PENSIONS I SANITAT
“Faig
referencia a la sèrie de pagaments extraordinaris que ens afecten als
pensionistes o jubilats, en podria fer una llarga llista però me referiré
solament aquells que ens afecten directament a la butxaca, es a dir a la pensió
i a la sanitat.
En
quant a la pensió fa ja dos anys que estem congelats i inclús per sota cero, ja
que a mes de no tenir cap tipus d’augment (van prometre que no tocarien les
pensions) ens varen eliminar a la majoria la paga compensatòria de l’increment
del I.P.C. de l’any passat. Es a dir estem perden poder adquisitiu de forma
importantíssima.
En quant
a la Sanitat ens trobem en que a la nostre estimada Catalunya paguem: el cèlebre cèntim sanitari a la gasolina
(que no es un cèntim) ara pagarem un 10% del valor dels medicaments i per no
quedar enrere pagarem UN EURO PER RECEPTA. Inclosos els malalts crònics,
encara que algun jubilat o pensionista, al tenir una pensió de vergonya, no
haurà de pagar.
Senyors
jo vull ser espanyol, d’Andalusia, de Extremadura, o del País Basc, al menys no
hauré de pagar uns serveis per triplicat.”
******************************
Aquest escrit va ser enviat a diversos periòdics de
Barcelona, sense que cap ni un es decidís a publicar-lo a la secció de Cartes
al Director i avui, repassant papers i escrits mes o menys antics, l’he tornat
a trobar i, quina casualitat, es pot aplicar exactament al moment actual, no
cal modificar ni una sola coma, encara que, haig de dir, que la situació es
molt pitjor i ni tan sols ha passat un any.
Es veritat que el Gobierno
de Espanya, actuant com sempre amb les iniciatives catalanes, ha obligat al
nostre Govern a eliminar la tassa d’UN EURO PER RECEPTA però no al
copagament de un 10% del valor dels medicaments.
Ara, suposo, s’han donat compte de que es una bogeria
aquest copagament, tenint en compte que paga el mateix un pensionista que
guanyi 20.000 euros al any que un en cobri 100.000 euros any, això si, amb un
topall de 18 euros al mes. (Això significa que les medecines que tinguis que
comprar a la Farmàcia han de valer, com a mínim, 180,00 Euros mensuals) sols te
descompten el que passi d’aquest import. DE VERGONYA.
Hem de pensar que si algú, te la desgracia d’haver de
necessitar medicaments d’aquest import o superior, es per que, la seva malaltia
es greu, o molt greu. Però a la Ministra de Sanitat que l’importa això. Mentre
paguin...
Ella pot anar fen
festes (presumptament) amb la seva família, amb els seus fills i llençar els
diners a cabassos, que mentre estigui al Ministeri podrà fer i desfer amb tota
impunitat.
Com podeu suposar aquesta carta - introducció va ser
escrita a primers del 2012. I ara jo me
pregunto, el cèntim al preu de la
gasolina quants diners ha deixat a la caixa de la Generalitat? Algú ho sap?
De moment ja fa un munt de mesos, anys, que el paguem, el va inventar el primer
govern anomenat Tripartit i de llavors
ençà que no hem sabut res. Això si l’hem anat pagant sense protestar. Tan poc
es el que recapten que no val la pena ni de dir-ho?.
Cada dia anem a pitjor, però, això si, estem embrancats
en saber si aquest havia espiat a aquell, o l’altre havia dit o deixat de dir
tal o qual cosa, però ningú intenta fer alguna cosa, per petita que sigui, per
millorar la situació del poble. Es molt important saber si la Sra. Camacho va
dir o va comentar alguna cosa intima que no vol que se sàpiga en un restaurant
dinant amb algú que diu que va veure que... sense cap prova, es clar. Tot el contrari,
que les coses que si que hi ha proves no es toquen. (Millet, Bàrcenas, Gürtel,
etc.)
I ara sembla que els nostres enemics, perdó volia dir
amics, d’Alemanya i de Brussel·les demanen que hem de fer mes i mes retallades,
que encara no anem tots demanant almoina per els
carrers que llavors ja vindran amb el famós RESCATE, que suposarà
empobrir més i més a tota la població, fins que arribem a estar com a Grècia o
Portugal.
Sols ens falta que el nostre Presidente del Gobierno, Sr.
Rajoy, segueixi mentint i ens digui que tot va bé. Com fan el Sr. Montoro i el
Sr. De Guindos (vindrà de “guindar”?)
Adéu i fins un altre.
