diumenge, 6 de maig del 2018

QUE VOLEM FER?


TOTUM REVOLUTUM

Avui intentaré tractar de moltes coses que semblaran inconnexes, és a dir, un veritable Totum revolutum és a dir un poti-poti, relacionat amb la meva visió i opinió personal, que suposo que alguns ho trobaran bé i d'altres no, com acostuma a ser tot el que fas, penses o escrius.

Podem observar com Alemanya no accepta, de forma provisional, la tesi del T.S., espanyol i allibera el President, per molt que amb un cert to despectiu algun alt càrrec espanyol, parli d'un jutge quasi de poble, ignorant que es tracta d'un tribunal de tres magistrats i que el sistema judicial alemany no és com l'espanyol. Tanmateix a Escòcia no fan cas de la sol·licitud de presó i deixen en llibertat condicional a la Consellera, igualment a Brussel·les ni tan sols es molesten a fer res més que seguir amb el mateix règim de llibertat condicional amb els Consellers que hi resideixen. I a Suïssa ja no en parlem, simplement diuen que no extradiran a ningú per les seves idees polítiques. Com, es pot veure, no deixa de ser unes serioses bufetades i un cop de porta en tota regla.

Avui novament el T.S. ha procedit a una nova resolució en què s'ha comunicat al Vice-President Junqueras i als Jordi's el seu processament i torna a reiterar que ho fa per "rebel·lió". El Magistrat del T.S. diu una cosa, la Fiscalia un altre i la jutgessa de la A.N. (Tribunal procedent del malaurat TOP) jo crec que no ha de ser tan difícil que persones de la seva experiència, estudis i cultura tinguin una idea més o menys semblant, però vaig que és demanar figues al pomer.

També és, si més no, curiós, que hi hagin, per part de determinats partits de l'oposició la queixa de, segons ells, la poca pluralitat de TV3 i sabem, és del domini públic., que quan se'ls invita declinen, quasi sistemàticament, la seva presencia amb excuses tan poc fonamentades com és dir "si hi vaig, els donaré la raó i diran que sí que són plurals" És ben bé allò de voler tocar allò que no sona.
Un altre tema, la Presidenta de Madrid, presumptament, ha comprat mitjançant la seva influencia política, un MASTER al que ni tan sols, pel que sembla, si ha presentat ni a les classes, ni ha presentat el treball final, ni disposa d'ell. A més, segons embla, les actes amb les qualificacions, no tan sols han estat alterades sinó que han estat falsificades i amb signatures que qui diuen ho ha signat no reconeix la seva signatura i declara és falsa. Per altra banda, el seu propi partit, veient que s'aferra a la cadira amb totes les seves forces i no dimiteix . Treuen a col·lació un vídeo en què va ser enxampada in fraganti robant determinades cremes o similars, amb el que, per fi, han aconseguit la seva dimissió. Vergonyós.
Seguim sense tenir govern a Catalunya i seguim fent passar amb cançons amb l'única finalitat, crec, de posar n'evidencia, un cop més al Gobierno de España ja són tres candidats què no han estat acceptats pel Jutge del T.S. qui, segons sembla, s'ha erigit en una espècie com de CAP SUPREM DE L'ESTAT, per desmunt de la Corona i així determinar qui pot i qui no pot esser President de Catalunya. Si més no, és inaudit, ja que sembla ser, ara s'ha de dir axis, ja que veiem que les regles del joc s'interpreten segons qui mana i per tant mentre no es presenti un diputat que sigui grat a M.Rajoy i altres estaments espanyols no tindrem govern a Catalunya. Encara que jo tenia entès que qui anomenava el nostre President està el Parlament de Catalunya, però sembla que ara no és exactament axis.

Mentre passa tot això, tenim el President legítim a l'exili a Alemanya, en llibertat sota fiança i pendent de la resolució definitiva pels delictes, més o menys inventats en un relat novel·lístic i que sembla de ciència-ficció en el que es barregen informes de la policia, de la guàrdia civil, de la fiscalia, junt amb declaracions del que presumptament va ordenar apallissar els catalans l'1-O i que no crec que sigui, precisament model d'imparcialitat i tot junt permet que els nostres dirigents electes siguin empresonats DE FORMA ARBITRARIA I INJUSTA amb presó preventiva que dura ja més de sis mesos, o a l'exili i que en cap cas es tinguin en compte els seus drets constitucionals ni els seus drets polítics i tot això sense tenir en compte les mesures cautelars dictades per l'ONU en el que fa referencia als DRETS HUMANS i que tant el Jutge com el Govern espanyol han fet cas omís i quasi han fet mofa.

A més a més es discuteixen lleis al Parlament català per permetre fer una investidura del President de Catalunya per via telemàtica, sense presència a l'hemicicle, en contra del parer dels Lletrats del mateix Parlament i del Consell de Garanties Estatutàries i que, crec jo, que qualsevol persona amb dos dits de front veu que no és lògic ni té cap valor més que el purament simbòlic de dir que tampoc ens deixen actuar amb aquest mitjà i amb les modernes tecnologies. No te cap ni peus.

Bé, estem ben distrets i no en parlem de les accions diplomàtiques del Ministre d'Exteriors que fan riure i pena, ja que no el volen ni escoltar i menys quan intenta fer veure que les imatges de les càrregues policials són falses i li diuen que les han gravat els periodistes del país al qual pretén enganyar. Sincerament infame.

I no en parlem de com parlen alguns polítics que si tanques els ulls no saps si qui parla és un o altre, sentia xerrar al President Montilla al programa FAQS de TV3 i el cert és que el sentia i no sabia si qui parlava era Rajoy, Garcia Albiol o Montilla, qualsevol hauria dit el mateix i amb paraules quasi idèntiques. Sembla que hagin escrit un model, una llita, un full de ruta que tots ells, digues del PSOE, del PP, o de C's, tots diuen el mateix i també les velles glories, les gerres xineses que tenen als baüls de la història que si en algun moment treuen el nas, segueixen el mateix camí. No hi ha ni un sol que sigui capaç de, almenys intentar, fer política, sembla que ja no saben ni el motiu per el qual han estat elegits i a qui representen.

En fi que tenim un bon atzucac del qual no en saben sortir i el més lamentable és que no tenim líders que puguin seduir i llançar propostes que encoratgin al personal, no podem seguir vivint tant sols dels convençuts hem d'aconseguir un espai més ample i que convidi a una nova forma de fer política i de guanyar la llibertat que encara ens manca.