SIC TRANSIT GLORIA
MUNDI
Ara què ja han passat uns dies, o unes hores, del fatal
desenllaç de la malaltia del nostre exentrenador FRANCESC “TITO” VILANOVA I BAYO, i que els ànims van quedant més
asserenats, vull expressar de forma sincera el meu condol a la seva dona Montse,
als seus fills, pares, i tota la seva família i amics.
Jo tan sols puc parlar d’ell com la persona pública que era,
es a dir, com que no el coneixia personalment crec les meves paraules poden ser
més objectives respecte a la seva figura com entrenador del Barça.
Recordo la presentació en roda de premsa en la que el seu
amic Pep Guardiola va dir que deixava la primera banqueta del Barça per qüestions
que no vaig entendre en aquell moment i llavors el Director Esportiu Sr.
Zubizarreta, presentà, de forma contundent, no la candidatura del TITO, no, va
presentar el nomenament clar i sense rèplica possible del Sr. Francesc TITO
Vilanova, com a primer entrenador del Barça. També recordo la cara que li va quedar al Pep, mai sabrem, al menys
al meu nivell de simple soci, si ho sabia d’antuvi, o no, però la seva ganyota,
el seu posat, va ser molt evident.
Confesso que jo vaig ser un dels molts socis que van quedar astorats
amb la seva elecció, no l’havíem vist més que al costat del Pep i no en sabíem res
d’ell, no coneixíem la seva fortalesa d’esperit, ni el seu tarannà directe, ni
la seva forma de treballar, en fi no el coneixíem.
Ha passat molt poc temps, estimat TITO, permetem la
confiança, quasi que no has tingut temps d’assaborir els teus triomfes, per
desgracia la teva malaltia va venir en el pitjor moment, quan havies aconseguit
el somni de la teva vida, i no obstant, vas seguir al teu lloc, vas aconseguir
la millor Lliga de tots els temps, amb 100 punts, pesi a que vas haver de
deixar en diversos moments les teves obligacions al capdavant de l’equip, vas
saber donar l’empenta necessària a tots, equip tècnic, jugadors, directius i
com no, a tots els que estimem el Barça i que seguíem puntualment els teus
progressos davant una malaltia tan cruel. Fins i tot, vas aconseguir fer-nos
creure, que la malaltia havia estat vençuda, per poc temps, això si, però ens
ho vam creure.
Estimat TITO, has estat un gran, grandíssim entrenador i per
el que hem pogut veure aquests dies, també un gran amic dels teus amics, un ser
estimat de debò per els teus jugadors, i per els components d’altres colors què
han sabut distingir el què son la rivalitat esportiva i la personalitat d’un
home que ha patit, com tu, però sent un exemple de fortalesa per a tots, i ves
per on, també has aconseguit el que ningú posarà mai en dubte, que has estat un
gran espòs i un gran pare.
Descansa en pau, TITO, els socis del Barça, els barcelonistes
i tots els que estimem el deport, que estimem el futbol, amb els colors que
sigui, restarem sempre agraïts a la teva
persona que tantes i tantes tardes de gloria ens vas donar.
He començat amb les paraules “sic transit gloria mundi” perquè, m’agradaria, que en el teu cas no
fossin realitat, ans al contrari, que cada dia que passi és reforci a la nostre
memòria, a la de tots el socis i barcelonistes i a tots els que han sabut
donar-te un darrer record aquests dies a can Barça, la teva figura com exemple
de persona i esportista.
