ABDICACIÓ
i CATALUNYA
L’abdicació
del Rei Joan Carles I, que tot sigui dit, s’ha fet de presa i corrents, i es difícil
d’endevinar els motius d’aquestes preses. Doncs s’ha fet i aquí esta. Es a dir, o com diu ell, abdicació de la Corona
de Espanya, en favor del seu fill, Felip, que un cop segui al Tro passarà a ser
el Rei FELIP VI, i jo voldria saber com ens afectarà als catalans? No tenim massa
bon records del seu avantpassat, el darrer Felip que va regnar, es deia FELIP
V, i això us recorda alguna cosa?. Us faré una mica de memòria començant per
uns versos de Mossèn Cinto Verdaguer:
Catalunya, Catalunya,
lo teu dia s’és fet nit,
i si ton present és negre
bé n’és més l’esdevenir.
Lo blat de tos plans i rostos
i els arbres de tos camins,
un dia per altre es reguen
ab sang de tos amats fills,
puix pertot arreu ne maten
los soldats del rei Felip,
com si ser de ta nissaga
fos lo més negre dels crims.
Aquest
es el que l’any 1714 va arrasar amb tots el drets i costums de la nostra
estimada Catalunya. Aquest va ser el que va fer el Decret de Nova Planta, d’infausta
memòria i del que reprodueixo la portada tot seguit:
I
per si encara no teniu prou memòria va ser el primer que va prohibir la parla
del català.
Doncs
bé, jo tan sols li demanaria al nou Rei, S.M. FELIP VI què fes o li fessin memòria
d’aquests fets i que ara, si es veritat què com diu és un demòcrata, jo no ho
tinc gaire clar, ja que democràcia i monarquia per herència, no me quadren
molt, però, acceptem-ho, és demòcrata i per tant ha de lluitar per retornar a
la part del seu poble que, fins ara, l’ha acceptat com a Princep de Girona, sense
oblidar que tanmateix ostenta els títols de Duc de Montblanc, Compte de Cervera
i Senyor de Balaguer, títols que van ser eliminats per el mencionat Decret de
Nova Planta i que no va ser fins l’any 1977 que amb el Decret 54/1977, Don Joan
de Borbó, el teu avi, els va disposar de nou per el seu fill Joan Carles. Encara
que fins el 1990 i 1996 no va assumir de veritat aquests títols. Que, posteriorment
i al ser anomenat Princep d’Astúries, com a hereu de la Corona, van passar a
ser ostentats per S.M. Tampoc pot oblidar, S.M. que en el moment de ser
anomenat Rei, també passarà a ser Compte de Barcelona, i per tant, jo crec que,
com a mínim, algun gest hauria de fer en favor dels ciutadans, què no súbdits,
catalans per que puguin decidir lliurament els seu desig i forma de govern.
Darrerament,
s’alcen veus que, diuen que no seria del tot dolent, tenir un Rei, a l’estil de
la Reina de Anglaterra, és a dir, tenir la total i absoluta sobirania del
poble, política, cultural i econòmica, la total i absoluta independència, però
reconeixent a FELIP VI com a Rei de
Catalunya. Una mena de “Commonwealth” a la catalana.
Que
no ens veiem obligats a dir-te, un altre vegada i ja no se quantes son, aquests
versos, ja què tu, al menys, saps, entens i parles la nostre llengua i per tant
pots entendre de meravella el que te demana un poble que sap riure i viure en
pau i tranquil·litat, si el deixen, però que, com diu el nostre himne, quan convé també sabem segar cadenes, amb un
bon cop de falç.
On
ets, Espanya? — No et veig enlloc.
No
sents la meva veu atronadora?
No
entens aquesta llengua — que et parla entre perills?
Has
desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu,
Espanya!
