SOLITUDS,
SILENCIS
Dins la nostra societat
estem carregats de silencis que ens duen indefectiblement a la solitud. Veiem
exemples a cada moment, quan parlem amb amics, amb familiars mes a menys
propers, sempre, sí que sabem observar amb atenció podem veure que hi ha uns
quants neguits, algun problema del qual els és difícil de parlar o comentar i
no es tracta, almenys de forma explícita, d'un problema o neguit de gran
importància i que, quasi segur, que simplement amb una conversa clara i
assossegada i evidentment sincera, quedaria aclarida i es desfaria el malentès
i amb ell el neguit. I malgrat tot no som capaços d'establir aquest diàleg,
aquesta conversa que solucionaria el problema.
No és que amb aquestes
paraules vulgui fer un discurs filosòfic com un referent de la nostra societat,
es tracta tan sols d'introduir un tema que, crec jo personalment, té molt a
veure amb el nostre comportament respecte a aquells que considerem adversaris,
o més clar i català, enemics polítics.
És molt dificultós poder
seguir un debat parlamentari sense sentir insults, exabruptes, paraules
malsonants que és dedicant, sense escrúpol de cap mena els uns als altres i
això té a veure, segons la meva humil opinió, a la manca total i absoluta de
comunicació personal i de deixar de veure al contrari com un enemic i fer que
PASSI A LA CATEGORIA D'ADVERSARI. I tot això es refereix tant a quan diuen que
es tracta de "campanya electoral" com quan es tracta de discursos i
declaracions que quasi sempre es fan venir bé per poder demostrar als propis
correligionaris que ets la persona que cal i que doblegarà al
"enemic".
Tot això si fem una
giragonsa es ho podrem prendre com un acte sense importància, galdòs fins i tot
i estic segur que hi ha molta gent que ho considera normal, bromes, sentit
irònic de la paraula, però que lluny som de la realitat; aquests discursos,
declaracions, ironies amb prou mala educació, comportant, segur, a curt termini
la dificultat de poder arribar a consensos, a polítiques en bé de la societat
en general, dels ciutadans que els hem votat perquè ens representin, noi perquè
es barallin com nens al pati de l'escola.
Doncs bé, tots aquests problemes,
aquestes intemperàncies, es podrien solucionar de forma racional i educada, si
tinguéssim per norma, abans de respondre a qualsevol grolleria, fer uns segons
de silenci, el que ens deien de petits, compte fins a deu abans de respondre, i
posteriorment intentar que la persona que ha intentat insultar-te s'avingui a
parlar de forma assossegada i sense testimonis i així es podrien sol ventar
molts dels problemes de las persones que ens representen i podríem gaudir de
nou d'uns discursos, d'unes intervencions clares i contundents però educades i
amb el respecte degut a l'adversari.
I aquí vull fer esment a la
primera paraula del títol, Solitud; tot el que queda dit, o gairebé tot, ens du
a una gran solitud de l'ànima, de la ment, podem estar envoltats d'aduladors
del propi partit o simplement del nostre entorn, però podeu estar ben segur que
interiorment estem sols, malgrat tot allò que en puguin dir, malgrat totes les
lloances que ens puguin dirigir, la veritat és que com més alt i més important
sigui el nostre tatos, més solitud comporta. No podem oblidar que les decisions
que hem de prendre les hem de fer sols, malgrat poder escoltar opinions, quasi
sempre interessades, a la fi som nosaltres qui hem de donar la resposta i això
us ho puc ben afirmar que és difícil i malgrat que el càrrec o la posició
personal sempre es tracta d'un acte ple de solitud.