DE LA CEGUESA AL SILENCI
Els que teníeu la paciència
d'haver seguit i llegit els meus escrits anteriors us fóra fàcil pensar que
havia passat quelcom de major o menor gravetat en no veure, de cop i
volta, ni tan sols una paraula meva. Doncs si, el motiu del meu silenci ha
estat una malaltia degenerativa que impedeix una visió normal i que es
tradueix, en definitiva, en una quasi completa ceguesa de la persona que la
pateix, com ha estat el meu cas.
Això com es pot entendre fàcilment, comporta un substancial, total i irreversible canvi de la forma de vida, encara que per a una persona creient tot pot ser una mica més passador posant la confiança en aquell que duu els nostres destins.
Bé amics, la ceguesa, quasi total te deixa estabornit, sense esma i amb una solitud interna que és el pitjor de tots els mals que t'angoixen, per molts familiars, parents o amics que t'envoltin, tu, en el teu interior estaràs sol, sense res que t'ajudi ni que te doni la moral que te manca, en moltes ocasions oblies que pateixes aquest problema però, immediatament te n'adones de la realitat i llavors tens un punt quasi de desesperació fins que reacciones i llavors surt la teva consciencia intima i te torna a la realitat.
Sortosament, com diuen en castellà, Dios aprieta però no ahoga, i en arribar a aquest moment comencen a aparèixer tota una sèrie d'ajuts, mèdics, òptics, i de forma molt especial l'ajuda incommensurable de la ONCE, que amb una paciència infinita, amb una amabilitat increïble te duen per un camí que te permet tornar a poder fer, de forma i manera molt diferent, quasi totes aquelles aficions que cries que no tornaries a fer mai més. D'aquí el meu reconeixement i la meva gratitud a tots els que m'han ajudat i segueixen fent-ho.
Bé, tan sols vull fer-vos arribar la meva salutació i la meva íntima satisfacció per poder tornar a ser amb tots vosaltres.
Fins a sempre i com, no, segueixo amb el meu:
VISCA CATALUNYA LLIURE
