ENCARA CREIEU PODER PARLAR AMB EN RAJOY?

TORNEM AMB EL DIÀLEG

Començaré per la definició de “diàleg” del Diccionari de la Llengua Catalana del Institut d’Estudis Catalans, diu axis: “Conversa entre dues o més persones”, llavors es necessari que DUES persones conversin, i això es produeix quan ambdues tenen la intenció de intercanviar els seus respectius punts de vista. Però si una de elles tan sols diu, una vegada i un altre,  que “vol diàleg” encara que imposi com a condició sine qua non, que no es parli d’allò que l’altre part vol parlar o proposar, llavors no hi pot haver diàleg, en tot cas seria un monòleg. Es a dir, parlar amb una paret.

De què vol parlar o dialogar, del temps? De si plou o fa sol? De si els catalans han d’acceptar, sense dir ni piu, el que ell mana? De què s’ha de parlar?.

Si, Senyor President Mariano Rajoy, tornem amb el diàleg, vostè ha deixat anar una frase molt contundent, ha dit: “Es impossible dialogar si se toman decisions unilaterales” i es cert, no fa res mes que corroborar el que vostè està fent des de que va ser elegit President. Sempre ha pres decisions unilaterals, mai, però mai, ens ha deixat albirar, per un moment, la possibilitat d’arribar a un acord, a un consens, a una llum al final de túnel, mai. Vostè sempre s’ha posicionat en una sola direcció, amb una sola paraula i es veritat que la sap de memòria, encara que al ser curta es fàcil de recordar, es la paraula “NO”.

Li recordo que vostè i el seu partit, quan es decidia al TC el Estatut de Catalunya, vostès, van anar demanat signatures en contra de l’Estatut a tota Espanya i llavors no me dirà que no es tractava d’una decisió unilateral, o tindrà la cara dura de dir que no?.

I ho van aconseguir amb la connivència dels seus, direm amics o adversaris el PSOE, encara que quan es tracta de Catalunya, tots son iguals, encara recordo les paraules del malnat de Alfonso Guerra, dient que s’hauria de passar el ribot per l’Estatut per deixar-lo prou pla i sense contingut, que quan es tracta d’abusar de Catalunya tot es benvingut. I ara el seu “enemic o adversari” el Sr. Rubalcaba no per la oportunitat per fer, com sempre, dues cares, per una banda li diu a vostè que ha de fer alguna cosa, que amb el seu immobilisme no s’arregla res i per l’altre banda li diu al President Mas que esta ficant Catalunya en un atzucac del que no en sortirem. Tan sols val la proposta que fa ell i que ningú sap ben be que és. I axis van marejant la perdiu l’un i l’altre.  !Eh! Sr. Rajoy que ja ens coneixem.

També li recordo, que si vostè no hagués pres una decisió unilateral quan el President de Catalunya va anar a demanar-li, a ran de la increïble postura del TC,  la possibilitat d’establir un sistema de financiació similar al del país basc, l’anomenat “pacte fiscal” i amb aquesta decisió unilateral li va tancar la porta als nassos, tal vegada, només tal vegada, avui, tindríem una postura tots dos, Catalunya i Espanya que no seria de ruptura i tal vegada no s’hagués produït el profund sentiment anti espanyol i el enorme desig d’independència que avui existeix a Catalunya.

Vostè sempre ha fet igual amb tot, deixar que passi el temps i, pot ser que, se solucioni sol el problema i permeti’m una petita broma que corre por Catalunya “Segur que serem independents, Si en Rajoy diu que no, com que no diu ni una sola veritat... doncs vol dir que SI” i aquesta és la credibilitat que te vostè a Catalunya i a Espanya.

Se li ocorre la bajanada de demanar al President dels EE.UU. Sr. Obama que li doni suport per negar la possibilitat de fer la consulta per el dret a decidir què demana Catalunya i la resposta es: Què és un assumpte intern d’Espanya i ho te d’arreglar vostè”, però quins assessors te? Què no ho veu que no li pot dir res més? O és que és creia que vostè representa algú molt important per el Sr. Obama, no faci riure, Espanya no ha estat mai una potencia, en els darrers 500 anys, de la època dels Reis Catòlics tirant curt, i vostè vol, que l’home més poderós de la terra, li faci costat? En fi és un bon somnia truites i això me fa pensar que per ser President d’Espanya tan sols es necessari tenir padrins, per que l’avalin ja que la intel·ligència, els coneixements,  la saviesa, els idiomes, no representen res. I no son necessaris, I el paperot de haver de veure una traductora al seu costat, en qualsevol lloc on vagi, es de pena, no creu que amb tants anys que fa que, primer com a candidat i ara com a President no ha tingut temps d’aprendre l’anglès? Tan difícil es per un home com vostè, acostumat a memoritzar per fer oposicions. Es patètic.

Avui es presenta amb el seu amic el Sr. Barroso i, esta clar, han aprofitat tots dos per apunyalar per l’esquena als catalans, com que el Sr. Barroso es un home, que per el que es veu es d’aquells que volen contemporitzar amb tothom, ja que aquesta es la manera, suposo que ho creu axis, de mantenir la seva molt ben remunerada poltrona, dons allà on va, dona la raó al govern de torn. I han tornat amb allò de que ens faran fora de la UE, que passarem a ser un país poc menys que de captaires, que no tindrem moneda, en fi tots els mal de l’Apocalipsi i a mi, me sembla mentida que una persona com el Sr. Barroso, que, en principi, se li suposa una preparació intel·lectual per el càrrec, es presti a dir aquestes rucades, encara què podem dir:  Què això es Brussel·les, senyors.

No tingueu por, no sortirem de la UE, com avui ha dit una diputada socialista del Parlament Europeu, que segur que a les properes eleccions al Parlament Europeu deixarà de ser-ho ja que ni en Rubalcaba ni en Navarro la poden tragar, doncs a vingut a dir que una cosa es un tercer país que no ha estat mai a la UE i un altre molt diferent, un secessió d’una part d’un país que està a la UE i te tots el drets, totes les lleis, totes les directrius, la moneda, els Bancs, etc. que hi ha a la UE i que, per tant, no necessita fer res més que demanar els seu ingrés i que, amb una mica de voluntat política es pot fer en unes hores. (Se’n adona Sr. Rajoy i vostè Sr. Barroso?)

El proper dissabte el Sr. Rajoy vindrà a un acte organitzat per la seva mentora a Catalunya, la Sra. Alicia Sánchez-Camacho, que dit de pas, ha fet saber al seu cap, al Sr. Rajoy que no vol que parli de res amb el Sr. Mas i el Sr Rajoy l’ha obeït. Jo no sabia que una simple cap del PP a Catalunya, que cada dia, segons les enquestes tindrà menys vots i per tant menys escons, es pugui permetre donar ordres al President del Govern de Espanya. “!!!carai¡¡¡” com les gasta la Sra. dels gerros de flors amb micròfon.

Dons be, jo no se de què parlarà el Sr. Rajoy, no se si vindrà com a President del Govern o del PP. De lo que si què estic totalment segur és de què no serà res de bo per nosaltres. Seguirà amb la seva cantarella del NO, NO, NO a tot i què si la Constitució per aquí, què si la Constitució per allà, per cert, tinc entès, si no me falla la memòria que precisament el PP no va ser dels mes entusiastes per votar i aprovar en referèndum aquesta sagrada Constitució que tan ens refreguen per els morros, e inclús, més d’un dels què tan parlen ara VA VOTAR EN CONTRA, però esta clar què quan interessa doncs es canvia d’opinió i tira que te vas. A mi m’agradaria què, encara què no servis per res, presentés un pla per ser estudiat, que ja sabem que no ens donaria res del que volem, però, al menys, ens permetria a uns i altres, poder dir que hem intentat què, de debò, s’hagués iniciat un diàleg, unes converses què poguessin arribar a un consens per poder fer el referèndum i saber, d’una vegada què és el que realment vol el poble català, cosa què ara no sabem. I si perdem els que defensem la independència, dons si senyor haurà estat de forma democràtica i no hi haurà res a dir, tanmateix si guanyem, llavors haurem de començar a tractar, llavors de tu a tu, totes aquelles qüestions què és presentaran i què s’hauran de negociar i què no son poques. Però no tingueu por, no, no dirà res de tot això, seguirà dins de la seva cuirassa i com tothom veu a venir ens durà a un atzucac del que sols és podrà sortir amb una DUI (DECLARACIO UNILATERAL DE INDEPENDENCIA) i ho dic ben clar no voldria, de cap manera arribar a aquest punt. Què crec no és digne d’un estat què pretén ser democràtic i no és res més que la continuació, del què vam patir durant més de quaranta anys.

De moment això és el que hi ha. Ara el Congres dels Diputats posarà a la cua aquesta proposició no de llei que presenta el Parlament de Catalunya perquè és vegi i tracti a finals d’any. Mentre tant, les forces catalanes al Congres (No el PSC) demanaran la mateixa tramitació i d’aquesta manera és podrà aconseguir una major rapidesa i per tant fora possible que el mes de Març ja ens hagin dit !!!NO¡¡¡ i puguem endegar un altre camí.

VISCA CATALUNYA LLIURE.