dimarts, 22 d’octubre del 2013

CONDEMNES LLARGUES


CONDEMNES

Avui tots els diaris, emissores de radio, Televisions locals i nacionals, les xarxes virtuals Facebook, Twitter, etc. van plens de la noticia sensacional de la sentencia del Tribunal d’Estrasburg, referida a la denominada, a Espanya, “DOCTRINA PAROT” . Evidentment jo no soc jurista i per tant no puc entrar a considerar si es correcta o no la interpretació d’aquesta doctrina per part de l’Estat Espanyol.

Encara que si el Codi Penal era de l’any 1973 (època franquista) i fins l’any 1995 no es va canviar, ara trobo molt bé que el Govern Espanyol s’hagi d’empassar aquest gripau que li ha receptat Brussel·les, diferents Governs ho han anat deixar sense fer res durant 25 anys i crec que haurien tingut temps d’evitar aquesta vergonya.

Jo tan sols voldria que algú, que tingui coneixement de la matèria, es a dir un jutge, un advocat, un catedràtic de dret penal, en fi, algú amb coneixement de causa, me digué, m’aclarís, sense possibilitat de dubte un fet que a les sentencies de tots aquests assassins, violadors, etarres, etc. es produeix sense cap tipus d’excepció:

Primer donaré alguns exemples que avui apareixen en tots els mitjans de comunicació:

Domingo Troitiño   22 assassinats                 1.118 anys de presó

Antonio Troitiño     22 assassinats                 2.200 anys de presó

Inés del Rio              19 assassinats                 3.828 anys de presó

Miquel Ricart           Crim Alcasser                     186 anys de presó

Valentín Tejero        Violador i assassí                 64 anys de presó

Kubati                        13 assassinats                1.210 anys de presó

J. Carlos Arruti          14 assassinats              1.285 anys de presó

 

I podria seguir amb una llista quasi sense fi. I tots, o quasi tots, poden sortir ara lliures, havent complert 12,15,20 anys.

Com podeu veure, tan fa que te condemnin a 30 anys com a 2.000, 3000, etc. si al cap i a la fi, en el pitjor dels casos estaràs a la presó un màxim de 30 anys que, a més a més, si no ho tinc mal entès, poden ser reduïts mitjançant una sèrie de “beneficis penitenciaris per bona conducta, treball, i d’altres” i al final resulta que la condemna es tradueix a 20 i en alguns casos a menys anys de presó.

I aquí va la pregunta: DE QUE SERVEIX CONDEMNAR A MILERS D’ANYS DE PRESO si el propi Codi Penal no permet sobrepassar els 30 anys?.

Moltes vegades quan llegeixo una condemna d’aquest tipus, tinc una sensació de que els jutges m’estan prenent el pel que no la puc evitar. Si al menys, i ja sé que cap condemnat pot arribar a viure aquests milers d’anys de presó per poder-los complir, això ja ho sé. Ximplet fins a cert punt, però segueixo amb la pregunta: De que serveixen aquestes condemnes? Son per fer que els jutges tranquil·litzin la seva consciencia? O son  perquè l’opinió pública no s’esveri amb condemnes mes curtes?. Per què son?.

M’agradaria que si algú que me llegeixi tingues la bondat de fer-me un esclariment ho agrairia.