He llegit aquest article de "ciutadakane" i l'he trobat de tanta actualitat i tan ben escrit, descriu la autèntica realitat del perquè no arriben a un acord els polítics. que m'he permès de copiar-lo.
No tinc arguments.
Crònica d'una autoinculpació.
Escrito por ciutadakane el 28-12-2014 en política. Comentarios (0)
23 de desembre.
Barcelona. Fa fred, molt fred i la cua fa la volta l'edifici del Tribunal
Superior de Justícia. Tot i haver arribat puntal per auto inculpar-me pel 9N em
toca gairebé al final de la cua. Veig que davant meu hi ha alguns periodistes
gravant imatges del moment quan una veu s'acosta a una de les càmeres que
en aquell moment entrevist a una senyora. Un cop informada la que pregunta
interromp a l'entrevistada i es posa a parlar. Veus, hem vingut
tots..etc..La que interpel·la és Anna SImó i al tots es refereix a una comitiva
del seu partit. En aquells moments, un senyor aparegut del no-res s'acosta a
Junqueras que és a poc d'allà. L'home li diu que tenen molta barra per aturar
el procés, que els polítics haurien d'estar més per la gent,bla,bla,bla. O això
és el que devia pensar Junqueras perquè la seva resposta va ser "si vostè
ho diu" i es va girar a fer-se una foto amb un senyor. Aquesta escena es
va repetir diverses vegades. La de no escoltar la gent que l'increpava (lo de
fer-se fotos també).
En una d'aquelles la
Simó parla d'unes enquestes que li han arribat per correu electrònic. Sembla no
estar massa contenta, s'acaba d’assabentar que la CUP quedaria estancada i que
a més acaba de comunicar que anirà amb Avancem i Guanyem. ICV sembla que baixa
i CIU es manté en una forquilla del 5-6% però ho hem de vendre com que CiU
baixa un 5%-6%. Baixar?, no ha dit que es mantenia?. No puc acabar de treure'n
l'entrellat perquè una senyora s'acosta a ella i a Junqueras. La dona va en la
línia dels altres, que està molt enfadada, que per què ERC no se suma a la
llista unitària, per què aquest desdeny cap al president Mas que també és el
seu president, que haurien de tenir un respecte al procés i a la societat que
la fet possible. Tot això argumentat amb fets històrics i un bon raonament, de
fet la senyora s'emporta algun que altre aplaudiment. Junqueras aprofita per
anar a parlar amb la premsa i deixa sola a l'Anna. Aquesta respon dient que no
pot fer res contra l'emprenyamenta de la dona i que la seva proposta de llistes
separades es tan vàlida com la de Mas.
Aprofito l'avinentesa
per parlar amb la diputada Agnès Russiñol, una noia correcta, simpàtica que es
presta a debatre amb mi durant uns quaranta-cinc minuts. A mi el cor em va a
mil. Li dono els meus arguments, li explico el per què de la decepció amb ERC i
que necessito saber perquè si fan unitat amb les esquerres, no poden fer una
unitat de pais. Vull saber què els porta a no voler cedir en favor d'una
unitat. Argumento que és un moment històric per fer un país de tots, abandonant
l'eix esquerra-dreta per posar totes les idees i polítiques (socials,
econòmiques, educatives, culturals,etc..) i que permetin esmenar errors del
passat, que no vull un país només d'esquerres o només de dretes ni mesurat per quan
temps fa que ets independentista. Agnès Russiñol em compra la idea. Val, si
això fos així jo et compro la idea. Cal fer una unitat on s'aplegui tot. Cony
això és el que proposa el president Mas. Política del segle XXI, les sigles de
partit a una banda i tots a treballar per un estat nou i lliure. Aleshores ella
em parla que cal agafar els indecisos, recollir el seu vot i en una llista
unitària on vagi Mas i/o CiU hi hauria gent que no si sumaria. Em quedo estorat
amb el matís. Li replico: així el problema és la vostra fòbiavergència. Com ja
vau fer en temps de Carod per posar Montilla quan la gent havia votat Mas.
Podeu repetir un tercer tripartit, fer un manifest del si-si per les esquerres
en contra del govern de les retallades, unitat del bloc d'esquerres però no
podeu fer una unitat on hi hagi el President Mas ni el seu partit, lo vostre és
molt fort, li espeto. Ella em diu, ep que al Parlament hem votat resolucions
amb convergència. I és clar, li replico, faltaria més. Treballar resolucions i
aprovar-ne per tirar un país endavant és la vostra feina, la dels diputats,
només faltaria que per la fòbiavergpencia no us guanyéssiu el sou fent la
vostra feina.
El debat va seguir sense
cap altre argument. Veient les rèpliques que havia fet Anna Simó abans a aquelles
persones que l'interpel·laven, el mutis de Junqueras en sortir d'escena i els
fluixos arguments de dos diputats més (un dels quals van confondre amb Pablo
Iglesias pel seu look) quan els vam parlar de la importància d'un resultat
unitari a nivell internacional, semblava que tenien l'argumentari de partit
molt ben après.
Així doncs sembla que el
peix està venut, que la pantomima que ERC vol cedir no és més que això i que el
problema per no estar a favor d'una llista unitària quan els partits d'esquerres
no paren aquests dies de fer unitats entre uns i altres és la presència del
president Mas i del seu partit. El virus de sempre, les estratègies perennes,
les ganes de seguir volent ocupar dels partits (fins i tot dels nous) i
discursos que ja no estan amb els temps que corren. Al final sembla que, contra
pronòstic, l'únic que ha entès que els temps estan canviant (com diria Sau) és
qui ells intenten vendre com la dreta que no deixa avançar. Doncs aquesta dreta
sembla estar treballant per regenerar un partit, per convocar eleccions quan no
compleixen el programa electoral i en posar urnes quan el poble ho
sol·licita encara que això vulgui dir haver d'assumir querelles o baixar en les
enquestes, fins i tot renunciar a les sigles durant un temps a favor d'un país.
Mentre les esquerres (les noves i les velles) segueixen com sempre, allunyats
del ciutadà, no escoltant aquells qui no estan d'acord amb ells i fent aliances
per poder mantenir la cadira i fer que la premsa no parli de les seves
misèries.
pd: tot i així agraeixo
a l'Agnès Russiñol que es prestés a la conversa.
