FILOSOFANT

EMOCIONS

Avui intentaré utilitzar allò de "primum vivere deinde philosophare" i ja perdonareu la meva petita dosi d'orgull i una certa presumpció i que no voldria que fos l'únic que sensació què es pugui entendre, ja que no és la neva intenció. Tan sols vull fer-vos sentir una mica les meves emocions en aquest tram de la meva vida.

Quan tens una dificultat en la qual no hi estàs fet, t'adones que els altres sentits es tornen molt més sensibles i tanmateix tens la percepció que pots aconseguir quasi les mateixes sensacions que abans de patir la pèrdua del sentit que et manca i en el meu cas es tracta de la vista, és veritat que tant el sentit de l'oïda com el tacte es desenvolupen de forma molt i molt clara i perceptible, no tant el gust i l'olfacte que ho aprecies menys; però hi ha un altre sentit, intern, a l'ànima que aquest és el que més es desenvolupa, ja que el tenim dins el nostre cor i el nostre cervell.

És difícil descriure les moltes sensacions que reps i que en altres moments de la vida quasi no les sents, i, si més no, no els hi fas cas pel context en què es produeixen, més en ser dins del teu món més reduït prenen una grandària, un volum, una significació que en algunes ocasions et fan pensar en motius que, tal vegada, no havien tingut cap valor però que adquireixen uns significats extraordinaris que mai hauries imaginat i que t'obren portes i finestres al pensament d'incalculables projeccions.

És tan gran la sensació que fins ara no havies viscut plenament la vida, que has anat passant per l'existència sempre enfeinat i sense mirar el teu interior i poder pensar en què podries haver fet per millorar les teves relacions amb el teu propi entorn, aquelles mirades, petits gests de felicitació, aquell cop a l'esquena que et dóna moral, Son petites sensacions que tal vegada en altre moment no hauries fet abast, però que ara són com un torrent d'aigua fresca que t'omple la ment i l'anima.

Quan sents refilar la cadernera o el cant del rossinyol estàs sentint sons i músiques que Déu ens posa a l'abast i que, almenys, per la meva part, no hi prestava cap o poca atenció i que ara m'omplen d'assossec, de pau; és difícil transmetre en un escrit les múltiples sensacions de benestar que et pot donar una cosa tan senzilla com és el cant d'un ocell.

A més aquesta serenor et permet pensar amb la frase aquella "pensa en què pots fer tu pels altres i no demanis res a canvi, ja t'arribarà si s'escau" i llavors se t'obrirà un reguitzell de possibles formes i maneres d'ajudar als teus amics, al teu entorn i saber quina és la forma de ser una ajuda que no sigui massa visible però sí, efectiva.

Les emocions es troben en qualsevol lloc, sols has de tenir una ment oberta, poden ser provocades per un resultat d'un partit de futbol, per una festa familiar, sentint un concert de música clàssica, per una conversa amb un amic, llegint un article de premsa, en sentir l'homilia de la Missa dominical, o bé de tantes i tantes ocasions que la vida ens té reservades. També es pot tractar d'emocions de caràcter menys agradable, quan recordes i penses o perquè reses, que demanes per amics o familiars que pateixen, per malalties greus, o senzillament per circumstàncies de la vida que, en aquest moment no són favorables.

Bé, tan sols he volgut intentar, des de la meva pròpia experiència transmetre un missatge de pau i beneplàcit què ens puguin ajudar a tenir una felicitat dins nostre i acceptar amb un somriure tot allò que podem rebre i que, tal vegada no seria del nostre grat.

Jo considero que, malgrat és molt dificultós, s'ha d'intentar passar la vida de la millor forma possible i per això és imprescindible sentir una alegria interior que la puguem transmetre al conjunt del nostre entorn el nostre equilibri interior.

I he deixat com a comiat una de les emocions més importants, i és l'amor. L'amor vers la persona estimada, l'amor vers els fills, l'amor vers la família, l'amor vers els amics i l'amor vers, fins i tot, per aquells que no ens estimen, si practiquem, o almenys ho intentem, serà quan en veritat tindrem la plenitud de la nostra vida.