ELECCIONS
EUROPEES
Finalment ja s’han acabat els mítings, les bravates, els estirabots, el “tu més que jo” i l’inacabable
seguit de mitges veritats, quan no de mentides que es diuen en campanya
electoral.
Tots els partits, tots els candidats, sense distinció
de cap classe, es permeten dir i prometre les bajanades més estrafolàries que
podem imaginar, doncs bé, tot això ja s’ha acabat, fins a les properes eleccions
no tornaren a sentir i a suportar i sofrir, els molts i molts “anuncis
obligatoris” i no oblidem què, també s’hi afegeixen partits? o el que siguin
que no tenen més ocasió en tot l’any que aquest per mirar de sortir a la
televisió i radio públiques, ja que son “espais gratuïts” i per tant s’han
d’aprofitar. Bé Tot això s’ha acabat.
I què queda a partir d’ara?
Dons queda què sigui quin sigui el resultat de les
urnes, tots han guanyat, això és el què passa sempre, però aquesta vegada, en
part, no ha estat axis, vegem:
El PP ha guanyat les eleccions a Espanya i estan molt
cofois, però no diuen que han perdut 8 escons i han perdut més de 2.600.000
vots respecte a les mateixes de l’any 2009, amb l’agreujant de què a Catalunya,
la seva “franquícia” el PPC ha baixat a la cinquena posició amb un percentatge
de vots del 9,8% i una davallada de més de 108.000 vots. ¡I aquests son els que diuen que
han guanyat i que el President Mas s’ho a de fer mirar!
El PSOE, te un altre problema, a més de haver perdut les
eleccions sense cap excusa, i evidentment 9 escons, també ha perdut al voltant
del 2.600.000 vots respecte a les mateixes eleccions de l’any 2009, també el
anomenat Partit Germà, (PSC) ha sofert una davallada històrica, seguint el
procés que es va iniciar quasi amb la entrada com a màxim dirigent del Sr. Pere
Navarro, ha aconseguit ser la tercera força, (era la primera) amb una pèrdua de
vots de més de 350.000, és a dir, més o menys el 50% del seu electorat. I Com a
conseqüència de tot això, el seu valedor i Secretari General del PSOE, el Sr.
Alfredo Pérez Rubalcaba, ha presentat la seva renuncia.
I fins ara tan sols he parlat dels dos principals
partits espanyols i que, a més a més, tenen presencia a Catalunya.
Bé, el tercer partit, ICV, ha guanyat un grapat d’escons
de 2 a passat a 6 i el seu percentatge ha passat del 3’7% al 10%, però, esta clar
que la distancia amb als partits majoritaris es evident. Encara que es de ressaltar
l’augment de vots que ha estat de quasi 1.000.000. lo que vol dir alguna cosa
respecte al descontentament del país en general.
A partir d’aquí venen una sèrie de partits i partidets
que veuen com un gran triomf el sol fet de entrar a formar part dels 751 escons
del Parlament, encara que sigui amb un, dos o tres o pocs més diputats.
I ara parlarem una mica dels resultats al nostre país,
a Catalunya, ja que tenen poc a veure amb els resultats globals de Espanya, com
a circumscripció única, ja que, per començar a Catalunya va ser el “país” amb
un major percentatge de participació, no tan sols d'Espanya, de tota Europa, amb el
47’6% , vers el 45’8% de tota Espanya, inclosa Catalunya, (lo qual fa pujar el
percentatge de Espanya,) i el 43,11% al total de la UE.
Doncs bé a Catalunya ha guanyat ERC, amb un percentatge
que quasi triplica l’obtingut en altres eleccions, no es possible comparar ja
que l’any 2009 va anar en coalició amb altres partits. Però, el cert es que ha
aconseguit un 23’7% amb un total de 594.000 vots, seguit, molt de prop de CiU
que aconsegueix un 21,9% amb un total de 548.000 vots.
Ha molta distancia trobem el PSC, del que ja hem
parlat i que queda amb el 14,3% molt lluny del 36% del 2009, i no en parlem del
PPC que amb un 9,8% quasi no es veu.
Punt i apart es l’increment, molt notable de ICV-EUA,
que ha passat del 6,1% del 2009 al 10,3% actual amb un increment de vots de al
voltant dels 140.000 vots.
C’s ha quedat amb un 6,3%, sense més comentari ni possibilitat
de comparació ja que l’any 2009 no van aconseguir res.
Un estudi interesant per nosaltres, els defensors de
la independència, es que si sumem els resultats de les tres forces parlamentaries
que han concorregut a aquestes eleccions, es a dir: ERC, CiU i ICV-EUA, ens dona
un resultat del 55,9% del total, es a dir: què més del 55% del poble de
Catalunya, vota per el dret a decidir i, a aquest percentatge i hauríem de sumar
el que hagués pogut aconseguir la CUP que no s'ha presentat.
Tots sabem que a Madrid, es a dir, al Govern de
Espanya, volien, desitjaven, somniaven, amb una derrota sense pal·liatius del
President Artur Mas i aquesta no s’ha produït. Es cert que ha guanyat ERC, però
el propi Sr. Mas, després de acceptar i felicitar a ERC i al Sr. Oriol
Junqueras, va dir que el procés seguia endavant i què ni un sol pas enrere. Per tant hem de suposar què el què vol
dir és què la consulta és celebrarà el 9 de Novembre i de forma legal, sempre
sota el seu lideratge, i amb les armes, democràtiques de que pugui disposar.
Per tant, jo crec que el Sr. Rajoy ha de tenir en
compte els resultats a Catalunya i deixar-se, d’una vegada, de tan fer-se l’orni
i pensar que ja arribarà el moment en que els catalans ens barallarem entre
nosaltres i llavors: PROBLEMA SOLUCIONAT i això, com es demostra amb els
resultats, no passarà.
També han de prendre bona nota a Brussel·les, ja que hi
ha una sèrie de raons que aconsellen que prenguin bona nota del que diem els
catalans:
-
El percentatge de
participació mes alt de la UE, 47’6%
-
Quasi el 56% dels
catalans volen poder votar el seu destí.
- Què més de
1.400.000 catalans van votar ahir a favor d’aquesta consulta/referèndum.
-
Que els partits
contraris es van quedar amb un escàs 30%
Per tot això val la pena què s’ho pensin i repensin bé
abans de continuar amenaçant amb la sortida de la UE, en tots el mals que ens
desitgen el Govern Espanyol i els seus seguidors. I què vegin què som un poble pacífic,
democràtic, europeu, amb més de 1.000 anys d’història, amb un Parlament que és
el més antic d’Europa i que tot això no es pot llençar per l’aigüera, perquè el
President del Govern de Espanya no ho vulgui reconèixer, ni tan sols parlar-ne.
Bé, fins aquí, son les meves impressions dels
resultats de les eleccions al Parlament Europeu, encara que no vull deixar
passar un, jo el considero axis, greu problema que s’ha presentat en el sí del
Parlament Europeu, hem deixat, entre tots els europeus, entrar a dins uns sèrie
de partits contraris a la UE, es a dir, com va fer constar un dels polítics
anglesos, si no me falla la memòria, “hem deixat entrar la guineu al galliner”
i això es com ficar un Cavall de Troia
dins del Parlament.
Bona espera a
tots (a la independència).
VISCA
CATALUNYA LLIURE
