LA VERITAT DE LA VIDA
Déu va crear el burro i li va
dir: ·Seràs burro, treballaràs incansablement de sol a sol carregant bosses a
l’esquena, pasturaràs, no tindràs intel·ligència i viuràs 50 anys. Seràs
burro.”
El burro va contestar: “Seré
burro,... però viure 50 anys és massa; dóna’m solament 20 anys, que ja son
prou.”
Déu li ho va concedir.
Déu va crear el gos i li va
dir: “Seràs gos, cuidaràs de les cases,
dels homes i seràs el seu millor amic; menjaràs els ossos que et donin, viuràs
25 anys. Seràs gos.”
El gos va contestar: “Senyor:
viure 25 anys és massa. Dóna’m solament 10 anys.”
Déu li ho va concedir.
Déu va crear la mona i li va
dir: “Seràs mona, saltaràs de branca en
branca fent pallassades; seràs divertida i viuràs 20 anys. Seràs mona.”
La mona li contestà:
“Senyor: viure 20 anys és massa. Dóna’m
solament 10 anys.”
Déu li ho va concedir.
Finalment, Déu va crear l’home
i li va dir: “Seràs home, l’únic ésser racional sobre la terra, utilitzaràs la
teva intel·ligència per ser senyor dels animals, dominaràs el mon i viuràs 20
anys.”
L’home respongué: Senyor: seré
home, però viure 20 anys és molt poc. Dóna’m Senyor els 30 anys que el burro ba
rebutjar, els 15 anys que el gos no va voler i els 10 anys que la mona va
rebutjar”
I Déu li ho va concedir.
Així ho va fer Déu,
I des d’aleshores l’home viu
20 anys com a home; es casa, i viu 30 anys com un burro, treballant i carregant
tot el pes sobre les seves espatlles. Després, quan el fills se’n van, viu 15
anys com un gos, cuidant de la casa per després arribar a vell, jubilar-se i
viure 10 com una mona, saltant de casa en casa o de fill en fill, fent
pallassades per a divertir els nets.