“DÉMOS KRÁTOS”
Evidentment
vull dir: DÉMOS-POBLE; KRÁTOS-PODER, és a dir democràcia, el poder del poble.
Dels ciutadans. El nou sistema polític que es va establir a l'Antiga Grècia, a
l'Àtica, l'antiga Atenes regida per la deessa Atenea. No podem oblidar que,
llavors, tan sols un 30% aproximadament del poble eren considerats ciutadans de
ple dret, la resta, per tractar-se d'un estat esclavista, eren esclaus sense
drets polítics i igualment les dones tampoc en tenien. No pretenc donar cap
lliçó històrica, sols he començat amb les paraules Démos krátos com una
introducció a la resta de l'escrit.
Això
és una veritat inqüestionable, però que, per desgràcia no s'acostuma ni a
entendre i quasi diria que ni a practicar, els grans problemes de la nostra
societat, l'actual, que s'omple la boca de la paraula DEMOCRÀCIA i que
difícilment és utilitzada en tota la seva extensió i tot el seu rigor.
A
la nostra societat li manca molta cultura democràtica, és veritat, però, jo
crec que encara els hi manca molta més als nostres dirigents, tant els que ens
manen d'una posició política, més o menys enlairada, com de les cúpules de la
judicatura, recentment hem vist autèntiques aberracions en el TS amb sentències
fermes que per raons ignotes, són revocades i posteriorment anul·lades i no
passa res; no hi ha cap dimissió, no hi ha cap destitució. Esperem que la
fabulació efectuada per un jutge fent venir bé les seves idees amb els fets que
no han ocorregut però que a ell li convenia fer veure que si i per tant, si no
fos tan penós, podríem fer la broma que li donaran el Nobel de Literatura., i
el que és pitjor és que aquesta fabulació serà la prova per condemnar a
persones innocents per delictes que en uns casos no existeixen i en altres no
són delictes, segons diuen veus de juristes importants i que avalen el que han
dit jutges d'altres països europeus que no és que es distingeixen per ser gaire
proclius a la independència de Catalunya.
Tal
com ja vaig deixa escrit un altre dia em reafirmo en què un dels problemes
primordials que patim és la manca de líders carismàtics i no voldria assenyalar
a ningú però l'espectacle que ens dóna el Parlament amb un nivell d'oratòria
més propi de la parla d'una taverna dels baixos fonts que no pas d'un Parlament
i que ratlla en una evident manca de cultura i educació. Per sort no tots són
al mateix sac, però sí que el nivell general no és com per donar cap premi
d'oratòria. Es veritat que determinats personatges que pretenen ser portaveus i
per tant els millors de cada partit, sembla que tan sols preparant els seus
discursos cercant els "millors" insults, desqualificacions i per si
algú no m'entén li diré en castellà "lenguaje de baja estofa,
barriobajero" i si algú es dóna per entès ...
Doncs
tot això és conseqüència de la baixa qualitat democràtica, i per aquest motiu,
per la manca de cultura democràtica que es pren per un enemic qui no ´és res
més que un adversari polític i que mereix tot el respecte en el tracte i en les
paraules que se li dirigeixen. A la política, no hi ha enemics, tan sols adversaris
amb formes i maneres de pensar diferents però que, no per això, han de ser
anatematitzades. Fins que determinats partits polítics no vulguin entendre en
què es basa la DEMOCRÀCIA PARLAMENTÀRIA no anirem bé. Menys insults, menys
provocacions i per damunt de tot, menys creure que estàs en possessió de la
veritat absoluta. I que ningú oblidi que tota societat que es respecti a si
mateixa sols aconseguirà els seus objectius en funció del que sàpiga respectar
a l'adversari.
Jo ja estic ben tip de veure com s'han oblidat les fórmules
de cortesia parlamentària, anomenar el President directament pel seu cognom,
dirigir-se a qualsevol membre de l'oposició sense començar per un "Senyor
diputat", és a dir les fórmules que poden semblar del segle passat però
que són imprescindibles en el tracte parlamentari i que comportant seguir amb
respecte i sense insults o vocabularis indignes d'una Càmera parlamentària.
