Aquesta carta va ser enviada a primers d'febrer i sols va mereixer una resposta del Gabinet en la que me deia que la situacuó era la que era i que tots haviem d'ajudar. Aixo dit amb tota la caradura del mon.
Excmo. Sr. D. Mariano Rajoy
Presidente del Gobierno
Estimat Sr. Rajoy:
Soc un jubilat que, gràcies als polítics d’una i un altre signe, me trobo que m’he convertit en un “mileuriste”, ja que, d’entrada, quan me vaig jubilar el setembre de l’any 2000, pesi a que me pertanyia, segons lo cotitzat, una pensió molt mes alta, me vaig quedar per obra i gracia del “Pacte de Toledo, amb una pensió d’aproximadament 100.000,00 pessetes mensuals menys, amb la conseqüència que durant els anys 2001, 2002 i 2003, pràcticament no vaig tenir cap augment ja que la meva pensió encara era superior al màxim establert legalment.
Posteriorment ja vaig començar a tenir un augment del 2% segons la legislació vigent dons la meva pensió ja va quedar per sota del màxim establert en el Pacte de Toledo.
Actualment he rebut una carta en la qual m’anuncien que l’import del I.R.P.F. ha esta augmentat fins el 18.07% durant els anys 2012 i 2013, ha resultat que la meva pensió ha estat rebaixada de 2.094,00 Euros a 2.067,00 Euros, es a dir: 27,00 euros mensuals de menys.
A mes a mes no hem rebut la compensació per el IPC del any 2011, el significa un altra rebaixa.
Tinc que dir-li que pateixo una discapacitat, reconeguda del 47% i que no tinc ingressos de cap altre lloc ja que la meva esposa no te dret a cap pensió per no haver cotitzat prou anys (El treball a cuidar l’espòs i els fills no compte) amb lo qual la meva pensió queda reduïda a la meitat ja que es per a dos persones, sense possibilitat alguna d’increment.
Vostè creu, sincerament, que es just aquest augment del IRPF, tenint en compte que es tracte de una pensió, que en el seu dia ja va pagar tots els impostos, IRPF, Seguretat Social, etc.
Comprenc que la situació de l’economia espanyola, es molt dolenta, però, qui ha causat aquesta situació? EVIDENMENT ELS POLITICS I ELS BANCS, però ningú, repeteixo ningú, s’ha vist obligat a “pagar” judicialment per les barbaritats comeses i, en canvi, van rebent subvencions quina mes important, per a salvar els BANCS, subvencions que surten del que ens detreuen a tots els que no tenim cap culpa i no a aquells que s’han aprofitat durant molts anys de tots els espanyols.
M’agradaria que tingues l’amabilitat de respondre a totes les preguntes i situacions que queden expressades en aquest escrit, encara que no crec que serveixi de res. Tant vostè, com tots el membres del govern, sols pensen en nombres macroeconòmics i els pobres jubilats, pràcticament que no existeixen. Son únicament un destorb per els comptes públics ja que cada dia som mes i no tenen prou diners per nosaltres. Altre cosa es per mantenir Ambaixades, Exercit, Casa Reial, Senat, etc. etc. això sense oblidar els molts casos de corrupció que no son o no volen ser esclarits.
Per tot això li demano una mica de comprensió per els jubilats i no ens acabi d’apunyalar per l’esquena amb pujades d’impostos que encara que 27.00 euros semblant no res son l’import del menjar de un mínim de dos dies.
Aprofito l’avinentesa per desitjar.li un mandat productiu i que ens permeti sortir d’aquesta crisi econòmica que patim tots.
Moltes gràcies si es pren la molèstia de llegir aquesta carta i si a mes tinc resposta, encara mes agraït.
Un jubilat espanyol molt emprenyat.
