TEORIA DEL BAR I LA CERVESA
Un
ramat de búfals sols pot moure’s tan ràpid com es mou el mes lent y, quan el
ramat es caçat, son els mes lents i dèbils, que sempre son al final del ramat
els que moren primer.
Es
una selecció natural bona per tot el ramat, ja que la velocitat general i la
salut del conjunt millora amb la mort regular dels seus membres més dèbils.
D’igual
forma, el cervell humà pot operar tan ràpid com la seva neurona mes lenta.
El
consum excessiu d’alcohol, com tots sabem, destrueix les neurones, però, evidentment
ataca a les més lentes i dèbils en primer lloc.
En
aquest sentit, el consum regular de cervesa elimina les neurones més dèbils,
fent, constantment que el cervell sigui una màquina més ràpida i eficient.
El
resultat d’aquest profund estudi epidemiològic, de la Universitat de Oxford,
verifica i valida la relació causal entre les anades de borina, gresca o
barrila de cap de setmana i el rendiment acadèmic de matemàtics, enginyers,
advocats, químics, etc.. Tanmateix explica el per què, pocs anys mes tard d’acabada
la universitat i un cop contret matrimoni, la immensa majoria dels professionals
no poden mantenir els nivells de rendiment que tenen els que acaben la seves carreres
i ells mateixos quan la van acabar.
Sols
aquells, pocs, això sí, que persisteixen en el estricte regiment de voraç
consum de la cervesa, o qualsevol altre beguda alcohòlica, poden mantenir els
nivells intel·lectuals que van aconseguir en els seus anys de estudi a la
Universitat.
Per
això, fem una cria a les armes. Mentre el nostre país està perdent el seu
potencial intel·lectual nosaltres no podem restar quiets a casa, sense per res.
VISCA
LA CERVESA . ANEM AL BAR.
