Poesia

La poesia sempre es maca, sempre profona, sempre es un estat d'anim. Per aixó m'he permés copiar aquesta poesia en els tres idiomes, per que cada lector pugui aprofondir en la mateixa

POESIA

Ez dira ahots zerutiarrak, urrundik

geure baitan hitz egiten digutenak. Ahots maitatuak dira.

Barruko ahotsak, urruneko ahotsak, nora doan

inork ez dakien bidea adierazten dutenak

Badira kale ilun batean kriseiluk diren ahotsak;

urrutiko xuxurlak direnik ere badiren bezala.

Ba dira ahotsak hitzezko bilakatu gaituztenak.

Ahots isilak, ahots absenteak, ahots ibilguneak…

Poesia hots bilakatutako ahotsak da

nondik gatozen, nora goazen, eta nor garen diotenak.

JOSEP PIERA         ( Maite Gonzalez Esnalen itzulpena)

No son voces celestiales, que de lejos

adentro nos hablan. Son voces amadas.

Voces de dentro, voces distantes, voces que dicen

un camino que nadie sabe adónde va.

Hay voces que son farolas en un callejón oscuro;

como las hay que son rumores de lejanías.

Hay voces que nos han hecho ser de palabras.

Voces calladas, voces ausentes, voces silencios…

La poesía son voces convertidas en sonidos

que dicen de donde venimos, adonde vamos,

y quienes somos.

JOSEP PIERA     Trad. Carlos Vitale)

ORIGINAL

LA POESIA

No són veus celestials, que de lluny

endins ens parlen. Són veus estimades.

Veus de dins, veus distants, veus que diuen

un camí que ningú sap on va.

Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;

com n’hi ha que són remors de llunyanies.

Hi ha veus que ens han fet ser de mots.

Veus callades, veus absents, veus silencis...

La poesia són veus convertides en sons

que diuen d’on venim, on anem, i qui som.

JOSEP PIERA

La Basilica de Suro. Resposta a un article de El Periodico

LA BASILICA DE SURO

L’article publicat ahir 19 de desembre, escrit per el Sr. Xabier Barrena, quasi es podria dir que no mereix comentari. Alguns dels seus comentaris maliciosos son totalment inadequats, voldria di-seccionar una mica aquest article i prego que, ja que, forçosament serà mes llarga del normal aquesta carta, l’accepti per el seu contingut i la importància de tot el que diu aquell article. Axis com un cert dret de replica.

-      “Estrena civil” La paraula civil no es pot referir mai a una celebració religiosa. Sols caldria veure el diccionari. (per oposició a militar o eclesiàstic)

-      L’assistència no era pròpia d’un partit de “play off” de l’ACB o de la NBA, i no mes cal que (si es que hi va anar) veies la quantitat enorme de gent, de catòlics (mal que l’hi pesi) que vàrem combregar. Això no es d’un partit de “play off”

-      Deixa entendre que la part interior del Temple no segueix les normes i idees de l’eximi ANTONI GAUDI, bé, jo disposo d’algunes fotografies de la primitiva maqueta en la que es pot veure que s’ha reproduït, quasi fil per randa, el que va dissenyar el genial Arquitecte. I, es mes, li diré que si fa referencia a la façana de la Passió, La part estructural es GAUDI cent per cent, no axis les escultures del Sr. Subirats.

-      No entenc que es el que veu de cartró pedra, senyor Barrena, simplement no s’aguantaria, cauria tot per el seu propi pes.

-      En quan a les referencies a la Guerra de les galàxies, es de tan mal gust, com la referencia a pel·lícules d’extraterrestres.

-      Les pantalles planes van ser molt positives i agraïdes, ja que les pròpies columnes del temple tapen la visió de l’altar major i per tant els fidels poden seguir la cerimònia amb mes facilitat.

-      Els fidels que hi vàrem anar, la immensa majoria per tenir l’alegria de poder celebrar una Eucaristia en el nou Temple, escoltàvem l’homilia sense necessitat de restar pendents dels monitors que expliquen com s’ha construït el Temple, axis amb majúscules TEMPLE.

-      La qüestió del terra no es res que tingui la mes mínima importància, hem vist en molts llocs diferents tipus de terra i si s’ha cregut que era el millor per evitar sorolls, dons benvingut sigui, i no crec que tingui tanta importància com per utilitzar-lo com a titular del seu escrit.

-      I per acabar, el fred era comparable al que feia a la Basílica de Santa Maria del Mar durant la interpretació de El MESSIAS de Haendel, el 16.12.2010 i a ningú el sorprèn que en una Basílica, a l’hivern, faci fred. Es normal.

Sr. Barrena, no s’escarrassi, si vostè no hi creu, es el seu problema, però deixi que els que si que hi creiem puguem gaudir d’una obra única en el mon. ¡Ah! I li recordo que no hi a cap catedral que s’acabés en menys de cent anys i amb la direcció de mes d’un arquitecte “Qui tingui orelles que hi senti” la frase es seva.

Molt cordialment,

Andreu Alpiste i Pérez