diumenge, 15 de desembre del 2013

ARA ES L'HORA CATALANS...


ARA ES L’HORA CATALANS

 

Avui, he rememorat, els esdeveniments del passat dijous, ve esser un dia d’emocions molt fortes, El President de la Generalitat, el nostre President, ha fet l’anunci solemne de la pregunta i la data de la consulta/referèndum que es vol fer per saber si els catalans volem seguir a Espanya o be volem ser, per fi, independents.

 

La pregunta proposada i acceptada per la majoria dels partits del Parlament que son a favor del anomenat dret a decidir, es a dir: CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP, amb un total de 87 diputats, ha estat producte d’un consens en el que tots, han cedit alguna cosa en be del nostre poble.

 

Segons ha explicat el molt Honorable President, la pregunta consta de dues parts encadenades i son:

 

                   Vol que Catalunya esdevingui un Estat?
 
                            SI                        NO
 
        i si es que SI
 
                   Vol que sigui un Estat independent?
 
                            SI                         NO

 

M’ha semblat la pregunta perfecte, ja que tan poden votar els que volem ser independents, com els que no ho volen ser, com els volen que sigui un estatus diferent però no independent. Es a dir: POT VOTAR TOTHOM. I per el que hem anat sabent per diferents polítics i analistes de la política, sembla que ha tingut una part molt important la postura del President i la generositat de la resta de formacions polítiques. Amb això han donat un cop de porta als nassos a tots aquells que a Madrid i el seu entorn creien i desitjaven que les diferencies dels partits catalans serien tan fortes que elles soles desfarien el “problema” al no posar-se d’acord.

 

Avui, a La Vanguardia, hi ha un article d’opinió sota el títol “Un altre convulsió epilèptica” en el que el periodista José Antonio Zarzalejos Nieto, nascut a Bilbao el 1954 i fill de D. José Antonio Zarzalejos Altares que va ser Gobernador Civil de Vizcaya i Fiscal del T.S. i germà de D. Francisco Javier Zarzalejos, Secretario General de Presidencia en el Govern de José Mª Aznar i Secretari General de la Fundació FAES,(To això, tan sols per indicar una mica quin pot ser el seu pensament polític) doncs be, aquest senyor, entre d’altres inexactituds es permet dir, “un procés al qual estan incorporades amb desgana dues de les cinc forces polítiques que el van subscriure (Unió i ICV) “sic” i que totes juntes no representen ni els dos terços del Parlament de Catalunya i la transversalitat del qual és impostada perquè a la foto de la galeria gòtica del Palau faltava la representació de gairebé la meitat de la ciutadania catalana” Es allò de mentir i intentar que no es noti gaire. Veiem: Es veritat que no arriben als dos terços del Parlament, però no me negarà que el percentatge que manca ES MÍNIM ja que representen el 64,44% i per tant, tan sols que tres diputats dels que no s’hi troben be al PSC, que hi son, a la propera votin SI i ja hi hauran els dos terços.

La segona veritat a mitges  és quan diu que mancava la representació de la meitat de la ciutadania catalana, gran error, sols hi faltava el 35’56% dels diputats, el que està molt lluny de ser “gairebé la meitat”. Una mica més de serietat Sr. Zarzalejos, que sembla la senyora Camacho amb allò de la majoria silenciosa).

I seguint amb la seva enverinada prosa segueix dient “No es cert que el secessionisme català no hagi tingut cap altre opció que ser-ho. El PSOE i el PSC li han plantejat un espai per impulsar la reforma de la Constitució i s’han formulat terceres vies sistemàticament menyspreades, tant a Madrid com a Barcelona” Aquí torna a, subtilment, a amagar part de la veritat. Es que no recorda les paraules del Sr. Rubalcaba dient que s’havia de fer una reforma de la Constitució, però que mai hi hauria la possibilitat del referèndum per a la Independència, per tant, la reforma quedava ja, d’entrada, minvada d’allò que més demanàvem els catalans.

 

Per altre banda seria interesant que tant el Sr. Rajoy, tan constitucionalista ell, i tan amant de les Lleis, es llegís el BOE del 1977, pàgina 10733, que diu:

 

 

Por cuanto el día

 28 de septiembre de 1976, el Plenipotenciario de España, nombrado en buena y debida forma al efecto, firmó en Nueva York el Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos,

Vistos y examinados los 53 artículos que integran dicho Pacto Internacional,

Oída la Comisión de Asuntos Exteriores de las Cortes Españolas, en cumplimiento de lo prevenido en el artículo 14 de su Ley Constitutiva,

Vengo en aprobar y ratificar cuanto en él se dispone, como en virtud del presente lo apruebo y ratifico, prometiendo cumplirlo, observarlo y hacer que se cumpla y observe puntualmente en todas sus partes, a cuyo fin, para su mayor validación y firmeza, mando expedir este Instrumento de Ratificación firmado por Mí, debidamente sellado y refrendado por el infrascrito Ministro de Asuntos Exteriores.

Dado en Madrid a trece de abril de mil novecientos setenta y siete.

JUAN CARLOS

El Ministro de Asuntos Exteriores,

MARCELINO OREJA AGUIRRE

PACTO INTERNACIONAL DE DERECHOS CIVILES Y POLÍTICOS

Los Estados Partes en el presente Pacto,

Considerando que, conforme a los principios enunciados en la Carta de las Naciones Unidas, la libertad, la justicia y la paz en el mundo tienen por base el reconocimiento de la dignidad inherente a todos los miembros de la familia humana y de sus derechos iguales e inalienables,

Reconociendo que estos derechos se derivan de la dignidad inherente a la persona humana,

Reconociendo que, con arreglo a la Declaración Universal de Derechos Humanos, no puede realizarse el ideal del ser humano libre, en el disfrute de las libertades civiles y políticas y liberado del temor y de la miseria, a menos que se creen condiciones que permitan a cada persona gozar de sus derechos civiles y políticos, tanto como de sus derechos económicos, sociales y culturales,

Considerando que la Carta de las Naciones Unidas impone a los Estados la obligación de promover el respeto universal y efectivo de los derechos y libertades humanos,

Comprendiendo que el individuo, por tener deberes respecto de otros individuos y de la comunidad a que pertenece, tiene la obligación de esforzarse por la consecución y la observancia de los derechos reconocidos en este Pacto,

Convienen en los artículos siguientes:

PARTE I

Artículo 1

1. Todos los pueblos tienen el derecho de libre determinación. En virtud de este derecho establecen libremente su condición política y proveen asimismo a su desarrollo económico, social y cultural.

2. Para el logro de sus fines, todos los pueblos pueden disponer libremente de sus riquezas y recursos naturales, sin perjuicio de las obligaciones que derivan de la cooperación económica internacional basada en el principio de beneficio recíproco, así como del derecho internacional. En ningún caso podría privarse a un pueblo de sus propios medios de subsistencia.

3. Los Estados Partes en el presente Pacto, incluso los que tienen la responsabilidad de administrar territorios no autónomos y territorios en fideicomiso, promoverán el ejercicio del derecho de libre determinación, y respetarán este derecho de conformidad con las disposiciones de la Carta de las Naciones Unidas.

PARTE II

Artículo 2

1. Cada uno de los Estados Partes en el presente Pacto se compromete a respetar y a garantizar a todos los individuos que se encuentren en su territorio y estén sujetos a su jurisdicción los derechos reconocidos en el presente Pacto, sin distinción alguna de raza, color, sexo, idioma, religión, opinión política o de otra índole, origen nacional o social, posición económica, nacimiento o cualquier otra condición social.

…/…

 

Crec que està prou clar i esta signat per el Ministre d’Assumptes Exteriors i ratificat per Sa Majestat el Rei Joan Carles I.

 

Tot això be a que ja comencem a estar tips de les negatives sistemàtiques del Gobierno Español, es a dir, de Rajoy i sus adlateres. De personatges com el Sr. Alonso que es permet fer conyeta amb que “ho demanem al TIO”.

 

Està vist que encara no han entès res, ni Rajoy, ni Cospedal, ni Saenz de Santamaria, ni Gallardon, ni Margallo, ni, ni, ni...El PP en general

Per l’altre banda tampoc Rubalcaba ha entès res i com que aquí te una titella al front del PSC que li va fent costat, dons creu que pot fer com si els catalans fóssim ximples.

 

El nostre President ja ha preparat una ofensiva internacional amb el lema “LET US VOTE” (Deixeu-nos votar). Es prepara, ara que s’ha deslliurat de l’esforç d’aconseguir el consens per a la pregunta i la data del referèndum, per a ser el que de debò es, EL MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Es a dir: el President de tots el catalans i tirar endavant amb tots el problemes que tenim amb l’economia, l’atur, les retallades, etc. i tanmateix intentar fer una bona pedagogia a la resta d’Espanya i, per suposat a Madrid, per aconseguir els objectius que tenim al davant.

 

Per acabar tornaré a posar, aquesta vegada sencera, la Oda a Espanya de Joan Maragall que crec que si escau perfectament.  I no oblideu que va ser escrita l’any 1898, hi ha coses que no moren mai.

 

Oda a Espanya

 

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill

que et parla en llengua - no castellana:

parlo en la llengua - que m'ha donat

la terra aspra:

en 'questa llengua - pocs t'han parlat;

en l'altra, massa.

 

T'han parlat massa - dels saguntins

i dels que per la pàtria moren:

les teves glòries - i els teus records,

records i glòries - només de morts:

has viscut trista.

 

Jo vull parlar-te - molt altrament.

Per què vessar la sang inútil?

Dins de les venes - vida és la sang,

vida pels d'ara - i pels que vindran:

vessada és morta.

 

Massa pensaves - en ton honor

i massa poc en el teu viure:

tràgica duies - a morts els fills,

te satisfeies - d'honres mortals,

i eren tes festes - els funerals,

oh trista Espanya!

 

Jo he vist els barcos - marxar replens

dels fills que duies - a que morissin:

somrients marxaven - cap a l'atzar;

i tu cantaves - vora del mar

com una folla.

 

On són els barcos. - On són els fills?

Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:

tot ho perderes, - no tens ningú.

Espanya, Espanya, - retorna en tu,

arrenca el plor de mare!

 

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;

que el plo' et torni feconda, alegre i viva;

pensa en la vida que tens entorn:

aixeca el front,

somriu als set colors que hi ha en els núvols.

 

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?

Has desaprès d'entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!