SERÀ
VERITAT?
Quasi
no m'ho puc creure, ara va de debò? Quan sento parlar el President Puigdemont
sembla que està disposat a tot, paraules valentes, malgrat que em semblen massa
boniques i un tan agosarades, però el veig, o almenys a mi m'ho sembla, s'està
convertint en el líder que ens manca, gosaria a dir que no el tenim des que el
pujolisme va quedar orfe, sense cap, per les circumstàncies de tots conegudes i
que van deixar, al meu entendre, el procés molt tocat i amb un líder sense prou
força per imposar la seva autoritat moral no sols al seu partit. Si no que
tampoc al Parlament i quasi diria que tampoc, d'una manera sobrada de carisma,
malgrat la forta personalitat de l'ex-President Mas.
Ara
sembla i no voldria que això fos com un conte de fades, què si han posat de
debò, i també em fa l'efecte que al poble català en general, al nostre poble,
està tenint una capacitat de retrobar-se després d'aquests anys revoltats i
d'agitació permanent amb el nostre característic seny i comencem a veure una
llum al final del túnel que ens pot fer somiar que tot és possible i que, per
fi, estem en el bon camí i amb un líder, quasi desconegut fa quatre dies i que
avui pot aconseguir el més difícil, fusionar totes les tendències, formes de
pensar, no tan sols amb idees polítiques distanciades, no, també la formes i
maneres de pensar dels catalans del nord, amb els del sud, els de ponent i els de llevant, els
muntanyencs i els del pla i tots ells amb els de Barcelona, i per si fóra prou
complicat, també les diferents procedències familiars. Doncs bé, crec que hem
trobat el líder, aquell que totalment net i impol·lut ens podrà dur a Ítaca.
Fixeu-s
si n'és de difícil que, aquells que, en teoria, ja van junts. JUNTS PEL SI I LA
CUP, a la més petita entrebancada ja surten disparats cadascun pel seu raconet
i sedi llavors els parles d'unitat, sempre és l'altre qui l'ha trencat i és el
culpable..
Em
sembla mentida que un poble tan intel·ligent com el nostre, que te prohoms com
cardiòlegs, investigadors, empresaris, filòsofs, escriptors, dramaturgs,
músics, grans laboratoris de renom mundial, en fi en totes les branques del
saber destaquem mundialment i que no tingui la capacitat de fer una pinya per
aconseguir la seva pròpia seguretat i independència. Fa pensar. I tanmateix fa
pena,
Quan
veiem que a Espanya no tenen la capacitat de fer un pas enrere o de canviar de
política ans al contrari sembla que tan sols pretenen seguir o aconseguir
parcel·les de poder, tan sols tenen al davant una fixació malaltissa en esser
el que mana, és quasi ridícul però ja fa VUIT MESOS sense ser capaços de pactar per poder tenir
un govern, però no els fa pas res, ells a la seva i el camí que duen sembla que
ens portarà de cap a unes terceres eleccions i el gros és que no els fa pas
vergonya.
I
quan veus això penses, ací serem també prou obtusos i tancats d'esperit que no
aconseguirem unir-nos, per el més important, i deixar les desavinences per quan
tinguem un govern del nostre país, del nostre Estat, de la República Catalana,
la nostra Pàtria.
Jo,
en sentir determinades declaracions en les quals s'accepta una part d'un tema
però no l'altra part i faig referencia, evidentment, a la discussió en què
sembla que és dona la confiança al President Puigdemont però no pas als
Pressuposts, com si una cosa no anés íntimament lligada amb l'altre. I ara tot
això sembla es vol lligar a un RUI, és a dir a un REFERÈNBDUM UNILATERAL PER LA
INDEPENDÈNCIA, que estem bojos? Aquests estirabots no funcionen mai, el que de
debò funciona és la bona educació, el fet de parlar per sota mà, la diplomàcia
oculta i mentre tot això es va cuinant preparar el que sigui necessari,
referèndum o directament una DUI. I crec que és l'única forma de dur a bon port
la nostra nau. Tot el que siguin fanfarronades són, d'entrada condemnades a un
rotund fracàs.
