DEMOCRÀCIA o DICTATOCRÀCIA
Aquest és el dilema, jo no ho veig prou clar, si bé és veritat que majoritàriament podem dir que estem dins d'un règim que, en principi, tothom admet com a democràtic, no és menys veritat que apareixen sintemes molt dictatorials, sols cal veure les reaccions del President del Tribunal Suprem en el tracte tan desigual quan es tracta de testimonis de la Fiscalia o de l'acusació en general o quan es tracta de testimonis presentats per les defenses.
Altres
cops veus que persones que són elegibles sense cap mena d'impediment legal, si
són elegits, no es permet que facin la seva feina i són suspesos immediatament,
al·legant articles del Codi d'Enjudiciament Criminal i que no fan referència a
la seva situació i que tan sols es poden aplicar a força de recaragolar la Llei
i quasi modificar el seu sentit.
El més lamentable és que cada vegada que es rep alguna resolució de qualsevol Tribunal, de qualsevol Grup de l'ONU, del Tribunal d'Estrasburg, en fi de qualsevol lloc amb ressò internacional, i que no agradin o vagin en contra del govern espanyol de torn, tant es val si és d'un color o altre, això no importa, tots són llops de la mateixa camada, brollen de immediata infinitat d'espurnes del foc intern, del volcà mig apagat de la dictadura que mai no podem dir que hagi acabat ans al contrari, sembla ser cada dia més viva i amb més força i aquestes espurnes poden arribar a encendre un foc que fora de lamentables conseqüències. Vist com actuen tant la Fiscalia, Advocacia de l'Estat i VOX, semblant focs artificials, un veritable castell pirotècnic les espurnes dictatorials que sorgien en el judici contra els nostres líders.
Ara
ja estem filant encara més prim, ja tenim els que eren amagats dins del PP, amb
veu pròpia, algú, dirà, malgrat tot que ja no estan arraulits en un racó del
partit que els encobria i que feia com si no existissin, però hi eren, tenien
un poder ocult i que ara han fet sortit de les seves casernes d'hivern i que
donaran molt a parlar i potser a patir.
Cada
dia tenim noves evidències, a un eurodiputat electe no se li permet recollir la
seva acta i credencial que l'acrediten com a eurodiputat. Amb una clara
ingerència en el sistema democràtic, indicant clarament que el motiu ES LA POR
DE PERDRE L'AUTORITAT SOBRE ELL i per tant, indirectament la por de fugida en
passar a tenir immunitat parlamentària, una nova espurna dictatorial.
No
cal parlar de les moltes traves per ser eurodiputats de ple dret a l'intentar obligar als
exiliats a venir a Espanya pe recollir l'Acta, el que significa ser detinguts i
empresonats. Això ja no és una guspira, és un autèntic coet.
Tal
com van les coses crec que haurem d'acoblar un gran i fort tendal on ens puguem
aixoplugar i si fos necessari arraulint-se en un racó i en espera de temps
millors i que, segur, no seran sota el comandament socialista. Haurem d'esperar
que diuen a Europa, no
els governs, no, el que puguin dir els tribunals, si és que, algun dia, podem
presentar els corresponents recursos, un cop que el TC espanyol vulgui donar una resposta oficial a les
demandes que hauran estat presentades quatre o cinc anys abans.
Per
acabar, tan sols em queda una altra reflexió, si el que diu i pensa un jurista
de renom, fent referència a la sentència del TS és anterior a la pronunciació del tribunal de
Luxemburg, el Regne d'Espanya se n'haurà sortit amb la seva injusta resolució,
però, si no ho aconsegueixen i els Eurodiputats prenen la seva Acta i
acreditació i passant a ser Eurodiputats de ple dret, llavors tindran immunitat
i per tant, sense la concessió d'un suplicatori per part del Parlament Europeu
no podran ser jutjats ni condemnats fins a acabar el període de cinc anys i ja
veurem com s'acaba tot. Crec que hi ha una mala peça al teler. Jutgin vostès
mateixos.
VISCA
CATALUNYA LLIURE
