PSOE/PSC i MES COSES
En els documents del Congrés
de Suresnes hi figura la següent resolució aprovada: “La
definitiva solució del problema de les nacionalitats que integren l’Estat
espanyol passa indefectiblement pel reconeixement del DRET D’AUTODETERMINACIÓ,
que comporta la facultat que cada
nacionalitat pot determinar lliurement les relacions que mantindrà amb la resta
de pobles que integren l’Estat espanyol.”
I el PSOE es pronunciava per
una República Federal lliurament acceptada per les nacionalitats hispàniques. I
això ho van signar D. Felipe Gonzalez i D. Alfonso Guerra, (el que va passar el
ribot a l’Estatut) aquests que ara, en la commemoració del 40è aniversari
d’aquest Congrés, han fet seves les diatribes més dures que s’han pogut sentir
en contra de Catalunya, el nacionalisme català, el President Artur Mas i la
declaració del “dret a decidir” proclamat per el Parlament de Catalunya. I no
en parlem de la possibilitat de declarar la independència. Vade retro
I és que una cosa és parlar
de fora d’Espanya i un altre de dins. Una cosa és ser un aspirant a polític a
la mort del dictador i una altre ser polític i intentar guanyar unes eleccions
a base de posar-se al damunt una pell de corder per poder aconseguir vots a
Catalunya, cosa que com hem vist es molt rentable tan per part del PSOE com del
PP. Parlar malament de Catalunya i els catalans dona vots a la resta d’Espanya.
Dons be, si aquests senyors
que sembla que eren una espècie de rara
avis en el conjunt de la política espanyola, tan quan van guanyar les
eleccions com ara que el que més i el que menys te un bon càrrec a alguna
Empres més o menys pública però, això si, ben remunerat, que sembla que amb els
sous de jubilació com a ex-President o ex-Ministre no s’arriba a fi de més i
per tant és imprescindible poder estar al Consell d’alguna empresa de les que
després augmenten any si any també els seus serveis, naturalment que el preu,
no els serveis, per poder pagar els sous de la quantitat de polítics i xoriços
de primera i segona fila que mantenen a les seves nòmines, i que ningú ho trobi
estrany, és exactament el mateix que feia el dictador Franco que omplia les
empreses públiques, tipus SEAT de tots aquells que anava fent fora del seu
nucli de poder.
Si, si aquests mateixos son
els que ara es posen d’acord amb el PP, per evitar perdre les seves prebendes,
no fos cas que Catalunya marxés d’Espanya i llavors tindrien que començar a fer
treballar la gent que ara viu del xollo, a moltes de les CC.AA. que és van
inventar per poder donar feina als seus correligionaris i de quatre
nacionalitats verdaderes que existien a Espanya i que tenien tot el dret a ser
considerades com a nacions, més o menys federades amb el poder central però
autònomes de debò, no amb el simulacre actual, i que, en realitat tan sols eren
TRES, CATALUNYA, EUSKADI i GALICIA i a base de empènyer amb calçador hi van fer
entrar Andalusia. Llavors va començar el veritable desori a que hem arribat
ara. El cèlebre “cafè per tots” ens va dur a acceptar “bou per bestia grossa” acceptar que regions com Extremadura, com
Murcia, com el propi Madrid, és convertissin també en Comunitats Autònomes,
però ¡a sant de què! Que tenien de nacionalitats, que representaven a Espanya,
a part de ser unes simples províncies, o la capital. Es ben veritat que la
“transició espanyola” que molts l’han volgut presentar com un model de
pacifisme, de evitar qualsevol tipus de revolta, és una cosa que és va fer amb
els peus, a sang calenta i que no s’ha acabat.
Els anomenats “Pares de la
Constitució”, van haver d’actuar sempre sota la enorme pressió de l’Exercit i
del poderós Movimiento Nacional, que d’amagat, això si, però fent soroll de sabres i
amb atemptats que encara son a la memòria dels que com jo ja pentinem cabells
blancs. Igualment sota la pressió de ETA que llavors era molt forta i
està clar que va sortir una Constitució molt i molt descafeïnada, en la que no
va ser possible fer gaire més que concedir el sistema foral a Euskadi i els
demés a passar per el tub. Aquesta Constitució que ara es defensada amb totes
les armes, amb punys i ungles, per cert, per el partit que NO LA VA VOTAR, NO
EXISTIA, LLAVORS ERA ALIANZA POPULAR i que per cert el mateix Sr. José Mª Aznar
es va atipar de fer articles en contra de la seva aprovació, es el que ara ens la tira per la cara cada
vegada que diem alguna cosa els catalans i a la que s’hi afegeixen, sense cap
mirament, l’actual i l’anterior PSOE, és a dir els antics Alianza Popular, el
actual PP, els dirigents que anaven amb americana de pana, “Isidoro” per els
amics, Felipe Gonzalez, Alfonso Guerra, I tota la colla que els ha anat seguint
posteriorment, com Zapatero “apoyaré lo
que apruebe el Parlamento catalan”, Pérez Rubalcaba, i ara aquest nouvingut que va una mica de “guaperes” Pedro
Sánchez, tots ells amb un denominador comú, CONTRA CATALUNYA ES GUANYAN VOTS.
Esta clar que això no podia
haver-se aconseguit sense la inestimable ajuda del PSC, dels Obiols, Maragall,
Montilla, Iceta, etc. que sempre han estat a favor del seu país, de Catalunya,
menys quan la cosa es posava en contra del seu “partit mare” del PSOE, que
llavors eren més espanyolistes que els de l'altiplà (la meseta). I
per cert, el Sr. Iceta, i li dic senyor, per educació, no perquè ho sigui, ara
ha fet unes declaracions, en les què, de forma sibil·lina, també ens compara
amb en Hitler, dient què a l’any 1938 també i van haver unes eleccions plebiscitàries
a Alemanya, que ja es gros que aquest individu parli d’aquesta manera. Encara
que tots sabem que es diu que qualsevol dels dos partits PSOE o PP per guanyar
les eleccions necessita, imprescindiblement una bona collita al graner de
Catalunya.
I mentrestant a
Catalunya què. Aquí vam passar del mític Tarradelles a Jordi Pujol, que durant
23 anys ens va tenir com si fóssim els seus fills estimats i donant lliçons de
moralitat a dreta i esquerra i, com s’ha demostrat, no tot era tan net i polit.
Pesi a la seva malifeta o malifetes, que això encara no se sap del tot cert, es
veritat que ha fet una confessió, però el cert, és que encara, de moment, sols
estan investigats alguns dels seus fills, ell
no. I no podem oblidar que en el seu llarg mandat, s`han fet coses molt
bones, i d’altres no tant, però si ho posem en una balança, jo crec, i es una
opinió molt particular, que pesen més les bones. El pas dels anys i amb una
bona perspectiva crec que podrem opinar amb més visió del que realment ha anat
passant.
Posteriorment vam tenir
dos governs anomenats “tripartits” que per mor dels seus components, jo tan
sols allibero de alguna que altre culpa en Maragall, va ser un desastre tan per part dels diferents components del
govern com del seu President i no vull donar noms que tots els sabem.
Ara hem arribat novament
a que el Govern català sigui nacionalista i catalanista, cosa que va deixar de
ser amb els tripartits d’infausta memòria i comença una nova historia, què,
possiblement ens pugui dur a aconseguir la desitjada independència de Espanya.
La més o menys bona relació de CDC (i dic CDC, no CiU) amb ERC, es a dir de
Artur Mas i Oriol Junqueras, pot donar els seus fruits si, i ho recalco si hi
posen de la seva part l’interès de Catalunya per damunt del seu propi i del
seus respectius partits, cosa que, fins ara, no es veu massa clara. Haurem d’esperar
els resultats del 9N.
El proper 9N hem de
donar, tant els que defensem el SI,SI, com els que defensen el SI,NO com aquells
que tan sols volen quedar com estan, que sembla que alguns ja els hi va be, que
diguin NO. Però al carrer, a les urnes hi hauríem d’anar tots, jo demano que
ningú es quedi a casa, ens hi juguem el tot, sigui en un sentit o en un altre i
inclús els que avui gaudeixen de prebendes també han de sortir a defensar-les, però
ESPECIALMENT HEM D’ANAR ELS QUE VOLEM UN PAIS NOU. I ALLIBERAR-NOS DE LA
IMMENSA INMUNDICIA QUE EXISTEIX AL GOVERN DE MADRID. I amb això no m’oblido que
aquí també tenim algunes coses brutes, el cas Millet, per exemple, però jo
voldria poder acabar-lo amb els nostres jutges, amb els nostres fiscals, amb
els nostres advocats que, crec o vull creure, que seran molt més eficients que
no pas ara que depenen de Madrid.
Be amics, per avui me
penso que ja he descarregat el pap.
VISCA CATALUNYA LLIURE
