LA
MEVA ESPERANÇA
Seguim
veient com la corrupció s’està estenen com una taca d’oli, ja no es solament el
cas Barcenas, ara ja hi han presumpcions de corrupció a quasi totes les CC.AA.
inclosa Catalunya, hi son quasi tots els Partits, encara que els petits que no
han manat mai, evidentment ho tenien mes difícil per caure a la temptació, però
també hi ha casos a nivells d’entitats locals.
Ja sols ens faltava que, presumptament, el propi President del Govern i quasi tots el
membres del seu Govern també hi estiguin implicats d’una manera u altre en
casos de prevaricació, de diner negre, de sobre-sous, en fi que no hi ha un pam
de net.
La
meva esperança es que, d’una forma o de un altre aconseguim netejar tot aquest
entramat de “tu has fet això” i “tu encara has fet mes” i es van passant la
pilota de l’un a l’altre sense esclarir res, tot al contrari, es van tapant les
vergonyes uns als altres.
Amb
tot això en van ficant en un atzucac del que serà molt difícil sortir-ne, pesi
a tot jo tinc la confiança que, al menys els catalans, ens en sortirem, però tenim que posar-hi medis. Sembla que ja
es volen fer algunes coses, hi ha contactes mes o menys d’alt nivell que
podrien donar una mica de llum dins d’aquesta foscor en que estem instal·lats .
Els
nostres líders no voldria que me decebessin més. Han de donar un cop de puny a
la taula i fer que tot-hom es posi les piles i comenci a treballar amb
l’honestedat i honradesa necessàries, imprescindibles per fer anar la nostre
pàtria, el nostre país endavant i per els camins que desitgem tots o quasi tots
els catalans. Aquesta es la meva esperança que ho sàpiguen fer i sense mes
dilacions, que d’entrebancs ja hi ha qui te molt present com posar-los.
Ara
sembla que, per fi, han aconseguit els de Madrid, bé el Gobierno de España trobar
la possibilitat de presentar un recurs d’inconstitucionalitat al acord del
nostre Parlament, intenten de qualsevol manera mes o menys grollera ofegar
totes les nostres aspiracions. Però, esteu ben segurs, no ho aconseguiran. La
meva esperança es que per molt que ho intentin, per molt que menteixin, per
molt que intentin ficar-nos la por al cos, per moltes amenaces de intervenció,
de l’exèrcit, de la Guàrdia Civil, etc. NO TINGUEU POR, som a Europa i allà son
demòcrates i per tant, com he sentit avui a un Jutge, Magistrat de la Audiència
de Catalunya, per davant de les Lleis, de les Constitucions, està el que
desitja i expressa el poble i, en tot cas, primer està el poble que es qui
elegeix els seus representats per que facin les Lleis i les Constitucions i no
a l’inrevés.
Per
tot això, es per el que mantinc LA MEVA ESPERANÇA de que ens en sortirem d’aquest
atzucac en que estem ficats i sense que ni els Rajoys, Aznar, Cospedal, Sáenz
de Santamaria, Wert, Margallo, i tota la resta de ministres, de diputats a Brussel·les
com aquell mal català anomenat Vidal-Quadras que intenten per tots els mitjans
que no ho aconseguim s’hauran de batre en retirada i guanyarem per que el
poble. Si es democràticament, sempre te raó i aquesta sempre acaba guanyant.
La
meva esperança també es que, per fi, sembla que una bona part de l’Església Catòlica
Catalana també està començant a acceptar aquestes posicions, encara que costarà
i molt, ja que des de la Jerarquia espanyola no es vegi bé, ans al contrari consideren
una barbaritat i son mes aviat del bàndol dels anomenats anteriorment. Però hi
ha brots verds, la Església Catalana es al nostre costat especialment en el
tema de la Llengua i no me negareu que es d’una importància capital. Aquests
brots verds estan sortint no sols a casa nostra jo els he vist a Menorca, els
he sentit a Mallorca i no creieu que sense gaire empenta, no, amb moltes ganes.
Si teniu ocasió de llegir diaris de les Illes ho podreu comprovar.
Bé,
per acabar, LA MEVA ESPERANÇA es que tots els que creiem que no hi ha un altre solució
per resoldre les nostres mancances, els nostres problemes i tanmateix, podria
ser que els dels anomenats països catalans es el camí de la INDEPENDENCIA.
Fins
a la propera. Salutacions cordials a tots.
