NOTICIES NO
DEL TOT VERIDIQUES (2)
El passat 4 de gener. el Sr. Josep Maria
Tarragona Clarasó, a La Vanguardia, va escriure un obituari referit a la
Religiosa Montserrat Rius, a la que me referia jo en l’article amb el mateix
títol que aquest.
Dons bé, en aquest obituari, molt ben escrit, per cert,
explica com a la mort de la neboda de l’Antoni Gaudi, La Roseta, aquesta
religiosa junt amb un altre, varen tindre cura de l’eximi Antoni Gaudi mentre va continuar vivint a la seva casa
del Parc Güell, lo que es totalment cert. Explica que tenia a l’habitació
un gran Sant Crist, i tres llibres, l’Evangeli, el Kempis i un devocionari. Es
cert.
Però, se’n oblida que els darrers temps de la seva vida es va
entregar totalment a l’obra de la Sagrada Família i va traslladar-se a viure al
seu estudi a la Sagrada Família situat damunt de la porteria, on vivien els mes
avis Jeroni i Maria Eugenia, els mes oncles Jaume i Gregoria i els meus pares
Andreu i Ascensió.
La meva avia va tindrà cura d’en Gaudi tot els anys que va
ser a la Sagrada Família, molts d’ells sols li feia el menjar i ja al anar-a a
viure definitivament a la Sagrada Família fins a la seva mort, tot allò que
precisava, que era molt poc, ho feia la meva avia Maria Eugenia. Rentar-li la
roba, cosir-la, planxar les camises, etc.
Tot això va romandre fins a la seva tràgica mort i durà fins
que no va arribar l’esclat de la Guerra Civil, quan el dilluns 20 de Juliol va
ser assaltada i cremada la Sagrada Família, i copio uns paràgrafs del Llibre “La arquitectura profanada” del catedràtic Joan Bassegoda Nonell: Va ser assaltada la cripta de la Sagrada Família i incendiat al
mobiliari, els altars, les imatges i l’orgue. Polvoritzats el paviments i els
vitralls. A mes dels danys a murs i voltes, per efecte del foc es perderen els
inimitables armaris de la sagristia, els confessionaris i altres mobles, tots
ells dissenyats per Antoni Gaudi. Destruïdes les entrades als claustres i els
campanars. La maqueta del temple, la casa rectoral, oficines, el contingut del
museu gaudinià, escoles, tallers i la
porteria. Tot es va perdre. L’escola parroquial aixecada per Gaudí el 1909 també va ser incendiada, caient la
seva coberta...”
Aquesta porteria era
casa dels meus avis i el pis del damunt hi havia l’estudi d’en Gaudí. Evidentment tot el que pertanyia a la meva família,
mobles, , vaixelles, roba, records, etc. tot desapareix convertit en cendres.
Per això es per el que vaig escriure l’anterior article. Res
mes lluny de la meva voluntat esmenar-l-hi la plana al primer obituari que va
aparèixer a La Vanguardia, tan sols es tractava de esclarir aquestes petites
diferencies però que per mi tenen molta importància, ja que son part de l’historia
i de la meva família.
Aquest era el llit d'Antoni Gaudi al seu estudi de la Sagrada Familia
