NOVES LLENGUAS A
ESPANYA
Els
polítics del nostre país, al menys a l'Aragó, tenen tanta feina, que per poder emplenar la seva
jornada de treball. de feina i mes feina, han decidit que havien de trobar quelcom que fos
total i absolutament imprescindible per el benestar dels ciutadans que els
varen votar en el seu dia.
Per
això, després de 10 mesos de profunds estudis i de intentar esbrinar quin seria
el pitjor problema i que precisés d’una mes profusa, ingent, dificultosa, difícil,
i delicada opció que mereixés la seva total i absoluta dedicació full time per trobar-hi solució, van arribar
a la conclusió que era imprescindible canviar el nom de les llengües que es parlen
a la seva Comunitat Autònoma.
Després
de deu mesos de estudis, debats en comissions, assessories d’experts filòlegs,
la (no se quin tractament te) Senyora Presidenta de la Comunidad Autónoma de Aragón, Doña Luisa Fernanda Rudi, acompanyada
dels diputats del seu partit, el Partit Popular i dels que li donen suport per
tenir la majoria i que son del partit PAR, han decidit que la llengua que es
parla, de temps immemorials, a la franja aragonesa-catalana, i que s’anomenava
català, a partir d’ara s’anomenarà LAPAO.
Es a dir: Lengua Aragonesa pròpia del área oriental i per a mes conya, afegeixen
un altre nova llengua que en diran: LAPAPYP. Lengua aragonesa propia del pirineo y
prepirineo, que tinc entès es deia ARAGONES, però això es el menys importa.
La
veritat es que no m’havia adonat, succeeix que tot el que he escrit fins ara ho
he fet en LAPAO, !caram¡ ja sé un
altre llengua, he augmentat la meva petita i humil cultura.
Jo
m’he permès intentar ajudar-los amb un altre nom de llengua espanyola, ja que
sempre dir castellà o espanyol, m’ha semblat una mica ridícul, hem de canviar i
pesi a que no he gosat demanar-ho al Parlament de Catalunya ni a cap dels seus
Honorables membres, si que hi he trobat un nom, perdó, un acrònim que reflexa,
crec que prou bé, el nou nom de la llengua castellana, proposo que es digui: LLEPAM,
es a dir Lengua española propia area de Madrid , que crec que si escau
vist tot el que fan amb la nostre llengua.
Com
podeu imaginar tot el que queda escrit es tan sols per intentar no emprenyar-me
massa amb tota aquesta gentalla, que intenten, de la forma mes barroera que
saben, que no puguem parlar el nostre mil·lenari
idioma i que en aquells llocs que havien estat dins de la mateixa comunitat de
parla, es a dir València, ses Illes Balears, ara la franja d’Aragó, quedin
orfes de la seva parla materna. ¡ah! i no en parlem del Rosselló, per que no es
Espanya, en el seu dia el vàrem perdre, però que mantenen el català a mes del francès.
Una
anècdota que me va passar a mi ja fa mes de cinquanta anys, i que es prou
explicita respecta a la parla del Rosselló:
Dons bé, en el nostre viatge de
noces vam anar en tren a Paris, un cop fora d’Espanya, es a dir, just passada
la frontera amb França, va pujar al nostre vagó una senyora ja d’una certa edat
que en sentir que parlàvem, la meva dona i jo, en català, es va adreçar a
nosaltres en el mateix idioma. Jo li vaig demanar: D’on es vostè que parla una
català tant bo? I la seva resposta la recordaré tota la meva vida, soc francesa,
de Perpignan, però nosaltres tan sols fa cent anys que som francesos i per tant
encara ens sentim catalans. Vaig quedar d’una peça. Ja que, en aquells anys
quasi era motiu de denuncia si te sentien parlar en català, a la teva propia
terra.
Be
ja ho sabeu, no cal aprendre idiomes per anar a l’Aragó, amb el català ens en
sortirem prou bé. I també a València i a ses Illes Balears, on parlen ara el
Balear, abans parlaven el català/mallorquí, el Pla o català/menorquí, però que
sempre ens ha permès entendre’ns. I es que si parlem el mateix idioma, que l’anomenin
com vulguin, sempre serà català i el mes important es que podrem parlar i
dialogar sense necessitat de que ningú ens digui com ho hem de fer o com ho hem
d’anomenar.
Una
forta encaixada a tots i especialmen als meus amics Ciutadellencs.
