TOTS ELS POLITICS QUE
DIUEN “SI” VOLEN LA INDEPENDÈNCIA?
Quan miro els carrers de Barcelona i d’altres pobles i veig,
als balcons i finestres, les estelades,
i les senyeres, descolorides, esfilagarsades, sembla que ja no tinguin ànima,
sembla que ja no transmeten la il·lusió, el compromís, l’esperit dels actes, concentracions,
manifestacions del 11 de setembre dels darrers anys. S’han envellit sense
aconseguir la seva fi i el que me preocupa, de debò, és si, també nosaltres hem
perdut la trempera, la il·lusió, les ganes de lluitar.
Ara començo a tenir dubtes i diré perquè:
Quan veig que solament
i ha un partit, CDC , que
decididament, segueix apostant per la convocatòria de les eleccions per el
27-S, quan veig que altres partits s’omplen la boca de paraules i frases
boniques però actuen en total discordança en el que diuen, quan veig que s’està
transformant tot el procés en una lluita partidista i caïnita, que arriba a declaracions
de “No
podem signar un full de ruta que hagi signat CDC” (Ada Colau, 3.06.2015)
Quan veus que fins i tot l’altre capdavanter
per aconseguir la independència, ERC, es dedica a fer pactes als Ajuntaments
amb la “sana” intenció de fer fora CiU, encara que sigui, de llarg, la llista
més votada, quan veus els ulls d’odi del Sr. Herrera i de la Sra. Camats, quan
parlen de CDC o de CiU, quan veus que la CUP, que semblava que estaria més per
el procés que per el partidisme, també cau en el mateix parany, és com per
repensar el que s’ha de fer.
Que el PSC segueix amb
la seva línia de si però d’acord amb el Govern espanyol, que equival a dir NO
VOLEM LA INDEPENDÈNCIA, ja que tots sabem que, mani qui mani a Madrid, no hi
haurà ni un sol govern que accepti, ni tan sols un referèndum i la majoria ni
tan sols reformar la Constitució en el sentit de permetre el dret a la
autodeterminació, reformar-la per un altre cosa, de què serviria? No podem
oblidar que qui mana de debò en el PSC és el PSOE i me venen al cap les
paraules del Sr. Guerra, que quan és parlava del Estatut va dir, amb la seva “gracia andalusa”
“li passarem el ribot i no el coneixerà ningú” i axis va ser.
Els de UNIO DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA, amb els Srs. Duran i
Espadaler al front, segueixen i ho hem vist amb la pregunta que faran als seus
militants i que ja ha estat titllada de “presa de pel” per part d’alguns
significats militants, en la mateixa línia del PSC, s’ha d’anar per el camí del
diàleg amb el Govern espanyol i ja me direu quin és aquest camí. On ens pot
dur? A 300 anys més d’esperar?
I que dir de PODEM/PODEMOS, que va començar, en arribar per
primera vegada a Catalunya, que defensaria el dret a decidir dels catalans,
posteriorment ja va començar a dubtar i que hauríem de modificar la
Constitució, en fi que és un partit tan
espanyol i espanyolista com ho poden ser els dos grans, fins ara, partits
espanyols. ¡Ah! no oblideu que la Sra. Ada Colau els du darrera i son quasi la
seva Bíblia de capçalera i per això el comentari transcrit anteriorment.
Ens queden el PP i C’s, la veritat és que en aquest tema no
enganyen a ningú, sempre han estat contraris a tot el que, segons ells és pura
i simple secessió il·legal i per tant no admissible.
Llavors jo demano a OMNIUM CULTURAL, a la ASAMBLEA DE CATALUNYA,
i a totes les forces cíviques, a tots els ciutadans que volem ser lliures, que
no haguem de tornar a xiular per reprovar, que lluitem, que empenyem als polítics
si el que volem és, de veritat, ser un poble lliure, perquè es deixin de tants
i tants partidismes, de tant voler ser el que més crida, de lluites fratricides
que no ens duen en lloc i que treballin i treballem junts poder aconseguir la
fita final que és el que importa. Un cop aconseguida ja arribarà de nou el
moment dels partits, dels programes diferents de cada un. Però no oblidem que primer
es el primer i això és guanyar el 27-S i per això hem d’anar junts, amb un
programa clar i net, amb un punt que digui de forma precisa que volem la
independència i atorguem als diputats que formin el nou Parlament la competència
inexcusable de preparar tot el procés necessari per aconseguir la nostre fita
mes preuada. De lo contrari tindrà raó aquell que va dir “Deixeu els catalans,
ells sols es barallaran i tot quedarà en un no res” Si us plau, això no.
I com a colofó del que estic dient, me fa molta por, però
molta por, el que estan insinuant alguns partits, be no cal anar amb embulls,
ICV-EUiA, PODEM/PODEMOS, Sor Teresa Forcades, Arcadi Oliveras i algun altre per
fer un front comú, una espècie de “Catalunya en comú” que, sincerament, crec
que seria el detonant del final de tot el procés d’independència que tant i
tant està costant de tirar endavant, que ens fa patir d’angúnia cada vegada que
algú s’hi posa per el mig, quan veus que gaire be sense dissimular van posant
pals a les rodes. Penseu que aquesta possible formació, és tenir el llop en mig
del ramat, PODEM/PODEMOS, mai anirà a favor de la independència de Catalunya i
junt amb els altres aconseguirien que tot el procés fes un esclafit que no hi
quedaria ni memòria per les generacions posteriors.
Axis que amics, a lluitar, cívicament, de forma democràtica, pacíficament,
però sense defallir, aquesta és la única manera d’aconseguir el que volem.
