TEMPS D'ESTIU I LLEURE
Ara som en tempos de vacances, temps de lleure, és l'estiu i qui més i qui menys aprofita aquestes dates per descansar i, si més no, per preparar adequadament les tasques del la propera tardor, un el retorn a l'escola, altres a la Universitat, els més afortunats seguiran amb la feina habitual, els que més, per desgràcia, a seguir cercant una feina i altres es preparen per tornar a la política, que no l'han abandonat del tot, però almenys han intentat que creéssim que ho feien.
A aquests darrers vull dirigir-me, sembla que darrerament les aigües del Parlament baixen molt revoltades i què hi ha una sèrie de blocs que podríem resumir en: INDEPENDENTISTES (Junts per el si i la CUP), UNIONISTES (PP i C's) i els que ni si, ni no, com pot ser el PSC i els de llarg nom que tenen en el Sr. Coscubiela com Adalil i que creu que encara està fent mítings a les fàbriques com en la seva època de sindicalista.
Bé aquestes són les "famílies" del Parlament i com qualsevol família que es preui, tenen les seves lluites internes i externes.
Doncs bé, jo que no soc jurista, sempre havia sentit a dir que un Parlament és sobirà mentre parli i actuï com a tal i que els diputats poden expressar lliurement llurs opinions sense que cap tribunal pugui dir ni ase ni bèstia, altra cosa és si el que decideixen en el Parlament es du a la pràctica, llavors ja són figues d'un altre paner. Això és el que jo tenia entès però sembla que pel Gobierno Español, no és així i, naturalment pel seu TC, tampoc. De totes maneres ja veurem quina solució adapten, ja que no crec que duguin els tancs per la Diagonal i la Guardia Civil, poden treure'n la Presidenta, els membres de la Mesa, alguns diputats, però i si anomenen un altre?, seria allò de la Trinca "vaja un embolic, ja t'ho dic".
O sigui, Senyor Presidente del Gobierno, en funciones, que té un bon problema a les mans i, tal vegada, tan sols com a insinuació, la millor forma d'aclarir-ho, per part seva fora deixant el seu lloc a qualsevol altre i viure més tranquil, encara que és una opció seva personal. Jo li aconsellaria.
Encara que jo li brindaria una solució què, sense la paraula "referèndum" que tant li agreuja vostè, i sense, a parer meu, incomplir la SANTA CONSTITUCIO, podríem, tal vegada arribar a un bon acord per a tots; m'explicaré, l'avantpassat del Rei Felip VI, va, mitjançant guerres sotmetre els catalans i per tant ens trobem en l'atzucac actual, doncs aquí està la solució: DEROGAR EL DECRET DE NOVA PLANTA i restituir axis al poble català els seus drets, lleis, costums, imposts, en fi esborrem d'un cop 300 anys d'ignomínia històrica.
Jo ho dic axis, com de pesada, però potser, només potser, es podria estudiar. Podria tenir, llavors, l'amabilitat i la voluntat per rebre el President de Catalunya i parlar-ne? Crec que no seria tan difícil i com que no hi hauria un referèndum per al mig... en eliminar la paraula maleïda tot podria ser més planer, almenys en les formes i caldrien tants cops de porta ni tanta feina al TC que els tenen atabalats.
Bé tot això és posar una mica d'humor en aquests coses tan serioses, perquè vostè, Sr. Rajoy no para de donar feina al tribunal, feina que quan els catalans s'ho proposin no faran cap cas del que pugui dir aquest polititzat tribunal que sembla "la voz de su amo".
Quan ara sento totes les amenaces, els requeriments, els advertiments als membres del Parlament, com si fossin vulgars delinqüents, em pregunto, però en quin país vivim? Això és una democràcia? Quin valor té la paraula del Presidente (en funcions) que permet que un ministre treballi a l'ombra en contra d'altres polítics i s'inventi delictes que sols hi son a la seva il·lícita i amoral forma de pensar i no hagi mogut ni un dit per la seva destitució, quin valor té la seva paraula?
No oblidarem mai que ha intentat anar inventant fal·làcies, badomies, mentides, per a persones com cal i que no es precís repetir. I vostè Sr. Rajoy que permet tot això vol donar lliçons de democràcia? Val més que plegui i es dediqui a llegir els diaris esportius que sembla que és el que li agarrada.
Els catalans ja sabem el que volem i anirem fent passes endavant i trigarem més o menys temps, però ho aconseguirem.
