JA TENIM
REI. FELIP VI
Bé, ja s’ha complert la Sagrada Constitució i
d’acord amb una sèrie d’articles i disposicions que hi figuren a la mateixa, ha vingut allò de “a rey abdicado rey puesto”,
no és ben bé axis però com que tampoc ha estat el que diu la dita, doncs la
canvio al meu millor saber i entendre.
No puc deixar de recordar que l’avantpassat
de Felip VI, el malparit Felip V, de malaurada memòria, va ser qui ens va arrabassar tots els drets,
tots el furs, va prohibir el nostre idioma i ja fa tres segles, 300
anys, que no es broma, que no ens hem pogut recuperar, seguim essent
una “colònia espanyola” i ens tracten com això, és a dir: com a súbdits del rei
no com a ciutadans què és el que hauria de ser. Jo voldria què, d’una vegada
per totes, sentir fets, no paraules, que me permetessin, creure que s’ha acabat
ja el 1714, que som al segle XXI i què no ens mereixem seguir pagant el haver
volgut un altre Rei que no era Borbó.
Nosaltres i avui s’ha vist ben clar, no som
ningú per a la resta d’Espanya, més ben dit, per a la totalitat del que ara
se’n diu LA CASTA, és a dir tota la casposa unió de polítics, alts funcionaris,
ministres del govern i, naturalment, encara que intentant allunyar-se per no
ser massa vist, el propi Rei. (La cerimònia
d’avui, semblava més d’una pel·lícula de Disney que d’un esdeveniment del segle
XXI, tan sols i mancava la “guàrdia mora”)
Avui, a Madrid, s`han sentit crits a Duran
Lleida de “vete a tu casa” i no oblidem que si no fos català, segur que
formaria part de “LA CASTA”, doncs la seva forma de pensar, ho deixa entreveure,
i tot i això l’insulten.
El President Mas, havent fet l’esforç que
significa deixar de banda part del seu viatge als Estats Units, amb empresaris
catalans que cerquen la possibilitat de fer negocis, i presentar-se a les Corts
per ser a la proclamació, que no coronació, de Felip VI, ha estat vilipendiat
per periodistes de TVE, per no haver aplaudit a Sa Majestat. És que no n’hi ha
prou amb la seva presencia? És què s’ha de estar d’acord amb tenir Rei?. El
President ho ha dit ben clar i català: “No vaig aplaudir perquè no va dir res
de nou ni rellevant per nosaltres”. I una reflexió, tal vegada sigui menys dolent tenir un Rei què un President de la República
que podria molt ben ser el Sr. Aznar. Però això és un altre historia.
He seguit atentament el discurs de S.M. Felip
VI i la veritat, he sentit molt bones paraules, algun què altre mastegot per en
Rajoy. De forma molt subtil i vetllada, també algun que altre per el nostre
President i per tots els independentistes, però, en general ha estat, sota la
meva opinió, un discurs molt calculat, molt mesurat, molt equilibrat, i que
segons he sabut ha estat preparat per diversos assessors, un de català per
cert, i revisat finalment per ell mateix, però a la fi i a la cap no ha estat res més
què “més del mateix”, ha parlat dels que pateixen per culpa de la crisis, però
no ha dit res dels culpables de que la pateixin, encara que és lògic, els
principals culpables eren al seu costat.
Ha parlat també, com no podia ser d’altre
manera, de la sagrada unitat de Espanya, amb un petit, petitíssim matis, unitat
no vol dir uniformitat, però el pitjor és que ell també creu amb la indissolubilitat
del seu regne, i per tant serà molt difícil què aquí res canvií.
Per suavitzar una mica les anteriors opinions
ha retret, clarament, al President del Govern, sense anomenar-lo, per el seu
immobilisme, per no fer res per evitar els problemes amb Catalunya, evidentment
sense citar-la però s’entenia tot. Però, això si, sempre dins de la llei i, per
tan, dins de la Constitució. Es a dir en la mateixa línia que segueix el Gobierno de la Nación.
També s’ha dirigit, aquesta vegada a les dues
parts, Gobierno i Govern, dient que no s’han de trencar els ponts de diàleg i
convivència. Si així intentés, al menys, aconseguir que li fessin cas... doncs,
tal vegada, es podria arribar a un consens que permetés que el nostre poble,
que Catalunya, pugues votar i decidir què és el que volem els catalans.
Igualment ha volgut dir paraules molt
boniques, si LA CASTA li fes cas, referents al idiomes que es parlen a Espanya,
dient que s’han de respectar i protegir, com ho diu la Constitució, què son part de la cultura i per tant han de
ser promogudes i tractades com el que son: Patrimoni cultural i, fins i tot,
semblava que és dirigia al Ministre Wert, que fa tot el contrari, o com el
President de ses Illes, el Sr, Bauza què està fent una campanya que ni en
l’època del Dictador no era tan sibil·lina... Com ha dit Duran Lleida què
aquestes paraules porten implícita una advertència al Gobierno, perquè tot el
que estan fent es incompatible amb la ofensiva centralista i especialment amb
la Llei Wert. Si tot això no fossin tan
sols bones paraules, el català seria una llengua de ple dret a tot l’Estat,
però com tan sols son paraules, com diu la cançó “parole, parole, parole...”
seguim on érem.
Ni una sola paraula què permeti creure que
serà diferent del seu Pare, que acceptarà que Espanya és una amalgama de
NACIONS, no una nació unida, en tot cas cosida amb fils tenyits de sang, plena
de revolucions, i no cal anar massa lluny, els fets del 1714, i la guerra civil
amb els 40 anys de cruel dictadura. Una Espanya que no permet que els seus
fills, o fillastres, puguin decidir el que volen ser; què, ni tan sols permet
un referèndum que doni legitimitat a la seva figura com a Rei. Tal vegada seria
massa demanar això i, està clar que aniria tirant pedres a la seva pròpia
teulada. Com ha dit el Lehendakari Iñigo Urkullu, ni una sola paraula, ni una
sola menció al Estat plurinacional, ni a les nacionalitats i si a la sobirania
nacional, al reafirmar “com a Rei la meva fe en la unitat de Espanya, unitat
què no és uniformitat” Tal vegada si això mateix li digues al Sr. Rajoy i
aquest ho entengués i ho volgués posar en pràctica, però la postura d’aquest home
està ben clara, es NO,NO,NO i ja se resoldrà solet el problema.
Doncs com he començat, ja tenim Rei, Felip
VI, per imposició dinàstica, no perquè el vulguem o l’haguem demanat. Llavors
sols ens queda, una vegada més, esperar el moment oportú per celebrar la
consulta/referèndum i si, com espero, surt guanyador el “Si, SI” declarar la DUI i començar a negociar, de tu a
tu, amb el Govern Espanyol.
