DEMOCRÀCIA?
Tenim una democràcia a Espanya? És difícil poder afirmar de forma fefaent que sigui axis. M'explicaré; en trobem en un país en què les paraules, DEMOCRÀCIA, DEMOCRÀTIC, s'utilitzen sovint i de forma que, si fos veritat, no caldria utilitzar-les, ja que en un país democràtic de veritat no calo anar-ho dient cada do a tres paraules, ja es dóna per sabut i aquest no és el cas de l'Estat espanyol i goso dir que tenim el mateix problema a Catalunya, tal vegada una mica contagiats per l'entorn en què ens movem.
Un altre símptoma del sistema polític que gaudim és que quan es parla de democràcia, molts cops, si afegeix algun adjectiu, com plural, poca qualitat, nivell, autoritària i molts altres que em fan recordar els "40 anys de democràcia orgànica" el que ve a significar que una democràcia adjectivada vol dir que no és una democràcia real. Els països democràtics de soca-rel no qualifiquen el seu règim polític, no cal fer-ho, ja és prou clar, tothom ho sap. Però si cal dir-ho constant ment, vol dir que tenim mala peça al teler .
Tan sols cal sentir els nostres polítics, els d'allà i els d'aquí. S'omplen la boca de la tan repetida paraula per qualsevol bajanada que vulguin dir. Que el procés sobiranista independentista és democràtic, evidentment, no cal dir-ho, tot allò que esdevingui del poble ho és. Que el Parlament és democràtic, està clar que ho és. Que les eleccions del 21/12 (2017 són democràtiques, encara que no legítimes, està clar què ho són. Que els jutges són demòcrates, diria que en el 99% es veritat. Un altra cosa són les cúpules, els sistemes electius, el sistema de la fiscalia, de tot això, que no és intrínsecament dolent, sí que és notablement millorable al meu entendre.
Un altre indicatiu revelador de la qualitat democràtica d'un país és el tractament que es dóna als DRETS HUMANS, el respecte a la LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ, crec que molt malmès els darrers temps, EL DRET DE MANIFESTACIÓ, que ja es comença a titllar de tumultuós. LA SEPARACIÓ DE PODERS, que és molt millorable i el conjunt de totes aquestes consideracions són el que ens dóna una idea de la veritable qualitat democràtica d'un país i que en el nostre, segons diferents estaments internacionals no és precisament dels millors, més aviat ens situem en una franja central, i això no és bo.
Tan sols cal veure els exemples que han esdevingut darrerament, llibres prohibits, cantants condemnats, obres d'art censurades, encara que puguin agradar a no, però que són simplement una expressió d'un art més o menys acceptat però que avui dia es considera art modern. Hi ha moltes més conductes que qualificant i per tant malmeten la nostra democràcia, veiem jutges que, presumptament, donen de forma més o menys explicita indiquen a un Parlament com ha d'actuar, o un Tribunal atribuint-se prerrogatives que no té, actuacions que molts juristes de prestigi consideren fora de lloc i fins i tot inconstitucionals.
Veient tot aquest panorama em pregunto,
TENIM UNA DEMOCRÀCIA DE
VERITAT o com està de moda dir avui, tan sols és simbòlica?
Aquí deixo la pregunta...
