TRISTOR I ESPERANÇA

TRISTESA

Aquesta és la paraula,, tristesa. La millor definició, al meu entendre, pel que està passant al nostre petit i estimat país, no ens permeten elegir el President que vàrem votar, quan, per fi, en triem un que compleix les seves condicions, llavors no els agrada i l'omplen d'insults i d'improperis però com que, legalment, no hi poden fer rees, l'han d'acceptar. Vaja, sembla que la cosa comenci a rutllar, ! Ai no¡que en presentar el seu govern, els seus Consellers, tampoc els hi agrada i malgrat tenir tots els drets polítics vàlids, sembla que ara la cosa depèn del Jutge del T.S. i aquest diu no, no els deixo anar que els tinc ben aferrats i noi vull que marxin- Llavors es despenja M.Rajoy i no permet publicar al D.O.G. el Decret de nomenament i per tant seguim sense tenir govern.

A tot això seguim sentint els dirigents dels partits anticatalans, capitanejats per C's i el PP, i amb tot el meu dolor, ha de dir que també el PSC/PSOE i seguim persistint i amb un cop de rauxa, el President Torra, anomena altres Consellers i llavors esclata el gran terratrèmol a Madrid.

Es coneix la sentència, bé, la primera sentència de l'anomenat "cas Gürtel" que implica un munt de personatges del PP i també el mateix partit, encara que segons ells, tan sols és una sentència civil (sic) i que tan sols els condemnen com aprofitats, o en paraules més tècniques "a títol lucratiu".
Aquest esclafit deriva en una moció de censura pel Gobierno de Espanya i evidentment contra el seu President M. Rajoy. La presenta el PSOE mitjançant el Sr. Pedro Sánchez, qui, a la fi, es convertirà en el nou President del Govern espanyol i foragitarà a tots els membres del PP.
El Senyor Sánchez, per aconseguir el seu objectiu es veu obligat a demanar els vots dels partits catalans i bascos, malgrat els insults dirigits al Molt Honorable President Torra, a més del grup de Podemos i de la resta de petits partits com Bildu i algun altre. Això declara una guerra oberta en l'hemicicle amb discursos plens de paraules gruixudes i retrets generals per part de les esmolades llengües i en molts casos verinoses, en contra dels partits catalans
que el més bonic que se senten a dir és xenòfobs, colpistes, separatistes i altres epítets més pujats de to i que m'estalvio de reproduir i que són, especialment proferits pel portaveu del PP, i que li retreuen una i altra vegada si té algun pacte secret amb els "separatistes" catalans que tan sols volen trencar Espanya.
Davant de tot això, crec que s'obre una petita escletxa en el posicionament del Govern espanyol que, tal vegada, i sóc molt escèptic, pugui dur a un diàleg, una negociació, que ens permeti millorar les nostres posicions i llibertats. No podem oblidar que el seu govern ho és en minoria i si no compte amb els altres partits de la Cambra no li serà possible governar i aquesta és la petita finestra o quasi diria petit finestró que ens podria afavorir.
La veritat és que en quaranta-vuit hores la política espanyola i també, en menor quantia, la catalana, ha sofert un canvi de tres-cents seixanta graus, s'ha foragitat el Govern del PP amb el seu President al davant, ha passat a ser President el Sr. Sánchez i el seu partit el PSOE, i a Catalunya a pres possessió dels seus càrrecs el nostre govern i que, per fi, s'ha aixecat la més gran ignomínia coneguda en els quaranta anys de democràcia, l'establiment per part del PP de l'article 155 de la Constitució Espanyola que tant de mal ha fet al nostre país.
Ara sols queda esperar amb paciència les oportunitats o decepcions que ens puguin arribar des de Madrid i si les sabrem aprofitar si es el cas i tal vegada dit axis, com qui no diu res, aprenem una mica dels veïns del nord.

QUE VOLEM FER?

TOTUM REVOLUTUM

Avui intentaré tractar de moltes coses que semblaran inconnexes, és a dir, un veritable Totum revolutum és a dir un poti-poti, relacionat amb la meva visió i opinió personal, que suposo que alguns ho trobaran bé i d'altres no, com acostuma a ser tot el que fas, penses o escrius.

Podem observar com Alemanya no accepta, de forma provisional, la tesi del T.S., espanyol i allibera el President, per molt que amb un cert to despectiu algun alt càrrec espanyol, parli d'un jutge quasi de poble, ignorant que es tracta d'un tribunal de tres magistrats i que el sistema judicial alemany no és com l'espanyol. Tanmateix a Escòcia no fan cas de la sol·licitud de presó i deixen en llibertat condicional a la Consellera, igualment a Brussel·les ni tan sols es molesten a fer res més que seguir amb el mateix règim de llibertat condicional amb els Consellers que hi resideixen. I a Suïssa ja no en parlem, simplement diuen que no extradiran a ningú per les seves idees polítiques. Com, es pot veure, no deixa de ser unes serioses bufetades i un cop de porta en tota regla.

Avui novament el T.S. ha procedit a una nova resolució en què s'ha comunicat al Vice-President Junqueras i als Jordi's el seu processament i torna a reiterar que ho fa per "rebel·lió". El Magistrat del T.S. diu una cosa, la Fiscalia un altre i la jutgessa de la A.N. (Tribunal procedent del malaurat TOP) jo crec que no ha de ser tan difícil que persones de la seva experiència, estudis i cultura tinguin una idea més o menys semblant, però vaig que és demanar figues al pomer.

També és, si més no, curiós, que hi hagin, per part de determinats partits de l'oposició la queixa de, segons ells, la poca pluralitat de TV3 i sabem, és del domini públic., que quan se'ls invita declinen, quasi sistemàticament, la seva presencia amb excuses tan poc fonamentades com és dir "si hi vaig, els donaré la raó i diran que sí que són plurals" És ben bé allò de voler tocar allò que no sona.

Un altre tema, la Presidenta de Madrid, presumptament, ha comprat mitjançant la seva influencia política, un MASTER al que ni tan sols, pel que sembla, si ha presentat ni a les classes, ni ha presentat el treball final, ni disposa d'ell. A més, segons embla, les actes amb les qualificacions, no tan sols han estat alterades sinó que han estat falsificades i amb signatures que qui diuen ho ha signat no reconeix la seva signatura i declara és falsa. Per altra banda, el seu propi partit, veient que s'aferra a la cadira amb totes les seves forces i no dimiteix . Treuen a col·lació un vídeo en què va ser enxampada in fraganti robant determinades cremes o similars, amb el que, per fi, han aconseguit la seva dimissió. Vergonyós.

Seguim sense tenir govern a Catalunya i seguim fent passar amb cançons amb l'única finalitat, crec, de posar n'evidencia, un cop més al Gobierno de España ja són tres candidats què no han estat acceptats pel Jutge del T.S. qui, segons sembla, s'ha erigit en una espècie com de CAP SUPREM DE L'ESTAT, per desmunt de la Corona i així determinar qui pot i qui no pot esser President de Catalunya. Si més no, és inaudit, ja que sembla ser, ara s'ha de dir axis, ja que veiem que les regles del joc s'interpreten segons qui mana i per tant mentre no es presenti un diputat que sigui grat a M.Rajoy i altres estaments espanyols no tindrem govern a Catalunya. Encara que jo tenia entès que qui anomenava el nostre President està el Parlament de Catalunya, però sembla que ara no és exactament axis.

Mentre passa tot això, tenim el President legítim a l'exili a Alemanya, en llibertat sota fiança i pendent de la resolució definitiva pels delictes, més o menys inventats en un relat novel·lístic i que sembla de ciència-ficció en el que es barregen informes de la policia, de la guàrdia civil, de la fiscalia, junt amb declaracions del que presumptament va ordenar apallissar els catalans l'1-O i que no crec que sigui, precisament model d'imparcialitat i tot junt permet que els nostres dirigents electes siguin empresonats DE FORMA ARBITRARIA I INJUSTA amb presó preventiva que dura ja més de sis mesos, o a l'exili i que en cap cas es tinguin en compte els seus drets constitucionals ni els seus drets polítics i tot això sense tenir en compte les mesures cautelars dictades per l'ONU en el que fa referencia als DRETS HUMANS i que tant el Jutge com el Govern espanyol han fet cas omís i quasi han fet mofa.

A més a més es discuteixen lleis al Parlament català per permetre fer una investidura del President de Catalunya per via telemàtica, sense presència a l'hemicicle, en contra del parer dels Lletrats del mateix Parlament i del Consell de Garanties Estatutàries i que, crec jo, que qualsevol persona amb dos dits de front veu que no és lògic ni té cap valor més que el purament simbòlic de dir que tampoc ens deixen actuar amb aquest mitjà i amb les modernes tecnologies. No te cap ni peus.

Bé, estem ben distrets i no en parlem de les accions diplomàtiques del Ministre d'Exteriors que fan riure i pena, ja que no el volen ni escoltar i menys quan intenta fer veure que les imatges de les càrregues policials són falses i li diuen que les han gravat els periodistes del país al qual pretén enganyar. Sincerament infame.

I no en parlem de com parlen alguns polítics que si tanques els ulls no saps si qui parla és un o altre, sentia xerrar al President Montilla al programa FAQS de TV3 i el cert és que el sentia i no sabia si qui parlava era Rajoy, Garcia Albiol o Montilla, qualsevol hauria dit el mateix i amb paraules quasi idèntiques. Sembla que hagin escrit un model, una llita, un full de ruta que tots ells, digues del PSOE, del PP, o de C's, tots diuen el mateix i també les velles glories, les gerres xineses que tenen als baüls de la història que si en algun moment treuen el nas, segueixen el mateix camí. No hi ha ni un sol que sigui capaç de, almenys intentar, fer política, sembla que ja no saben ni el motiu per el qual han estat elegits i a qui representen.

En fi que tenim un bon atzucac del qual no en saben sortir i el més lamentable és que no tenim líders que puguin seduir i llançar propostes que encoratgin al personal, no podem seguir vivint tant sols dels convençuts hem d'aconseguir un espai més ample i que convidi a una nova forma de fer política i de guanyar la llibertat que encara ens manca.

SOM UNA DEMOCRÀCIA?

DEMOCRÀCIA?

                                                        

Tenim una democràcia a Espanya? És difícil poder afirmar de forma fefaent que sigui axis. M'explicaré; en trobem en un país en què les paraules, DEMOCRÀCIA, DEMOCRÀTIC, s'utilitzen sovint i de forma que, si fos veritat, no caldria utilitzar-les, ja que en un país democràtic de veritat no calo anar-ho dient cada do a tres paraules, ja es dóna per sabut i aquest no és el cas de l'Estat espanyol i goso dir que tenim el mateix problema a Catalunya, tal vegada una mica contagiats per l'entorn en què ens movem.

Un altre símptoma del sistema polític que gaudim és que quan es parla de democràcia, molts cops, si afegeix algun adjectiu, com plural, poca qualitat, nivell, autoritària i molts altres que em fan recordar els "40 anys de democràcia orgànica" el que ve a significar que una democràcia adjectivada vol dir que no és una democràcia real. Els països democràtics de soca-rel no qualifiquen el seu règim polític, no cal fer-ho, ja és prou clar, tothom ho sap. Però si cal dir-ho constant ment, vol dir que tenim mala peça al teler .

Tan sols cal sentir els nostres polítics, els d'allà i els d'aquí. S'omplen la boca de la tan repetida paraula per qualsevol bajanada que vulguin dir. Que el procés sobiranista independentista és democràtic, evidentment, no cal dir-ho, tot allò que esdevingui del poble ho és. Que el Parlament és democràtic, està clar que ho és. Que les eleccions del 21/12 (2017 són democràtiques, encara que no legítimes, està clar què ho són. Que els jutges són demòcrates, diria que en el 99% es veritat. Un altra cosa són les cúpules, els sistemes electius, el sistema de la fiscalia, de tot això, que no és intrínsecament dolent, sí que és notablement millorable al meu entendre.

Un altre indicatiu revelador de la qualitat democràtica d'un país és el tractament que es dóna als DRETS HUMANS, el respecte a la LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ, crec que molt malmès els darrers temps, EL DRET DE MANIFESTACIÓ, que ja es comença a titllar de tumultuós. LA SEPARACIÓ DE PODERS, que és molt millorable i el conjunt de totes aquestes consideracions són el que ens dóna una idea de la veritable qualitat democràtica d'un país i que en el nostre, segons diferents estaments internacionals no és precisament dels millors, més aviat ens situem en una franja central, i això no és bo.

Tan sols cal veure els exemples que han esdevingut darrerament, llibres prohibits, cantants condemnats, obres d'art censurades, encara que puguin agradar a no, però que són simplement una expressió d'un art més o menys acceptat però que avui dia es considera art modern. Hi ha moltes més conductes que qualificant i per tant malmeten la nostra democràcia, veiem jutges que, presumptament, donen de forma més o menys explicita indiquen a un Parlament com ha d'actuar, o un Tribunal atribuint-se prerrogatives que no té, actuacions que molts juristes de prestigi consideren fora de lloc i fins i tot inconstitucionals.

Veient tot aquest panorama em pregunto,

TENIM UNA DEMOCRÀCIA DE VERITAT o com està de moda dir avui, tan sols és simbòlica? Aquí deixo la pregunta...

ACTUALITAT, DIES, HORES...

INCOGNITES, INCONGRUENCIES...

Cada dia tenim fets sorprenents, uns dies es tracta del President i Consellers a l'exili que no ens diuen, ni tan sols insinuen el que volen fer, si apareixeran per sorpresa en el Parlament, o bé quedaran a Brussel·les per temps indefinit.

No sabem si hi haurà el ple d'investidura, si serà presencial, si serà telemàtic, per delegació, no sabem res de res i tan sols ens demanen que tinguem fe, que no descarten res i que ja veurem com ho fan. Tot plegat no deixa de ser la primera paraula del títol d'aquest escrit, INCÒGNITES.

No deixa de ser una manera de fer passar amb raons que ens fa dubtar a molts catalans que creiem de bona fe i amb ganes d'aconseguir-ho, si arribarem a tenir la llibertat que demanem i la constitució de la República que tant desitgem. Tan sols una cosa crec que és clara, el President de Catalunya és el M.H. Carles Puigdemont i Casamajò, ja que no ha estat destituït per l'únic òrgan que ho podia fer, és a dir el Parlament de Catalunya i no oblidem que al TC hi ha un recurs presentat en referència a la possibilitat que el desenvolupament de l'article 155 de la Constitució hagi estat correcte i dins les normes constitucionals.

Realment tenim els polítics que necessitem? Tenim els líders que tinguin el carisma que faci que els seguim?, jo crec que tan sols tenim un gran líder però té les mans lligades i és massa lluny per poder presidir i governar el nostre poble.

Per altra banda assistim a un joc soterrat entre les forces polítiques que defensen la independència i que voldria saber com poden defensar un canvi tan radical en la seva política, que segons sembla ara es torna molt més pragmàtica i realista i que els mateixos que van parlar de les 155 monedes de plata i van deixar anar mots tan greus com botifler i traïdor al President Puigdemont, en un moment en què va intentar, precisament, actuar com ara es pretén fer per part de ERC. No és fàcil oblidar el que es va viure al Palau de la Generalitat aquell dijous, com per ara anar d'una nova política molt més realista. És el fet de tenir innocents a la presó el que els fa canviar? El fet de tenir persones de diferents partits empresonats ens fa mal a tots, i més encara, sabent que segons juristes de tota mena d'ideologies ens diuen que és injust que siguin a la presó, com també és injust que el nostre President i quatre Consellers siguin a l'exili, que, deixem-ho clar, no són fugitius, són a l'exili, van marxar abans de ser citats per la Justícia espanyola i en rebre la citació es van presentar a la Justícia belga, per tan això de fugats, res de res.

Ja hem fet els primers moviments per "normalitzar" la situació al nostre país, però com que els resultats no agraden al govern espanyol ara intenten inventar noves fórmules per evitar que l'únic diputat que pot aconseguir la majoria necessària per ser investit President i formar govern, doncs li diem al TC que ho aturi. I aquí bé la segona part del títol INCONGRUÈNCIES, el que tant han criticat i demonitzat del Parlament de Catalunya perquè no van fer cas de l'informe dels Lletrats, que no són vinculants, i ara ells fan el mateix amb el qual diu el CONSEJO DE ESTADO i pretenen que el TC es doblegui de nou a les seves exigències per mor de què el President de Catalunya sigui algú que l'agradi i no aquells que agraden al POBLE CATALA, perdoneu, però si això és democràcia, jo dec ser xinès. Ara possiblement veurem quin és el caire del TC, si és de debò independent o no deixa de ser un braç del Govern de torn.

Tot això és un bon embolic i que és molt difícil de sortir-ne sense caure en nous atzucacs. Haurem d'esperar uns dies o potser unes hores per saber-ne el resultat

QUO VADIS?

QUO VADIS ESPANYA?

Cada cop és més dificultós destriar el blat de la palla, encara que, tal vegada, si ho mirem bé, i escoltem bé, sentirem que no tot va tan lluny de la realitat. M'explicaré, si trobo les paraules prou escaients per fer-me entendre, ja que, per desgràcia, l'embolic i l'atzucac que tenim és prou important per haver d'estudiar-lo amb força cura.

Em dirigeixo al Govern espanyol i els hi faré menció d'una dita en castellà prou versemblant pel moment actual, i és aquella que diu: "DIME DE QUE PRESUMES Y TE DIRE DE QUE CARECES"· El Govern espanyol, el seu President i els seus Ministres s'omplen la boca amb frases que sonen a mentida i que no per reiterades passen a esser veritat, per exemple:

- "A Espanya hi ha separació de poders" Hi ha algú que pugui defensar aquesta afirmació sense un somriure irònic?

- "La Justícia espanyola és independent". Pregunto: Tota la cadena judicial o tan sols els jutges que treballen, i de valent, en jutjats de mitjana o petita importància i no d'aquells que han arribat, vés a saber com, a les més enlairades magistratures de l'Estat?

- "La Fiscalia actua de forma independent". No fem riure, la Fiscalia és un cos jeràrquic i depèn en línia directa de Fiscal General de l'Estat, anomenat a dit pel Govern de torn. Per tant no pot ser tan independent com ens volen fer creure i tan sols cal mirar que va passar amb la Fiscalia del TSJC quan, de forma unànime van dir que el procés contra el President Mas, i els seus consellers no era penal i per tant no l'acceptaven i llavors el Fiscal General de l'Estat els va obrir un expedient i algun va presentar la dimissió i van anomenar un que fos més obedient.

- La Audiència Nacional" podria semblar independent, però si ens fixem una mica en moltes de les seves actuacions, ens trobem que qui mana ha estat reprovada pel Congrés i ara es permet fer un tripijoc per aconseguir que dos magistrats que, presumptament, no són gaire favorables al PP en el cas "GURTEL" queda fora del tribunal que ha de jutjar el mateix.

Podria donar més raons, com per exemple, el tan anomenat article 155 de la Constitució Espanyola i que, segons centenars de juristes i catedràtics especialitzats en temes constitucionals, presumptament fóra INCONSTITUCIONAL, ja que no es respecten aspectes fonamentals de la mateixa constitució, com el cessament del President de la Generalitat i el seu Govern, la dissolució del Parlament i la convocatòria de noves eleccions, actes que tan sols poden ser executats pel Parlament i el President.

Com es pot veure, ens volen fer creure que la discrepància de la jutgessa de la A.N. i el jutge del T.S. signifiquen aquesta independència dels jutges i jo crec que en realitat signifiquen que un actua amb justícia i l'altre fa cas del seu tarannà i del que diu el Fiscal.

Un altre tema roent, el PSC/PSOE ens volen fer creure que amb aquestes eleccions aconseguiran engalipar-nos amb el seu somni empíric d'un estat federal mitjançant la reforma de la Constitució. Bé, aquesta reforma no és possible per als condicionants de la mateixa Llei, però a més a més, prengui nota el PSC, al seu cap de files al PSOE l'han enredat o és que menteix, quan diu haver arribat a un acord amb el PP per iniciar l'estudi de propostes per aquesta reforma a canvi del seu suport pel tan desgastat número, del 155. Però resulta que ara el President del Govern diu que tan sols ha dit que es podia parlar. QUI MENTEIX?

Us diré la veritat, no hi ha un pam de net, i cada cop es veu més clar que el tema de Catalunya s'utilitza de forma barroera, com a cortina de fum, per intentar encobrir i enfosquir, tots els temes del cas GURTEL, i els altres que esquitxen de ple a quasi tota la cúpula del PP, i inclosos els indicis que afecten, presumptament al mateix President del Govern.

 cop és més dificultós destriar el blat de la palla, encara que, tal vegada, si ho mirem be, i escoltem be, sentirem que no tot va tan lluny de la realitat. M’explicaré, si trobo les paraules prou escaients per fer-me entendre, ja que, per desgracia, l’embolic i l’atzucac que tenim és prou important per haver d’estudiar-lo  amb força cura.

Em dirigeixo al Govern espanyol i els hi faré menció d’una dita en castellà prou versemblant per el moment actual, i és aquella que diu: “DIME DE QUE PRESUMES Y TE DIRE DE QUE CARECES”·  El Govern espanyol , el seu President i els seus Ministres s’omplen la boca amb frases que sonen a mentida i que no per reiterades passen a esser veritat, per exemple:

-     “A Espanya hi ha separació de poders” Hi ha algú que pugui defensar aquesta afirmació sense un somriure irònic?

-     “La Justícia espanyola és independent” . Pregunto: Tota la cadena judicial o tan sols els jutges que treballen, i de valent, en jutjats de mitjana o petita importància i no d’aquells que han arribat, ves a saber com, a les més enlairades magistratures de l’Estat?

-     “La Fiscalia actua de forma independent”. No fem riure, la Fiscalia és un cos jeràrquic i depèn en línia directe de Fiscal General de l’Estat, anomenat a dit per el Govern de torn. Per tant no pot ser tan independent com ens volen fer creure i tan sols cal mirar que va passar amb la Fiscalia del TSJC quan, de forma unànime van dir que el procés contra el President Mas, i els seus consellers no era penal i per tant no l’acceptaven i llavors el Fiscal General de l’Estat els va obrir un expedient i algun va presentar la dimissió i van anomenar un que fos més obedient.

-     - ·LA Audiència Nacional” podria sembla independent, però si ens fixem una mica en moltes de les seves actuacions, ens trobem en que qui mana ha estat reprovada pe el Congrés i ara és permet  fer un tripijoc per aconseguir que dos magistrats que, presumptament, no son gaire favorables al PP en el cas “GURTEL” queda fora del tribunal que ha de jutjar el mateix.

Podria donar més raons, com per exemple, el tan anomenat article 155 de la Constitució Espanyola i que, segons  centenars de juristes i catedràtics especialitzats en temes constitucionals, presumptament FORA INCONSTITUCIONAL, ja que no es respecten aspectes fonamentals de la pròpia constitució, com el cessament del President de la Generalitat i el seu Govern, la dissolució del Parlament i la convocatòria de noves eleccions , actes que tan sols poden ser executats per el Parlament i el President.

Com es pot veure, ens volen fer creure que la discrepància de la jutgessa de la A.N.  i el jutge del T.S. signifiquen aquesta independència dels jutges i jo crec que en realitat signifiquen que un actua amb justícia i l’altre fa cas del seu tarannà i del que diu el Fiscal.

Un altre tema roent, el PSC/PSOE ens volen fer creure que amb aquestes eleccions aconseguiran engalipar-nos amb el seu somni  empíric d’un estat federal mitjançant la reforma de la Constitució. Be, aquesta reforma no es possible per els condicionants de la pròpia Llei, però a més a més, prengui nota el PSC, al seu cap de files al PSOE l’han enredat o es que menteix, quan diu haver arribat a un acord amb el PP per iniciar l’estudi de propostes per aquesta reforma a canvi del seu suport per el tan desgastat no, del 155. Però resulta que ara el President del Govern diu que tan sols ha dit que es podia parlar. QUI MENTEIX?.

Us diré la veritat, no hi ha un pam de net, i cada cop es veu més clar que el tema de Catalunya s’utilitza de forma barroera, com a cortina de fum, per intentar encobrir i enfosquir, tots els temes del cas GURTEL, i els altres que esquitxen de ple a quasi tota la cúpula del PP, i inclosos els indicis que afecten, presumptament al propi President del Govern.

P R E S Ó ¡¡¡

DICTATORIS,De legislatione et edictorum

Començo amb aquestes paraules en llatí que crec que, fins a cert punt, poden resumir moltes de les coses que estan passant al nostre petit país, amb jutgesses que engarjolen persones innocents tan sols perquè discrepen del seu pensament i llavors fent cas d'un Fiscal, anomenat pel Govern i reprovat per el Congrés dels diputats, a l'igual que el seu cap jeràrquic, el Ministre de Justícia, també reprovat per al mateix òrgan que pretenen que acceptem la seva autoritat quan la seva credibilitat l'han arrossegat pel fang amb les seves conductes, crec que aquesta actitud té molt de dictadura i molt poc de democràcia.

Jo no vull defensar el Tribunal Suprem, ni tampoc atacar-lo però almenys, el Jutge que instrueix la causa contra la Presidenta del Parlament i cinc membres de la mesa ha estat al cas i ha acceptat que en 24 hores era quasi impossible embastar una línia de defensa coherent que permeti dur el Tribunal a una actuació justa i no manipulada pel Fiscal a què he fet referencia al començament.

Per contra, la també esmentada jutgessa no ho ha permès i ans al contrari, ha negat aquesta petició i per tant ha deixat quasi indefensos els acusats i els ha enviat a la presó, com també va fer amb els Presidents de dues organitzacions ciutadanes.

Per més demostració, quasi de venjança, hem de tenir en compte que una gran majoria de juristes, catedràtics, professors de dret penal consideren que hi pot haver prevaricació, ja que segons sembla no té la competència per jutjar aquests presumptes delictes i per tant estaria actuant sense la autoritat que vol representar i per tant sabent que no ho pot fer.

A més, segons sembla, tampoc és prou justificat l'auto d'empresonament, ja que, segons diuen els entesos, no es donen les circumstàncies que permetrien la privació de llibertat, amb presó incondicional preventiva.

Llavors ara ens trobem que gràcies al Govern, al PP, al PSOE/PSC i a C's, , el govern espanyol ha aplicat un article de la Constitució Espanyola que no havia estat desenvolupat ni mai utilitzat, per aconseguir mitjançant dubtoses i maquiavèl·liques disposicions el que no han volgut solucionar amb diàleg, amb posicions polítiques obertes i amb ganes d'arreglar el problema del poble català.

Ja fa massa temps que s'han tancat de banda i ara ja no hi ha una solució fàcil per poder sortir de l'atzucac en què ens han ficat, entre tots, però en gran part per la intransigència i manca d'intel·ligència política dels governs espanyols que mai han volgut cercar una sortida negociada a les moltes vegades que se li ha presentat per part del Govern Català i això és imperdonable.

Sols cal veure la resposta del jutge belga enfront del mateix problema, aquí presó incondicional preventiva, allà llibertat amb una lleugera condicional de no sortir de Bèlgica i estar disponible si són citats pel Jutge. Evidentment no hi ha color, un és un Jutge d'un país democràtic i l'altre ho és d'un país amb una molt dèbil i poc desenvolupada democràcia. I per desgràcia aquesta és la democràcia que gaudim a Espanya, gràcies als partits polítics que patim.

Vull acabar amb un record i solidaritat amb els innocents empresonats i l'esperança de poder veure'ls aviat lliure i amb tots els seus drets.

PARTIDA D'ESCACS?

ESCACS

Estan assegut al jardí de casa, veia la senyera que tinc palplantada a un lloc ben visible, que onejava ufanosa moguda pel vent de tramuntana que bufava relativament suau. i pensava, ja ets un octogenari que ha viscut molts esdeveniments, moltes vicissituds bones i no tan bones i ara et pots permetre mirar amb una certa llunyania la partida d'escacs que s'està jugant d'una banda el Gobierno de España i de l'altra el Govern català..

Si hi pensem una mica, veurem que, igual que en els escacs es tracta d'un veritable joc d'estratègia i no sabria dir si tenen avantatja, les blanques o les negres, i li dono les blanques a Catalunya, considerat que ja han fet l'apertura del joc, malgrat les retallades de l'Estatut i les negres, Espanya, es defensen amb el seu manual del joc (Constitució Espanyola) mentre que Catalunya va col·locant les seves peces en el tauler amb més o menys encert., trobo molt enrevessat el joc, no é veu cap posició predominant, encara que per banda de les blanques s'endevina una certa agressivitat el joc, fa la impressió que les peces s estan llançant un fort atac reservant la dama per una puntual acció que pugui provocar un guany de posicions que duguin, almenys a un escac al rei. Per altra banda les negres es defensen i amenacen però no actuen amb decisió.
La partida és interessant per algú que la segueixi de fora estan. Les negres tenen una força molt gran amb la maquinària de l'estat i veure qui aconseguirà l'escac i mat és difícil de preveure o endevinar qui ho aconseguirà. Per altre costat les blanques disposen de la voluntat de gran nombre de ciutadans que ho volen aconseguir i per tant, crec que les forces són prou equilibrades i, tal vegada es fa difícil ignorar i menysprear aquesta força que amb el somriure als llavis sembla que tinguin una veritable cuirassa que la fa temible.

La força de la increïble quantitat de ciutadans que s'han aplegat en manifestació de la Diada Nacional, no es pot ignorar; per moltes lleis, querelles, sentències del TC, recursos al mateix que es puguin fer per part de les negres, el que no poden ignorar és l'atac massiu que representen tants centenars de milers, dos milions pel cap baix i que pacíficament, amb el somriure als llavis, de forma festiva, junt amb els fills, grans i petits i que tan sols demanen poder decidir el seu model polític, poder saber si són més o menys els que volen i desitjant un canvi o no, i això les negres no ho volen veure.
Hem assistit a unes sessions al Parlament de Catalunya que et feien sentir vergonya per ells en veure a diputats de l'oposició cercant totes les martingales, escletxes, reconsideracions a la Mesa, tot per aconseguir, tan sols el seu minut de glòria i la dilació sense precedents per dur el moment de la votació el més tard possible i tot amb un aire de superioritat, de sornegueria, que intentaven provocar als partits de la majoria i que no ho van aconseguint. Van fer un acte que, per mi, és repulsiu en democràcia,, van sortir de l'hemicicle per no haver de votar, quin fàstic. Si no ets d'acord, vota NO, però no marxis. Be és el que es pot esperar de portaveus de tan baixa qualitat democràtica i intel·lectual. Això no vol dir que aprovi les també martingales de la majoria, evitant que l'oposició demanés els recursos legals i democràtics que els pertocaven.

Avui comentaven tots aquests esdeveniments amb un bon amic i ell em feia una reflexió que estimo molt important, deia: vols dir que una part de tot el rebombori i polseguera judicial que s'està emprant vers Catalunya i els catalans no és una cortina de fum perquè no se'n parli de la corrupciódels Barcenas, Rato, Blesa, etc. i del miler de càrrecs del PP que estan investigats? Crec que té molta raó i axis ho dic.

Amb tot això QUI Farà L'ESCAC I MAT? Queda poc per saber-ho, que Déu tingui pietat dels catalans. La repressió pot ser inenarrable.

INCERTESES

INCERTESES  

Aquesta és la paraula, incertesa, dubtes, temor a el desconegut, tot i que sabem que no es poden donar gaires explicacions ni detalls, la veritat és que ens demanen una fe cega en els nostres polítics i certament, se'm fa difícil acceptar aquesta proposta, ens hi juguem massa.

Jo voldria tenir una mica més de coneixement de què, com i quan volen fer. Voldria que no és limites tot a tan sols uns que ens diuen que tot millorarà, i me'ls crec, i els altres que es limiten al discurs de la por i al discurs de la il·legalitat i la veritat és que no m'ho crec.

Ara ja ens amenacen, gaire be que amb treure els tancs, l'exercit, al carrer perquè no puguem celebrar el referèndum que ens permeti saber que vol el poble català i haig de dir que no hi ha debat, no donen arguments que, amb tota probabilitat deuen existir però o no els saben o no els interessen i prefereixen dir allò "que ve el llop¡" i d'aquesta manera no ens podrem entendre.

Mentre escric aquesta nota, en el Palau de la Generalitat es celebra una reunió que pot esser molt important, o no, tot depèn dels que vulguin assistir-hi. En principi sembla que ni tan sols aniran tots els que volen poder decidir, ja que sembla que si convoca el President de la Generalitat, n'hi ha que i van i altres no, i per descomptat que els partidaris del NO, els unionistes, sona malament aquesta paraula, tampoc. I s'ha de veure amb quina disposició s'hi va a la reunió.

Llavors tornem a lo de sempre, sols es pot parlar i intentar convèncer els que ja són convençuts i axis no anirem enlloc. Manquen debats, idees, propostes, parlar, dialogar, em de ser capaços uns i altres de defensar les nostres opinions, les nostres posicions polítiques i llavors, amb bona voluntat i intentar arribar a acords que són possibles si baixem de les torres dels castells que s'han atrinxerat uns i altres, encara que crec que els més reclosos en la seva posició són aquells que no volen parlar de res, és a dir aquells que posen per damunt una legalitat, unes lleis que no son pou clares i que tenen interpretacions diferents segons quins juristes les interpreten i parlem de persones de gran prestigi tant en els que hi són a favor com els que hi són en contra. Per tant, torno a dir el mateix, seure i parlar sense línies vermelles, sense limitacions de cap classe i oblidant per sempre allò de "ni quiero ni puedo" .

Ja que en el seu moment, no van ser prou intel·ligents per acaptar l'Estatut i el van retallar fins a ser inservible i quasi il·legal, ja que a posteriori no ha tornat a ser referendat de nou en referèndum. Tampoc van ser intel·ligents per seure i discutir una nova relació econòmica, un pacte fiscal, que en el seu moment podia haver complagut prou a Catalunya i evitat arribar a l'atzucac en què ens trobem ara. La tàctica de l'immobilisme no sempre dona bons resultats i ara, cada vegada serà més difícil sortir-ne.

Tothom mirem cap a Europa, cap a Brussel·les. Uns amb l'esperança de rebre un senyal d'aprovació i els altres per rebre la seguretat que no serà axis. I jo crec que no es mourà ni un dit cap país de la UE fins que no es produeixi algun fet sense retorn, és a dir, fins i tot una DUI, i per tant és inútil mirar cap allà.

I, de moment, no es veuen signes de moviments que permetin pensar en una solució acceptable per tothom; Sols veig que el govern d'Espanya sembla nerviós, i fins i tot el seu President parlava, l'altre dia amb una vehemència i un posat nerviós que no li havien vist mai. Serà que es mou alguna cosa? Almenys que no sigui per mal, que els nervis són mals consellers, i poden dur a prendre decisions que potser lamentaríem en un futur molt proper.

El problema, no ens enganyem, és, vist de la banda espanyola com un problema econòmic per ells, perden una part molt important del PIB i no tenen manera de seguir subvencionant a les regions espanyoles que han viscut molts anys dels diners que arribaven de Catalunya i laxi'l és el que no volen perdre i ho disfressen de mots com sobirania, unió, legalitat i altres que no són re més que una cortina de fum. Per tant, aquest és el verdader problema i han perdut l'oportunitat d'eliminar-lo en el seu moment.

Sols ens queda esperar i si fos necessari, tal vegada, sortir al carrer a defensar els nostres drets i sempre de forma pacífica i sense aldarulls.

MES FILOSOFIA

LEGALITATS ?

Fa uns quants anys que sentim a dir que si el procés és legal, o no, si es pot fer un referèndum, que si no ho permet la Constitució, i malgrat tot tothom utilitza la legalitat com a ell l'interessa, molt especialment per part del poder central i sembla que tan sols és possible fer les coses d'acord amb el que anomenen la legalitat vigent. I haig de dir que estic d'acord, la base de la democràcia són les lleis que regeixen les nostres vides, les nostres relacions personals, les nostres relacions amb els poders públics, en fi, tot allò que forma part de la quotidianitat de la vida.

Crec que de totes maneres podríem establir unes consideracions molt importants a l'hora d'acceptar com una quasi sagrada norma l'actual situació. És a dir: avui ens regim per una norma que ve de l'any 1978 i que va ser feta i proclamada sota la mirada i els sabres de l'Exèrcit que llavors tenia un enorme poder i que, tal vegada, ara no seria redactada de la mateixa forma i contingut, és molt probable que avui no existissin tantes Comunitats Autònomes, que les de, Galícia, Paios Basc i Catalunya fora les úniques que existissin, probablement la Monarquia tindria altres normes, i moltes altres disposicions que no existirien o serien diferents, però no és aquest el motiu d'aquest escrit.

Bé, a tots aquests que tant ens diuen que si la llei per aquí o per allà, els hi recordaria uns fets que són tan sols de fa un centenar escàs d'anys; a finals del segle passat, teníem una legislació d'acord amb la monarquia que existia llavors, tot seguit vam tenir una República que també va fer les seves lleis i per tant vam canviar de legalitat, posteriorment vàrem tenir una Dictadura que també va fer les seves lleis i la seva legalitat, que per cert, vam patir més de 40 anys i que vam concloure amb la legislació actual, que molts consideren total i absolutament obsoleta, però que els actuals partits com el PP, PSOE i Ciutadans, tenen una por desmesurada a tan sols acceptar la possible idea d'iniciar tan sols una comissió d'estudi per arribar, o no, a unes arriscades conclusions des del seu punt de vista.

Si donem una petita ullada a la història ens adonarem que no hi ha res que tingui una vigència inamovible. No podem creure que l'actual situació no es pot modificar, que allò que era l'essència de la nostra norma de procediment ara podria ser totalment inadequada i per tant necessàriament obsoleta. Fixeu-vos bé, si pensem en la Religió, especialment en l'Església catòlica, ha passat de ser una religió majoritària al poble espanyol, ha estat perseguida i anomenada l'opi del poble, amb condemnes a mort i les subsegüents execucions, a un nou temps en què quasi era indecorosa i apropiada per l'Estat com una mica més del seu poder, era quasi irreverent veure el Dictador entrar sota pal·li a les Esglésies i més tard ens hem donat un Estat que en diem laic i que vol igualar totes les religions, és a dir d'un extrem a l'altre, i axó s'accepta i es trenca res, i per què? Doncs perquè res és inamovible.
Hi ha algú que cregui que tots els canvis de legalitats que hem sofert al llarg de, no arriba a un centenar d'anys, s'han fet dins d'un estricte sentit de la llei? És que les lleis promulgades per la República i derogades mitjançant una cruel guerra civil van ser més acceptables que les actuals? Creu algú que les actuals, pel sol fet de ser fetes dins d'un règim democràtic ja són intocables? És que les lleis que s'han fet sota una majoria absoluta d'un partit són millors que les que s'han hagut de consensuar amb altres partits polítics?

Jo considero que totes són perfectament legals i per això mateix revisables, derogades i substituïdes i per tant no podem empiconar-nos en aquella frase tan castellana que diu "sostenella y no enmendalla" tot és millorable i no podem oblidar que els canvis més importants han estat quan el poble ha parlat, quan s'ha definit per una posició o l'altra i no sols referent a un partit polític, o bé a donar més o menys vots a tal o qual formació política, no, vull referir-me a quan la demanda d'un poble exigeix que se l'escolti i que quan demana poder expressar quin és el model de vida, de costums, de legislació, de context polític vol tenir, sigui una República de nou encuny o bé seguir amb l'actual statu quo ha de ser possible una actuació dels poders públics que permeti aquesta manifestació i per tant que permeti fer, amb totes les seves conseqüències un referèndum que deixi les coses clares.
Això no vol dir que els partidaris d'una opció o l'altra facin arribar les seves propostes en favor o en contra, d'una forma pacífica i dins del marc legal, ja que si fos necessari sempre es podria fer una interpretació més lliberal de la Constitució segons han dit juristes de prestigi que consideren que és factible i de ple dret. Molts juristes de prestigi i que tenen com a primordial feina l'estudi i interpretació del Dret Constitucional, afirmen que l'actual Constitució Espanyola permet la realització d'un referèndum legal i pactat amb el Govern Espanyol que, malgrat tot s'entesta a negar la possibilitat i per tant, el fet de poder saber quina és l'opinió real del poble de Catalunya.

Davant d'aquesta posició tan aferrissadament negativa no crec que resti una altra positura que la de fer allò que no ens agrada i que és realitzar el referèndum amb la convocatòria unilateral de la Generalitat de Catalunya que permeti, axis conèixer de forma fefaent l'opinió i el desig del nostre poble, tenint present que en cas de guanyar el no a la independència, s'hauria d'acceptar amb totes les seves conseqüències i si per contra guanyés el SI, també s'hauria d'acceptar, amb totes les conseqüències fins i tot, el mateix Govern Espanyol.

FILOSOFANT

EMOCIONS

Avui intentaré utilitzar allò de "primum vivere deinde philosophare" i ja perdonareu la meva petita dosi d'orgull i una certa presumpció i que no voldria que fos l'únic que sensació què es pugui entendre, ja que no és la neva intenció. Tan sols vull fer-vos sentir una mica les meves emocions en aquest tram de la meva vida.

Quan tens una dificultat en la qual no hi estàs fet, t'adones que els altres sentits es tornen molt més sensibles i tanmateix tens la percepció que pots aconseguir quasi les mateixes sensacions que abans de patir la pèrdua del sentit que et manca i en el meu cas es tracta de la vista, és veritat que tant el sentit de l'oïda com el tacte es desenvolupen de forma molt i molt clara i perceptible, no tant el gust i l'olfacte que ho aprecies menys; però hi ha un altre sentit, intern, a l'ànima que aquest és el que més es desenvolupa, ja que el tenim dins el nostre cor i el nostre cervell.

És difícil descriure les moltes sensacions que reps i que en altres moments de la vida quasi no les sents, i, si més no, no els hi fas cas pel context en què es produeixen, més en ser dins del teu món més reduït prenen una grandària, un volum, una significació que en algunes ocasions et fan pensar en motius que, tal vegada, no havien tingut cap valor però que adquireixen uns significats extraordinaris que mai hauries imaginat i que t'obren portes i finestres al pensament d'incalculables projeccions.

És tan gran la sensació que fins ara no havies viscut plenament la vida, que has anat passant per l'existència sempre enfeinat i sense mirar el teu interior i poder pensar en què podries haver fet per millorar les teves relacions amb el teu propi entorn, aquelles mirades, petits gests de felicitació, aquell cop a l'esquena que et dóna moral, Son petites sensacions que tal vegada en altre moment no hauries fet abast, però que ara són com un torrent d'aigua fresca que t'omple la ment i l'anima.

Quan sents refilar la cadernera o el cant del rossinyol estàs sentint sons i músiques que Déu ens posa a l'abast i que, almenys, per la meva part, no hi prestava cap o poca atenció i que ara m'omplen d'assossec, de pau; és difícil transmetre en un escrit les múltiples sensacions de benestar que et pot donar una cosa tan senzilla com és el cant d'un ocell.

A més aquesta serenor et permet pensar amb la frase aquella "pensa en què pots fer tu pels altres i no demanis res a canvi, ja t'arribarà si s'escau" i llavors se t'obrirà un reguitzell de possibles formes i maneres d'ajudar als teus amics, al teu entorn i saber quina és la forma de ser una ajuda que no sigui massa visible però sí, efectiva.

Les emocions es troben en qualsevol lloc, sols has de tenir una ment oberta, poden ser provocades per un resultat d'un partit de futbol, per una festa familiar, sentint un concert de música clàssica, per una conversa amb un amic, llegint un article de premsa, en sentir l'homilia de la Missa dominical, o bé de tantes i tantes ocasions que la vida ens té reservades. També es pot tractar d'emocions de caràcter menys agradable, quan recordes i penses o perquè reses, que demanes per amics o familiars que pateixen, per malalties greus, o senzillament per circumstàncies de la vida que, en aquest moment no són favorables.

Bé, tan sols he volgut intentar, des de la meva pròpia experiència transmetre un missatge de pau i beneplàcit què ens puguin ajudar a tenir una felicitat dins nostre i acceptar amb un somriure tot allò que podem rebre i que, tal vegada no seria del nostre grat.

Jo considero que, malgrat és molt dificultós, s'ha d'intentar passar la vida de la millor forma possible i per això és imprescindible sentir una alegria interior que la puguem transmetre al conjunt del nostre entorn el nostre equilibri interior.

I he deixat com a comiat una de les emocions més importants, i és l'amor. L'amor vers la persona estimada, l'amor vers els fills, l'amor vers la família, l'amor vers els amics i l'amor vers, fins i tot, per aquells que no ens estimen, si practiquem, o almenys ho intentem, serà quan en veritat tindrem la plenitud de la nostra vida.