COMTE DE SANTA COLOMA
VIRREI DE CATALUNYA
DALMAU DE QUERALT I CODINA
Avui aquest títol, tal vegada
pugui dur a un cert equívoc, no vull parlar d’aquest maleït personatge de la
nostre historia que va ser anomenat Virrei de Catalunya per el Rei Felip IV el
1638 i que va ser assassinat el 7 de juny de 1640 en la revolta anomenada del
Corpus de Sang. a Barcelona, per una revolta dels segadors tips de pagar i
pagar (mes o menys com ara)
Tan sols es una introducció a
fets de la nostre historia de la època de les guerres que van assolar el nostre
país com van ser des de la Guerra dels Segadors (1640-1659) acabada amb el El
Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) que va ser signat el 7 de novembre del 1659
per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis de Haro
i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de
Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, als límits del País Basc Nord),
tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys. Una de les conseqüències
d'aquest tractat va ser la cessió a França del comtat del Rosselló i part del
de la Cerdanya.
Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes
ni els afectats. De fet, els ho va amagar oficialment fins a les Corts de
Barcelona de 1702, tot i que va ser públic i notori des de 1660, tal com consta
al Dietari de la Generalitat, on la Diputació va haver de fer una ambaixada al
virrei (Compte de Santa Coloma) per a "donar-li l'enhorabona de la feliç
nova de l'ajustament de les paus entre Espanya y França".
La guerra dels 9 anys
(1688-1697) amb batalles a Barcelona (1691) i a Alacant, Roses, Verges, Palamós,
Girona, i Barcelona el 1697 en que acaba.
El 1702 comença la maleïda guerra
de Successió que acaba per nosaltres amb la pèrdua de tots els nostres drets
amb la capitulació de Barcelona el 1714, la mort d’en Rafel de Casanova i el
Decret de Nova Planta del 1716 sancionat per el rei Felip V.
El Decret de Nova
Planta va prohibir l’ús de la llengua catalana a l’Administració de justícia de
Catalunya; segons l'article 5, "Las causas en la Real Audiencia se
substanciaran en lengua castellana".
Un altre exemple d'aquestes accions la constitueix la instrucció secreta
redactada per Abad de Vivanco, secretari del Consejo de Castilla, adreçada
als corregidors de
Catalunya, en la
comunica que "Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua
Castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas, y disimuladas para
que se consiga el efecto sin que se note el cuidado".
El decret de Nova
Planta de Catalunya va abolir la Generalitat, les Corts Catalanes, el Consell
de Cent, substituïa el virrei per un capità general, dividia Catalunya en
corregiments, com a Castella, i desapareixien les tradicionals vegueries.
A mes de moltes altres coses que no es moment
d’esmentar, ja que no estic fent un llibre de la Historia de Catalunya.
Be; Tot això ve a compte de les
paraules que va dedicar el gran poeta Mn. Cinto Verdaguer, en el seu poema “Nit
de Sang” (1888) al Comte de Santa Coloma i que diuen axis en un curt extracte:
Dies irae, dies illa
Catalunya,
Catalunya,
Lo teu
dia s’és fet nit,
I si
ton present es negre
Bé
n’és més l’esdevenir.
Lo
blat de tos plans i rostos
i els arbres
de tos camins,
Un dia
per altre es reguen
Amb sang
de tos amats fills,
Puix
per tot arreu ne maten
Los
soldats del rei Felip
Com si de ser de ta nissaga
Fos
lo més negre dels crims.
De
tants fills com alletares,
Un sol
n’hi ha de ben vist,
Només
un que aidar-te puga
I és
ton més dolent botxí.
Comte de Santa Coloma,
Malviatge
qui et parí!,
Que
tants llamps caiguen en terra
I que,
de tants, cap te fir!.
Lo
dia que vas nàixer
Fou un dia maleït, més li
valdria a ta pàtria
Que hagués nat un escorpí;
****
Doncs això va escriure Mn.
Cinto Verdaguer i jo voldria avui, sense tenir, potser cap dret, a dir coses
tan fortes, dedicar-li a un Ministre, que es proclama català i a una senyora
que també i que dins de la política estan, que aquestes paraules del poeta, tal
vegada els podrien fer pensar, si ells no mereixen, al menys en una petita
mesura que els hi siguin dedicades, encara que no son el Comte de Santa Coloma,
Dalmau de Queralt i Codina, però si que son, l’un Ministre del Govern Espanyol
i l’altre cap del mateix partit a Catalunya. Si us plau, us pregaria, dins la
meva humilitat, que tinguéssiu una mica, tan sols una mica, presents aquests
versos i que mai us els hagin de dedicar de debò.
El Sr. Ministre, a més de no
dir la veritat quan diu que vostè, que viu a Barcelona, sap que “moltes famílies
catalanes han deixat de trobar-se per Nadal per mor de la “dèria sobiranista” i
això, Sr. Ministre, vostè sap que no es cert i per tant fa mal, fa mal al cor
de molts catalans que no volem ser tractats amb aquesta prepotència, que ja
estem tips de que ens menyspreïn, de que ens insultin, de que gent del seu
partit en anomenin “nazis” i vostè, com a Ministre d’Interior no hi faci res.
Si us plau, ja ni ha ben be prou, atureu aquesta rancúnia cap a la vostre
mateixa terra, que les idees sempre es poden defensar sense malferir al
adversari.
Jo, Sr. Ministre, no conec cap
família catalana que hagi tingut aquest ensurt, a la meva hi ha idees de tota
mena i manera, ni ha de independents, ni han de unionistes, ni han que ja els
hi està bé com estem, ni han que son catalans i ni han que son d’altres
regions, però, això si, som una família i ens estimem i per tant, cadascú defensa
ses idees, però amb intel·ligència i amb el que dirien el francesos, amb savoir fer.
Si tan sols demanem poder
votar, poder dir, democràticament que volem ser, si no se sap que en sortirà d’aquest
referèndum, deixeu-lo fer, o es que teniu por de que guanyi el desig d’independència?
No es refugieu darrera de la Constitució, que sabeu be que no es inamovible i
que, a més a més, segons molts juristes de prestigi, no prohibeix el referèndum,
encara que es cert que tampoc l’aprova, més, si es axis, perquè serveix la política?
No diuen que es l’art de convertir lo impossible en possible? Doncs, amb un
petit esforç, tal vegada podríem arribar al nostre somni i qui sap, podria ser
que guanyessin els que tan sols volen modificar algunes coses. Qui ho sap? Si
no votem no ho sabrem mai.