MENTIDES, CORRUPCIÓ = POLITICA?
Ja fa uns dies que no escric res al blog i es que estic
astorat de la quantitat de mentides, de noticies de corrupció generalitzada, de
que tant el President del Govern de Espanya, D. Mariano Rajoy, com el cap de l’oposició
Sr. Alfredo Pérez Rubalcaba (no entenc la mania de citar als polític per el seu
cognom i la major part de les vegades per el segon, es que tenen vergonya del
primer?) es tirin els trastos pel cap, s’acusin dels pitjors delictes, l’un per
atacar, l’altre per defensar-se, i sense cap base o prova real, ni de l’atac ni
de la defensa. Sempre amb allò de “i tu més”, com a tot argument. La veritat es
que fan pena. Tot el corifeu de diputats d’un o altri banda, fan anar els
aplaudiments, com si fossin en un espectacle, cada vegada que un d’ells diu, alguna cosa que sembla que faci
mal a l’adversari, apa aplaudiments. Senyories que son al Temple de la
Democràcia, al Parlament, una mica de respecte i seriositat, que, en teoria, al
menys, son els nostres representants. I mentre tant, la resta de la oposició,
callada, a la espera del seu torn per seguir igual.
El Sr. Mariano Rajoy, nega qualsevol tipus de connivència,
d’implicació en les acusacions del Sr. Bárcenas, encara que accepta que va
rebre sobre-sous, legals, això si, i declarats a Hisenda. Francament, no m’ho crec.
El
Sr. Mariano Rajoy, nega que existeixi una comptabilitat “B”, es a dir en diner
“negre” i Francament no m’ho crec.
Però,
sempre hi ha un però, el Sr. Pérez Rubalcaba li llegeix els missatges creuats
entre el Sr. Mariano Rajoy i el Sr. Bárcenas i no diu res de res, no importa
que per a la opinió pública siguin veritat i demostrin que, al menys, si que hi
havia connivència, i que s’intentava fermar la boca del Sr. Bárcenas, amb
paraules que de forma amable i sibil·lina, li anaven dient “si no parles i
amagues tot el que saps, te traurem del problema o de la presó” i això no m’ho
invento, sols cal sentir els SMS citats i que son en tots els diaris.
Dons
d’això no respon res, es limita a callar, i jo penso en aquella dita castellana
que diu “el que calla otorga”... que cadascú pensi el que vulgui.
Per
altra banda, el Sr. Pérez Rubalcaba, semblava que no tenia mes arguments que
repetir una i un altre vegada les mateixes inculpacions, es a dir; les
paraules, declaracions i papers del Sr. Bárcenas amb lo que posava en safata de
plata, la resposta del Sr. Rajoy, “vostè dona mes credibilitat a un imputat que
està a la presó, que a les meves paraules que son d’una persona que no es un
model de virtuts, però que soc honest i honrat” i està clar que amb aquesta
“oposició” no anem en lloc.
La
meva opinió, després de vist, sentit i llegit quasi totes les intervencions, la
veritat es que Francament no m’ho crec. i
com jo tota la resta dels grups parlamentaris.
Vull
fer esment de les paraules del Sr. Duran i Lleida, que va sentenciar “Si no ha
dit la veritat, ja en sap les conseqüències” i va afegir, “com vol que el
creiem, si quan parlem de regeneració democràtica, vostès han elegit President
del Tribunal Constitucional un magistrat que va mantenir la militància al seu
partit, al PP, en arribar a la institució?. Com es pot creure en la seva
imparcialitat?. Mes clar, com diuen per Madrid “blanco i en botella”. Si els
membres del TC son anomenats per els partits polítics, hagin estat o no
militants, evidentment que son de la mateixa idea, i si a més a més, hi ha algú
que ha estat diputat per determinat partit, com ara, a més del President del
TC. QUINA CREDIBILITAT PODEN TENIR? PODEM CREURE QUE SERÀ IMPARCIAL QUALSEVOL
SENTENCIA QUE FACIN? I d’això en diem, amb la boca ben plena, DEMOCRÀCIA. En quin país vivim, cada
dia crec, amb mes força, que tenim que marxar i ser independents però tan aviat
com sigui possible. NO PODEM ESPERAR MES TEMPS.
Una
de les preguntes que jo me faig: Tant poder té un Tresorer del Partit Popular
per poder amassar una fortuna de mes de 48
milions de euros que quasi no tinc
espai per posar la quantitat de “ceros” que comporta, i tot això sense que
ningú se’n adonés? No hi ha ningú, en el partit, que tingui cura de les
finances i de com se fan les operacions comptables?. Dons jo Francament no m’ho crec.
Bé,
ara aniré per un altre cas de presumpte corrupció, que ens toca de mes a prop EL CAS PALAU, MILLET, MONTULL, CDC.
Al
igual que el Sr. Rajoy, però amb mes elegància i de motu propio, sense esperar
amenaces de cap classe, ni mocions de censura, ni res més que la seva
honorabilitat i la seva lleialtat al poble català, també va comparèixer, a petició pròpia, al
Parlament de Catalunya, el Molt Honorable Sr. Artur Mas, per donar explicacions
del cas citat.
Si en el cas de Madrid, va ser, es pot dir,
que un combat dialèctic, gaire bé tan sols Rajoy – Rubalcaba, ja que la resta
de grups parlamentaris, inclòs CiU, tenen poca presencia als escons, aquí va
haver un estira i arronsa, amb quasi tots els grups.
Però,
ja hi som, ni el Sr. Pere Navarro del PSC, ni la Sra. Sánchez Camacho del PP,
no hi van ser. Tampoc el Sr. Oriol Junqueres, encara que es va presentar a
darrera hora sense intervenir.
El
Sr. Artur Mas va dur a terme la seva defensa en base a varies raons: una que
per part del jutge i de la fiscalia, en el informe presentat, no hi figura cap
prova, tan sols indicis.
Un
altre es que no hi ha CAP MEMBRE DEL GOVERN, CAP ALT CÀRREC, NI TAN SOLS NINGU
DE LA CUPULA DEL PARTIT, CDC, que hagi estat imputat.
Per
altre banda va fer constar que en l’única ocasió, demostrada, de un acord amb
el Palau de la Música i la Fundació Trias Fargas, per un import de 630.655
euros, TOT I SER TOTAL I ABSOLUTAMENT LEGAL, s’han tornat els diners, o s’estan
tornant poc a poc. Hi ha algú mes que hagi retornat res? Hem de recordar
Filesa?, Urdangarin? Palma arenas? Aeroport de Castelló? I tants d’altres, els
EROS d’Andalusia, Els ho dic a vostès que tant criden, Sr. Navarro, Sra.
Camacho i algun altri que no vull recordar, que també ha fet la seva fortuna.
El
PSC per boca del Sr. Lucena (ull Sr. Navarro) ”Si fem cas del que diuen els dos
informes del Jutge i el Fiscal, Convergència te un greu problema”. Sr. Navarro,
vostè estava assabentat del que feien al seu partit amb Metodo3?. Segons diu
vostè no en sabia res del que es coïa entre bastidors? Això si, presumptament.
Sra.
Sánchez Camacho, el seu portaveu, Sr. Millo diu: “ Els catalans no con- fiaran
en vostès si es van finançar il-legalment” No li sona res? No recorda res del
seu partit? Un tal Sr. Bárcenas? Un tal Sr. Matas?. Poca memòria o massa
selectiva.
El
Sr. Herrera, sempre tan ponderat, i tant aliè a aquestes marrullerías, encara
que va formar part del tripartit de infausta memòria, diu: “Millet i Montull
eren uns corsaris que treballaven per vostès” i es queda tan tranquil. No acusa
a ningú de forma determinada, au va tots al mateix pot que axis no
t’equivoques.
Del
Sr. Rivera (ex-falangista, presumptament) deixa anar aquesta perla “Alguns de
vostès se n’haurien d’anar a casa, i d’altres, a la presó”. I a las seves files
s’està demanant que s’apuntin a la cadena humana del 11 de setembre per,
llavors no anar-hi i axis trencar la cadena. Una forma molt democràtica de
defensar els seus interessos.
El
mal de tot això, de tots aquests casos, es que, sense proves, sense judicis,
sense sentencies, els mitjans de comunicació ja han dictat sentencia de
culpabilitat. No cal fer mes judicis, el mal ja està fet, jutjat i sentenciat
per part d’aquells que es permeten donar forma a la opinió pública, sigui amb veritats,
mitges veritats, o simplement mentides mes o menys ben construïdes.
I
DEVANT DE TOT AIXO: QUE HEM DE FER?
Si,
al menys, fóssim ja independents, podríem jutjar, sentenciar i condemnar
d’acord amb les nostres pròpies lleis i els nostres propis jutges, per tant,
com veieu es imprescindible la INDEPENDENCIA.
VISCA CATALUNYA LLIURE