DIUMENGE AL CAMP
NOU
Aquest
diumenge a les 12 del mig dia, va haver partit del Barça al Camp Nou, era un
partit de Lliga i per tant hi havien 3 punts en joc, l’adversari era el GETAFE,
CF. Però lo mes important del dia era l’hora del partit, a les 12 del mig dia,
feia 47 anys que no hi havia un partit de Lliga al Camp del Barça aquesta hora
i molts pensaven que, tal vegada, seria un fracàs de públic, però no podia fracassar
mai.
Era
el dia i hora millor per aconseguir una magnífica entrada, feia un goig inenarrable
veure els centenars de nens que amb els seus pares, els seus avis o tiets, es
igual, que anaven per PRIMER COP a veure un partit del seu EQUIP, del que sols
sentien a parlar als grans, o als amics de l’escola, però que, quasi ni per televisió
havien pogut veure, degut, es clar, als horaris tan fora de lloc en que es
programen aquests esdeveniments esportius que impedeixen que els marrecs puguin
anar-hi.
Aquesta
política de horaris, pot ser que sigui molt apropiada per les televisions i pot
ser que també per els Clubs, encara que ho dubto; però de lo que si que estic
segur es que dins de 8-10 anys a les grades dels camps de futbols sols hi
veurem vells, la joventut no tindrà l’hàbit d’anar a futbol per que no ho ha
mamat dels seus pares o avis.
Era
emocionant veure les cares d’aquells infants, amb la sorpresa al rostre en
sortir al Camp i veure la seva magnificència. Jo vaig sentir un nen que deia “¡Què gran I la gespa que maca!, per la Tele això no es
veu.
En
un altre moment, en marcar un dels gols del Barça quasi li queien les llàgrimes
de content i d’emoció. I no diem res en el camí de tornada cap a casa, al
metro, en tenia dos marrecs un nen i una nena, no tindrien mes de 5 o 6 anys,
estaven emocionats, no paraven un moment quiets i “papa, de quant hem guanyat? Sempre juguem axis eh¡ els guanyarem a tots”
i la seva expressió era de
felicitat, d’haver vist alguna cosa excepcional.
La
veritat es que si, sols de tan en tan, no demano sempre, no mes de tan en tan,
fessin els partits a un horari mes assequible per els nanos, aconseguiríem que
el dia de demà, quan els vells com jo ja no hi puguem anar, tinguem uns substituts
ben vàlids i que segueixin defensant els colors de blaugranes i que consti, això
serveix per a tots els equips, si no volen veure encara mes ciment a les grades.
Be
he començat a escriure i la meva intenció era parlar una mica del magnífic partit
que vam gaudir i sols he parlat de la gran entrada, mes de 85.000 persones ¡sense comptar els nens! Que no es
comptabilitzen ja que passen per sota els torns d’entrada.
El
partit va ser preciós, amb un Iniesta incommensurable, i no parlem de Messi, de
Puyol, Villa, etc. etc. per que els anomenaria a tots. I es que un resultat de
6 a 1 es poc freqüent, però com va dir l’entrenador contrari “Tindrem la pilota
i pressionarem a dalt, però es igual, si te tanques te’n fan quatre i si no te’n
fan sis, tan se val” .
I
ara deixeu-me treure l’anima culer. Aquest any, si seguim jugant axis, tornarem
a jugar la final de la Copa del Rei i la final de la Champions, i dic de jugar
la final i no de guanyar per que aquets partits son una espècie com de loteria,
qualsevol petit detall te pot fer guanyar o perdre.
Be
ja ho veurem, tan sols tenim, gaire be segura la Lliga, axis que a lluitar per aconseguir
tots els altres campionats i no oblidem la Copa del Rei de Basquet que també te
la seva importància.
Fins
un altre moment que seguirem amb tots els escrits que vaig penjant.
