PETITA QUEIXA?

Això va ser escrit i enviat a diversos diaris, però com es normal, no van fer ni cas.

Avui s’està parlant molt de la Llei de la Memòria històrica i sembla que sols van patir la repressió els que pertanyien a un del bàndols, el legítim o republicà i els altres no varem patir res.

Jo puc assegurar que la meva família va patir ambdós. Per una banda, els anomenats “incontrolats” varen cremar la Sagrada Família, amb els meus pares i avis a dins, eren els guardes i el meu pare era escultor a les ordres de GAUDI en el seu moment. El gran crim comes per els meus pares i avis va ésser el fet de treballar i viure dins el recinte de la Sagrada Família.

No es va salvar res, tot es va cremar. Tot el parament de casa, roba, mobles, el parament de núvia de la meva mare. En fi tot. Sols van tenir temps d'agafar-me en una arrebolada i sortir fugint.

Tanmateix i un cop acabada la guerra, el meu pare fou perseguit i arrestat per el gran crim d’haver lluitat al bàndol republicà. Cada vegada que el dictador Franco venia a Barcelona, la policia venia a cercar el meu pare, fins que gracies al bons oficis d’un capellà amic van desistir i el varen deixar tranquil. 

Al inici de la guerra i fins que el meu pare va ser quintat no va trobar feina de cap classe. Era un proscrit, havia treballat per l’Església. I entre tant, la meva mare i jo que tenia 10 mesos, a passar fam. I al acabar la guerra, el mateix problema,però a l'inrevés,  dons llavors era republicà  havia lluitat amb els “rojos”. I a mes a mes amb el grau de Sergent. 

Per tot això se me remou tot per dins quan veig que, al igual que a la dictadura, sols es veuen els propis i els altres ni cas. !Ah¡, per cert, mai he votat ni votaré per el PP. Que quedi ben clar.

Però no creuen que també es tindrien que tenir en compte aquestes situacions? Ja ha passat prou temps, massa anys, però segueix fent mal a dins el cor. No demano res, en absolut, però,  en el seu moment hagués agraït una paraula d'anim. Poca cosa mes.