dimarts, 19 de setembre del 2017

PARTIDA D'ESCACS?

ESCACS

Estan assegut al jardí de casa, veia la senyera que tinc palplantada a un lloc ben visible, que onejava ufanosa moguda pel vent de tramuntana que bufava relativament suau. i pensava, ja ets un octogenari que ha viscut molts esdeveniments, moltes vicissituds bones i no tan bones i ara et pots permetre mirar amb una certa llunyania la partida d'escacs que s'està jugant d'una banda el Gobierno de España i de l'altra el Govern català..

Si hi pensem una mica, veurem que, igual que en els escacs es tracta d'un veritable joc d'estratègia i no sabria dir si tenen avantatja, les blanques o les negres, i li dono les blanques a Catalunya, considerat que ja han fet l'apertura del joc, malgrat les retallades de l'Estatut i les negres, Espanya, es defensen amb el seu manual del joc (Constitució Espanyola) mentre que Catalunya va col·locant les seves peces en el tauler amb més o menys encert., trobo molt enrevessat el joc, no é veu cap posició predominant, encara que per banda de les blanques s'endevina una certa agressivitat el joc, fa la impressió que les peces s estan llançant un fort atac reservant la dama per una puntual acció que pugui provocar un guany de posicions que duguin, almenys a un escac al rei. Per altra banda les negres es defensen i amenacen però no actuen amb decisió.
La partida és interessant per algú que la segueixi de fora estan. Les negres tenen una força molt gran amb la maquinària de l'estat i veure qui aconseguirà l'escac i mat és difícil de preveure o endevinar qui ho aconseguirà. Per altre costat les blanques disposen de la voluntat de gran nombre de ciutadans que ho volen aconseguir i per tant, crec que les forces són prou equilibrades i, tal vegada es fa difícil ignorar i menysprear aquesta força que amb el somriure als llavis sembla que tinguin una veritable cuirassa que la fa temible.

La força de la increïble quantitat de ciutadans que s'han aplegat en manifestació de la Diada Nacional, no es pot ignorar; per moltes lleis, querelles, sentències del TC, recursos al mateix que es puguin fer per part de les negres, el que no poden ignorar és l'atac massiu que representen tants centenars de milers, dos milions pel cap baix i que pacíficament, amb el somriure als llavis, de forma festiva, junt amb els fills, grans i petits i que tan sols demanen poder decidir el seu model polític, poder saber si són més o menys els que volen i desitjant un canvi o no, i això les negres no ho volen veure.
Hem assistit a unes sessions al Parlament de Catalunya que et feien sentir vergonya per ells en veure a diputats de l'oposició cercant totes les martingales, escletxes, reconsideracions a la Mesa, tot per aconseguir, tan sols el seu minut de glòria i la dilació sense precedents per dur el moment de la votació el més tard possible i tot amb un aire de superioritat, de sornegueria, que intentaven provocar als partits de la majoria i que no ho van aconseguint. Van fer un acte que, per mi, és repulsiu en democràcia,, van sortir de l'hemicicle per no haver de votar, quin fàstic. Si no ets d'acord, vota NO, però no marxis. Be és el que es pot esperar de portaveus de tan baixa qualitat democràtica i intel·lectual. Això no vol dir que aprovi les també martingales de la majoria, evitant que l'oposició demanés els recursos legals i democràtics que els pertocaven.

Avui comentaven tots aquests esdeveniments amb un bon amic i ell em feia una reflexió que estimo molt important, deia: vols dir que una part de tot el rebombori i polseguera judicial que s'està emprant vers Catalunya i els catalans no és una cortina de fum perquè no se'n parli de la corrupciódels BarcenasRatoBlesa, etc. i del miler de càrrecs del PP que estan investigats? Crec que  molta raó i axis ho dic.


Amb tot això QUI Farà L'ESCAC I MAT? Queda poc per saber-ho, que Déu tingui pietat dels catalans. La repressió pot ser inenarrable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada