ELECCIONS PARLAMENT EUROPEU

ELECCIONS PARLAMENT EUROPEU

Be, ja hi som de nou, ara, el proper 25 de maig, ens tornen a cridar perquè anem a votar per escollir els parlamentaris que viuran del xollo del Parlament Europeu, cobrant sous, dietes i altres prebendes i no havent de pagar impostos. Aquest es, de debò, el panorama. Encara que com podreu veure, si teniu la paciència d’acabar de llegir-me, crec que podria ser una manera d’aconseguir més possibilitats per guanyar la nostre lluita i, tal vegada, sortir de l’atzucac en que ens volen ficar a Madrid.

Aquestes eleccions, a la nostre terra, es converteixen, com sempre en tots en contra d’un i a més a més, no som capaços d’arribar al més mínim acord per aconseguir el que més interessa, el dret a decidir.

Fixeu-vos que tan sols ens parlen de:

JAVI LÓPEZ (PSC-PSOE) “Cal mantenir l’equilibri pressupostari, però relaxant l’objectiu de dèficit”  Sàvies paraules, si senyor, i, si no es molèstia, això com ho faran amb els parlamentaris que aconsegueixin, en total, per Espanya, en son 54 i s’han de repartir entre varies forces polítiques. No ho veig gaire clar.

RAMON TREMOSA (CiU).  Al combinar el rigor pressupostari amb les polítiques de cohesió social, com als països nòrdics” Ja m’estaria bé, si ho aconseguís, però , amb molta sort serà ell solet o com a molt amb un altre company, els que hauran de defensar aquestes prometences.

SANTI FISAS (PP) “Per bé o per mal sóc l’únic candidat que no donarà suport a la UE al dret a decidir” Molt  bé, ja ho tenim clar, a Catalunya ni un vot, al menys dels que no siguin del PP.

ERNEST URTASUN (ICV-EUiA) “La consolidació fiscal a què donen suport PP, PSOE i CiU va a un ritme suïcida”  La veritat es què no sé ben bé que vol dir aquest senyor, suposo que, si arriba a treure un escó aclarirà aquestes paraules tan críptiques. I com sempre ficant CiU per el mig encara que no vingui a compte.

JOSEP MARIA TERRICABRAS (ERC) “Hem d’aconseguir un manifest del Parlament Europeu pels principis democràtics”. Si senyor, i per això, per tenir més força, no accepteu anar junts amb CiU, per poder tenir algun que altri escó més. Bona tàctica.

Per altre banda el Govern espanyol, es limita a dir que s’ha de fer pedagogia de les eleccions europees i que s’ha de “convidar els espanyols a participar en unes eleccions decisives per a la seva vida”.  ¡Caram! Ja ho veieu, aquestes eleccions poden canviar el rumb de les nostres vides, el Parlament Europeu, que la veritat es que no sap em ben bé que fa, ja què totes o quasi totes les decisions verdaderament importants, es prenen a la Comissió de Brussel·les, al Banc Central Europeu,  a Alemanya (Sra. Merkel) o al FMI amb la Sra. Lagarde. Es a dir: la famosa TROIKA.

El inefable Sr. Duran diu: “Més enllà de parlar del dret a decidir, que n’hem de parlar i en parlarem, hem de parlar també de temes europeus, que s’han debatut i es continuaran debatent al Parlament Europeu” Es a dir, del dret a decidir en parlarem, bé ja es important que un polític unionista, o al menys no independentista digui que s’ha de parlar del dret a decidir i que, pesi a que ell no és candidat, suposo que donarà instruccions perquè això es faci i a més a més, no en dubto, que amb moltes gener d’aconseguir-ho.

Per la seva banda, el Molt Honorable President de la Generalitat, Sr. Artur Mas, encara que sembli que no te res a veure amb les eleccions de que parlem, si que diu i amb clau una mica de segon pla, però dedicades al Govern Espanyol i al PSOE, que se sent escèptic sobre que el Govern espanyol faci una oferta a Catalunya en l’actual procés sobiranista. Posa en dubte que el PP i el PSOE siguin capaços d’arribar a un acord per oferir una “oferta atractiva i creïble”  a la societat catalana, però que en el supòsit que finalment ho fessin s’hauria de sotmetre a referèndum i afegeix “Hem arribat tan lluny que la decisió final l’ha de prendre el poble de Catalunya i només ho pot fer a les urnes”

Com es pot veure, no te res a veure el que diuen a la resta d’Espanya del que es diu a Catalunya, el Sr. Rajoy ho ha deixat ben clar, a Saragossa va demanar el vot “per tirar Espanya endavant i que un vot per el PP no és un vot partidista, sinó un vot a favor dels interessos d’Espanya” I com el que no diu la cosa, va afegir: “les eleccions no son qualsevol cosa i per això no es pot jugar amb el vot, a fer un pessic a un partit amb el vot” (la redundància amb la paraula vot, es seva) A més a més, les raons per votar son al PP son que, la evolució de l’atur es bona com ara i que, al maig i al juny, portaran bones noticies. Es a dir ja ha parlat el profeta, mentider compulsiu.

La meva opinió es que, pesi a tot lo abans dit, es IMPRESCINDIBLE ANAR A VOTAR, aquesta vegada més que altres, ja que ens hi juguem que a Brussel·les, no hi hagi cap mes veu que les del PP i del PSOE i necessitem de forma imperiosa, què, al menys, persones com en Tremosa, Terricabras, Maragall, puguin defensar al Parlament Europeu el dret a decidir dels catalans i, si s’escau, la independència i la futura incorporació a la UE, passant per un període d’adaptació, però sense oblidar que ja som ciutadans europeus i això s’ha de respectar.

Si no anem a votar, per pocs que i vagin, guanyaran el PP i el PSOE, i ens quedarem amb un pam de nas. La importància d’aquestes eleccions i de qualsevol altre es aconseguir un percentatge d’abstenció el més petit possible, ja què, per poca gent que hi voti, sempre trauran el resultat aquells que hagin votat. M’explico? Vull dir que si en un supòsit inversemblant, anessin a votar tan sols 100 persones a Catalunya i es repartissin els vots hipotèticament: 30 CiU, 25 ERC, 15 PSC, 10 PP, 9 IU, 6 C’s i 5 CUP, ja seria suficient per formar el Parlament amb els 65 escons. Per tant, l’abstenció no serviria de res. Evidentment que tindria altres conseqüències, de tipus sociològic, però tan sols volia fer ressaltar el fet que igualment guanyen o perden els mateixos i que la abstenció te poc a dir.

No oblideu que la campanya del PP, Alicia Sánchez-Camacho, Fernández Diaz, Fisas, etc. tan sols es mou en atacar el President Mas, sembla que la cosa no va amb el Parlament Europeu, es tracta de intentar aconseguir que els catalans rebutgem CiU i el President, i si pot ser, que quedin enfrontats amb el Sr. Oriol Junqueras, amb lo qual, creuen ells, que eliminaran el “verí” de la independència.

Tampoc podem oblidar el inefable i agredit Sr. Pere Navarro, es veu que el mastegot, que diu ell, va rebre (no hi ha cap prova encara), va ser d’una senyora independentista, i es un exemple de lo malament que ens tractem els catalans entre nosaltres, i les nostres famílies, amics, veïns, etc. doncs el clima de crispació que viu Catalunya fa que els “unionistes” no puguin sortir al carrer, sota la por de rebre alguna que altre malifeta. Al menys això diuen ells. I, de passada atacar CiU, encara que no sigui al guió.

Tampoc podem oblidar que un partit, ICV-IU, que diu que defensa el dret a decidir, ens porta a Santa Coloma de Gramenet, el seu líder d’Espanya, el Sr. Cayo Lara i que en el seu discurs deixa anar alguna que altra perla, dient bajanades com “que CiU forma part del bipartidisme que és el que aplica les retallades i garanteix el pagament als creditors del deute”  No sabia que CiU tenia tan poder.

Axis es que, amics, anem a votar el dia 25 de maig, cadascú a qui vulgui i cregui convenient, però no us quedeu a casa.

No deixa de ser un pas, petit, però un  pas més en la nostre lluita per la dignitat i la independència del nostre poble.

VISCA CATALUNYA LLIURE

I

COM UN NOU PAIS DE LA UNIO EUROPEA.

TITO T'ESTIMEM I NO T'OBLIDEM

SIC TRANSIT GLORIA MUNDI

Ara què ja han passat uns dies, o unes hores, del fatal desenllaç de la malaltia del nostre exentrenador FRANCESC “TITO” VILANOVA I BAYO, i que els ànims van quedant més asserenats, vull expressar de forma sincera el meu condol a la seva dona Montse, als seus fills, pares, i tota la seva família i amics.

Jo tan sols puc parlar d’ell com la persona pública que era, es a dir, com que no el coneixia personalment crec les meves paraules poden ser més objectives respecte a la seva figura com entrenador del Barça.

Recordo la presentació en roda de premsa en la que el seu amic Pep Guardiola va dir que deixava la primera banqueta del Barça per qüestions que no vaig entendre en aquell moment i llavors el Director Esportiu Sr. Zubizarreta, presentà, de forma contundent, no la candidatura del TITO, no, va presentar el nomenament clar i sense rèplica possible del Sr. Francesc TITO Vilanova, com a primer entrenador del Barça. També recordo la cara que li va quedar al Pep, mai sabrem, al menys al meu nivell de simple soci, si ho sabia d’antuvi, o no, però la seva ganyota, el seu posat, va ser molt evident.

Confesso que jo vaig ser un dels molts socis que van quedar astorats amb la seva elecció, no l’havíem vist més que al costat del Pep i no en sabíem res d’ell, no coneixíem la seva fortalesa d’esperit, ni el seu tarannà directe, ni la seva forma de treballar, en fi no el coneixíem.

Ha passat molt poc temps, estimat TITO, permetem la confiança, quasi que no has tingut temps d’assaborir els teus triomfes, per desgracia la teva malaltia va venir en el pitjor moment, quan havies aconseguit el somni de la teva vida, i no obstant, vas seguir al teu lloc, vas aconseguir la millor Lliga de tots els temps, amb 100 punts, pesi a que vas haver de deixar en diversos moments les teves obligacions al capdavant de l’equip, vas saber donar l’empenta necessària a tots, equip tècnic, jugadors, directius i com no, a tots els que estimem el Barça i que seguíem puntualment els teus progressos davant una malaltia tan cruel. Fins i tot, vas aconseguir fer-nos creure, que la malaltia havia estat vençuda, per poc temps, això si, però ens ho vam creure.

Estimat TITO, has estat un gran, grandíssim entrenador i per el que hem pogut veure aquests dies, també un gran amic dels teus amics, un ser estimat de debò per els teus jugadors, i per els components d’altres colors què han sabut distingir el què son la rivalitat esportiva i la personalitat d’un home que ha patit, com tu, però sent un exemple de fortalesa per a tots, i ves per on, també has aconseguit el que ningú posarà mai en dubte, que has estat un gran espòs i un gran pare.

Descansa en pau, TITO, els socis del Barça, els barcelonistes i tots els que estimem el deport, que estimem el futbol, amb els colors que sigui,  restarem sempre agraïts a la teva persona que tantes i tantes tardes de gloria ens vas donar.

He començat amb les paraules “sic transit gloria mundi” perquè, m’agradaria, que en el teu cas no fossin realitat, ans al contrari, que cada dia que passi és reforci a la nostre memòria, a la de tots el socis i barcelonistes i a tots els que han sabut donar-te un darrer record aquests dies a can Barça, la teva figura com exemple de persona i esportista. 

SANT JORDI I MES COSES. CATALUNYA/ESPANYA

DIADA DE SANT JORDI.

La Diada de Sant Jordi, a més de la joia de veure tants i tants barcelonins, catalans de tot arreu, i de la resta de Espanya, que també n’hi havia, (No oblidem que els catalans no tenim res contra els espanyols, tan sols contra el Gobierno de Espanya) es va produir un desembarcament de polítics del Regne d’Espanya, comandats per la ínclita Vice-Presidenta, Sra. Soraya Sáenz de Santamaria, que no se ben be que va venir a fer, a més de tocar allò que no sona. Es va reunir amb els “representants” dels llibreters i editors, evidentment els de la seva corda per sentir allò que volia sentir, dir quatre tonteries, prometre que estudiaran, no se sap quan, rebaixar l’impost del IVA, als llibres i en general a la cultura. Ve venir, va parlar, va sentir el que volia sentir i va marxar. D’això en diuen visitar Catalunya.

Com va ironitzar el Conseller de Presidència Francesc Homs “Estem feliços i contents de tan distingida visita, perquè així s’adonarà de l’esperit cívic que impera a Catalunya, que ens agradaria que durés tot l’any i s’encomanés als que ens visiten.

El dia següent, Sant Jordi, es va presentar, com si fos el Virrei, el Sr. Rajoy, ja què segons ell no te que anunciar la seva visita a la Generalitat, ja que dins d’Espanya va on li don la gana sense necessitat de demanar permís a ningú. Com podeu veure segueix tractant els catalans com a súbdits, no com a ciutadans. En justa correspondència el nostre President, no va voler saludar-lo i per tant, encara que hagués estat fàcil, no es van veure les cares, l’un perquè va marxar tot d’una i l’altre perquè va esperar a que marxés.  Una mica surrealista tot plegat. Jo ho trobo irreal i crec que te raó el President Mas, encara que el Sr. Lluis Foix, al programa de 8Tv digués que no s’han de perdre les formes de cortesia i que per tant el President Mas havia obrat malament. Com dic no hi estic d’acord, la cortesia havia de començar avisant de la visita i no venir com si fos l’amo i senyor de Catalunya.

En aquest acte empresarial, el President Rajoy va dir una frase, la copio literalment, que crec s’hauria d’aplicar a ell mateix. Diu axis: Tancar-se en si mateix i restar immòbil davant els canvis són els ingredients segurs per el fracàs en aquest nou segle. I en un altre moment va afegir: Probablement per anar ràpid pot ser millor anar sol, però per arribar lluny és millor anar ben acompanyat.

Com podeu veure, es tot el contrari del que fa ell respecte a Catalunya, ja que no vol ni que anem sols, ni acompanyats. Tan sols es limita a dir NO.

Per altre banda, ja que la Sra. Alicia Sánchez Camacho es tan afeccionada a dir que a Catalunya no es pot viure en pau, que les famílies es trenquen, i no se quants disbarats més, el Sr. Turull va donar peu al President Mas perquè refutés amb contundència aquestes bajanades dient: L’exemple de civisme de Sant Jordi desmenteix els que presenten els catalans com a dividits, barallats a mort, que no poden seure junts a taula. Si tot es tan bonic no deu ser que no hi ha conflicte? Es evident que hi ha conflicte però sols es pot resoldre democràticament, votant i no imposant a la majoria la voluntat d’una minoria. I no oblidem que el President Mas va arribar a fer la següent proposta: Si el problema és la data i la pregunta, el que hem de fer és asseure’ns i parlar-ne.

Jutgeu vosaltres mateixos com parla i proposa un i com respon l’altre. Això si dient sempre que està obert al diàleg. Es increïble.

*******************

EL PSC           

Un ciutadà truca a la porta del PSC i diu:

 Què hi ha algú? Voldria donar-me d’alta com a militant.

Surt el Sr. Pere Navarro i li diu:

Vostè és federalista?

No, senyor no, jo soc ebenista.

Vull dir si vostè vol una Catalunya federal amb Espanya.

Ah¡ i això que vol dir? Jo el que vull es ser militant del PSC

Doncs s’ha equivocat de porta. Aquí es la sucursal del PSOE.

No es cert, però podria ser-ho. Cada dia en queden menys, aviat tindran que canviar de local, els hi vindrà gran.

He començat fent broma, però la veritat és que és un assumpte molt, però què molt seriós, necessitem un partit socialista català, es imprescindible, Sr. Navarro, què no se’n adona? Què si no existeix un partit socialista català fort, no hi haurà ningú més, excepte CiU i ERC, per aturar els atacs al nostre país del PP i de C’s. Jo crec que com diu el Sr. Nadal, vostè hauria de plegar i fer una reconversió total del partit, des de baix de tot i tenint en compte tots els parers, totes les corrents d’opinió, però, això si, amb l’estendard de Catalunya al davant.

Si no va per aquest camí, aviat seran tan sols els quatre que semble que només pensen en conservar la poltrona. I res més, Sr. Navarro li diu un que no ha votat mai socialista però que, al menys, creu què tenir dos dits de seny seria bo per vostè.

El exconseller Joaquim Nadal, li diu un dia rere l’altre, però vostè, ni cas. Els darrers dies han “fugit” de casa seva (PSC) més de 20 pesos pesants de la organització, tan sols a Girona, encapçalats per el Sr. Nadal. I s’han d’afegir tots els que han marxat de Tarragona, Barcelona, Lleida, etc. No ho entenc, tan sols puc creure que s’han begut l’enteniment i que, darrera conservar la cadira, el poder, no volen saber res del que passa. Be ja s’ho faran. No es el meu problema.

********************

Per fer més evident la distancia que separa la política catalana i la del Gobierno de Espanya, a continuació transcric part de l’entrevista al President Mas a RAC1, fa pocs dies.:

El president Artur Mas s’ha mostrat “disponible” per veure’s amb el president Mariano Rajoy “en qualsevol moment, i sense condicions pel que fa al contingut de la reunió” però considera que “seria una reunió entre zombis” si no parlés de la consulta. Artur Mas ha respost als que comparen Catalunya amb Ucraïna afirmant que “la distància entre Crimea i Catalunya és molt gran, tan gran com que la que hi ha entre l’Estat espanyol i el Regne Unit”. El president ha replicat les balances fiscals d’Extremadura assegurant que “la ignorància acostuma a ser molt atrevida”. El president de la Generalitat ha demanat als partits que superin “l’obsessió estètica i la mirada curta”. Mas considera que “com més diversa sigui la foto, millor perquè des de fora, han de veure la força d’aquest procés”.

Artur Mas, president de la Generalitat, també ha dit que:

- “Jo tinc clar què passarà abans del 9 de novembre. El 10, fins que no acabi el 9, no sabrem com l’hem d’enfocar.”

- “Jo convocaré la consulta i, per tant, el poble de Catalunya serà cridat a les urnes. Això passarà aquest any i ho faré dins d’un marc legal.”

- “Hem fet tot el possible per intentar-la acordar.”

- “En aquests moments no preveig com una probabilitat alta [que el Govern espanyol deixi votar].”

- “S’ha de visualitzar alguna cosa el dia 9 [si el Govern espanyol no ens deixa votar].”

- “La consulta es farà en aquesta legislatura i hem fixat la data del 9 de novembre del 2014. Hi ha tres opcions per fer-la dins d’un marc legal: que l’estat l’autoritzi, que sembla que serà que no; a través de la llei de consultes del Parlament que s’està fent en aquests moments, o bé la convocatòria d’unes eleccions. Si la gent respon en aquelles eleccions amb un sí massiu, la consulta s’ha guanyat.”

- “Si ens arriben a anul•lar la llei de consultes seria molt gros, seria una alcaldada total.”

- “El 9 de novembre difícilment hi haurà eleccions avançades.”

- “Ara, però, si ens posem a parlar d’eleccions, ens equivocaríem del tot. Si en parléssim, despistaríem a tothom, perquè la gent es pensaria que hi ha eleccions. Jo no prefereixo que el 9 de novembre hi hagi eleccions. Jo vull la consulta.”

- “[El cens] m’agradaria que fos al més ampli possible. [Si pot ser a partir dels 16 anys], millor.”

- “Fa uns quants mesos [que no parlo amb Rajoy].”

- “Li he fet arribar alguns missatges per dir-li que estic disponible per anar-lo a veure a Madrid i indirectament la resposta que he rebut és que no vol.”

- “Estic disponible per veure’m amb el president Rajoy en qualsevol moment, i sense condicions pel que fa al contingut de la reunió.”

- “Què em dirien si hi parlés i no d’això [de la consulta]. Seria una reunió entre zombis.”

- “Rajoy posa una condició [retirar la consulta], que sap que no es pot complir. Jo tinc un mandat del poble de Catalunya per fer el que estic fent.”

- “La distància entre Crimea i Catalunya és molt gran, tan gran com que la que hi ha entre l’Estat espanyol i el Regne Unit.”

- “A Europa, s’està movent molta gent per dir que no, en contra de Rússia, perquè el que està passant a Crimea no és un govern legitimat per les urnes, a diferència de Catalunya. Allà no hi ha un clar escenari de democràcia i llibertat. A Catalunya, sí”.

- “Alguns [líders europeus] ens han respost a la carta. El màxim que pots aspirar en les respostes és que hi hagi comprensió i tolerància respecte al procés.”

- “Catalunya continua estant mal finançada. Amb l’últim acord, el del tripartit del 2009, seguim sent els tercers a aportar i els desens a rebre. És evident, estem mal finançats.”

- “No tenim cap dada [de les balances fiscals que ha de publicar el Govern espanyol].”

- “Prefereixo no opinar. No hem d’anar fent la gara-gara al president extremeny. Només li diré una cosa: la ignorància acostuma a ser molt atrevida.”

- “Quan et jugues la qualitat de la sanitat, del sistema educatiu, dels serveis socials bàsics i del sentit de la desigualtat d’un país, entre que no t’agradi apujar impostos i jugar-te tot això, els acabes apujant. Evidentment que quan puguem els abaixarem.”

- “Les noves retallades sí [que s'han acabat]. El que hem de fer és obtenir 2.000 milions d’euros de rendiment del patrimoni. Si no ho féssim, sí que hi hauria d’haver retallades. Espero que s’aconsegueixi.”

- “[Amb l'informe de la UDEF en plena campanya electoral] hi ha molta guerra bruta i demostra que no et pots refiar de l’Estat. Per tant, si l’Estat pot arribar a fer això, vol dir que pot arribar a jugar brut i no te’n pots refiar.”

- “L’estat manté una ofensiva per desmuntar l’autogovern. No només a Catalunya, a tot arreu. Qui protesta? Bàsicament protesta Catalunya.”

- “Això és premeditat. Hi ha una majoria del PP, sovint amb la connivència del Partit Socialista, per recentralitzar l’Estat espanyol i desmuntar l’estat de les autonomies.”

- “Catalunya està actuant en defensa pròpia per evitar aquest desmuntatge de l’autogovern.”

- “Jo era clarament partidari [que hi hagués una coalició unitària a Europa]. Si explico per què no ha estat possible, només crearé un enrenou entre les forces que estan a favor d’aquest procés. No em puc permetre un error greu en aquest sentit.”

- “De totes les coses que hem de fer, n’hem de parlar discretament. Ara hem d’intentar que hi hagi un punt clar del programa d’Europa que quedi clar que anem a Europa també a defensar la consulta del 9 de novembre.”

- “Els partits han de superar dues temptacions: l’obsessió estètica (que tot el que fem quedi bé), que en aquests moments no és possible, i han de superar la mirada curta. Del que es tracta és que a fora vegin la força d’aquest procés. Com més diversa sigui la foto, millor, perquè vist des de fora vol dir que ens ho creiem. És un tema transversal de la societat catalana.”

- “No cal que ens barallem a Catalunya per això [el pla hidrològic]. El problema és que a fora de la conca de l’Ebre s’han quedat un munt d’aigua que no necessiten. Desgraciadament és una de les coses que no podem decidir.”

- “No m’agrada la reforma de la llei de l’avortament. És una regressió.”

- “S’han d’ajudar els comerços històrics perquè no tanquin. Són part significativa del paisatge cultural i comercial.”

- “Espero que sí que s’acabi fent el Barcelona World.”

- [Sobre la rebaixa d'impostos pel Barcelona World] “Si volem aquesta inversió i mantenir el lideratge turístic, estem disposats a fer alguna cosa que sí que estan disposats a fer molt a prop nostre? No podem oblidar tampoc que en aquest país seguim tenint un 22% d’atur i hem de seguir fent també coses extraordinàries.”

- “Sí, [estic a favor de la dació en pagament]. Així ho hem defensat al Congrés.”

- “No és només el burca o el nicab, és qualsevol element que tapi la cara. Sóc partidari de mantenir el valor cultural de cara descoberta.”

- “[El cas Millet] ja hauria d’haver estat tancat.”

- [Sobre TV3 i Catalunya Ràdio] “L’últim esforç que s’ha de fer és que dins d’un conveni nou que s’ha de signar hi ha d’haver una última fase d’ajustament salarial, perquè s’ha fet tot la resta. Si ho tanquem bé, a diferència d’altres, nosaltres podrem seguir tenint una televisió i ràdios públiques de molt alta qualitat. Ara el Govern no està en condicions de crear uns diners que no té. Estem escanyats.”

- “El Sr. Cardenal va fer bé amb l’article [publicat a El País]. Li agraeixo el coratge de parlar clar.”

- [Sobre economia]. “Sí, s’han de seguir fent reformes.”

- “Quan l’Estat es posa a fer reformes, les fan respecte als altres, però ells no reformen res.”

- “En aquests 3 anys, hem suprimit o fusionat un 30% d’organismes públics. El govern espanyol pràcticament no ha fet res.”

- “Si fa dos o tres anys, s’hagués fet una negociació seriosa, les coses haurien estat diferents. Amb el no de l’Estatut i el no del Pacte Fiscal, la gent al final ha dit que no ens queda cap altre camí.”

- “No té sentit una consulta a tot Espanya, a menys que no fos per la reforma de la Constitució. S’imagina que amb la remodelació del camp del Barça, votessin els socis del Madrid?”

Be per avui ja ni ha prou, es prou llarg i no sé si tindreu paciència per llegir-lo tot sencer. Preneu la bona voluntat.

VISCA CATALUNYA LLIURE

VA SER UN DIMARTS NEGRE, O NO?

DIMARTS NEGRE, O NO?

(Segons és miri)

Dimarts dia 8 d’abril de 2014, vam tenir la sessió convocada al Congrés dels Diputats d’Espanya, per tractar de la possible cessió o autorització per poder convocar una consulta/referèndum, no vinculant, a Catalunya perquè el nostre poble manifesti, lliure i democràticament, quin és el seu  anhel, la seva pretensió, el seu desig de ser, d’ara endavant, un poble lliure i independent o tenir alguna forma d’unió una mica etèria de moment, o be seguir amb el actual statu quo, que ja sabem no ens du enlloc.

Doncs be, per començar a escalfar el tema, es va llegir una espècie de pamflet, perdó, un comunicat del Gobierno de España en el què, de entrada, ens arribaven canonades jurídiques per parar un tren. Tan sols mancava la figura del inquisidor. Be ho vàrem aguantar com si fos un xàfec de primavera i vam suportar estoicament tot el que van voler llençar-nos, metafòricament, fins que arribés el moment de les intervencions dels nostres representants.

Per fi va arribar el  torn del senyor Jordi Turull, la senyora Marta Rovira i el senyor Joan Herrera. Be tots tres, cadascun en la seva corda política van demanar que s’apliqués l’article 150.2 de la sacrosanta Constitució (segons per què) però, ni cas. Si haguessin demanat la lluna els hi haurien fet més cas.

El Sr. Jordi Turull,(CiU) va resumir el seu discurs dient: El poble català no s’ha posat en un carreró sense sortida, ha començat un camí sense retorn, pacífic i democràtic per decidir el seu futur i va afegir Les urnes són l’única manera de saber amb exactitud què volem els catalans i consultar és legal i és possible, i va emfatitzar i és necessari. Catalunya es una nació que vol votar per decidir i decidir per progressar. Es podia dir mes alt, mes fort, però no mes clar.

Tot seguit, la Sra. Marta Rovira (ERC), encara que molt nerviosa i amb dificultats per expressar-se de forma fluida en castellà, no per això menys clara, ni menys fornida d’arguments, va fer un discurs seriós, clar i reivindicatiu, sense convencionalismes ni eufemismes, on va dir Espanya no accepta els catalans com som, com pensem, com parlem, com somiem i aquest rebuig ens ha dut a no trobar un encaix entre Espanya i Catalunya. Per desgracia, en comptes de rebre una afectuosa acollida sols rebem improperis, amenaces velades i informes apocalíptics. També va destacar que la esperança i la il·lusió de Catalunya ni vostès ni ningú no ens la podran prendre, perquè serà el poble qui decidirà. I va acabar demanant la aprovació de la possibilitat de la consulta per complir amb el mandat rebut al Parlament de Catalunya per part de una gran majoria del poble, però que no és pot saber si és més o menys gran si no ens permeten fer la consulta mitjançant les urnes.

I li va tocar el torn al Sr. Joan Herrera (ICV) que va reclamar que els diputats actuïn de forma raonable i intel·ligent i deixin de actuar de forma partidista i no actuïn com a presoners de l’anticatalanisme que han sembrat anys i anys. No vull parlar de res més que d’una demanda democràtica i no rebre més cops amb una Constitució que avui dia molts catalans ja no la sentim com a pròpia.

Va respondre a tot això el Sr. Rajoy (PP) President del Govern i com sempre tan sols va saber dir NO, NO, NO, i novament ens va tirar per el cap la Sacrosanta Constitució del 1978, que, per cert, quan els hi va interessar van canviar l’article 135, amb nocturnitat i alevosia, va seguir amb les seves amenaces de tota classe de plagues, que si seriem com Robinson Crusoe, que estaríem fora d’Europa, fora de la ONU, fora de la OTAN, en fi que quasi no hi seriem al mon. I va acabar quasi en-foten-se de nosaltres de forma molt sorneguera, dient que, en tot cas, iniciem els tràmits per modificar la Constitució, quan ell sap molt be que no és possible per manca de la quantitat de diputats necessaris.

I un incís: Quan parlava el Sr. Rajoy, en molts moments els diputats dels PP me van fer recordar les CORTES, franquistes, quan van rebre en Rajoy amb una ovació i més tard cada cop que s’aturava en mig del discurs,  tot seguit sortia, com un clam,  una forta ovació, amb aplaudiments dels diputats en peu. Va ser una imatge subliminal, però la vaig tenir.

Aquest home, es capaç de dir que està obert al diàleg, però sempre que no es parli de la consulta, llavors de que parlem, del temps, de futbol, o de què parlem, lo important es parlar de quines possibilitats existeixen, posant-hi ganes de trobar una solució, per poder arribar a fer un referèndum consultiu, no vinculant. Però d’això diu que ni prenent 500 cafès amb el Sr. Mas  no ho podrien decidir.

Li recordaré al Sr. Rajoy que molts juristes de gran nom, i inclús el TC, han dit que es possible arribar a un acord per fer aquesta consulta i tot dins del marc de la Constitució. Però ell com si sentis ploure, ha dit NO i d’aquí no és mou.

També ha estat un barrut quan ha estat capaç de dir: No es cert que Catalunya pateixi una opressió insuportable,  també va rebutjar que es posin traves al desenvolupament econòmic ni que es torpedini el benestar, com tampoc es veritat que no se’ls ajudi en les dificultats o que se’ls apliqui un tracte discriminatori i per tant no comparteix una hipotètica historia de greuges, perquè no es veritat.

Be Sr. Rajoy, La Llei Wert, la LOMCE no es un atac a la llengua catalana i a tot el sistema educatiu català?

 No és un  menyspreu als catalans les paraules del ministre Wert dient que “s’han d’espanyolitzar els nens catalans”

 No es un atac a Catalunya el que va fer vostè i el seu partit demanat signatures perquè no fos aprovat l’Estatut de Catalunya?

 No és un atac a Catalunya la sentencia del TC en la mateixa qüestió?

No és un atac a Catalunya i els catalans les paraules del seu portaveu al Congres dels diputats dient comparant les urnes amb les armes?

No es un atac a Catalunya que destacats membres dels seu partit titllin el nostre President de “nazi”?

No és un atac a Catalunya que les forces policials de l’Estat, la UDEF, faci un pamflet en contra del President Mas, del President Pujol i de la seva família y que dos anys mes tard encara no hi hagin responsables?

Quines ajudes econòmiques? Què es refereix als préstecs amb interessos que va fent el Ministre Montoro per pagar els serveis que no fa el Govern central?

O tal vegada es refereix als 759 milions d’euros que encara ens deu de fas més de 3 anys de la disposició tercera del Estatut?

Vol que continuï Sr. Rajoy, ni han moltes més, moltíssimes més, però vostè encara que no ho reconegui ja les sap, però si les reconegués hauria de donar el seu braç a tòrcer i admetre que els catalans ja n’estem tips, ja no aguantem més les fanfarronades i fantotxades   dels seus ministres, Montoro, Margallo, Fernández, Gallardón, etc. Ja no ho suportem més i per això es per què volem votar, volem decidir el nostre futur i pensi que si un poble s’ho proposa no hi ha qui l’aturi, especialment, com el poble català que ho està fent de forma alegre, pacífica, democràtica, familiar, sense violències de cap tipus.

HO ENTEN SR. RAJOY? No faci més el savi distret, actuï.

També voldria fer una petita referencia a la mal educada Sra. Rosa Díez, (UPiD) tot el seu discurs va ser una constant d’insults, de comparacions odioses, utilitzant  temes com el de la “ablació” de les dones, dient què a Catalunya no complim les sentencies, Be millor no comentar. Sols aquesta petita referencia. No mereix res mes.

I d’ara endavant què? Dons a esperar les eleccions europees el 25 de maig i després acabar la Llei de consultes al Parlament i llavors convocar la consulta i esperar que el TC ens anul·li la Llei de consultes i per tant la convocatòria a les urnes. I si s’escau intentarem arribar a Europa per el nostre compte.  Aquest es el full de ruta més immediat. Ho dic per si de cas al Sra. Vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria, me llegeix, ja que segons sembla no te ni idea de que farem els catalans després que la majoria absoluta del PP més els botiflers del PSOE, diguessin NO al Congrés dels diputats.

Què no cregui que com diu el seu cap, el President Rajoy, “ya se ha acabado el problema catalan, plis ples i a otra cosa”  No s’ho creguin, que aquí hi ha un poble orgullós de les seves essències i que no vol abaixar més el cap, que ja ha dit prou i vol marxar, però de forma amigable, sense guerres ni sang per el mig, dialogant, parlant, axis que, per tant,  no està solucionat el problema de Catalunya amb Espanya. Ni de bon tros.

I acabaré com sempre fins que ho aconseguim:

VISCA CATALUNYA LLIURE

QUI ES EL PRESIDENT MAS? La meva opinió

EL PRESIDENT MAS

Cada vegada que sento parlar el nostre President, el molt Honorable Artur Mas, en aquests temps tan difícils per tothom, però especialment per ell, que me ve al cap en Prat de la Riba, el President de la Mancomunitat, ara fa cent anys.  La seva posició ferma però no autoritària, dura però no inflexible, parlant clar i sense embuts però mai irrespectuós amb ningú, responen els atacs amb autoritat però mai insolent, crec que es una persona que mereix el tractament de ESTADISTE axis, amb majúscules.

Ara se l’està criticant per no haver volgut assistir al Congres dels Diputats a Madrid per defensar la nostre demanda del dret a decidir. La meva reflexió i tanmateix pregunta, es: Qui ho demana?, Qui son els que volen que hi vagi?, està molt clar, el PP amb la Alicia Sánchez-Camacho i Maria Dolores de Cospedal, encara que també Soraya Sáenz de Santamaria i per afegir-se al carro, ja que no tenen altre possibilitat de que se’ls escolti, els de C’s, Rivera, Cañas, Girauta, etc. Per cert, no se que hi fa en aquest cau el Sr. Eduard Punset, per molt que la seva filla hi sigui, el tenia per un home més intel·ligent.

Encara que no hi hagués raons mes concloents,. Ja seria prou el fet que ho demanessin aquests personatges, ja que se’ls hi veu el plomall, pretenen fer amb el nostre President el que van fer amb el Sr. Ibarretxe, es a dir menystenir-lo i fer-lo tornar amb la cua entre cames, cosa que, evidentment, no accepta el Sr. Mas.

Jo afegiria altres raons que se m’ha acudeixen, per exemple, Ell es el President, també, dels que diuen NO, dels que segueixen el PP, dels que segueixen a C’s, dels que no volen saber res de la política, dels “indignats”, encara que no ho vulguin i per tant no pot permetre caure en un parany tan clar com es aquest.

Tampoc no hi ha d’anar perquè Ell s’ha de reservar per si, sona la flauta i el Sr. Rajoy vol admetre, d’alguna manera, qualsevol tipus de diàleg, que sense oblidar ni eliminar la consulta que demanem formalment, pugui tenir algun tipus de benefici per el nostre País, sempre, com he dit, després d’acceptar que es faci la consulta/referèndum. Això és condició sine qua non.

Axis es què, amics, jo aprovo la resolució del nostre President de no anar a Madrid, al Congres dels Diputats, ja que no te raó de ser la seva presencia en un lloc tan i tan anti-català i segons es miri quasi poc democràtic.

El President Mas en una entrevista que li van fer a RAC 1, va fer una espècie com de anàlisi del seu pensament i que tot seguit, en faig un petit resum, dins de lo possible:

El president Artur Mas s’ha mostrat “disponible” per veure’s amb el president Mariano Rajoy “en qualsevol moment, i sense condicions pel que fa al contingut de la reunió” però considera que “seria una reunió entre zombis” si no parlés de la consulta. Artur Mas ha respost als que comparen Catalunya amb Ucraïna afirmant que “la distància entre Crimea i Catalunya és molt gran, tan gran com que la que hi ha entre l’Estat espanyol i el Regne Unit”. El president ha replicat les balances fiscals d’Extremadura(del inefable Monago) assegurant que “la ignorància acostuma a ser molt atrevida”. El president de la Generalitat ha demanat als partits que superin “l’obsessió estètica i la mirada curta”. Mas considera que “com més diversa sigui la foto, millor perquè des de fora, han de veure la força d’aquest procés”.

Artur Mas, president de la Generalitat, també ha dit que:

- “Jo tinc clar què passarà abans del 9 de novembre. El 10, fins que no acabi el 9, no sabrem com l’hem d’enfocar.”

- “Jo convocaré la consulta i, per tant, el poble de Catalunya serà cridat a les urnes. Això passarà aquest any i ho faré dins d’un marc legal.”

- “La consulta es farà en aquesta legislatura i hem fixat la data del 9 de novembre del 2014. Hi ha tres opcions per fer-la dins d’un marc legal: que l’estat l’autoritzi, que sembla que serà que no; a través de la llei de consultes del Parlament que s’està fent en aquests moments, o bé la convocatòria d’unes eleccions. Si la gent respon en aquelles eleccions amb un sí massiu, la consulta s’ha guanyat.”

També va dir:

- “Si ens arriben a anul•lar la llei de consultes seria molt gros, seria una alcaldada total.”

- “[El cens] m’agradaria que fos al més ampli possible. [Si pot ser a partir dels 16 anys], millor.”

- “Fa uns quants mesos [que no parlo amb Rajoy].”

- “Li he fet arribar alguns missatges per dir-li que estic disponible per anar-lo a veure a Madrid i indirectament la resposta que he rebut és que no vol.”

- “Alguns [líders europeus] ens han respost a la carta. El màxim que pots aspirar en les respostes és que hi hagi comprensió i tolerància respecte al procés.”

- “Catalunya continua estant mal finançada. Amb l’últim acord, el del tripartit del 2009, seguim sent els tercers a aportar i els desens a rebre. És evident, estem mal finançats.”

- “[Amb l'informe de la UDEF en plena campanya electoral] hi ha molta guerra bruta i demostra que no et pots refiar de l’Estat. Per tant, si l’Estat pot arribar a fer això, vol dir que pot arribar a jugar brut i no te’n pots refiar.”

- “L’estat manté una ofensiva per desmuntar l’autogovern. No només a Catalunya, a tot arreu. Qui protesta? Bàsicament protesta Catalunya.”

- “Això és premeditat. Hi ha una majoria del PP, sovint amb la connivència del Partit Socialista, per re-centralitzar l’Estat espanyol i desmuntar l’estat de les autonomies.”

- “Catalunya està actuant en defensa pròpia per evitar aquest desmuntatge de l’autogovern.”

- “Si fa dos o tres anys, s’hagués fet una negociació seriosa, les coses haurien estat diferents. Amb el no de l’Estatut i el no del Pacte Fiscal, la gent al final ha dit que no ens queda cap altre camí.”

- “No té sentit una consulta a tot Espanya, a menys que no fos per la reforma de la Constitució. S’imagina que amb la remodelació del camp del Barça, votessin els socis del Madrid?”

Crec que amb aquestes poques respostes es veu clarament quin es el pensament polític del President Mas. Ell ho planteja tot sota el prisma de que es el que Ell creu més convenient per Catalunya, va tenir un bon mestre el gran President Pujol, que tot ho va supeditar sempre a la seva filosofia i pensament de com havia de ser Catalunya. Podia estar equivocat però no se li pot negar l’amor a la nostre Pàtria. I els molts anys que vam tenir de grandesa de Catalunya.

VERITATS? INCOHERÈNCIES? ¡JUTGEU!

INCOHERENCIES

Se estan produint una sèrie d’esdeveniments importants  en la geografia espanyola, vull dir a l’Estat Espanyol, que no sembla que siguin valorats en el seu just termini, mes aviat queden una mica difuminats dins de la continua gresca que provoca el Govern espanyol i les seves continues invocacions a la legalitat constitucional, la major part de les vegades sense que vingui al cas, però que no son mai endebades, sempre tenen un fi, tan subtil i vaporós, que quasi no se’n  adona ningú.

El Ministre d’Interior, jo diria que s’endú la palma amb les seves lleis que està proposant i aconseguint que s’aprovin, si més no, dins del Consell de Ministres i d’això a les Corts tan sols hi ha un pas.

Per exemple: Que la policia actua amb violència inusual i sense mesura, dons fem un apartat a la Llei de Seguretat Ciutadana que prohibeixi fer fotos del fet.  No que es reguli l’actuació policial amb un sentit de mesura i de competència d’acord amb la realitat dels fets que promouen la seva actuació. No, no, aquí del que es tracta es de que no hi hagin proves de la mala praxis de la policia.

******************

Un altre exemple: Que la gent s’atipa de que, el Govern no els hi faci cas i decideixin anar a protestar a casa d’un Ministre o d’un diputat o tan sols d’un alt càrrec polític, el que en diuen scratching  doncs a la Llei i afegim un apartat declarant aquest fet com a delicte i per tant sotmès a la justícia i encara si pot afegir una multa desorbitada en el seu import.

Per sort, sembla, que el CGPJ li ha dit que moltes de les coses que gosa imposar o ho pretén, serien inconstitucionals i, per tant, els hi tomarien. Segons sembla ha decidit revisar l’esborrall i eliminar moltes, o algunes d’aquestes “idees” .

*************

Un altre exemple. Que volen que el català desaparegui de l’ensenyança a Catalunya, doncs el Ministre de torn, el impagable Sr. Wert (la veritat es que està una mica verd per ser ministre) dons es treu de la màniga una Llei que, entre altres bajanades, diu que s’ha de espanyolitzar els nens i nenes catalans. Crea una nova Historia de Espanya feta a la seva mida o, més ben dit, a la mida del seu “Caudillo” que sembla que és qui l’inspira i intenta eliminar la immersió lingüística que tan bons resultats ha donat i que fa que els alumnes acabin l’escola amb el mateix nivell de català que de castellà.

*************

Un altre de bona: Que estan en suspensió de pagaments les autopistes de Madrid, degut, està clar a que han de competir amb autovies “gratuïtes” fetes per ells mateixos, doncs  ja tenim la solució; fem un ens especial públic que pagui (tots nosaltres) els mes de 4500 milions de euros que han caigut al furat d’alguna butxaca propera. Amb això aconsegueixen que els catalans paguem per circular dins de Catalunya i, a més a més, paguem també el desori de les autopistes de Madrid.

************

Que Alemanya vol una Llei que la Constitució no la permet, doncs en una tarda/nit es modifica la Constitució sense formularis de cap mena, ni referèndums ni res de res. Es posen d’acord Rajoy i Rubalcaba i es salten a la torera el que podria desitjar o voler el poble espanyol. Ells ho decideixen i MODIFIQUEN LA CONSTITUCIO la intocable, la sagrada Constitució. I apa a carregar amb una nova Llei que ens va deixant més i més pobres a tots els espanyols i naturalment també a nosaltres els catalans. I lo més gruixut es que en Rajoy i el seu partit NO VAN VOTAR A FAVOR DE LA CONSTITUCIO.

*****************

La darrera i no per això menys important es la sentencia del TC referida a la declaració de sobirania del poble català feta al Parlament de Catalunya i que el PP va dur al Constitucional i aquest Tribunal, format per jutges designats a dit per els mateixos partits que reproven la declaració del Parlament, ha dit que la declaració de sobirania del poble català es inconstitucional i qui son els que diuen això? El President Mas ha fet saber, en la sessió parlamentaria, algunes de les dites i declaracions escrites dels Jutges del TC, començant per el seu President que ha estat militant del PP fins el seu nomenament, i d’altres que, avui, encara treballen per la FAES.

Aquí van un parell de “perles” per tenir una petita noció del que parlo.

Don Francisco Pérez de los Cobos President del TC.

 “Que la reforma del Estatut de Autonomía catalán, cuya tramitación se ha aceptado en las Cortes, representa un verdadero órdago para la estabilidad constitucional, y no conozco ningún jurista digno de tal nombre que se atreva a afirmar lo contrario (...). Pero el Estatut y sus excesos no son, a mi juicio, el principal problema sino una manifestación del mismo. El verdadero problema, y creo saber de qué hablo, es que, como consecuencia de errores del pasado, varias generaciones de catalanes han sido ya educadas en el desprecio, expreso o tácito, hacia la cultura española, y el Estatut es la primera manifestación política de ese desprecio”.

Pedro José Gonzalez Trevijano:

“En nuestra España constitucional no existe hoy más que una Nación política, la Nación española (...) Una Nación configurada como Estado, es decir, como organización política y jurídica soberana integrada por un pueblo y establecida sobre un territorio. La soberanía solo es así predicable de la Nación española, conformada institucionalmente en el estado español, y asentada sobre la totalidad del pueblo español (...) Una Nación pues, la española, que se muestra como la exclusiva titular del poder constituyente y primigenio fundamento de la Constitución. Ésta es la cuestión esencial”.

“Y qué me cuentan de Cataluña, donde se confirma el error de haber auspiciado una reforma del Estatuto de Autonomía, que no solo no ha satisfecho las expectativas, sino que ha impulsado una radicalización de la clase política. El inclasificable Carod Rovira pide también su referéndum de secesión de una explotada Cataluña por una madrastra Nación española. (...) La pretensión de celebrar un partido de fútbol entre las selecciones de Cataluña y Estados Unidos es así una excusa más para seguir incidiendo en lo que nos separa. Y qué quieren que les diga de las declaraciones de Puigcercós: Cataluña debería pedir abandonar España!”.

I personatges com aquests son els que formen el TC, son els que han da dir si una Llei es constitucional o no, però si no son imparcials, si tenen la ment totalment imbuïda del pensament franquista i feixista, tan sols cal llegir algunes de les moltes perles que es troben en els seus llibres i articles a diaris i revistes. Com podem acceptar el que diuen aquests jutges? Jo no puc acceptar-ho jo sempre he cregut que un àrbitre ha de ser, per la simple essència dels seus actes, imparcial i aquests no ho son.

**********

I pensar que encara li queden dos anys amb aquest Senyor “NO” Bufff...

Marxem ja amics, i torno a posar els versos que tant m’agraden

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?

Has desaprès d'entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!