons sembla no va tenir cap problema per poder fer el corresponent càlcul, per tant no crec què hi hagi cap problema i, fins hi tot, el Conseller Mas-Colell ja diu que es posarà tot d’una a fer-les.

De totes maneres el Sr. Montoro no veu amb bons ulls aquest càlcul, ni el què representa i per tant diu què el model vigent ja està prou be i què en tot cas ha arribat el moment de fer-ne una avaluació, no de canviar-lo, segons el què diu el Consell de Política Fiscal i Financera. Per tant no esperem res de bo, en tot cas intentaran un petit retoc que no sigui acceptable i tenir més munició per seguir atacant Catalunya i no se’n adonen què el què fan i faran es crear uns quant milers més de independentistes.

                                            

Si fem un recull de les dades què presenta la Generalitat de Catalunya el dèficit fiscal amb Espanya es: Si ens atenem al mètode del flux-benefici representa 11.258 milions d’euros i si, per contra,utilitzem el mètode del flux-monetari l’import arriba als 16.543 milions d’euros.

Ara be, podem tenir molt present que Catalunya pateix un dèficit fiscal anual, comptat del 1986 al 2010,  (dates de les què és tenen dades) d’un import del  -8,5% del PIB català calculat amb el mètode del flux-monetari i si el calculem amb el mètode del flux-benefici és del -5.8% igualment del PIB català.

Amb aquest quadre podeu veure perquè no volen què és publiquin les balances fiscals. És tan gran la injustícia, son tan enormes les diferencies entre unes CC.AA. i les altres, què  s’entén  què no les vulguin mostrar. Fixeu-vos be, Catalunya aporta el 8,5% dels seu PIB com a transferències per altres comunitats i en canvi Extremadura va rebre gaire be un 18% del seu PIB en forma de subvencions o com diuen allà de aportacions.

I tot això és perquè el Sr- De la Fuente ara vulgui entabanar-nos amb els seus comptes amb aquest nou model de càlcul, que pesi als seus esforços, segons ha declarat ell mateix: "Pel que coneixem fins ara", ha subratllat preguntat sobre els números de Catalunya, "les balances fiscals reflectiran un dèficit fiscal del 5 i escaig per cent". El que equival als 11.258 milions que diu la Generalitat.

Segons les dades fetes públiques aquest dimarts per Hisenda, la comunitat que va rebre més diners el 2011 va ser Madrid (11.478 milions d'euros), seguida de Catalunya (8.114 milions) i les Canàries(2.283 milions).

I no podem oblidar que tots aquests milions d’euros què ens donen, millor dit ens presten a través del FLA, son préstecs, és a dir, encara què siguin diners nostres, dels catalans, fan veure què ens els deixen i axis ens cobren, a més a més, els interessos corresponents.

Vist tot això encara dubteu de què hem de marxar d’una vegada d’aquest estat, què ens espolia, què ens roba, què ens menysprea, què ens ofega financerament, què vol eliminar la nostre llengua i la nostre cultura?

Amics sols hi ha un camí, VOLEM VOTAR PER PODER DECIDIR SER UN ESTAT LLIURE I INDEPENDENT.

VISCA CATALUNYA LLIURE

EL DESEMBARCAMENT DEL PP A CATALUNYA

DESEMBARQUEN A CATALUNYA

Per sort les hostes del PP van desembarcar a Catalunya sense tancs, ni canons, ni metralladores, encara que si què les duien de forma virtual, sols eren amb paraules, però... renoi... s’hi van lluir, tan la Sra. Cospedal, com la Sra. Sánchez Camacho.

La Sra. Cospedal no duia armes automàtiques però va parlar de matxets què també fan mal i fan por.

La Sra. Sánchez Camacho va tenir la barra de comparar el sentiment d’independència del nostre poble amb la situació del país basc amb la ETA, és necessita mala baba per fer una comparació axis. Ja voldria jo saber si hagués aguantat aquí el què va passar allà. Amb la seva valentia probablement ja seria, al menys, a les antípodes.

Per el demés no podem fer cas d’altres què van parlar ja què son una mica “la voz de su amo” es a dir: tenen un guió i el segueixen de pé a pá.

En quant al ínclit Senyor President del Govern Don Mariano Rajoy Brey, no va dir res. Be, res no és veritat, va fer un bon discurs, el va llegir, no fos cas se li escapes alguna paraula que no fora del guio,  encara què molts esperaven i esperàvem alguna altra cosa, un acceptar què hi ha un problema a resoldre, què, tal vegada es podrien seure i parlar amb el nostre President per xerrar d’alguna cosa més què del temps, jo esperava poder albirar alguna petita escletxa que pugues arribar a donar l’esperança de què, d’alguna manera, podria oferir alguna cosa, tanmateix ja sabem que els catalans la rebutjaríem, però al menys seria diferent del què diu sempre. NO, NO, NO.

Potser fora possible què hagués fet una crida al tan esmentat, per ell, diàleg què sempre en parla però mai arriba. Un diàleg què sembla què tan sols pot ser de si plou o neva, ja que es nega a parlar de, n’hi ha de coses, no us penseu, es nega a parlar de: La consulta, de financiació, de concert econòmic, de l’educació, de la llengua, del article 150.2 de la Constitució, i, evidentment de l’INDEPENDENCIA. Doncs si es nega a parlar de tot això, on és el diàleg?, de què s’ha de parlar?

Dons per això ha vingut a Catalunya? A dir què? Ha vingut a parlar amb els catalans, o ha vingut a parlar de Catalunya a la resta de Espanya, per guanyar vots?

Va dir què tenia un pla “?” quin pla? Dir: NO, NO, NO, Aquest era el seu pla per arreglar el problema? Doncs, sincerament, dubto de què tingués cap pla i també dubto què sigui capaç de pensar-ho, de preparar alguna estratègia què pugui ser de una persona intel·ligent i què, fins ara, ha demostrat què pot ser molt llest, però poc molt poc intel·ligent.

Ara ja ho començo a entendre, va fer com tots els seus, va fer el discurs de la por i no se’n adona què no fa por, què som a Europa, què hi ha democràcia (a Espanya una mica menys), què no és poden tolerar aquests atacs sistemàtics a un poble què vol llibertat i la vol en pau, sense violència, parlant, dialogant, això què tant li agrada pregonar i què no fa mai.

Ara, per desgracia, ja està passant de les paraules de fer por, als fets. M’explico, el seu Ministre Sr. Montoro, què no te cap credibilitat, ha vist que si és publicaven les cèlebres balances fiscals, sortien favorables a les tesis catalanes i independentistes i està clar, això no és pot admetre, doncs be, es treu de la màniga un Senyor, un tal Angel de la Fuente, què s’inventa un sistema de càlcul de les balances fiscals, els hi canvia fins i tot el nom, ara n’hi diu:  “cuentas públicas regionalizadas” I això perquè? Dons per què ha vist què la publicació de les dades reals donen munició (son les seves paraules) als independentistes catalans i si ens donen munició serà perquè son veritat, no?.

Aquest economista de pa sucat amb oli, no el coneixen fora del Ministeri, ja és va oferir a l’expresident Zapatero per la mateixa bestiesa, el mateix nyap i va ser rebutjat. Al menys va tenir una mica mes de sensatesa l’expresident. No oblidem què va ser fundador de C’s, partit amb grans catalanistes com, ell mateix, valencià, com Juan Carlos Girauta, com Jordi Cañas o el mateix Albert Rivera. Si pertanyen a un partit com aquest, poc podem esperar els catalans i què vagi amb compte el propi Rajoy què esta ficant, dins del seu partit, el llop què s’ha posat una pell de xai i és amic del seu Ministre Montoro.

Doncs be, aquest Senyor, suposo què te les dades de fa temps, ja què en quatre dies ja sap què Catalunya queda dins de la mitjana d’Espanya, què no te dèficit fiscal i què, per tant, no cal millorar la seva financiació. !Què n’és de llest aquest economista¡ Noi, allò què als economistes seriosos, els comporta, com a mínim, uns quants mesos d’estudis, de cercar dades, de creuar dades de diferents Ministeris, Comunitats Autònomes, etc. ell, en  quatre dies ja ho te tot fet. Serà imbècil. No te ni idea, però això si, te un  bon avalador que li compra la idea i que es un altre ximplet. Tingueu en compte que Angel de la Fuente, Fundador amb altres de C’s, te perles com aquesta:

"Fa temps que no venia a coses de Ciudadanos (...) Em continuo sentint bastant pròxim a l'invent [Ciudadanos] , hi he estat bastant ficat"... Ángel de la Fuente començava així la seva ponència a l'Escola d'Estiu de Ciutadans 2012, on tot i dir, explícitament, que les balances fiscals són un "coñazo" animava els assistents a combatre el catalanisme: "aviam si aconseguim entre tots una resposta al missatge nacionalista".

O també com aquesta altre:

Va elaborar l’informe “Raons per a un debat. El mite de l’espoli fiscal” per a la Fundació FAES.

La implicació d'Ángel de la Fuente en l'espanyolisme a Catalunya ve de lluny. Abans i tot de la fundació de Ciutadans, Ángel de la Fuente col·laborava amb Ágora Socialista i Socialistas en Positivo -embrió ideològic de Ciutadans- i feia conferències -gener de 2006- sobre "El finançament autonòmic en el projecte de l'Estatut català, per tal de combatre els arguments del catalanisme.

L'any 2007, quan encara no feia un any de la fundació del partit, De la Fuente va dictar als militants i simpatitzants de la Federació de Barcelona de Ciutadans una conferència sobre les balances regionals, al Pati Llimona, amb els mateixos arguments.

Com podeu veure és tracta d’algú totalment imparcial i independent i què estima Catalunya, al menys tant com en Rajoy.

Per si no ho sabeu, un economista de prestigi, i molt poc sospitós de ser independentista, va dir l’altre dia per TV, què els del seu gremi, els economistes, primer demanen què vol el client què surti de l’estudi què han de fer i a posteriori van desenvolupant la tesi de tal manera que el resultat sigui el què el client vol. I això és el què ha fet el Sr. Angel de la Fuente en connivència amb el Sr. Montoro.

Ara, a Valladolid, la impresentable Sra. Alicia Sánchez Camacho, ha dit què Catalunya es la Comunitat què mes diners rep de l’Estat, 19.000 milions y com bona militant del PP MENTEIX, però no sols menteix, es què es contradiu i sols cal mirar les hemeroteques per veure que no fa massa temps deia “Catalunya està infrafinançada, és una autonomia què dona molt més del què rep i què permet què determinades autonomies és permetin donar subvencions, abaixar impostos, etc. i per tant, és un problema què sols fa augmentar el independentisme a Catalunya” Llavors, ara què diu, doncs menteix com sempre i anar seguint el vent que impulsen de la FAES i que en Rajoy i les seves hostes ens van tirant per la cara. No està fent res més que intentar amagar la seva relliscada amb el tema de La Camarga on, per el que se sap, va dir coses què, avui se’n penedeix i no voldria que els hi recordi ningú.

Axis es què ja ho sabeu, no us dugueu a engany. El Sr. Mas i el seu Govern enganya als catalans i els hi fa creure què Espanya els roba i això no es veritat. Ni Espanya roba (està clar qui roba, el Gobierno) ni Catalunya pateix cap tipus de espoli. Tot és un invent maquiavèl·lic dels independentistes de CiU i de ERC. Recordeu aquestes paraules perquè les veureu escrites a la premsa de la caverna més d’una i de dos vegades.

I què hem de fer? Aquí està la gran pregunta.

Dons es molt fàcil, TENIM QUE SORTIR D’AQUESTA ESPANYA QUE NO ENS VOL PER RES MES QUE PER TREURE’NS EL SUC. PER ESCANYAR-NOS I PER QUE ELS “MONAGOS” DE TORN PUGUIN PRESUMIR QUE HO FAN TOT MOLT BE I ES PERMETEN ABAIXAR IMPOSTOS, I DONAR SUBVENCIONS, REGALAR ELS LLIBRES DE TEXT A LES ESCOLES, ETC. I COM?  AMB ELS NOSTRES DINERS.

Està prou clar?

VISCA CATALUNYA INDEPENDENT

A Fàtima Báñez - Ministeri Seg. Social - 0,25%

Carta enviada a la Sra. Ministra d'empleo i seguretat social, amb referència al tema del increment de les pensions per aquest any 2014. Com podeu veure està en castellà per evitar que me la tornin per no tenir traductors. 

MINISTERIO DE EMPLEO Y SEGURIDAD SOCIAL

A la atención Sra. Ministra Fátima Báñez

MADRID

Excma. Sra. Ministra:

Ante todo gracias por el enorme retraso en recibir la carta de fecha 3 de enero 2014 recibida hoy 29.01.2014, daba la impresión de que les daba verguenza remitir esta carta, a pesar de que lo dudo por razones obvias.

En la citada carta me comunican que mi pensión ha aumentado en un 0’25% lo que representa que no llego a pagar el aumento, solamente, de la energia eléctrica de consumo en mi casa. Con lo que, gracias a su mágnifica gestión juntamente con el resto de los Ministros del Gobierno es realmente nefasta.

Tienen la desverguenza de comunicarme que mi pensión queda garantizada con un aumento mínimo del 0,25% y que nunca más seran congelades. Como para comprar un yate.

Tienen la desverguernza de recordarme que el pasado año la pensión fue augmentada en un 1%. Es cierto, pero, olvidan decir que llevamos ya varios años en el congelador, lo cual significa sin aumento ninguno y que, además, ha sido suprimida por Vdes. la paga compensatòria de la diferencia del IPC que se percibia en Enero y de la cual nunca se ha sabido nada más.

Es una desverguenza el párrafo final en el que nos dicen que siguen trabajando para conservar un sistema de pensiones solido, estable y solidario, de todos y para todos. Supongo que no se refiere en lo de “solidario” al que perciben los Sres. Ministros, Diputados y demàs políticos, que yo sepa no se les han reducido las pensiones ni se habla de ello.

Bien, solo me queda agradecerle su interès y su buen hacer en beneficio de los pensionistes que, hayamos cotizado más o menos, tenemos la misma injustícia en los aumentos. Le recueerdo, por si no lo sabe, que hay pensionistes que han recibido 1’00 euros de aumento. No cree que es una verguenza?.

Ustedes con solo reunirse y cambiar todos los acuerdos del cèlebre Pacto de Toledo, donde ya se iniciaron las “rebajas” se quedan tan anchos sin pensar en la cantidad de pensionistes que les están aguantando en su puesto, si ellos no ayudaran a sus hijos y nietos en el paro, le aseguro que Vd. no seria Ministra pues hubiera estallado una revolución. Y, además, se permite intentar tomarnos el pelo con la cartita.

Espero que pronto acabe la gestión de su partido y entretanto la saludo,

Muy atentamente,

Andrés Alpiste Pérez.

Rosell, Bartomeu, Casas, BARÇA

LA DIMISSIO DE SANDRO ROSELL

Ahir i avui hem tingut tema per donar i per vendre amb la dimissió del President del Barça Sr. Sandro Rosell que, la veritat, es que ens ha agafat per sorpresa a quasi tots, o millor dit, a tots.

Ahir el vaig sentir i vaig veure que tenia com una espurna als ulls, que tenia una emoció continguda, que volia dir més del que deia, però què, per les causes què sigui no podia dir-ho.

La veritat és que vaig sentir pena al veure el patiment d’un home què, potser si què s’ha equivocat, potser si què no te dó de paraula (això no es compra), potser si què els esdeveniments l’havien superat, però el vaig veure angoixat, me va semblar que estava sofrint un suplici innecessari, que tenia un immens disgust. Al menys aquesta va ser la meva impressió. No podem oblidar que ha estat amenaçat tan ell com la seva família i han arribat a disparar cinc trets a la porteria de casa seva, com s’ha pogut saber amb les denuncies presentades als Mossos per part de la seva esposa. Jo crec què això és un dels motius importants per a la seva dimissió.

Be i to això, perquè? Doncs perquè un soci del Barça, un tal Jordi Casas (recordeu que ja va intentar fer-la grossa amb el intent de presentar una moció de censura) va demanar que li expliquessin el que no podien explicar i amb una rabieta de nen petit, o no, presenta una querella per apropiació indeguda contra la seva persona. Per cert, aquest senyor deu de disposar d’una situació econòmica envejable ja que es pot permetre el luxe de interposar una querella a la Audiència Nacional, de pagar un advocat què sembla ser què no és precisament barat, de tenir despeses molt fortes ja que avui és paguen taxes molt fortes per qualsevol tracte amb la justícia, que hi ha viatges a Madrid tan d’ell com del seu advocat, etc. i això fa sospitar de que hi ha algú més darrera d’ell. No ho sabrem mai, o potser si? Qui sap?

El nou President Sr. Josep Maria Bartomeu, va fer una roda de premsa, què el Sr. Sandro Rosell no la podia fer, per molts motius, clàusules de confidencialitat, mal comunicador, etc. però el Sr. Bartomeu si, ja què segons les seves paraules va ser el Sr. Neymar qui va aixecar la clàusula de confidencialitat i va permetre explicar tots i cada un dels diversos contractes què envolten aquest fitxatge.

Avui encara hi ha periodistes què, entenc que la seva carrera és de lletres i per tant de números no en saben gaire, però es que ahir va quedar meridianament clar quines son totes i cada una de les partides que afecten al fitxatge del jugador Neymar Jr. I ens han demostrat que no son ni 80, ni 90 ni 95 milions, son 57,1 milions i uns contractes addicionals per altres assumptes què no afecten el fitxatge i per tant no és poden sumar i menys de forma interessada com va fer el diari el Mundo que volia què fos mes car què dos determinats jugadors del Madrid.

Per cert, ho tinc que dir, al programa EFECTIVAMENT  de TV3 dirigit per el Sr. Canut, hi va aparèixer un periodista, el Sr. Xavi Torras què en va fer una lectura anti barcelonista, anti Rosell i a favor del diari el Mundo què me va indignar, amb xifres, segons ell contrastades i què desprès hem vist què no se semblen en res a la realitat. La veritat és què per tenir periodistes “amics” com aquest no calen enemics com el Sr. Eduardo Inda, al què, per cert, el Sr. Xavi Torras VA FELICITAR i tots hem pogut veure què era una suma barroera de naps i cols sense res a veure amb la realitat. Però, suposo què el Sr. Torras ja sabrà disculpar-se davant l’audiència del programa, ja que els barcelonistes, els culers, ens ho mereixem.

Ara ja comencem com a bons culers a discrepar els uns dels altres, que si s’han de fer eleccions, què si no cal fins el 2016, què si el Sr. Bartomeu no ha estat elegit, pesi a què els Estatuts del Club ho deixen ben clar. Però esta clar, la poltrona de President del Barça te molts que la desitgen i alguns per repetir ja que no tot els ha sortit be en perdre-la.

Jo crec, i es opinió personal, què el Sr. Bartomeu està totalment legitimat per ser el President, no podem oblidar que a les eleccions del 2010 no es presentava el Sr. Rosell sol, anava amb una llista de directius i que, precisament el Sr. Bartomeu ja anava com a primer Vis-president i per tant si que va ser elegit a les urnes.

El que passa ara és què hi ha una sèrie d’oportunistes, especialment un, què veuen la possibilitat de guanyar temps en el seu afany de recobrar la poltrona què el va dur a la política i què, per el què sembla no li ha anat massa be.

Ara el que hem de fer, tots plegats, sense “ismes” de cap classe recolzar l’equip, recolzar el Tata Martino i rebre amb una gran ovació el nou President, Sr. Josep Mª Bartomeu, demà a les 21 hores al Camp Nou abans del partit contra el Màlaga. I AIXÒ SI QUE SERA BARCELONISME.

VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA LLIURE

I EL PSC/PSOE US MEREIX CONFIANÇA?

EL PSC/PSOE I CATALUNYA

Aquets dies s’ha produït a Catalunya, més ben dit, al Parlament de Catalunya, un fet què, en realitat i tot i què no soc ni militant ni simpatitzant del PSC, m’ha dolgut, ja què considero què és un partit què és necessari al nostre país. No podem estar tan sols en mans de la dreta retrògrada del PP i C’s, ni de la dreta moderada i europea de CiU, és necessari per una bona convivència la diversitat d’ideologies què enriqueixen el pensament del nostre poble.

Doncs be, aquest partit què hauria de defensar la nostre Pàtria, la nostre estimada Catalunya, i pesi a que en la seva proposta electoral, ho deia ben clar, ha votat en contra de què és demani al Congrés dels Diputats de Madrid, què en virtut del què diu l’article 150.2 de la Constitució, és permeti fer un referèndum o consulta, no vinculant, per què els catalans puguem decidir què és el què volem ser.  Aquest article diu: “El Estado podrá transferir o delegar en las comunidades autónomas, mediante ley orgánica, facultades correspondientes a materia de titularidad estatal que por su propia naturaleza sean susceptibles de transferencia o delegación. La ley preverá en cada caso la correspondiente transferencia de medios financieros, así como las formas de control que se reserve el Estado"

Per sort, encara queden socialistes catalans que fent honor, en primer lloc a la seva catalanitat i al que diu la seva proposta electoral, han trencat la disciplina de vot i han votat SI.

Això no ha caigut be ni al Sr. Navarro, ni al Sr. Balmon i molt menys al Sr. Rubalcaba que s’han apressat a donar suport al Sr. Navarro fent pinya al seu costat a Madrid i Barcelona. I la cosa està molt clara: El Sr. Navarro, degut als compromisos de Granada, es deu, amb cos i ànima al PSOE, es veu obligat a defensar una opció política que ningú sap ben be què és, un Estat federal, què és el què defensa el PSOE, però ho fa, no ho oblidem, mitjançant una reforma de la Constitució però EN CAP CAS hi figuraria “el dret a decidir”, és a dir: el dret d’autodeterminació, i per tant per els catalans es com si no fessin res. I la veritat és què no me'n refiu gens ni mica ni del PSOE ni del Sr. Rubalcaba, son tan mentiders i caragirada com els del PP.

Ara sembla que el PSC vol fer que els tres dissidents, Geli, Elena i Ventura, tornin l’Acta de Diputats, és lògic, de lo contrari el PSC perdria tres escons i passaria a ser la quarta força política al Parlament, encara que, aquests tres Diputats poden conservar la seva Acta i si s’escau passar al Grup Mixt de la Cambra i esperar si els més d’un centenar de signants de la proposta per fer un nou moviment o partit arriben a algun acord.

Jo crec que després del descrèdit del PSC actual,  descrèdit que va començar amb el nomenament del Sr. Montilla com a President de la Generalitat, de les actuacions del Govern anomenat “tripartit”, especialment del segon i de la poca credibilitat, de la minsa personalitat de la actual cúpula presidida per el Sr. Navarro, tan sols els hi queden dos camins: Fer fora els Navarro, Balmon, etc. i refer el PSC amb les seves arrels catalanes i catalanistes, de les èpoques dels Srs. Pallach, Obiols, Raventós, Maragall, etc. amb gent què se sent catalana i no és de la meva incumbència suggerir cap nom però estan presents en tots els àmbits socialistes.

I la segona seria deixar de banda el PSC forçant per què passi a ser  PSOE directament i crear un nou partit continuador de les tesis dels abans citats Srs. Pallach, Obiols, Raventós, Maragall...

Aquest partit ja sembla què està en un procés de formació per banda el Sr. Ernest Maragall. En fi no soc jo qui ha de dir el què han de fer, tenen prou persones intel·ligents què els hi permetran prendre la solució que considerin més adient.

Jo tan sols puc lamentar l’espectacle penós que han donat al Parlament els setze parlamentaris del PSC votant NO,  i que no han deixat de fer mal, ja què la unió dels partits catalanistes és l’arma més important de què disposem en aquests moments per fer força a Madrid i ens l’han sostret, de forma iniqua, i amb aquest somriure sorneguer que te sempre a la cara el Sr. Navarro que sembla que se’n foti de tots nosaltres, es com una ganyota fixa a la seva cara.

El temps ens dirà com acaba tot aquest conflicte, jo no he fet res més que reflexionar d’un acte que m’ha semblat inacceptable dins del moment històric què estem vivint a casa nostra, a Catalunya.  

ENCARA CREIEU PODER PARLAR AMB EN RAJOY?

TORNEM AMB EL DIÀLEG

Començaré per la definició de “diàleg” del Diccionari de la Llengua Catalana del Institut d’Estudis Catalans, diu axis: “Conversa entre dues o més persones”, llavors es necessari que DUES persones conversin, i això es produeix quan ambdues tenen la intenció de intercanviar els seus respectius punts de vista. Però si una de elles tan sols diu, una vegada i un altre,  que “vol diàleg” encara que imposi com a condició sine qua non, que no es parli d’allò que l’altre part vol parlar o proposar, llavors no hi pot haver diàleg, en tot cas seria un monòleg. Es a dir, parlar amb una paret.

De què vol parlar o dialogar, del temps? De si plou o fa sol? De si els catalans han d’acceptar, sense dir ni piu, el que ell mana? De què s’ha de parlar?.

Si, Senyor President Mariano Rajoy, tornem amb el diàleg, vostè ha deixat anar una frase molt contundent, ha dit: “Es impossible dialogar si se toman decisions unilaterales” i es cert, no fa res mes que corroborar el que vostè està fent des de que va ser elegit President. Sempre ha pres decisions unilaterals, mai, però mai, ens ha deixat albirar, per un moment, la possibilitat d’arribar a un acord, a un consens, a una llum al final de túnel, mai. Vostè sempre s’ha posicionat en una sola direcció, amb una sola paraula i es veritat que la sap de memòria, encara que al ser curta es fàcil de recordar, es la paraula “NO”.

Li recordo que vostè i el seu partit, quan es decidia al TC el Estatut de Catalunya, vostès, van anar demanat signatures en contra de l’Estatut a tota Espanya i llavors no me dirà que no es tractava d’una decisió unilateral, o tindrà la cara dura de dir que no?.

I ho van aconseguir amb la connivència dels seus, direm amics o adversaris el PSOE, encara que quan es tracta de Catalunya, tots son iguals, encara recordo les paraules del malnat de Alfonso Guerra, dient que s’hauria de passar el ribot per l’Estatut per deixar-lo prou pla i sense contingut, que quan es tracta d’abusar de Catalunya tot es benvingut. I ara el seu “enemic o adversari” el Sr. Rubalcaba no per la oportunitat per fer, com sempre, dues cares, per una banda li diu a vostè que ha de fer alguna cosa, que amb el seu immobilisme no s’arregla res i per l’altre banda li diu al President Mas que esta ficant Catalunya en un atzucac del que no en sortirem. Tan sols val la proposta que fa ell i que ningú sap ben be que és. I axis van marejant la perdiu l’un i l’altre.  !Eh! Sr. Rajoy que ja ens coneixem.

També li recordo, que si vostè no hagués pres una decisió unilateral quan el President de Catalunya va anar a demanar-li, a ran de la increïble postura del TC,  la possibilitat d’establir un sistema de financiació similar al del país basc, l’anomenat “pacte fiscal” i amb aquesta decisió unilateral li va tancar la porta als nassos, tal vegada, només tal vegada, avui, tindríem una postura tots dos, Catalunya i Espanya que no seria de ruptura i tal vegada no s’hagués produït el profund sentiment anti espanyol i el enorme desig d’independència que avui existeix a Catalunya.

Vostè sempre ha fet igual amb tot, deixar que passi el temps i, pot ser que, se solucioni sol el problema i permeti’m una petita broma que corre por Catalunya “Segur que serem independents, Si en Rajoy diu que no, com que no diu ni una sola veritat... doncs vol dir que SI” i aquesta és la credibilitat que te vostè a Catalunya i a Espanya.

Se li ocorre la bajanada de demanar al President dels EE.UU. Sr. Obama que li doni suport per negar la possibilitat de fer la consulta per el dret a decidir què demana Catalunya i la resposta es: Què és un assumpte intern d’Espanya i ho te d’arreglar vostè”, però quins assessors te? Què no ho veu que no li pot dir res més? O és que és creia que vostè representa algú molt important per el Sr. Obama, no faci riure, Espanya no ha estat mai una potencia, en els darrers 500 anys, de la època dels Reis Catòlics tirant curt, i vostè vol, que l’home més poderós de la terra, li faci costat? En fi és un bon somnia truites i això me fa pensar que per ser President d’Espanya tan sols es necessari tenir padrins, per que l’avalin ja que la intel·ligència, els coneixements,  la saviesa, els idiomes, no representen res. I no son necessaris, I el paperot de haver de veure una traductora al seu costat, en qualsevol lloc on vagi, es de pena, no creu que amb tants anys que fa que, primer com a candidat i ara com a President no ha tingut temps d’aprendre l’anglès? Tan difícil es per un home com vostè, acostumat a memoritzar per fer oposicions. Es patètic.

Avui es presenta amb el seu amic el Sr. Barroso i, esta clar, han aprofitat tots dos per apunyalar per l’esquena als catalans, com que el Sr. Barroso es un home, que per el que es veu es d’aquells que volen contemporitzar amb tothom, ja que aquesta es la manera, suposo que ho creu axis, de mantenir la seva molt ben remunerada poltrona, dons allà on va, dona la raó al govern de torn. I han tornat amb allò de que ens faran fora de la UE, que passarem a ser un país poc menys que de captaires, que no tindrem moneda, en fi tots els mal de l’Apocalipsi i a mi, me sembla mentida que una persona com el Sr. Barroso, que, en principi, se li suposa una preparació intel·lectual per el càrrec, es presti a dir aquestes rucades, encara què podem dir:  Què això es Brussel·les, senyors.

No tingueu por, no sortirem de la UE, com avui ha dit una diputada socialista del Parlament Europeu, que segur que a les properes eleccions al Parlament Europeu deixarà de ser-ho ja que ni en Rubalcaba ni en Navarro la poden tragar, doncs a vingut a dir que una cosa es un tercer país que no ha estat mai a la UE i un altre molt diferent, un secessió d’una part d’un país que està a la UE i te tots el drets, totes les lleis, totes les directrius, la moneda, els Bancs, etc. que hi ha a la UE i que, per tant, no necessita fer res més que demanar els seu ingrés i que, amb una mica de voluntat política es pot fer en unes hores. (Se’n adona Sr. Rajoy i vostè Sr. Barroso?)

El proper dissabte el Sr. Rajoy vindrà a un acte organitzat per la seva mentora a Catalunya, la Sra. Alicia Sánchez-Camacho, que dit de pas, ha fet saber al seu cap, al Sr. Rajoy que no vol que parli de res amb el Sr. Mas i el Sr Rajoy l’ha obeït. Jo no sabia que una simple cap del PP a Catalunya, que cada dia, segons les enquestes tindrà menys vots i per tant menys escons, es pugui permetre donar ordres al President del Govern de Espanya. “!!!carai¡¡¡” com les gasta la Sra. dels gerros de flors amb micròfon.

Dons be, jo no se de què parlarà el Sr. Rajoy, no se si vindrà com a President del Govern o del PP. De lo que si què estic totalment segur és de què no serà res de bo per nosaltres. Seguirà amb la seva cantarella del NO, NO, NO a tot i què si la Constitució per aquí, què si la Constitució per allà, per cert, tinc entès, si no me falla la memòria que precisament el PP no va ser dels mes entusiastes per votar i aprovar en referèndum aquesta sagrada Constitució que tan ens refreguen per els morros, e inclús, més d’un dels què tan parlen ara VA VOTAR EN CONTRA, però esta clar què quan interessa doncs es canvia d’opinió i tira que te vas. A mi m’agradaria què, encara què no servis per res, presentés un pla per ser estudiat, que ja sabem que no ens donaria res del que volem, però, al menys, ens permetria a uns i altres, poder dir que hem intentat què, de debò, s’hagués iniciat un diàleg, unes converses què poguessin arribar a un consens per poder fer el referèndum i saber, d’una vegada què és el que realment vol el poble català, cosa què ara no sabem. I si perdem els que defensem la independència, dons si senyor haurà estat de forma democràtica i no hi haurà res a dir, tanmateix si guanyem, llavors haurem de començar a tractar, llavors de tu a tu, totes aquelles qüestions què és presentaran i què s’hauran de negociar i què no son poques. Però no tingueu por, no, no dirà res de tot això, seguirà dins de la seva cuirassa i com tothom veu a venir ens durà a un atzucac del que sols és podrà sortir amb una DUI (DECLARACIO UNILATERAL DE INDEPENDENCIA) i ho dic ben clar no voldria, de cap manera arribar a aquest punt. Què crec no és digne d’un estat què pretén ser democràtic i no és res més que la continuació, del què vam patir durant més de quaranta anys.

De moment això és el que hi ha. Ara el Congres dels Diputats posarà a la cua aquesta proposició no de llei que presenta el Parlament de Catalunya perquè és vegi i tracti a finals d’any. Mentre tant, les forces catalanes al Congres (No el PSC) demanaran la mateixa tramitació i d’aquesta manera és podrà aconseguir una major rapidesa i per tant fora possible que el mes de Març ja ens hagin dit !!!NO¡¡¡ i puguem endegar un altre camí.

VISCA CATALUNYA LLIURE.