LA DIMISSIO DE SANDRO ROSELL
Ahir
i avui hem tingut tema per donar i per vendre amb la dimissió del President del
Barça Sr. Sandro Rosell que, la veritat, es que ens ha agafat per sorpresa a
quasi tots, o millor dit, a tots.
Ahir
el vaig sentir i vaig veure que tenia com una espurna als ulls, que tenia una
emoció continguda, que volia dir més del que deia, però què, per les causes què
sigui no podia dir-ho.
La
veritat és que vaig sentir pena al veure el patiment d’un home què, potser si
què s’ha equivocat, potser si què no te dó de paraula (això no es compra),
potser si què els esdeveniments l’havien superat, però el vaig veure angoixat,
me va semblar que estava sofrint un suplici innecessari, que tenia un immens disgust.
Al menys aquesta va ser la meva impressió. No podem oblidar que ha estat
amenaçat tan ell com la seva família i han arribat a disparar cinc trets a la
porteria de casa seva, com s’ha pogut saber amb les denuncies presentades als
Mossos per part de la seva esposa. Jo crec què això és un dels motius
importants per a la seva dimissió.
Be
i to això, perquè? Doncs perquè un soci del Barça, un tal Jordi Casas (recordeu
que ja va intentar fer-la grossa amb el intent de presentar una moció de
censura) va demanar que li expliquessin el que no podien explicar i amb una
rabieta de nen petit, o no, presenta una querella per apropiació indeguda contra la seva persona. Per cert, aquest senyor
deu de disposar d’una situació econòmica envejable ja que es pot permetre el
luxe de interposar una querella a la Audiència Nacional, de pagar un advocat
què sembla ser què no és precisament barat, de tenir despeses molt fortes ja
que avui és paguen taxes molt fortes per qualsevol tracte amb la justícia, que
hi ha viatges a Madrid tan d’ell com del seu advocat, etc. i això fa sospitar de
que hi ha algú més darrera d’ell. No ho sabrem mai, o potser si? Qui sap?
El
nou President Sr. Josep Maria Bartomeu, va fer una roda de premsa, què el Sr.
Sandro Rosell no la podia fer, per molts motius, clàusules de confidencialitat,
mal comunicador, etc. però el Sr. Bartomeu si, ja què segons les seves paraules
va ser el Sr. Neymar qui va aixecar la clàusula de confidencialitat i va
permetre explicar tots i cada un dels diversos contractes què envolten aquest
fitxatge.
Avui
encara hi ha periodistes què, entenc que la seva carrera és de lletres i per
tant de números no en saben gaire, però es que ahir va quedar meridianament
clar quines son totes i cada una de les partides que afecten al fitxatge del
jugador Neymar Jr. I ens han demostrat que no son ni 80, ni 90 ni 95 milions,
son 57,1 milions i uns contractes addicionals per altres assumptes què no afecten
el fitxatge i per tant no és poden sumar i menys de forma interessada com va
fer el diari el Mundo que volia què fos mes car què dos determinats jugadors
del Madrid.
Per
cert, ho tinc que dir, al programa EFECTIVAMENT
de TV3 dirigit per el Sr. Canut, hi va aparèixer un periodista, el Sr.
Xavi Torras què en va fer una lectura anti barcelonista, anti Rosell i a favor
del diari el Mundo què me va indignar, amb xifres, segons ell contrastades i
què desprès hem vist què no se semblen en res a la realitat. La veritat és què per tenir periodistes
“amics” com aquest no calen enemics com
el Sr. Eduardo Inda, al què, per cert, el Sr. Xavi Torras VA FELICITAR i
tots hem pogut veure què era una suma barroera de naps i cols sense res a veure
amb la realitat. Però, suposo què el Sr. Torras ja sabrà disculpar-se davant l’audiència
del programa, ja que els barcelonistes, els culers, ens ho mereixem.
Ara
ja comencem com a bons culers a discrepar els uns dels altres, que si s’han de
fer eleccions, què si no cal fins el 2016, què si el Sr. Bartomeu no ha estat
elegit, pesi a què els Estatuts del Club ho deixen ben clar. Però esta clar, la
poltrona de President del Barça te molts que la desitgen i alguns per repetir
ja que no tot els ha sortit be en perdre-la.
Jo
crec, i es opinió personal, què el Sr. Bartomeu està totalment legitimat per
ser el President, no podem oblidar que a les eleccions del 2010 no es presentava
el Sr. Rosell sol, anava amb una llista de directius i que, precisament el Sr.
Bartomeu ja anava com a primer Vis-president i per tant si que va ser elegit a
les urnes.
El
que passa ara és què hi ha una sèrie d’oportunistes, especialment un, què veuen
la possibilitat de guanyar temps en el seu afany de recobrar la poltrona què el
va dur a la política i què, per el què sembla no li ha anat massa be.
Ara
el que hem de fer, tots plegats, sense “ismes” de cap classe recolzar l’equip,
recolzar el Tata Martino i rebre amb una gran ovació el nou President, Sr.
Josep Mª Bartomeu, demà a les 21 hores al Camp Nou abans del partit contra el
Màlaga. I AIXÒ SI QUE SERA BARCELONISME.
VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA LLIURE
