MES FILOSOFIA

LEGALITATS ?

Fa uns quants anys que sentim a dir que si el procés és legal, o no, si es pot fer un referèndum, que si no ho permet la Constitució, i malgrat tot tothom utilitza la legalitat com a ell l'interessa, molt especialment per part del poder central i sembla que tan sols és possible fer les coses d'acord amb el que anomenen la legalitat vigent. I haig de dir que estic d'acord, la base de la democràcia són les lleis que regeixen les nostres vides, les nostres relacions personals, les nostres relacions amb els poders públics, en fi, tot allò que forma part de la quotidianitat de la vida.

Crec que de totes maneres podríem establir unes consideracions molt importants a l'hora d'acceptar com una quasi sagrada norma l'actual situació. És a dir: avui ens regim per una norma que ve de l'any 1978 i que va ser feta i proclamada sota la mirada i els sabres de l'Exèrcit que llavors tenia un enorme poder i que, tal vegada, ara no seria redactada de la mateixa forma i contingut, és molt probable que avui no existissin tantes Comunitats Autònomes, que les de, Galícia, Paios Basc i Catalunya fora les úniques que existissin, probablement la Monarquia tindria altres normes, i moltes altres disposicions que no existirien o serien diferents, però no és aquest el motiu d'aquest escrit.

Bé, a tots aquests que tant ens diuen que si la llei per aquí o per allà, els hi recordaria uns fets que són tan sols de fa un centenar escàs d'anys; a finals del segle passat, teníem una legislació d'acord amb la monarquia que existia llavors, tot seguit vam tenir una República que també va fer les seves lleis i per tant vam canviar de legalitat, posteriorment vàrem tenir una Dictadura que també va fer les seves lleis i la seva legalitat, que per cert, vam patir més de 40 anys i que vam concloure amb la legislació actual, que molts consideren total i absolutament obsoleta, però que els actuals partits com el PP, PSOE i Ciutadans, tenen una por desmesurada a tan sols acceptar la possible idea d'iniciar tan sols una comissió d'estudi per arribar, o no, a unes arriscades conclusions des del seu punt de vista.

Si donem una petita ullada a la història ens adonarem que no hi ha res que tingui una vigència inamovible. No podem creure que l'actual situació no es pot modificar, que allò que era l'essència de la nostra norma de procediment ara podria ser totalment inadequada i per tant necessàriament obsoleta. Fixeu-vos bé, si pensem en la Religió, especialment en l'Església catòlica, ha passat de ser una religió majoritària al poble espanyol, ha estat perseguida i anomenada l'opi del poble, amb condemnes a mort i les subsegüents execucions, a un nou temps en què quasi era indecorosa i apropiada per l'Estat com una mica més del seu poder, era quasi irreverent veure el Dictador entrar sota pal·li a les Esglésies i més tard ens hem donat un Estat que en diem laic i que vol igualar totes les religions, és a dir d'un extrem a l'altre, i axó s'accepta i es trenca res, i per què? Doncs perquè res és inamovible.
Hi ha algú que cregui que tots els canvis de legalitats que hem sofert al llarg de, no arriba a un centenar d'anys, s'han fet dins d'un estricte sentit de la llei? És que les lleis promulgades per la República i derogades mitjançant una cruel guerra civil van ser més acceptables que les actuals? Creu algú que les actuals, pel sol fet de ser fetes dins d'un règim democràtic ja són intocables? És que les lleis que s'han fet sota una majoria absoluta d'un partit són millors que les que s'han hagut de consensuar amb altres partits polítics?

Jo considero que totes són perfectament legals i per això mateix revisables, derogades i substituïdes i per tant no podem empiconar-nos en aquella frase tan castellana que diu "sostenella y no enmendalla" tot és millorable i no podem oblidar que els canvis més importants han estat quan el poble ha parlat, quan s'ha definit per una posició o l'altra i no sols referent a un partit polític, o bé a donar més o menys vots a tal o qual formació política, no, vull referir-me a quan la demanda d'un poble exigeix que se l'escolti i que quan demana poder expressar quin és el model de vida, de costums, de legislació, de context polític vol tenir, sigui una República de nou encuny o bé seguir amb l'actual statu quo ha de ser possible una actuació dels poders públics que permeti aquesta manifestació i per tant que permeti fer, amb totes les seves conseqüències un referèndum que deixi les coses clares.
Això no vol dir que els partidaris d'una opció o l'altra facin arribar les seves propostes en favor o en contra, d'una forma pacífica i dins del marc legal, ja que si fos necessari sempre es podria fer una interpretació més lliberal de la Constitució segons han dit juristes de prestigi que consideren que és factible i de ple dret. Molts juristes de prestigi i que tenen com a primordial feina l'estudi i interpretació del Dret Constitucional, afirmen que l'actual Constitució Espanyola permet la realització d'un referèndum legal i pactat amb el Govern Espanyol que, malgrat tot s'entesta a negar la possibilitat i per tant, el fet de poder saber quina és l'opinió real del poble de Catalunya.

Davant d'aquesta posició tan aferrissadament negativa no crec que resti una altra positura que la de fer allò que no ens agrada i que és realitzar el referèndum amb la convocatòria unilateral de la Generalitat de Catalunya que permeti, axis conèixer de forma fefaent l'opinió i el desig del nostre poble, tenint present que en cas de guanyar el no a la independència, s'hauria d'acceptar amb totes les seves conseqüències i si per contra guanyés el SI, també s'hauria d'acceptar, amb totes les conseqüències fins i tot, el mateix Govern Espanyol.