TRISTOR I ESPERANÇA

TRISTESA

Aquesta és la paraula,, tristesa. La millor definició, al meu entendre, pel que està passant al nostre petit i estimat país, no ens permeten elegir el President que vàrem votar, quan, per fi, en triem un que compleix les seves condicions, llavors no els agrada i l'omplen d'insults i d'improperis però com que, legalment, no hi poden fer rees, l'han d'acceptar. Vaja, sembla que la cosa comenci a rutllar, ! Ai no¡que en presentar el seu govern, els seus Consellers, tampoc els hi agrada i malgrat tenir tots els drets polítics vàlids, sembla que ara la cosa depèn del Jutge del T.S. i aquest diu no, no els deixo anar que els tinc ben aferrats i noi vull que marxin- Llavors es despenja M.Rajoy i no permet publicar al D.O.G. el Decret de nomenament i per tant seguim sense tenir govern.

A tot això seguim sentint els dirigents dels partits anticatalans, capitanejats per C's i el PP, i amb tot el meu dolor, ha de dir que també el PSC/PSOE i seguim persistint i amb un cop de rauxa, el President Torra, anomena altres Consellers i llavors esclata el gran terratrèmol a Madrid.

Es coneix la sentència, bé, la primera sentència de l'anomenat "cas Gürtel" que implica un munt de personatges del PP i també el mateix partit, encara que segons ells, tan sols és una sentència civil (sic) i que tan sols els condemnen com aprofitats, o en paraules més tècniques "a títol lucratiu".
Aquest esclafit deriva en una moció de censura pel Gobierno de Espanya i evidentment contra el seu President M. Rajoy. La presenta el PSOE mitjançant el Sr. Pedro Sánchez, qui, a la fi, es convertirà en el nou President del Govern espanyol i foragitarà a tots els membres del PP.
El Senyor Sánchez, per aconseguir el seu objectiu es veu obligat a demanar els vots dels partits catalans i bascos, malgrat els insults dirigits al Molt Honorable President Torra, a més del grup de Podemos i de la resta de petits partits com Bildu i algun altre. Això declara una guerra oberta en l'hemicicle amb discursos plens de paraules gruixudes i retrets generals per part de les esmolades llengües i en molts casos verinoses, en contra dels partits catalans
que el més bonic que se senten a dir és xenòfobs, colpistes, separatistes i altres epítets més pujats de to i que m'estalvio de reproduir i que són, especialment proferits pel portaveu del PP, i que li retreuen una i altra vegada si té algun pacte secret amb els "separatistes" catalans que tan sols volen trencar Espanya.
Davant de tot això, crec que s'obre una petita escletxa en el posicionament del Govern espanyol que, tal vegada, i sóc molt escèptic, pugui dur a un diàleg, una negociació, que ens permeti millorar les nostres posicions i llibertats. No podem oblidar que el seu govern ho és en minoria i si no compte amb els altres partits de la Cambra no li serà possible governar i aquesta és la petita finestra o quasi diria petit finestró que ens podria afavorir.
La veritat és que en quaranta-vuit hores la política espanyola i també, en menor quantia, la catalana, ha sofert un canvi de tres-cents seixanta graus, s'ha foragitat el Govern del PP amb el seu President al davant, ha passat a ser President el Sr. Sánchez i el seu partit el PSOE, i a Catalunya a pres possessió dels seus càrrecs el nostre govern i que, per fi, s'ha aixecat la més gran ignomínia coneguda en els quaranta anys de democràcia, l'establiment per part del PP de l'article 155 de la Constitució Espanyola que tant de mal ha fet al nostre país.
Ara sols queda esperar amb paciència les oportunitats o decepcions que ens puguin arribar des de Madrid i si les sabrem aprofitar si es el cas i tal vegada dit axis, com qui no diu res, aprenem una mica dels veïns del nord.