PODREM
VOTAR? SI
NO HO DUBTEU
Ja tenim la Llei de
consultes aprovada al Parlament, 106 vots a favor i 28 en contra, es a dir: 79
i escaig per cent dels diputats del nostre Parlament han dit que SI a la Llei
de Consultes.
Aquest percentatge el trobo
molt ampli, especialment per què els vots del SI representen una munió de
partits amb ideologies totalment diferents i en la majoria dels casos, inclús total
i absolutament divergents, contraposades, i en algun cas en el punt més
allunyat de la ideologia dels altres i no vull citar noms, però crec que estan
en la ment de tots.
Aquesta divergència i al
mateix temps unió, me fa pensar que, com dic en el títol, si que podrem votar,
un altre cosa serà el resultat, que ja sabem que la gent moltes vegades s’apunta
a una manifestació per molts motius i no sols per el que, en principi,
semblaria el més idoni, i per tant a l’hora d’anar a dipositar la papereta a la
urna, es pot repensar i votar qualsevol de les tres possibilitats.
Jo crec que avui, el Sr.
Cameron, li ha enviat al Sr. Rajoy un missatge enverinat, si la traducció es
bona, no com la de TVE de que four
nations la tradueix com nació unida,
Li ha dit que “estava content perquè havia actuat com un demòcrata al permetre
el referèndum a Escòcia” amb lo que crec que li estava dient “Tu no ets tan
demòcrata”
Ja se que en Rajoy ha
sortit, com sempre, com diuen per les Espanyes, “por los cerros de Úbeda”, o
com podríem dir nosaltres “pixant fora del test”, dient que les Lleis del Regne
Unit no son iguals que les de Espanya i per tant es renta les mans i segueix
dient, com sempre, la seva cantarella NO, NO, NO.
Ara be, alguna cosa ha
canviat i més que canviarà, avui, aquesta tarda hi havia una munió de
representants de la premsa internacional i també de les televisions de major incidència
internacional que han demanat a TVE els hi donés la senyal de TV per poder
retransmetre l’acte solemne del Parlament.
I això que vol dir? Dons que
tot el mon tindrà una referencia exacte i de primera ma del que en realitat
pensem els catalans, amb la gran diversitat d’opinions que és part de la nostre
essència, dels nostres gens, del nostre ADN, format per miler i milers de ciutadans
de tot el mon, de les moltes i diverses cultures que, a fi de comptes, formen
el conglomerat que avui és el nostre país, un país que sempre ha estat un país
d’adopció, Catalunya i que, precisament per això, és per lo que mai, ha volgut
ser súbdit de ningú, sempre ha volgut ser ciutadà, català, europeu, i del mon.
Dons en el moment que tot
Europa i la resta del mon puguin veure escrit, traduït, en imatges, a la premsa
o com sigui, però sense la “censura prèvia”
de l’Estat espanyol, del Sr. Margallo, que és el què pensem, que és el que
volem, que no és tracta tan sols de la independència, és tracta de poder dir, expressar
el que volem. La independència, en tot cas, serà una conseqüència del resultat
de les urnes, però no, la seva primigènia finalitat. El més important de la
Llei aprovada avui és què ens permetrà votar, dir el que volem i segons el
resultat de la consulta, que no és vinculant, no ho oblidem, llavors s’haurà de
negociar en un sentit o en un altre quina es la nova situació de Catalunya.
Jo crec, que vist el que hem
vist i el que veuran a tot el mon, li serà prou difícil al Govern de Madrid,
seguir dins d’aquest immobilisme que el ve caracteritzant i que no podrà mantenir
per gaire més temps.
Ara hem de ser conseqüents amb nosaltres mateixos i
lluitar junts per aconseguir el nostre repte. Igual que sabem sortir al carrer
quasi dos milions de persones per fer una V que tot el mon ha admirat, també
hem de saber anar junts fins al final.
No oblidi ningú que la unió fa la força
i que si volem que el mon es decanti al nostre favor, hem de seguir sent pacífics,
i hem de seguir acollint-nos a les lleis, que per això i son i no voler trencar
les cartes de la baralla, si a Madrid ens ho posen difícil, que ho faran, nosaltres
no anirem amb el lliri a la ma, no, anirem amb la nostre legalitat i fent veure
a tothom que som gent de pau i que tan sols volem exercir un dret tan basic com
es el de votar per decidir que és el que vol el nostre poble.
La desobediència civil
es un mot molt maco, hem de fer això, hem de fer allò, si és necessari
desobeint la legalitat del TC. No fem bromes, això es molt serio, no podem fer
un sol pas en fals, pensem que si aconseguim que tot el mon vegi amb una certa simpatia,
tot el nostre procés, no ho podem abocar a la claveguera, perquè, llavors, tot
el que hauríem aconseguit fins avui es tornaria en contra nostre amb un efecte bumerang
molt perillós.
Axis és que endavant i ni un
sol pas enrere, però sempre dins de les nostres pautes, dins de les nostres
virtuts, dins de la nostre bonhomia, dins de la Llei, catalana si és precís, fent costat al nostre President,
què, al menys fins ara, no ens ha decebut i ha mantingut, en tot moment la seva
paraula, no ha fet cas d’amenaces, de que li poden caure 15 anys de presó, de
inhabilitació, i no se de quantes més bajanades que més semblen les set plagues
bíbliques que no pas paraules de gent, que hauria de estar preparada per
governar i que, amb prou feines, sap guanyar eleccions però no manar.
I el dia 9 de novembre, el
9N votarem, ho ha dit el nostre President i sempre compleix la seva paraula.
Axis que ànims i endavant.
VISCA
CATALUNYA LLIURE
