ESPAÑA, UNA, GRANDE, LIBRE
Tot i que, avui és més dia de
reflexió que no pas dissabte passat, he recordat un acudit que tenia valor els
anys 60 del segle passa, venia ser una cosa més o menys axis:
El Dictador crida a un humorista de
primera línia del moment i li diu "Voldria m'expliqués un acudit dels
molts que corren del meu govern" L'humorista es quedà una mica sorprès i
diu: "molt fàcil. España, una, grande i libre" i el Dictador, encara
més sorprès diu: Això és un acudit? I la resposta de l'humorista és: "no
això és un –cuento-".
Doncs bé, crec que és ben actual,
ja que si no hi ha dictador, sí que hi una mena de dicta blanda que, almenys
als catalans ens du amb mà de ferro, i després dels resultats d'aquestes
maleïdes eleccions encara amb més probabilitats de què els Ministres de
l'Interior de torn segueixin amb la mateixa roïndat que l'actual en funcions.
La veritat és que no veig cap
sortida, una mica decorosa tant per l'Estat espanyol com per la Generalitat. Jo
no hi crec amb les bones paraules dels polítics i menys si venes del
triumvirat, PP/PSOE/C's, que normalment menteixen més que parlen.
Per altra banda, com es pot confiar
amb qui ens promet un referèndum i no té ni els escons necessaris ni tan sols
altres partits que els recolzin? Jo li diria al Sr. Iglesias i al Sr. Domènec
si, de debò, creuen possible el que ens han venut en campanya, els catalans no
mereixem esser tractats com a nens, o pitjor encara, com imbècils, aquesta
grollera mentida que tan sols va servir per aconseguir unes segones eleccions,
res de línies vermelles, la veritat és que creien que haurien sortit reforçat i
han quedat pitjor.
És impossible que ens permetin un
referèndum i la prova la tenim avui mateix, a les Corts s'ha presentat una
demanda de compareixença del ministre Jorge Fernando Diaz per donar
explicacions de l'afer de les gravacions conspirant contra polítics i fins i
tot, familiars seus per intentar fer dossiers que els incriminessin, malgrat
que no fossin veritat, gravacions que tots hem escoltat, doncs bé, el
triumvirat s'ha negat a la compareixença, veieu fins on arriben els poders de
les clavegueres de l'Estat?
Vist tot això, la veritat és que
ens trobem en un autèntic atzucac: Veiem, per una banda la sortida més
immediata fora la declaració d'independència, és a dir una DUI, amb les
conseqüències que podem imaginar. No podem oblidar que encara no disposem d'un
mínim d'estructures d'Estat, no tenim una Hisenda pròpia, no tenim un sistema
de la seguretat social, medicina, pensions, etc. No tenim cap possibilitat de
pactar amb Espanya, ni el règim de contribucions que haurien de passar a ser
nostres, ni la regulació del deute, no podem acceptar que els imposts actuals i
que pertanyen a la Generalitat els entreguem a l'Estat espanyol perquè els
gestionin i, el que és més greu, que paguem milionades per fer-ho, ni la
possibilitat de crear un deute extern, almenys de moment... És a dir, que per
ara, encara som a les beceroles per poder constituir una República Catalana com
desitgem.
Malgrat tot, encara que sembli
quimèric, el cert, sota la meva humil opinió, és que som en el bon camí, tan
sols precisem que els nostres polítics posin fil a l'agulla i, de debò.
Comencin a treballar per l'objectiu comú i que deixint de banda els partidismes
i les rancúnies personals, que no oblidin que tan sols serem prou forts si anem
junts, si estem units.
No ens podem permetre espectacles
com el de la CUP amb els pressuposts, no podem permetre que les desavinences
internes aflorin a la llum pública, hem de seguir aquella dita que els draps
bruts es renten a casa no fen safareig.
Jo crec que, malgrat tot, encara
tenim polítics que poden arribar a la fita desitjada, que amb molt d'esforç i
deixant-se la pell poden iniciar el procés final no deixem perdre el cabal
enorme d'altres polítics molt assenyats i que els tenim arraconats i
menystinguts per què són d'aquest o aquell partit, si seguim oblidant les
persones amb capacitat i amb sentit d'estadistes, no anirem enlloc. Els
necessitem a tots. I no podem arraconar a ningú, ni d'esquerres ni de dretes ni
gran ni jove, tots són imprescindibles i tan sols axis guanyarem.
Ah!! i no oblidem mai el respecte
que devem a les institucions nostres que moltes vegades oblidem i ataquem sense adonar-nos que llavors treballem en
favor dels altres a comptes de ser a
favor nostre.
VISCA LA REPUBLICA CATALANA
