dimecres, 23 d’octubre del 2013

L’economia, salaris i mes coses a Espanya


L’economia, salaris i mes coses a Espanya

El nostre benvolgut i mai prou ponderat Ministre d’Hisenda, Sr. Montoro, que per altre banda te el vergonyós títol d’esser el PITJOR MINISTRE D’HISENDA A LES DARRERES DECADES, ens està matxucant, dia si i dia també, per fer-nos creure, allò de... (No se si ho recordaran?) ESPANYA VA BIEN, d’un President d’infaust record per els catalans, dons si, tot es dir que estem sortint de la crisi, que si hi ha brots verds, que si la tendència de l’atur es positiva, que Espanya ha passat a ser un exemple per el mon. Si, si, te la cara dura de dir això. Que els pressupostos generals de l’Estat, no tan sols no son un menyspreu i un agreujament de les condicions per Catalunya, ans al contrari, son els millors possibles. Ens redueix la inversió un 25%. I es queda tan tranquil amb aquell somrís sorneguer que fa sempre que parla de Catalunya.

Però i el deute que te amb Catalunya? Fa mes de tres anys que no es compleix la Llei de la disposició addicional tercera de l’Estatut i per tant no es paguen els diners que SON NOSTRES. I ES UNA LLEI, ho dic perquè com que vostès son tan amants de complir i fer complir les Lleis... i sempre ens tiren la Constitució a la cara... i son quasi 1.000 milions d’euros.

Això si, ens permet demanar préstecs per poder pagar els proveïdors, però Sr. Montoro, no volem préstecs, volem el que es nostre, que els préstecs s’han de tornar i a més amb interessos i el que es nostre no s’ha de tornar, ni s’han de pagar interessos.

El Govern Català us envia una exposició de greuges i que  en el apartat econòmic sobrepassa, amb escaig, els 9.000 milions d’euros, que son nostres, Sr. Montoro. Ho sent bé? Son dels catalans.

A més de dir les coses quasi prenent el pel, encara gosa dir que per l’any vinent haurem de fer prop de 5.000 o 8.000 milions d’euros més de retallades. Però com  gosa dir això i al mateix temps permetre que a Extremadura, governada per el seu partit, es permetin abaixar impostos. Es que creu que som idiotes?.

Però, en que quedem?, no som l’exemple del mon? No va tot tant bé? No son els millors pressupostos que es poden fer? No està entrant capital estranger a dojo? Dons la seves paraules no lliguen, o mes aviat hauríem de dir per seguir el seu lèxic, no quadren.

I ara si fica també el Banc d’Espanya dient que hem sortit de la crisi i resulta que es que el darrer trimestre el PIB s’ha situat en un 0’1% positiu, es a dir que després de 27 trimestres negatius, ara hi ha un de positiu, un esquàlid 0’1%, i el proper trimestre que? Pujarà més o baixarà? Sense oblidar que segons els entesos caps quadrats del Ministeri d’Hisenda i del d’Economia, per que es creï ocupació, com a mínim, ha de créixer el PIB per damunt del 1,5/1,7%. Axis es que els aturats encara ho tenen cru.   

I arribem al apartat dels salaris, com pot dir que no baixen, que tan sols pugen de forma moderada, Sr. Montoro això es molt seriós per fer-hi broma, hi molta moltíssima gent que malviu, que no arriba a fi de mes, que tenim 6.000.000 d’aturats i tota aquesta gent, a la que hem d’afegir els jubilats i pensionistes, els funcionaris als que els hi ha retallat el sou sense misericòrdia, tota aquesta gent no es mereix que faci broma o mes clar encara que se’n foti d’ells, que és el que fa dient aquestes bajanades.

El Sindicat UGT  xifra la pèrdua dels salaris a Espanya en un 23% i escaig i això no son bromes, Sr. Montoro, i això si que es un problema de debò, vostè segur que no ha de dir als seus nets que no hi ha sopar, que no poden menjar res, que el pare es a l’atur i la mare també... No sigui tan mesquí, tan miserable.

Des que vostè es Ministre d’Hisenda, cada any anem perdent poder adquisitiu tots els espanyols, si exceptuem els paràsits com vostè i tots els seus companys de govern, els diputats, i polítics en general que aquests no perden pràcticament res. Però la resta d’espanyols estem patint els molts errors del seu mandat i dels seus companys de govern amb el incompetent President que tenim, el Sr. Rajoy, que mai sap si puja o baixa i tot ho deixa per que es podreixi per si sol. Ja li diuen Don Tancredo, perquè no es mou mai, com aquell home que vestit de blanc sortia a les places de bous, en lo que en deien xarlotades i s’estava ben quiet per que el toro, be toro, un animalet quasi sense banyes de tan jovenet que era, passes de llarg sense ni mirar-lo

Que vol dir que ningú parla ja del rescat de Espanya? Es que els milers de milions que s’han abocat a la Banca no son un rescat encobert? I es que aquests milers de milions regalats a la banca en general i a BANKIA  en particular no els haurem de pagar entre tots els espanyols? Es que aquests diners no haurien estat més ben empleats a mantindré l’ocupació, encara que la seva estimada BANKIA hagués fet fallida i tots els seus amics, dirigents de Caixa Madrid i la resta absorbida, haurien tingut que anar a parar davant del jutge i potser, tan sols potser, a la presó? Entre ells personatges com el Sr. Rato i d’altres que no vull ni recordar.

Tan sols li pregaria que, al menys, no se’n rigui de nosaltres, que digui les coses per el seu nom i sense somrisos sorneguers. Endebades sembla que faci teatre, com un mal actor, això si, però teatre.

Després es creu que els catalans ajupirem el cap, com hem fet sempre, i “el problema catalan solucionado”  però sàpiguen vostè i la resta del Govern, Sr. Rajoy, Sra. Soraya, Sr. Montoro, Sr. Margallo, Sr. De Guindos, etc. que aquesta vegada no els hi  ho serà tan fàcil, ara no son els polítics els que empenyen, es la majoria del poble català qui empeny i amb ganes i ja n’està tip de tripijocs, de prometences que mai es compleixen, de que vulguin fer-nos por si marxem de la seva Espanya. Quant cada vegada hi ha mes veus a Europa que no troben malament la nostre independència i que, seria reconeguda sense gaires problemes, i tot això sense tenir en compte, que DE MOMENT SOLS DEMANEM PODER VOTAR EN REFERENDUM,  QUE VOLEM SER. I vostès, que es diuen demòcrates de tota la vida no ens ho volen permetre.

En fi, arrieros somos y en el camino nos encontraremos . Que tingui un bon dia.