SOM I SEREM
Aquest memorial de greuges va ser presentat a S.M. el Rei
Alfons XII, l’any 1885.
MEMORIAL DE
GREUGES
Senyor: mai cap més
comissió no es deu haver presentat a V.M. tan commoguda que la que en aquest
moment, i ben immerescudament per cert, tinc l’honra de presidir. A excepció
meva, la componen, Senyor, els fills mes il·lustres de Catalunya: aquells qui,
bé en literatura o en ciències polítiques i morals, bé en indústria o en el
simple treball obrer, ocupen el primer lloc a Catalunya, i s’acosta a la
reialesa suplicant que V.M. es digni
fixar la seva atenció en les desgràcies que sobre el nostre país va acumulant
la política centralista i unificadora dels partits polítics d’Espanya.
Per això tinc l’honra de
suplicar a V.M. que accepti aquesta exposició i Memòria, reflex fidel, a parer
nostre, dels dolors i de les aspiracions de Catalunya.
Coneixem perfectament,
Senyor, les obligacions que el sistema constitucional imposa al tron; i perquè
les coneixem, no formulem a l’exposició i Memòria cap petició concreta que
pugui contrariar els preceptes constitucionals. Però, de la mateixa manera que
coneixem el que a la iniciativa de V.M. deixa la Constitució, ens permetem
pregar-li que es fixi en aquests documents.
No tenim Senyor, la pretensió de debilitar, i encara menys
atacar la gloriosa unitat de la pàtria espanyola: ans al contrari, desitgem
fortificar-la i consolidar-la: però entenem que per aconseguir-ho no és un bon
camí ofegar i destruir la vida regional per substituir-la per la
del centre, sinó que creiem que allò convenient i alhora allò just, és donar
expansió i desenvolupament i vida espontània i lliure a les diverses províncies
d’Espanya per tal que de tots els indrets de la Península surti la glòria i la
grandesa de la nació espanyola.
El que nosaltres desitgem, Senyor, és que a Espanya s’implanti
un sistema regional adequat a les seves condicions i semblant a algun dels que
se segueixen als gloriosíssims imperis d’Àustria-Hongria i Alemanya, al Regne
Unit de la Gran Bretanya, sistema ja seguit a Espanya els dies de
la nostre grandesa.
Ho desitgem, no sols per a
Catalunya, sinó per a totes les províncies d’Espanya; i si parlem en nom de
Catalunya és perquè som catalans i
perquè en aquests moments sentim com mai els mals que el centralisme ens causa.
Senyor: se’ns va arrabassar els nostre sistema
administratiu, que avui troben bo i imiten nacions cultes d’Europa, per ser
substituït, primer pel sistema castellà, i avui per una còpia imperfecta i
viciosa del sistema francès.
Només podem utilitzar la nostre llengua a les nostres llars i en
converses familiars: desterrada de les escoles, ho ha estat més tard de la
contractació pública i també dels tribunals, en els quals moltes vegades, i per
molt il·lustrats que siguin, ni els jutgen entenen els testimonis i els
processats, ni aquests entenen els jutges.
I si per tot això no fos
suficient, fa temps que s’està lluitant,
i avui s’intenta amb obstinació destruir, o si res més no adulterar el nostre
dret civil, base indeleble de la robusta i moral organització de la família
catalana i de la nostre propietat, que va augmentant i creixent a mesura que
unes generacions succeeixen unes altres generacions.
A força de treballs i privacions sense fi, els nostres
industrials han creat una indústria espanyola que en quaranta anys ha
progressat i assolit un nivell molt alt. Aquesta indústria està essent atacada
radicalment d’alguns anys ençà, i últimament ho ha estat i ho és per mitjà del
tractat amb França i del projecte de modus vivendi amb Anglaterra.
Senyor: només la poderosa
iniciativa de V.M., la seva alta saviesa i l’amor que professa al nostre país
pot posar remei als nostres mals. Preguem, doncs, a V.M. que ho faci, segur que
no han de faltar-li les benediccions del cel i la immensa, la immensíssima
gratitud dels fills de Catalunya.
17 de Març de 1885 “La
Renaixença” (El text original escrit en castellà)
Es curiós constatar que la
majoria del “memorial” podria ser presentat avui després de mes de 128 anys;
pràcticament som al mateix lloc que érem, amb una diferencia molt important,
llavors Alfons XII, tenia un cert poder i avui el seu successor no en te. Es
més, en el seu discurs de Nadal fa una referencia a una possibilitat de, no
diria de canvi, tan sols de retoc de la Constitució Espanyola i el President
del Govern ha fet com si sentis ploure, Ni cas. Ell que es tan respectuós amb
Sa Majestat, quan sent a parlar de la Constitució, es transforma, desapareix la
seva cuirassa de bonhomia i apareix el verdader Rajoy, el que fa cas,
exclusivament, de les ordres de la FAES i el seu Cap José Mª Aznar.
El Sr. Rajoy, no diu mai una
sola veritat, menteix sempre o quant menys, diu mitges veritats que no son res
més que mitges mentides. Es va permetre dir que no hi havia cap país del mon
que, a la seva Constitució hi figurés el dret d’autodeterminació, doncs be, al
dia següent les xarxes facebook i d’altres anaven plenes de noms de països en
que si que hi figura a la seva Constitució el dret d’autodeterminació i com a
petit exemple en copiaré alguns: Angola, Brasil, Paraguai, Portugal, Rússia,
Mèxic, hi ni han més. El que dic, no es diu la veritat i com que no es pot
preguntar res a les rodes de premsa, doncs això es el que hi ha.
Per acabar d’adobar el tema,
el Ministre Fernández Diaz es despenja amb unes declaracions que tan sols poden
sortir d’una ment plena de rancúnies, plena d’enyorances franquistes, va ser
Governador Civil d’en Franco. Jo voldria saber quina família catalana ha deixat
de reunir-se aquest Nadal per mor de la discussió sobiranista. Jo no en conec
cap, però deixo anar la imaginació i m’acut una idea, no serà que a casa del
Ministre ha passat això? Tal vegada les relaciones amb el presumptuós del seu
germà de l’Ajuntament i la prepotència de ser Ministre, si que han causat alguna
que altre incomoditat dins del dinar. Tal vegada han parlat de la Llei de
seguretat que vol implantar i que no agrada i menys a Catalunya, encara que
segons un diari digital de Madrid, anomenat VozPopuli, diu que segons la seva
correligionària Sánchez-Camacho, presumptament,
en la conversa de La Camarga afirma que
el Sr. Ministre maltracta a la seva esposa, i això es dins de la nova Llei?. I
evidentment, en aquest cas, trobo lògic que la família no estigui allò que
diríem molt unida. Però no es per la qüestió sobiranista catalana.
També vull parlar dels
articles que està escrivint el Sr. Fernando Onega a La Vanguardia i que, quina
coincidència, han passat a ser de moderats a clarament contraris al moviment
catalanista i molt especialment al nostre President Artur Mas, i dic quina
coincidència ja que el canvi de posició ha coincidit amb la nova Direcció a
càrrec del Sr. Marius Carol. No se si hi te res a veure, però aquí queda dit.
En quant al Sr. Onega faré esment
que ara, a aquest periodista li torna a sortir la vena del seu passat i que
podem recordar sense masses dificultats. Destaquen en la seva biografia alguns
càrrecs ben rellevants, per exemple; va ser Subdirector del diari ARRIBA
(falangista). Comentarista del diari PUEBLO, Cap de Premsa del Movimiento a La
Corunya, Director del Diari YA, a més de ser “Jefe Nacional de los Servicios de
la Guardia de Franco” Crec que no cal afegir res mes. Això si, ara es un “demòcrata de tota la vida”
Segueixo amb els Ministres, el
inefable, encara que tortuós Ministre d’Exteriors, Sr. Margallo, ha enviat un
“memoràndum” fins ara secret, a totes les Ambaixades i Consolats espanyoles i
per el que sembla i s’ha filtrat fins el moment, es tracta de una espècie de
preguntes i respostes que han de donar als periodistes en cas de que es
presenti una consulta referent a la qüestió catalana. En que quedem. Es un
problema el que demana Catalunya o no; es tracta tan sols de un visionari o dos
(Mas i Junqueras) o es una demanda real del poble català. Si no hi ha cap problema,
no cal enviar 210 folis a les Ambaixades i Consolats, no cal anar a veure
determinats cancellers europeus, no cal parlar amb el Regne Unit. Llavors, que
passa? Es que si que hi ha un problema. Es que no es tracta de visionaris? Es
que és el poble català qui demana poder decidir el seu sistema polític? La
veritat es que crec que és això darrer el que es veuen a venir i tenen por.
S’han ficat en un atzucac terrible i no saben com sortir-ne, el Sr. Rajoy ha
quedat retratat amb aquesta postura immobilista i ara sap que ha fet tard, que
ara no s’arregla el tema amb paraules mes o menys afalagadores, que encara que
vulguin obrir una mica la ma en el tema econòmic, que encara que vulguin obrir
una mica la ma en el tema del auto govern autonòmic, no n’hi ha prou. Ja han
fet tard.
La caverna mediàtica sols fa
que demanar “ma dura”, que empresonin el President Mas, que ens treguin l’autonomia...
I jo penso, ja tenen en comte que Europa, tal vegada no els hi deixarà fer una
barrabassada com aquesta?. Ja tenen en comte que, tal vegada el poble català
podria sortir al carrer i arribar a Madrid demanant la presó per el President
ja que ha mentit i incomplert totes les seves prometences electorals?
Ja tenen en comte que, tal com
vaig sentir al Dr. Queralt per TV, si la Constitució es un mandat de Llei que
permet empresonar un President elegit democràticament també podríem demandar al
Govern espanyol per l’atur ja que la Constitució garanteix un lloc de treball
digne per a tots els espanyols, o bé per que la Constitució garanteix un habitatge
digne per a tots els espanyols, segueixo? No paren de dir bajanades.
Crec que la realitat es que
ens tenen por. Tenen por que l’economia espanyola patiria un retrocés molt
important, Catalunya aporta quasi el 20% del PIB d’Espanya. Tenen por perquè
com s’ho farien per què regions com Extremadura, ja que tant presumeix el Sr.
Monago, fossin capaces de mantenir les seves institucions autonòmiques si no arriben
els diners de Catalunya Tenen por de que si Catalunya, per fi, es independent,
Espanya caigui en un forat econòmic que no li permetria pagar els deutes que te
amb Europa i per contra, Catalunya, no tan sols es permetria pagar els seus
deutes sinó que seria capaç d’ajudar mitjançant préstecs a aquesta Espanya ruïnosa,
casposa, plena de titulats en vagància, amb una casta d’alts funcionaris que
tan sols defensen els seu status, amb una casta de polítics corruptes que sols
defensen la seva butxaca. Aquest es el problema, no les idees, no la “Unidad
indivisible de la Patria”, això es una enganyifa, es una excusa. No dubto que hi
han alguns que ho creuen de debò, però per la majoria son tan sols paraules. O al
menys això se’n desprèn de la forma en que ho defensen, jo crec que tinc raó,
encara que no ho puc assegurar definitivament i per això faig us de la paraula
de moda en aquests casos, tot el que he dit es presumptament cert.
Creieu que de debò intentaran
fer mal a Catalunya? Que intentaran ofegar-nos econòmicament? Que seguiran
intentant destruir la nostre llengua? Que faran un nou Decret de Nova Planta
com el de 1316? Jo no ho crec, a partir d’ara es limitaran a seguir la partida
d’escacs plantejada per el Parlament de Catalunya per veure si poden aconseguir
que siguem nosaltres els que ens tirem enrere i no pensen que si en 300 anys no
han pogut sotmetre la nostre Nació, ara menys. Ara es el poble el que crida, el
que demana llibertat. L’Estatut d’autonomia també era molt difícil d’obtenir i
amb la gran manifestació que duia el lema “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”
es va aconseguir. Doncs ara, amb més o menys dificultats, obstacles, contrarietats,
contratemps, també ho aconseguirem.
VISCA
CATALUNYA LLIURE
