INCERTESES
Aquesta és la paraula, incertesa, dubtes,
temor a el desconegut, tot i que sabem que no es poden donar gaires
explicacions ni detalls, la veritat és que ens demanen una fe cega en els
nostres polítics i certament, se'm fa difícil acceptar aquesta proposta, ens hi
juguem massa.
Jo voldria tenir una mica més de
coneixement de què, com i quan volen fer. Voldria que no és limites tot a tan
sols uns que ens diuen que tot millorarà, i me'ls crec, i els altres que es
limiten al discurs de la por i al discurs de la il·legalitat i la veritat és
que no m'ho crec.
Ara ja ens amenacen, gaire be que amb
treure els tancs, l'exercit, al carrer perquè no puguem celebrar el referèndum
que ens permeti saber que vol el poble català i haig de dir que no hi ha debat,
no donen arguments que, amb tota probabilitat deuen existir però o no els saben
o no els interessen i prefereixen dir allò "que ve el llop¡" i
d'aquesta manera no ens podrem entendre.
Mentre escric aquesta nota, en el Palau de
la Generalitat es celebra una reunió que pot esser molt important, o no, tot
depèn dels que vulguin assistir-hi. En principi sembla que ni tan sols aniran
tots els que volen poder decidir, ja que sembla que si convoca el President de
la Generalitat, n'hi ha que i van i altres no, i per descomptat que els
partidaris del NO, els unionistes, sona malament aquesta paraula, tampoc. I
s'ha de veure amb quina disposició s'hi va a la reunió.
Llavors tornem a lo de sempre, sols es pot
parlar i intentar convèncer els que ja són convençuts i axis no anirem enlloc.
Manquen debats, idees, propostes, parlar, dialogar, em de ser capaços uns i
altres de defensar les nostres opinions, les nostres posicions polítiques i
llavors, amb bona voluntat i intentar arribar a acords que són possibles si
baixem de les torres dels castells que s'han atrinxerat uns i altres, encara
que crec que els més reclosos en la seva posició són aquells que no volen
parlar de res, és a dir aquells que posen per damunt una legalitat, unes lleis
que no son pou clares i que tenen interpretacions diferents segons quins
juristes les interpreten i parlem de persones de gran prestigi tant en els que
hi són a favor com els que hi són en contra. Per tant, torno a dir el mateix,
seure i parlar sense línies vermelles, sense limitacions de cap classe i
oblidant per sempre allò de "ni quiero ni puedo" .
Ja que en el seu moment, no van ser prou
intel·ligents per acaptar l'Estatut i el van retallar fins a ser inservible i
quasi il·legal, ja que a posteriori no ha tornat a ser referendat de nou en
referèndum. Tampoc van ser intel·ligents per seure i discutir una nova relació
econòmica, un pacte fiscal, que en el seu moment podia haver complagut prou a
Catalunya i evitat arribar a l'atzucac en què ens trobem ara. La tàctica de
l'immobilisme no sempre dona bons resultats i ara, cada vegada serà més difícil
sortir-ne.
Tothom mirem cap a Europa, cap a
Brussel·les. Uns amb l'esperança de rebre un senyal d'aprovació i els altres
per rebre la seguretat que no serà axis. I jo crec que no es mourà ni un dit
cap país de la UE fins que no es produeixi algun fet sense retorn, és a dir,
fins i tot una DUI, i per tant és inútil mirar cap allà.
I, de moment, no es veuen signes de
moviments que permetin pensar en una solució acceptable per tothom; Sols veig
que el govern d'Espanya sembla nerviós, i fins i tot el seu President parlava,
l'altre dia amb una vehemència i un posat nerviós que no li havien vist mai.
Serà que es mou alguna cosa? Almenys que no sigui per mal, que els nervis són
mals consellers, i poden dur a prendre decisions que potser lamentaríem en un
futur molt proper.
El problema, no ens enganyem, és, vist de
la banda espanyola com un problema econòmic per ells, perden una part molt
important del PIB i no tenen manera de seguir subvencionant a les regions
espanyoles que han viscut molts anys dels diners que arribaven de Catalunya i
laxi'l és el que no volen perdre i ho disfressen de mots com sobirania, unió,
legalitat i altres que no són re més que una cortina de fum. Per tant, aquest
és el verdader problema i han perdut l'oportunitat d'eliminar-lo en el seu
moment.
Sols ens queda esperar i si fos necessari,
tal vegada, sortir al carrer a defensar els nostres drets i sempre de forma
pacífica i sense aldarulls.
