QUO VADIS?

QUO VADIS ESPANYA?

Cada cop és més dificultós destriar el blat de la palla, encara que, tal vegada, si ho mirem bé, i escoltem bé, sentirem que no tot va tan lluny de la realitat. M'explicaré, si trobo les paraules prou escaients per fer-me entendre, ja que, per desgràcia, l'embolic i l'atzucac que tenim és prou important per haver d'estudiar-lo amb força cura.

Em dirigeixo al Govern espanyol i els hi faré menció d'una dita en castellà prou versemblant pel moment actual, i és aquella que diu: "DIME DE QUE PRESUMES Y TE DIRE DE QUE CARECES"· El Govern espanyol, el seu President i els seus Ministres s'omplen la boca amb frases que sonen a mentida i que no per reiterades passen a esser veritat, per exemple:

- "A Espanya hi ha separació de poders" Hi ha algú que pugui defensar aquesta afirmació sense un somriure irònic?

- "La Justícia espanyola és independent". Pregunto: Tota la cadena judicial o tan sols els jutges que treballen, i de valent, en jutjats de mitjana o petita importància i no d'aquells que han arribat, vés a saber com, a les més enlairades magistratures de l'Estat?

- "La Fiscalia actua de forma independent". No fem riure, la Fiscalia és un cos jeràrquic i depèn en línia directa de Fiscal General de l'Estat, anomenat a dit pel Govern de torn. Per tant no pot ser tan independent com ens volen fer creure i tan sols cal mirar que va passar amb la Fiscalia del TSJC quan, de forma unànime van dir que el procés contra el President Mas, i els seus consellers no era penal i per tant no l'acceptaven i llavors el Fiscal General de l'Estat els va obrir un expedient i algun va presentar la dimissió i van anomenar un que fos més obedient.

- La Audiència Nacional" podria semblar independent, però si ens fixem una mica en moltes de les seves actuacions, ens trobem que qui mana ha estat reprovada pel Congrés i ara es permet fer un tripijoc per aconseguir que dos magistrats que, presumptament, no són gaire favorables al PP en el cas "GURTEL" queda fora del tribunal que ha de jutjar el mateix.

Podria donar més raons, com per exemple, el tan anomenat article 155 de la Constitució Espanyola i que, segons centenars de juristes i catedràtics especialitzats en temes constitucionals, presumptament fóra INCONSTITUCIONAL, ja que no es respecten aspectes fonamentals de la mateixa constitució, com el cessament del President de la Generalitat i el seu Govern, la dissolució del Parlament i la convocatòria de noves eleccions, actes que tan sols poden ser executats pel Parlament i el President.

Com es pot veure, ens volen fer creure que la discrepància de la jutgessa de la A.N. i el jutge del T.S. signifiquen aquesta independència dels jutges i jo crec que en realitat signifiquen que un actua amb justícia i l'altre fa cas del seu tarannà i del que diu el Fiscal.

Un altre tema roent, el PSC/PSOE ens volen fer creure que amb aquestes eleccions aconseguiran engalipar-nos amb el seu somni empíric d'un estat federal mitjançant la reforma de la Constitució. Bé, aquesta reforma no és possible per als condicionants de la mateixa Llei, però a més a més, prengui nota el PSC, al seu cap de files al PSOE l'han enredat o és que menteix, quan diu haver arribat a un acord amb el PP per iniciar l'estudi de propostes per aquesta reforma a canvi del seu suport pel tan desgastat número, del 155. Però resulta que ara el President del Govern diu que tan sols ha dit que es podia parlar. QUI MENTEIX?

Us diré la veritat, no hi ha un pam de net, i cada cop es veu més clar que el tema de Catalunya s'utilitza de forma barroera, com a cortina de fum, per intentar encobrir i enfosquir, tots els temes del cas GURTEL, i els altres que esquitxen de ple a quasi tota la cúpula del PP, i inclosos els indicis que afecten, presumptament al mateix President del Govern.

 cop és més dificultós destriar el blat de la palla, encara que, tal vegada, si ho mirem be, i escoltem be, sentirem que no tot va tan lluny de la realitat. M’explicaré, si trobo les paraules prou escaients per fer-me entendre, ja que, per desgracia, l’embolic i l’atzucac que tenim és prou important per haver d’estudiar-lo  amb força cura.

Em dirigeixo al Govern espanyol i els hi faré menció d’una dita en castellà prou versemblant per el moment actual, i és aquella que diu: “DIME DE QUE PRESUMES Y TE DIRE DE QUE CARECES”·  El Govern espanyol , el seu President i els seus Ministres s’omplen la boca amb frases que sonen a mentida i que no per reiterades passen a esser veritat, per exemple:

-     “A Espanya hi ha separació de poders” Hi ha algú que pugui defensar aquesta afirmació sense un somriure irònic?

-     “La Justícia espanyola és independent” . Pregunto: Tota la cadena judicial o tan sols els jutges que treballen, i de valent, en jutjats de mitjana o petita importància i no d’aquells que han arribat, ves a saber com, a les més enlairades magistratures de l’Estat?

-     “La Fiscalia actua de forma independent”. No fem riure, la Fiscalia és un cos jeràrquic i depèn en línia directe de Fiscal General de l’Estat, anomenat a dit per el Govern de torn. Per tant no pot ser tan independent com ens volen fer creure i tan sols cal mirar que va passar amb la Fiscalia del TSJC quan, de forma unànime van dir que el procés contra el President Mas, i els seus consellers no era penal i per tant no l’acceptaven i llavors el Fiscal General de l’Estat els va obrir un expedient i algun va presentar la dimissió i van anomenar un que fos més obedient.

-     - ·LA Audiència Nacional” podria sembla independent, però si ens fixem una mica en moltes de les seves actuacions, ens trobem en que qui mana ha estat reprovada pe el Congrés i ara és permet  fer un tripijoc per aconseguir que dos magistrats que, presumptament, no son gaire favorables al PP en el cas “GURTEL” queda fora del tribunal que ha de jutjar el mateix.

Podria donar més raons, com per exemple, el tan anomenat article 155 de la Constitució Espanyola i que, segons  centenars de juristes i catedràtics especialitzats en temes constitucionals, presumptament FORA INCONSTITUCIONAL, ja que no es respecten aspectes fonamentals de la pròpia constitució, com el cessament del President de la Generalitat i el seu Govern, la dissolució del Parlament i la convocatòria de noves eleccions , actes que tan sols poden ser executats per el Parlament i el President.

Com es pot veure, ens volen fer creure que la discrepància de la jutgessa de la A.N.  i el jutge del T.S. signifiquen aquesta independència dels jutges i jo crec que en realitat signifiquen que un actua amb justícia i l’altre fa cas del seu tarannà i del que diu el Fiscal.

Un altre tema roent, el PSC/PSOE ens volen fer creure que amb aquestes eleccions aconseguiran engalipar-nos amb el seu somni  empíric d’un estat federal mitjançant la reforma de la Constitució. Be, aquesta reforma no es possible per els condicionants de la pròpia Llei, però a més a més, prengui nota el PSC, al seu cap de files al PSOE l’han enredat o es que menteix, quan diu haver arribat a un acord amb el PP per iniciar l’estudi de propostes per aquesta reforma a canvi del seu suport per el tan desgastat no, del 155. Però resulta que ara el President del Govern diu que tan sols ha dit que es podia parlar. QUI MENTEIX?.

Us diré la veritat, no hi ha un pam de net, i cada cop es veu més clar que el tema de Catalunya s’utilitza de forma barroera, com a cortina de fum, per intentar encobrir i enfosquir, tots els temes del cas GURTEL, i els altres que esquitxen de ple a quasi tota la cúpula del PP, i inclosos els indicis que afecten, presumptament al propi President del Govern.

P R E S Ó ¡¡¡

DICTATORIS,De legislatione et edictorum

Començo amb aquestes paraules en llatí que crec que, fins a cert punt, poden resumir moltes de les coses que estan passant al nostre petit país, amb jutgesses que engarjolen persones innocents tan sols perquè discrepen del seu pensament i llavors fent cas d'un Fiscal, anomenat pel Govern i reprovat per el Congrés dels diputats, a l'igual que el seu cap jeràrquic, el Ministre de Justícia, també reprovat per al mateix òrgan que pretenen que acceptem la seva autoritat quan la seva credibilitat l'han arrossegat pel fang amb les seves conductes, crec que aquesta actitud té molt de dictadura i molt poc de democràcia.

Jo no vull defensar el Tribunal Suprem, ni tampoc atacar-lo però almenys, el Jutge que instrueix la causa contra la Presidenta del Parlament i cinc membres de la mesa ha estat al cas i ha acceptat que en 24 hores era quasi impossible embastar una línia de defensa coherent que permeti dur el Tribunal a una actuació justa i no manipulada pel Fiscal a què he fet referencia al començament.

Per contra, la també esmentada jutgessa no ho ha permès i ans al contrari, ha negat aquesta petició i per tant ha deixat quasi indefensos els acusats i els ha enviat a la presó, com també va fer amb els Presidents de dues organitzacions ciutadanes.

Per més demostració, quasi de venjança, hem de tenir en compte que una gran majoria de juristes, catedràtics, professors de dret penal consideren que hi pot haver prevaricació, ja que segons sembla no té la competència per jutjar aquests presumptes delictes i per tant estaria actuant sense la autoritat que vol representar i per tant sabent que no ho pot fer.

A més, segons sembla, tampoc és prou justificat l'auto d'empresonament, ja que, segons diuen els entesos, no es donen les circumstàncies que permetrien la privació de llibertat, amb presó incondicional preventiva.

Llavors ara ens trobem que gràcies al Govern, al PP, al PSOE/PSC i a C's, , el govern espanyol ha aplicat un article de la Constitució Espanyola que no havia estat desenvolupat ni mai utilitzat, per aconseguir mitjançant dubtoses i maquiavèl·liques disposicions el que no han volgut solucionar amb diàleg, amb posicions polítiques obertes i amb ganes d'arreglar el problema del poble català.

Ja fa massa temps que s'han tancat de banda i ara ja no hi ha una solució fàcil per poder sortir de l'atzucac en què ens han ficat, entre tots, però en gran part per la intransigència i manca d'intel·ligència política dels governs espanyols que mai han volgut cercar una sortida negociada a les moltes vegades que se li ha presentat per part del Govern Català i això és imperdonable.

Sols cal veure la resposta del jutge belga enfront del mateix problema, aquí presó incondicional preventiva, allà llibertat amb una lleugera condicional de no sortir de Bèlgica i estar disponible si són citats pel Jutge. Evidentment no hi ha color, un és un Jutge d'un país democràtic i l'altre ho és d'un país amb una molt dèbil i poc desenvolupada democràcia. I per desgràcia aquesta és la democràcia que gaudim a Espanya, gràcies als partits polítics que patim.

Vull acabar amb un record i solidaritat amb els innocents empresonats i l'esperança de poder veure'ls aviat lliure i amb tots els seus drets.

PARTIDA D'ESCACS?

ESCACS

Estan assegut al jardí de casa, veia la senyera que tinc palplantada a un lloc ben visible, que onejava ufanosa moguda pel vent de tramuntana que bufava relativament suau. i pensava, ja ets un octogenari que ha viscut molts esdeveniments, moltes vicissituds bones i no tan bones i ara et pots permetre mirar amb una certa llunyania la partida d'escacs que s'està jugant d'una banda el Gobierno de España i de l'altra el Govern català..

Si hi pensem una mica, veurem que, igual que en els escacs es tracta d'un veritable joc d'estratègia i no sabria dir si tenen avantatja, les blanques o les negres, i li dono les blanques a Catalunya, considerat que ja han fet l'apertura del joc, malgrat les retallades de l'Estatut i les negres, Espanya, es defensen amb el seu manual del joc (Constitució Espanyola) mentre que Catalunya va col·locant les seves peces en el tauler amb més o menys encert., trobo molt enrevessat el joc, no é veu cap posició predominant, encara que per banda de les blanques s'endevina una certa agressivitat el joc, fa la impressió que les peces s estan llançant un fort atac reservant la dama per una puntual acció que pugui provocar un guany de posicions que duguin, almenys a un escac al rei. Per altra banda les negres es defensen i amenacen però no actuen amb decisió.
La partida és interessant per algú que la segueixi de fora estan. Les negres tenen una força molt gran amb la maquinària de l'estat i veure qui aconseguirà l'escac i mat és difícil de preveure o endevinar qui ho aconseguirà. Per altre costat les blanques disposen de la voluntat de gran nombre de ciutadans que ho volen aconseguir i per tant, crec que les forces són prou equilibrades i, tal vegada es fa difícil ignorar i menysprear aquesta força que amb el somriure als llavis sembla que tinguin una veritable cuirassa que la fa temible.

La força de la increïble quantitat de ciutadans que s'han aplegat en manifestació de la Diada Nacional, no es pot ignorar; per moltes lleis, querelles, sentències del TC, recursos al mateix que es puguin fer per part de les negres, el que no poden ignorar és l'atac massiu que representen tants centenars de milers, dos milions pel cap baix i que pacíficament, amb el somriure als llavis, de forma festiva, junt amb els fills, grans i petits i que tan sols demanen poder decidir el seu model polític, poder saber si són més o menys els que volen i desitjant un canvi o no, i això les negres no ho volen veure.
Hem assistit a unes sessions al Parlament de Catalunya que et feien sentir vergonya per ells en veure a diputats de l'oposició cercant totes les martingales, escletxes, reconsideracions a la Mesa, tot per aconseguir, tan sols el seu minut de glòria i la dilació sense precedents per dur el moment de la votació el més tard possible i tot amb un aire de superioritat, de sornegueria, que intentaven provocar als partits de la majoria i que no ho van aconseguint. Van fer un acte que, per mi, és repulsiu en democràcia,, van sortir de l'hemicicle per no haver de votar, quin fàstic. Si no ets d'acord, vota NO, però no marxis. Be és el que es pot esperar de portaveus de tan baixa qualitat democràtica i intel·lectual. Això no vol dir que aprovi les també martingales de la majoria, evitant que l'oposició demanés els recursos legals i democràtics que els pertocaven.

Avui comentaven tots aquests esdeveniments amb un bon amic i ell em feia una reflexió que estimo molt important, deia: vols dir que una part de tot el rebombori i polseguera judicial que s'està emprant vers Catalunya i els catalans no és una cortina de fum perquè no se'n parli de la corrupciódels Barcenas, Rato, Blesa, etc. i del miler de càrrecs del PP que estan investigats? Crec que té molta raó i axis ho dic.

Amb tot això QUI Farà L'ESCAC I MAT? Queda poc per saber-ho, que Déu tingui pietat dels catalans. La repressió pot ser inenarrable.

INCERTESES

INCERTESES  

Aquesta és la paraula, incertesa, dubtes, temor a el desconegut, tot i que sabem que no es poden donar gaires explicacions ni detalls, la veritat és que ens demanen una fe cega en els nostres polítics i certament, se'm fa difícil acceptar aquesta proposta, ens hi juguem massa.

Jo voldria tenir una mica més de coneixement de què, com i quan volen fer. Voldria que no és limites tot a tan sols uns que ens diuen que tot millorarà, i me'ls crec, i els altres que es limiten al discurs de la por i al discurs de la il·legalitat i la veritat és que no m'ho crec.

Ara ja ens amenacen, gaire be que amb treure els tancs, l'exercit, al carrer perquè no puguem celebrar el referèndum que ens permeti saber que vol el poble català i haig de dir que no hi ha debat, no donen arguments que, amb tota probabilitat deuen existir però o no els saben o no els interessen i prefereixen dir allò "que ve el llop¡" i d'aquesta manera no ens podrem entendre.

Mentre escric aquesta nota, en el Palau de la Generalitat es celebra una reunió que pot esser molt important, o no, tot depèn dels que vulguin assistir-hi. En principi sembla que ni tan sols aniran tots els que volen poder decidir, ja que sembla que si convoca el President de la Generalitat, n'hi ha que i van i altres no, i per descomptat que els partidaris del NO, els unionistes, sona malament aquesta paraula, tampoc. I s'ha de veure amb quina disposició s'hi va a la reunió.

Llavors tornem a lo de sempre, sols es pot parlar i intentar convèncer els que ja són convençuts i axis no anirem enlloc. Manquen debats, idees, propostes, parlar, dialogar, em de ser capaços uns i altres de defensar les nostres opinions, les nostres posicions polítiques i llavors, amb bona voluntat i intentar arribar a acords que són possibles si baixem de les torres dels castells que s'han atrinxerat uns i altres, encara que crec que els més reclosos en la seva posició són aquells que no volen parlar de res, és a dir aquells que posen per damunt una legalitat, unes lleis que no son pou clares i que tenen interpretacions diferents segons quins juristes les interpreten i parlem de persones de gran prestigi tant en els que hi són a favor com els que hi són en contra. Per tant, torno a dir el mateix, seure i parlar sense línies vermelles, sense limitacions de cap classe i oblidant per sempre allò de "ni quiero ni puedo" .

Ja que en el seu moment, no van ser prou intel·ligents per acaptar l'Estatut i el van retallar fins a ser inservible i quasi il·legal, ja que a posteriori no ha tornat a ser referendat de nou en referèndum. Tampoc van ser intel·ligents per seure i discutir una nova relació econòmica, un pacte fiscal, que en el seu moment podia haver complagut prou a Catalunya i evitat arribar a l'atzucac en què ens trobem ara. La tàctica de l'immobilisme no sempre dona bons resultats i ara, cada vegada serà més difícil sortir-ne.

Tothom mirem cap a Europa, cap a Brussel·les. Uns amb l'esperança de rebre un senyal d'aprovació i els altres per rebre la seguretat que no serà axis. I jo crec que no es mourà ni un dit cap país de la UE fins que no es produeixi algun fet sense retorn, és a dir, fins i tot una DUI, i per tant és inútil mirar cap allà.

I, de moment, no es veuen signes de moviments que permetin pensar en una solució acceptable per tothom; Sols veig que el govern d'Espanya sembla nerviós, i fins i tot el seu President parlava, l'altre dia amb una vehemència i un posat nerviós que no li havien vist mai. Serà que es mou alguna cosa? Almenys que no sigui per mal, que els nervis són mals consellers, i poden dur a prendre decisions que potser lamentaríem en un futur molt proper.

El problema, no ens enganyem, és, vist de la banda espanyola com un problema econòmic per ells, perden una part molt important del PIB i no tenen manera de seguir subvencionant a les regions espanyoles que han viscut molts anys dels diners que arribaven de Catalunya i laxi'l és el que no volen perdre i ho disfressen de mots com sobirania, unió, legalitat i altres que no són re més que una cortina de fum. Per tant, aquest és el verdader problema i han perdut l'oportunitat d'eliminar-lo en el seu moment.

Sols ens queda esperar i si fos necessari, tal vegada, sortir al carrer a defensar els nostres drets i sempre de forma pacífica i sense aldarulls.

MES FILOSOFIA

LEGALITATS ?

Fa uns quants anys que sentim a dir que si el procés és legal, o no, si es pot fer un referèndum, que si no ho permet la Constitució, i malgrat tot tothom utilitza la legalitat com a ell l'interessa, molt especialment per part del poder central i sembla que tan sols és possible fer les coses d'acord amb el que anomenen la legalitat vigent. I haig de dir que estic d'acord, la base de la democràcia són les lleis que regeixen les nostres vides, les nostres relacions personals, les nostres relacions amb els poders públics, en fi, tot allò que forma part de la quotidianitat de la vida.

Crec que de totes maneres podríem establir unes consideracions molt importants a l'hora d'acceptar com una quasi sagrada norma l'actual situació. És a dir: avui ens regim per una norma que ve de l'any 1978 i que va ser feta i proclamada sota la mirada i els sabres de l'Exèrcit que llavors tenia un enorme poder i que, tal vegada, ara no seria redactada de la mateixa forma i contingut, és molt probable que avui no existissin tantes Comunitats Autònomes, que les de, Galícia, Paios Basc i Catalunya fora les úniques que existissin, probablement la Monarquia tindria altres normes, i moltes altres disposicions que no existirien o serien diferents, però no és aquest el motiu d'aquest escrit.

Bé, a tots aquests que tant ens diuen que si la llei per aquí o per allà, els hi recordaria uns fets que són tan sols de fa un centenar escàs d'anys; a finals del segle passat, teníem una legislació d'acord amb la monarquia que existia llavors, tot seguit vam tenir una República que també va fer les seves lleis i per tant vam canviar de legalitat, posteriorment vàrem tenir una Dictadura que també va fer les seves lleis i la seva legalitat, que per cert, vam patir més de 40 anys i que vam concloure amb la legislació actual, que molts consideren total i absolutament obsoleta, però que els actuals partits com el PP, PSOE i Ciutadans, tenen una por desmesurada a tan sols acceptar la possible idea d'iniciar tan sols una comissió d'estudi per arribar, o no, a unes arriscades conclusions des del seu punt de vista.

Si donem una petita ullada a la història ens adonarem que no hi ha res que tingui una vigència inamovible. No podem creure que l'actual situació no es pot modificar, que allò que era l'essència de la nostra norma de procediment ara podria ser totalment inadequada i per tant necessàriament obsoleta. Fixeu-vos bé, si pensem en la Religió, especialment en l'Església catòlica, ha passat de ser una religió majoritària al poble espanyol, ha estat perseguida i anomenada l'opi del poble, amb condemnes a mort i les subsegüents execucions, a un nou temps en què quasi era indecorosa i apropiada per l'Estat com una mica més del seu poder, era quasi irreverent veure el Dictador entrar sota pal·li a les Esglésies i més tard ens hem donat un Estat que en diem laic i que vol igualar totes les religions, és a dir d'un extrem a l'altre, i axó s'accepta i es trenca res, i per què? Doncs perquè res és inamovible.
Hi ha algú que cregui que tots els canvis de legalitats que hem sofert al llarg de, no arriba a un centenar d'anys, s'han fet dins d'un estricte sentit de la llei? És que les lleis promulgades per la República i derogades mitjançant una cruel guerra civil van ser més acceptables que les actuals? Creu algú que les actuals, pel sol fet de ser fetes dins d'un règim democràtic ja són intocables? És que les lleis que s'han fet sota una majoria absoluta d'un partit són millors que les que s'han hagut de consensuar amb altres partits polítics?

Jo considero que totes són perfectament legals i per això mateix revisables, derogades i substituïdes i per tant no podem empiconar-nos en aquella frase tan castellana que diu "sostenella y no enmendalla" tot és millorable i no podem oblidar que els canvis més importants han estat quan el poble ha parlat, quan s'ha definit per una posició o l'altra i no sols referent a un partit polític, o bé a donar més o menys vots a tal o qual formació política, no, vull referir-me a quan la demanda d'un poble exigeix que se l'escolti i que quan demana poder expressar quin és el model de vida, de costums, de legislació, de context polític vol tenir, sigui una República de nou encuny o bé seguir amb l'actual statu quo ha de ser possible una actuació dels poders públics que permeti aquesta manifestació i per tant que permeti fer, amb totes les seves conseqüències un referèndum que deixi les coses clares.
Això no vol dir que els partidaris d'una opció o l'altra facin arribar les seves propostes en favor o en contra, d'una forma pacífica i dins del marc legal, ja que si fos necessari sempre es podria fer una interpretació més lliberal de la Constitució segons han dit juristes de prestigi que consideren que és factible i de ple dret. Molts juristes de prestigi i que tenen com a primordial feina l'estudi i interpretació del Dret Constitucional, afirmen que l'actual Constitució Espanyola permet la realització d'un referèndum legal i pactat amb el Govern Espanyol que, malgrat tot s'entesta a negar la possibilitat i per tant, el fet de poder saber quina és l'opinió real del poble de Catalunya.

Davant d'aquesta posició tan aferrissadament negativa no crec que resti una altra positura que la de fer allò que no ens agrada i que és realitzar el referèndum amb la convocatòria unilateral de la Generalitat de Catalunya que permeti, axis conèixer de forma fefaent l'opinió i el desig del nostre poble, tenint present que en cas de guanyar el no a la independència, s'hauria d'acceptar amb totes les seves conseqüències i si per contra guanyés el SI, també s'hauria d'acceptar, amb totes les conseqüències fins i tot, el mateix Govern Espanyol.

FILOSOFANT

EMOCIONS

Avui intentaré utilitzar allò de "primum vivere deinde philosophare" i ja perdonareu la meva petita dosi d'orgull i una certa presumpció i que no voldria que fos l'únic que sensació què es pugui entendre, ja que no és la neva intenció. Tan sols vull fer-vos sentir una mica les meves emocions en aquest tram de la meva vida.

Quan tens una dificultat en la qual no hi estàs fet, t'adones que els altres sentits es tornen molt més sensibles i tanmateix tens la percepció que pots aconseguir quasi les mateixes sensacions que abans de patir la pèrdua del sentit que et manca i en el meu cas es tracta de la vista, és veritat que tant el sentit de l'oïda com el tacte es desenvolupen de forma molt i molt clara i perceptible, no tant el gust i l'olfacte que ho aprecies menys; però hi ha un altre sentit, intern, a l'ànima que aquest és el que més es desenvolupa, ja que el tenim dins el nostre cor i el nostre cervell.

És difícil descriure les moltes sensacions que reps i que en altres moments de la vida quasi no les sents, i, si més no, no els hi fas cas pel context en què es produeixen, més en ser dins del teu món més reduït prenen una grandària, un volum, una significació que en algunes ocasions et fan pensar en motius que, tal vegada, no havien tingut cap valor però que adquireixen uns significats extraordinaris que mai hauries imaginat i que t'obren portes i finestres al pensament d'incalculables projeccions.

És tan gran la sensació que fins ara no havies viscut plenament la vida, que has anat passant per l'existència sempre enfeinat i sense mirar el teu interior i poder pensar en què podries haver fet per millorar les teves relacions amb el teu propi entorn, aquelles mirades, petits gests de felicitació, aquell cop a l'esquena que et dóna moral, Son petites sensacions que tal vegada en altre moment no hauries fet abast, però que ara són com un torrent d'aigua fresca que t'omple la ment i l'anima.

Quan sents refilar la cadernera o el cant del rossinyol estàs sentint sons i músiques que Déu ens posa a l'abast i que, almenys, per la meva part, no hi prestava cap o poca atenció i que ara m'omplen d'assossec, de pau; és difícil transmetre en un escrit les múltiples sensacions de benestar que et pot donar una cosa tan senzilla com és el cant d'un ocell.

A més aquesta serenor et permet pensar amb la frase aquella "pensa en què pots fer tu pels altres i no demanis res a canvi, ja t'arribarà si s'escau" i llavors se t'obrirà un reguitzell de possibles formes i maneres d'ajudar als teus amics, al teu entorn i saber quina és la forma de ser una ajuda que no sigui massa visible però sí, efectiva.

Les emocions es troben en qualsevol lloc, sols has de tenir una ment oberta, poden ser provocades per un resultat d'un partit de futbol, per una festa familiar, sentint un concert de música clàssica, per una conversa amb un amic, llegint un article de premsa, en sentir l'homilia de la Missa dominical, o bé de tantes i tantes ocasions que la vida ens té reservades. També es pot tractar d'emocions de caràcter menys agradable, quan recordes i penses o perquè reses, que demanes per amics o familiars que pateixen, per malalties greus, o senzillament per circumstàncies de la vida que, en aquest moment no són favorables.

Bé, tan sols he volgut intentar, des de la meva pròpia experiència transmetre un missatge de pau i beneplàcit què ens puguin ajudar a tenir una felicitat dins nostre i acceptar amb un somriure tot allò que podem rebre i que, tal vegada no seria del nostre grat.

Jo considero que, malgrat és molt dificultós, s'ha d'intentar passar la vida de la millor forma possible i per això és imprescindible sentir una alegria interior que la puguem transmetre al conjunt del nostre entorn el nostre equilibri interior.

I he deixat com a comiat una de les emocions més importants, i és l'amor. L'amor vers la persona estimada, l'amor vers els fills, l'amor vers la família, l'amor vers els amics i l'amor vers, fins i tot, per aquells que no ens estimen, si practiquem, o almenys ho intentem, serà quan en veritat tindrem la plenitud de la nostra vida.

CALIDOSOPI POLITIC

CALIDOSCOPI

Molts de nosaltres, de petits, havíem jugat amb un calidoscopi, admirant les moltes figures geomètriques i de colors que podíem veure pel petit visor d'un extrem al fer-ho girar sobre el seu eix, figures que no es repetien mai. Doncs bé, avui parlaré en sentit figurat del calidoscopi de la vida social i política del nostre país.

Al nostre país cada dia tenim nous fets, un dia apareix un senyor que ens tracta de "nazis" i ens diu naZionalistes i la resposta és tan sols una piulada al Twitter- Un altre dia ens diuen que si seguim demanant un referèndum, i com que som dolents, ens precintaran les escoles i els nostres petits no podran aprendre de lletra. Altres vegades ens diuen que si no som bons minyons, ens quedarem volant per l'espai sideral pels segles dels segles. Ara estan jutjant l'ex-President de la Generalitat i la Vicepresidenta i la Consellera d'educació per haver fet, sembla, grans malifetes, un veritable crim, van gosar fer una consulta al poble català per saber que és el que vol ser quan sigui gran. I tot això amb un garbuix d'enrenous, de declaracions i sortides a l'aparador de les televisions. Sincerament no sé si prendre-ho de broma o seriosament, encara que ja veig que es tracta d'una cosa molt seriosa.

Darrerament demanen afusellar al President Mas i que els tancs entrin per la Diagonal, potser si que ens faran agafar por, nosaltres sols tenim senyeres i estelades i un cop de pal de la senyera no sé si ho notaran dins del tanc. Bé, de totes maneres sí que tenim un arma molt poderosa, tenim la raó i la democràcia, i som pacífics. Això és una garantia, crec.

Parlant una mica més seriosament, jo crec que el problema més gran és la manca de líders, noi hi ha polítics d'alçada, veritables estadistes. I no hi ha al Govern espanyol i quasi diria que tampoc a la Generalitat. I aquest és on rau el problema.

El Govern de Madrid es limita a deixar passar el temps i dir no, no, no a qualsevol proposta en la idea, errònia què el temps ho arreglarà tot i si no és axis, ja enviarem el TC que ens farà un bon servei, i pesem la pilota als jutges i nosaltres ja donarem les instruccions que hi escaiguin a la Fiscalia per aconseguir el nostre objectiu.

Per les nostres bandes crec que manca un líder amb personalitat i carisma capaç d'imposar els seus criteris i les seves raons no sols a casa nostra, també a Madrid i aquesta figura no existeix i per això anem fent la piu, piu sense resoldre el tema fonamental d'aconseguir que més del 50% dels catalans creguin en la independència.

Quan l'època de la transició, als anys 80 del segle passat, teníem polítics i estadistes que s'havien forjat en la lluita clandestina, en les corregudes davant els "grisos" , en les tètriques comissaries de policia del moment i van sortir figures polítiques de consistència com persones forjades en tot tipus de penalitats.

Avui tots aquests ja tenen una edat i ja no podem comptar amb ells i amb algun quasi que és millor, però la veritat és que hi ha hagut una relaxació important i això ha dut aquesta manca de líders, malgrat tot, jo diria que si ho mirem amb detall, nosaltres ho tenim una mica millor, ja que la diversitat de partits obliga a un esforç més gran i per tant a la consecució d'una millor presència política, sense voler dir que són una meravella cap d'ells.

A més ens trobem en un moment que anomenen de baixa qualitat democràtica i jo no ho crec, el cert és que malgrat els anys que han passat de la fi de la dictadura, encara som una democràcia en formació, i més havent tingut episodis de governs amb majoria absoluta el du indefectiblement a un sentit autoritari i amb regust dictatorial, ens ha dut a un desgavell de la Justícia, amb un sistema que no és de separació de poders, que la Fiscalia és jeràrquica i depèn del Ministre de torn, que és comencen a jutjar idees en lloc de fets i tot plegat ens pot dur massa lluny. Es comença jutjant Presidents i es pot acabar com els anys 30 del segle passat.

procés VS independència

EL PROCÉS CAP A LA INDEPENDÈNCIA

L'anomenat procés, eufemisme d'independència és una llarga caminada cap a un lloc que, fins ara, almenys, no el tenim prou clar, ni ens diuen què és el que podrem guanyar si ho aconseguim. Cal advertir que sóc partidari de la independència del nostre petit país, de la nostra oprimida nació i per tant, amb aquest escrit no faig res més que intentar reflexionar i esbrinar alguna de les moltes coses que ens amaguen o, si més no, no ens diuen.

Jo voldria saber com serà el pas a la Hisenda Catalana, com es farà? Els catalans tindrem prou decisió per declarar els imposts a una Hisenda que no és l'espanyola? I si ens sancionen? I si no val la declaració dels imposts? Qui ens defensarà i amb quines eines? Fins ara, i segons diuen, el percentatge de declaracions a la Hisenda Catalana és molt minso. Com aconseguiran que sigui total o quasi?

Senyors Puigdemont i Junqueras, aquestes preguntes ens les fem molts ciutadans que volem la independència, però ningú ens diu res més que bones paraules i jo crec què estem arribant al moment dels fets i no de les paraules, quasi ens demanen un acte de fe, i això, amb els polítics, és molt difícil de tenir o de donar.

Un altre tema important, les pensions. Segons sembla hi ha la teoria, certa o no, de què en el cas d'aconseguir la independència, el sistema de pensions milloraria substancialment respecte al sistema espanyol. Be, jo crec que algú ens hauria de dir de forma clara i concisa si això és veritat i quins són els arguments que ho sustenten i, fins ara, tan sols tenim paraules i, a més a més molt poc lúcides.

L'atur es preveu que pugi o que davalli? És un tema molt important, relacionat amb el que he dit abans de les pensions. Poden dir alguna cosa?

I tantes i tantes qüestions que deixo en el tinter i que voldria conèixer les respostes, no per seguir essent independentista, no, això ja ho sóc, és per tenir una mica de llum, per poder respondre amb arguments a qui dubte de si viurem millor o no, per poder acceptar els sacrificis que comportarà en el primer moment el pas d'una situació a l'altre. No podem demanar als ciutadans una fe cega en els polítics, hem de donar raonaments clars i contundents.

Ja sé que em diran que moltes coes no és poden dir per motius de discreció, per no aixecar la llebre abans d'hora, tenint en compte com les gasta el Govern espanyol, tot a garrotades, amb denúncies, amb el Tribunal Constitucional , amb amenaces, en fi no cal fer una relació ja ho veiem cada dia en els diaris, a la televisió i a la radio, encara que moltes vegades sols aconsegueixen que hi hagi uns quants catalans més a les files dels, com a mínim, que volen un referèndum per saber que vol el poble.

Per altra banda jo crec que l'única manera d'aconseguir els nostres desitjos és la unió dels sobiranistes (un altre eufemisme) si Junts pel si, va per una banda i a més no gaire junts, i la CUP per un altre, encara que aquests és lògic, ja que la seva ideologia és trencar-ho tot, si a més el partit socialista PSC que d'una vegada hauria de suprimir la "C", ja que de catalanista no té res i els que segueixen al Sr. Domènech uns i altres a la Senyora Colau i cadascú per la seva banda encara que s'omplin la boca de sobiranisme, de referèndum , de llibertats i cinquanta mil coses més. Si no anem tots junts, no farem res i pel que és veu i se sent, tots són més partidaris d'enfortir el seu partit que no pas de treballar junts per les llibertats i la independència del nostre poble. L' historia els demanarà comptes, no ho dubteu i potser a algú li caurà la cara de vergonya pels seus fets.

A més, el cert és que amb l'actual statu quo no podem seguir, no podem continuar rebent els cops del TC, no podem admetre per més temps l'ofec econòmic que patim, no podem seguir sense millores de les pensions, dels pressuposts, de la sanitat, de l'ensenyança, en fi de la nostra economia mentre l'Estat espanyol llença els diners en trens AVE que no tenen usuaris, en aeroports sense avions, en increment de funcionaris, no a Catalunya, no podem seguir veient com determinades CC.AA. tenen prerrogatives pels seus ciutadans que les paguem nosaltres i tantes i tantes coses que tots coneixem.

Per tant, si us plau, que hem de fer?

Gràcies per la resposta si es produeix.