ELECCIONS PARLAMENT
EUROPEU
Be, ja hi som de nou, ara, el proper 25 de maig, ens tornen a
cridar perquè anem a votar per escollir els parlamentaris que viuran del xollo
del Parlament Europeu, cobrant sous, dietes i altres prebendes i no havent de
pagar impostos. Aquest es, de debò, el panorama. Encara que com podreu veure,
si teniu la paciència d’acabar de llegir-me, crec que podria ser una manera
d’aconseguir més possibilitats per guanyar la nostre lluita i, tal vegada,
sortir de l’atzucac en que ens volen ficar a Madrid.
Aquestes eleccions, a la nostre terra, es converteixen, com
sempre en tots en contra d’un i a més a més, no som capaços d’arribar al més
mínim acord per aconseguir el que més interessa, el dret a decidir.
Fixeu-vos que tan sols ens parlen de:
JAVI LÓPEZ (PSC-PSOE) “Cal
mantenir l’equilibri pressupostari, però relaxant l’objectiu de dèficit” Sàvies paraules, si senyor, i, si no es
molèstia, això com ho faran amb els parlamentaris que aconsegueixin, en total,
per Espanya, en son 54 i s’han de repartir entre varies forces polítiques. No
ho veig gaire clar.
RAMON TREMOSA (CiU). Al combinar el rigor pressupostari amb les
polítiques de cohesió social, com als països nòrdics” Ja m’estaria bé, si
ho aconseguís, però , amb molta sort serà ell solet o com a molt amb un altre
company, els que hauran de defensar aquestes prometences.
SANTI FISAS (PP) “Per
bé o per mal sóc l’únic candidat que no donarà suport a la UE al dret a
decidir” Molt bé, ja ho tenim clar,
a Catalunya ni un vot, al menys dels que no siguin del PP.
ERNEST URTASUN (ICV-EUiA) “La
consolidació fiscal a què donen suport PP, PSOE i CiU va a un ritme suïcida” La veritat es què no sé ben bé que vol dir
aquest senyor, suposo que, si arriba a treure un escó aclarirà aquestes
paraules tan críptiques. I com sempre ficant CiU per el mig encara que no
vingui a compte.
JOSEP MARIA TERRICABRAS (ERC) “Hem d’aconseguir un manifest del
Parlament Europeu pels principis democràtics”. Si senyor, i per això, per
tenir més força, no accepteu anar junts amb CiU, per poder tenir algun que altri
escó més. Bona tàctica.
Per altre banda el Govern espanyol, es limita a dir que s’ha
de fer pedagogia de les eleccions europees i que s’ha de “convidar els espanyols a participar en unes eleccions decisives per a
la seva vida”. ¡Caram! Ja ho veieu, aquestes
eleccions poden canviar el rumb de les nostres vides, el Parlament Europeu, que
la veritat es que no sap em ben bé que fa, ja què totes o quasi totes les
decisions verdaderament importants, es prenen a la Comissió de Brussel·les, al
Banc Central Europeu, a Alemanya (Sra.
Merkel) o al FMI amb la Sra. Lagarde. Es a dir: la famosa TROIKA.
El inefable Sr. Duran diu: “Més enllà de parlar del dret a decidir, que n’hem de parlar i en
parlarem, hem de parlar també de temes europeus, que s’han debatut i es
continuaran debatent al Parlament Europeu” Es a dir, del dret a decidir en
parlarem, bé ja es important que un polític unionista, o al menys no
independentista digui que s’ha de parlar del dret a decidir i que, pesi a que
ell no és candidat, suposo que donarà instruccions perquè això es faci i a més
a més, no en dubto, que amb moltes gener d’aconseguir-ho.
Per la seva banda, el Molt Honorable President de la
Generalitat, Sr. Artur Mas, encara que sembli que no te res a veure amb les
eleccions de que parlem, si que diu i amb clau una mica de segon pla, però
dedicades al Govern Espanyol i al PSOE, que se sent escèptic sobre que el
Govern espanyol faci una oferta a Catalunya en l’actual procés sobiranista.
Posa en dubte que el PP i el PSOE siguin capaços d’arribar a un acord per
oferir una “oferta atractiva i creïble” a la societat catalana, però que en el supòsit
que finalment ho fessin s’hauria de sotmetre a referèndum i afegeix “Hem arribat tan lluny que la decisió final
l’ha de prendre el poble de Catalunya i només ho pot fer a les urnes”
Com es pot veure, no te res a veure el que diuen a la resta
d’Espanya del que es diu a Catalunya, el Sr. Rajoy ho ha deixat ben clar, a
Saragossa va demanar el vot “per tirar
Espanya endavant i que un vot per el PP no és un vot partidista, sinó un vot a
favor dels interessos d’Espanya” I com el que no diu la cosa, va afegir: “les eleccions no son qualsevol cosa i per
això no es pot jugar amb el vot, a fer un pessic a un partit amb el vot” (la
redundància amb la paraula vot, es seva) A més a més, les raons per votar son al PP son que, la
evolució de l’atur es bona com ara i que, al maig i al juny, portaran bones
noticies. Es a dir ja ha parlat el profeta, mentider compulsiu.
La meva opinió es que, pesi a tot lo abans dit, es
IMPRESCINDIBLE ANAR A VOTAR, aquesta vegada més que altres, ja que ens hi
juguem que a Brussel·les, no hi hagi cap mes veu que les del PP i del PSOE i
necessitem de forma imperiosa, què, al menys, persones com en Tremosa,
Terricabras, Maragall, puguin defensar al Parlament Europeu el dret a decidir
dels catalans i, si s’escau, la independència i la futura incorporació a la UE,
passant per un període d’adaptació, però sense oblidar que ja som ciutadans
europeus i això s’ha de respectar.
Si no anem a votar, per pocs que i vagin, guanyaran el PP i
el PSOE, i ens quedarem amb un pam de nas. La importància d’aquestes eleccions
i de qualsevol altre es aconseguir un percentatge d’abstenció el més petit
possible, ja què, per poca gent que hi voti, sempre trauran el resultat aquells
que hagin votat. M’explico? Vull dir que si en un supòsit inversemblant,
anessin a votar tan sols 100 persones a Catalunya i es repartissin els vots
hipotèticament: 30 CiU, 25 ERC, 15 PSC, 10 PP, 9 IU, 6 C’s i 5 CUP, ja seria
suficient per formar el Parlament amb els 65 escons. Per tant, l’abstenció no
serviria de res. Evidentment que tindria altres conseqüències, de tipus
sociològic, però tan sols volia fer ressaltar el fet que igualment guanyen o
perden els mateixos i que la abstenció te poc a dir.
No oblideu que la campanya del PP, Alicia Sánchez-Camacho,
Fernández Diaz, Fisas, etc. tan sols es mou en atacar el President Mas, sembla
que la cosa no va amb el Parlament Europeu, es tracta de intentar aconseguir
que els catalans rebutgem CiU i el President, i si pot ser, que quedin
enfrontats amb el Sr. Oriol Junqueras, amb lo qual, creuen ells, que eliminaran
el “verí” de la independència.
Tampoc podem oblidar el inefable i agredit Sr. Pere Navarro,
es veu que el mastegot, que diu ell, va rebre (no hi ha cap prova encara), va
ser d’una senyora independentista, i es un exemple de lo malament que ens
tractem els catalans entre nosaltres, i les nostres famílies, amics, veïns,
etc. doncs el clima de crispació que viu Catalunya fa que els “unionistes” no
puguin sortir al carrer, sota la por de rebre alguna que altre malifeta. Al
menys això diuen ells. I, de passada atacar CiU, encara que no sigui al guió.
Tampoc podem oblidar que un partit, ICV-IU, que diu que
defensa el dret a decidir, ens porta a Santa Coloma de Gramenet, el seu líder d’Espanya,
el Sr. Cayo Lara i que en el seu discurs deixa anar alguna que altra perla,
dient bajanades com “que CiU forma part
del bipartidisme que és el que aplica les retallades i garanteix el pagament
als creditors del deute” No sabia
que CiU tenia tan poder.
Axis es que, amics, anem a votar el dia 25 de maig, cadascú a
qui vulgui i cregui convenient, però no us quedeu a casa.
No deixa de ser un pas, petit, però un pas més en la nostre lluita per la dignitat i
la independència del nostre poble.
VISCA CATALUNYA LLIURE
I
COM UN NOU PAIS DE LA
UNIO EUROPEA.
