INDEPENDENTS
??
Aquests interrogants no
signifiquen que no cregui en la independència del meu petit país, petit en
extensió però gran, molt gran, per la vàlua del seu poble, però, no ho dieu a
ningú, estic una mica trasbalsat per les moltes noticies, avui en diuen
“inputs” (la mania de fer-ho tot a la anglesa), dons com deia, tantes i tan
contradictòries noticies.
Si llegeixes la premsa
econòmica, no hi ha manera de treure l’aigua clara, uns diuen que si altres que
no i la majoria “ni si, ni no, ans tot el
contrari” i està clar que axis no anem en lloc.
I si en això afegim el
teatre que estan fent CDC i ERC, i tan de bo no més sigui teatre i la cosa no passi
d’aquí, però amb aquest joc del gat i la rata no se com acabarem. Sr.
Junqueras, li recomanaria que s’ho repenses dos vegades abans de seguir fent el
ruc.
Comentaré alguns del
comentaris que, llegint els diaris, sentint la radio i veient la televisió,
m’arriben al cervell, que, pesi a que no me les dono d’intel·lectual, ni
economista, ni polític, si que crec que soc una miqueta observador del que es
parla, es diu, es xiuxiueja al meu entorn i el cert es que arribo a la
conclusió de que no m’acaba d’agradar el que estic sentint.
Anem a pams:
Segons el nostre President i
també, encara que sembla què a contracor, també Oriol Junqueras, creuen imprescindible
crear les estructures bàsiques per poder tenir un Estat propi i aquestes
estructures bàsiques son bàsicament, valgui la redundància, les següents com a
primordials:
- - Agencia Tributaria pròpia
- - Seguretat social pròpia
Vegem, és imprescindible la
creació i utilització de la Agencia Tributaria Catalana, ja sabem que, de
moment, això es gaire be una utopia, per començar, els catalans,
independentistes o no, tenim un recel ancestral a tot allò que no ho veiem prou
clar, i si el que ens diuen es que paguem els impostos a la Agencia Tributaria
Catalana en lloc de a la AEAT espanyola, sempre tenim el dubte de si no ens
demanaran dues vegades els mateixos imposts. Si Madrid no dirà que no hem
pagat. En fi que no ho tenim clar, al menys de moment i això es una verdadera
mancança per l’èxit de la ATC.
La creació de la ATC, en
aquest moment, és possible, si, però, de
moment NO ES LEGAL i per tant
susceptible d’anar a parar al TC i quedar suspesa, com tot el que anem
proposant. Pesi a tot, avui, l’Estatut ens permet gestionar els imposts cedits,
(50% de IVA i IRPF) i per aquí és per on sembla que s’està començant a actuar.
Igualment també es pot començar a intentar que, en el seu moment, quan siguem
independents, intentar conscienciar-nos per mitjans de consciencia fiscal en lloc de la por i l’amenaça actuals. Encara
que si es produís una ruptura violenta, convulsa o traumàtica la ATC no
disposaria de les bases i dades necessàries dels contribuents i per tant seria
més difícil la lluita contra el frau fiscal.
Un altre motiu de reflexió
és, en cas d’una Catalunya independent, el Departament d’Economia disposaria de
més o de menys ingressos? Parlem molt de la espoliació que patim però, quasi
segur que, de moment, tindríem una pèrdua d’ingressos per la manca de
experiència i eficiència de la ATC, a més de la falta d’informació fefaent,
encara que a llarg termini això s’arreglaria i no hi hauria problema per
recuperar el temps i els recursos perduts.. Tot dependrà de molts factors,
entre ells, un de molt important; seguiria Catalunya dins de l’EURO? Hi ha opinions
de tota mena, uns diuen que quedaríem fora d’Europa i per tant del Euro i d’altres
opinen que som ciutadans europeus i per tant no ens poden fer fora i seguiríem tenint
els mateixos drets. I també es molt important el tipus de govern, les mesures
fiscals, la acceptació de l’empresariat, i principalment de la continuïtat sense
solució de continuïtat de la activitat econòmica, si no es bona... no hi ha
miracles.
I LES PENSIONS ???
I HAN DUBTES RAONABLES SOBRE EL FET QUE Catalunya independent pogués
mantenir, de entrada, les pensions, però esta clar que aquest és un dels grans
temes a negociar. De l’import de aproximadament 41.000 milions i escaig que
queden actualment a la caixa del fons de reserva de la Seguretat Social.
Lògicament, a Catalunya li correspondrien una part (al voltant del 20%) i
aquesta part seria el matalàs necessari per seguir pagant les pensions i les
prestacions d’atur.
Actualment, a Catalunya,
cotitzen uns 3.000.000 més o manco, de treballadors afiliats a la Seguretat
Social, i hi ha uns 1,6 milions de
pensionistes i com que la taxa d’atur, a
Catalunya es menor que a Espanya, aquesta també seria una dada positiva.
Per altre banda, tots els
jubilats catalans, seguirien sent espanyols de ple dret, ja que tindrien, com a
mínim, la doble nacionalitat i per tant l’Estat espanyol hauria de pagar les
pensions actuals igual que si un català o espanyol, se’n va a viure a França,
per exemple, allà segueix cobrant la pensió que te reconeguda. Per aquesta
banda no hi ha por. Al menys els primers temps.
En quant a les que s’anessin
produint, estarien una mica pendents de dues variants, si han cotitzat tota la
seva vida a Espanya, dons tenen dret a la seva pensió i si l’Estat espanyol no
ho vol reconèixer, llavors hauríem d’utilitzar la part del fons de reserva que
ens pertany. Per tant, jo crec que no hi hauria massa problema.
Resumint, la veritat és que
hores d’ara, ningú no pot predir amb exactitud que és el què passarà. Hi ha un munt
d’interrogants, però al meu humil entendre, tot passa per aconseguir que la
ruptura amb Espanya sigui total i
absolutament negociada, vegem uns petits exemples:
El deute públic català és
actualment d’uns 63.000 milions de €, segons dades prou contrastades entre
aquest any i el vinent s’han de pagar uns 10.500 milions i el propers tres anys
uns 15.000 milions més. A tot això s’hauria de sumar la part que
acceptéssim del deute del REINO DE
ESPAÑA i que és una importantíssima basa per la negociació dels termes de la
secessió i suposant que haguéssim d’assumir una xifra important que podria
vorejar els 150.000 milions, (19%) ens trobaríem, en sumar el deute propi, un
endeutament al voltant del 90/95% del
PIB xifra similar a la d’altres països europeus i que seria perfectament
assumible, segons estimen economistes de molt renom.
Un altre axioma que circula
per mitjans mes o menys sobiranistes i independentistes, amb els seus
economistes inclosos, al menys alguns dels més importants, son dos: Un que
tenim que tenir en compte l’estalvi de més de 16.000 milions que cada any
paguem de més a Espanya i l’altre és que com més diner deguem a l’Estat
espanyol, especialment a través del FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica) millor,
ja que això incrementarà la nostre capacitat negociadora quan arribi el moment
de declarar la independència.
Aquestes son algunes de les
més importants qüestions a debatre i naturalment a negociar, no oblidem que
aquesta negociació seria l’avantsala d’una independència
pactada i que, com podeu suposar, en aquests moments és quasi una utopia,
però seria l’inici d’una Catalunya pròspera, rica i plena. lliure i independent
que és el què volem sens cap dubte molts catalans.
Per tot això es
imprescindible que d’aquí al 27 de setembre, el nostre govern, els partits
polítics sobiranistes, CDC i ERC, a més de la CUP. Perquè no crec que en aquest
joc i entri ICV, dediquin els seus esforços a debatre, a fer arribar al poble
tots aquests aclariments, dissipar els dubtes i fer una política d’acostament a
la població i ser mestres vocacionals vers tothom per aconseguir que creiem en
les nostres possibilitats i en el nostre futur com a país, oblidant, una mica,
les raons partidistes a que tan afeccionats som i dedicar tots els esforços
vers la consecució del més important, és a dir de la independència..
De
lo contrari us diré, que vist lo vist, la única veritat, en aquests moments, la
´única cosa segura és que segur, segur, no hi ha res.
