REFLEXIONS

ENS DIUEN QUE NO ANEM EN LLOC

Crec que això és una mentida com tantes ens van dient un dia i un altre, és el missatge de la por, és el missatge de “quedareu fora d’Europa”, “no cobrareu les pensions” “Prendrem mesures per fer complir les Lleis” “Catalunya s’empobrirà” i una darrera l’altre, i no se n’adonen que totes aquestes amenaces, millor dit, no arriben a amenaces, tan sols és allò que els hi deien als nens petits “que ve l’home del sac” a veure si ens acollonim, perdó per la expressió però crec que és la que més si adiu.

Dons no, no ens acollonirem, seguirem endavant i especialment perquè no tenim por, perquè aquestes amenaces no tenen cap sentit pràctic, son, tan sols, la seva por, la seva por a perdre el fill què tip dels pares se’n va de casa i deixa d’aportar el seu sou a l’economia familiar. El fill que, fins ara, ha estat obedient, ha pagat amb escreix la educació, els seus estudis i que ha arribat un moment en que veu que ja no pot fer res més amb la mal anomenada “mare Pàtria” i que fa més de tres segles que li està prenent la seva personalitat, el seu orgull, la seva decència, la seva dignitat, el seu valer com a persona i el vol transformar en un esser sense capacitat de pensar, i convertit en un súbdit en comptes de un ciutadà.

Ens diuen que quedarem fora d’Europa, i com se fa això? Si som europeus i no hi ha cap article ni cap legislació que llevi la ciutadania europea, Dons es un altre ¡MENTIDA!.

No cobrareu les pensions. Es difícil d’acceptar, la Seguretat Social a Catalunya te millor pressupost que a Espanya, hi ha més gent treballant per cada pensionista que no pas a Espanya, per tant les pensions estan totalment assegurades i fins i tot son, segons el parer de més d’un economista de renom, millorables, per tant es tracta de un altre ¡MENTIDA!.

Prendrem mesures per fer complir les Lleis: Quines? Les espanyoles? Si ja no tindran validesa a la República Catalana, com les voldran fer complir, amb resolucions del seu TC? Si no tindran cap valor. La única manera fora fent intervenir l’exercit i això seria molt mal vist no sols a Europa, a tot el mon.

Catalunya s’empobrirà, be això esta per veure, la majoria dels economistes imparcials diuen el contrari i si veiem que cada any ens quedarien per el cap curt uns 16.000 milions de € que ara van i no tornen, dons per començar no esta gens malament. A més a més la quota d’exportacions de Catalunya és molt superior a la d’Espanya el que significa que la nostre industria podria seguir endavant. Encara que algunes industries amb marques de cava tenen por de perdre el mercat espanyol, la veritat és que no s’entén massa, estem tips de sentir que fins el 80% i escaig de la seva producció va a la resta del mon i la veritat és que no han de tenir por, si no és per la filiació, demostrada, política del seu màxim mandatari. I no crec que calgui dir gaires coses més dons son de domini públic i per tant el que ens diuen es un altre. ¡MENTIDA!.

Tenen tanta por de que marxem que ara ja ens anomenen espanyols i com diu un acudit que corre per les xarxes “Tants anys anomenant-nos polacos i ara volen que siguem espanyols”. Senyors, ja han fet tard, ja no es tracta de donar-nos peixet, això ja s’ha acabat, per fi el poble català el proper 27-S podrà dir la seva i jo crec que guanyarem perquè ens hi va el ser o no, ens hi va la dignitat com a poble, ens hi va el futur del nostres fills i nets i amb això no es pot jugar.

No vull ni pensar com quedaria Catalunya en cas de perdre aquestes eleccions, penseu que amb les ganes que tenen de humiliar-nos, de posar-nos el peu al coll, de destruir tot el que hem aconseguit amb gran esforç, minimitzar la nostra llengua, la nostre cultura. Penseu que tornaríem a ser els “vençuts” al igual que en acabar la comtessa del 1936.

Be amics, aquí queden unes reflexions que ens podem fer tots i parafrasejant el President Kennedy, preguntem-nos “No que pot fer el país per nosaltres, què podem fer nosaltres per el país”

VISCA CATALUNYA LLIURE

SERA VERITAT EL MEU CONTE? (19.4.2013)

EL MEU CONTE SERA REALITAT?

El meu conte sembla que és vol fer realitat, si més no, per el que diuen els entesos, amb la llista “Junts per el si”, per anar a les eleccions del 27-S (me resisteixo a anomenar-les autonòmiques) en la que hi figuren personalitats de tot tipus, gent de la política, actuals i no tant, gent de la anomenada “societat civil”, que al meu entendre ho som tots, enquadrats o no, en cap associació i els que defensem el SI-SI, és a dir la independència de Catalunya com els que hi son contraris o cercant eufemismes com “federalisme”, “estat confederal”, que ni ells mateixos saben ben be que és el que volen dir, o d’altres que, un cop escindits de CiU, ara creuen que son una espècie de salvadors de la Pàtria i que tenen tanta força que el Gobierno Español seurà a la taula amb ells per afavorir el nostre país i donar-li tot allò que fa tres cents anys que ens van prendre. La veritat és que no poden dir un altre cosa, els quatre gats que queden al voltant del seu “líder” que espera que axis podrà arribar a aconseguir el seu gran somni, de ser anomenat ministre del estat espanyol. Es un il·lús i què hi farem, és com un nen que per Reis demanava una bicicleta que mai no va tenir. També son Societat Civil els d’aquells partits què lluiten per el No, per el dit unionisme, es a dir els partits espanyolistes i que és deuen a la casa gran, (PP,PSC, C’s)

Però me estic desviant del tema, he començat dient que sembla que el meu conte podria revertir en realitat, que aquest petit país del que es diu que “del campanar del poble es veu el del poble següent”, podrà, per fi, ser lliure, podrà dictar les seves pròpies Lleis, administrar els seus imposts, ensenyar la seva llengua a les escoles sense entrebancs, parlar de tu a tu amb els països de tot el mon, crear lleis contra la pobresa, a favor dels que no poden pagar gas, aigua, electricitat, sense que des de Madrid les puguin tombar, anant al TC, en fi passar a ser una país ¡¡¡NORMAL!!!, amb polítics de tota mena i de tota ideologia, amb un Parlament plural i que pugui fer lleis sense que sembli una facècia tot el que diu o fa, no com ara que tot depèn del bon o mal humor del pitjor President de Govern que ha tingut mai Espanya.

Per altre banda, ja comencen a llevar-se la careta directors de diaris  com el Sr. Antonio Franco de El Periòdic de Catalunya que ha apadrinat la plataforma “Catalunya si es pot” clarament contraria a la independència, formada per Podemos, i els ingenus de ICV i algun altre desconegut. El Sr Franco (no te culpa però el cognom és...) sempre havia fet el si però no, potser si però ja veurem, sense decidir mai una opció clara i categòrica en les moltes intervencions com a tertulià en programes de radio i televisió, però ara si, ja s’ha tret la màscara, ara és clarament contrari a la independència i és fa notar al seu diari.

D’altres surten, ara, dient “Hi ha alternativa a la fractura” (Pedro Sánchez) i vol desenvolupar un canvi substancial a la Constitució, però també es treu i es posa la màscara segons parli a Catalunya o a Madrid, dons mentre aquí diu que vol canviar la Constitució per que es pugui fer un referèndum per decidir el que vol el poble català, allà es posa d’acord i s’allista a les tesis més retrògrades del més ranci nacionalisme espanyol. Això si, amb un ampli sector de corifeus que li riuen les gracies, aquí, al nostre país, com el Senyors Iceta, Lucena o la mateixa senyora Chacon.

D’altres també com uns que diuen que son els nostres amics, per allà el nord i que s’associen amb els socialistes i pacten per la governabilitat de les Espanyes. Molt amics però sempre ens deixen a la estacada. Amb amics com aquests qui necessita enemics?

També tenim a la monja Forcades, que jo crec i es opinió personal, que faria millor feina al convent, i que sembla que de la política, per ella,  sols compten dues coses: Aconseguir un lloc preeminent dins del Parlament; i les seves fòbies a les industries farmacèutiques, i no m’oblido del seu odi visceral a la figura del President Mas, odi que en una persona, que se suposa catòlica practicant, al menys per els seus vots dins l’Església, no és de rebut, encara que al costat del inefable Arcadi no pots esperar gaire cosa mes.

Dons, pesi a tot el que he dit, crec que aquesta vegada la cosa va de veritat, va de veres, i amb paraules del que presideix la famosa llista de “JUNTS PER EL SI” el senyor Romeva “Anem a totes”. 

Un altre cosa me fa pensar que si, que va de debò, i és el soroll i renou que fan a Madrid. Amenaces del propi President Rajoy, que fins ara sols coneixia una paraula “NO” però ara ja sap fins i tot amenaçar, amb el TC, al igual que el Ministre Margallo que diu que si declarem una DUI, ni haurà prou amb el TC, o el Ministre Català que amenaça amb l’article 155 de la Constitució, que tot sigui dit encara no ha estat desenvolupat, moltes paraules i molt intentar fer por, per tant els hi diré en castellà perquè m’entenguin mes clar: “ladran, luego cabalgamos...”.

 Be tan sols son somnis d’estiu, o no? Chi lo sa?

ESTIU CALENT, NO SOLS EL CLIMA

RETALLS, CALIDOSCOPI

Hola amics: Avui amb la calor que estem patint no me venia molt de gust tornar a escriure, però amb la quantitat de esdeveniments que s’estan produint a una velocitat de vertigen, m`ha semblat que unes petites notes, fetes a corre cuita, m’alliberarien un poc de la pressió interior que estic patint i suposo què també us passa vosaltres.

Be començaré per l’inefable President del Govern, Sr. Marià Rajoy i Brei, que sembla que ens a pres per ximplets a tots els espanyols i especialment a nosaltres els catalans. I amb un relleu molt important als pensionistes i jubilats. La seva política, ens diu, ens ha tret de les urpes de la amenaça de ser rescatats per Europa i què gràcies a ell i al seu govern, no ha estat necessari, encara que les moltes estretors, retallades, empobriments, empreses que han anat a can pis traus, els milers de treballadors autònoms, així com els milions de aturats que, si no fos perquè és guanyen la vida amb feines precàries i per descomptat en diner negre, ja haurien fet saltar Espanya com una magrana.

Be dons a tots ens va dient que Espanya va be i que hi han, no tan sols brots verds, que apunten tímidament a una recuperació, sinó que ja està tan be l’economia que es pot permetre, amb un autèntic sofisma, ja que ens intenta vendre bou per bestia grossa, la seva realitat.

Intenta avançar una minúscula davallada dels imposts del IRPF i ens ho vol vendre com un gran avanç, quan la veritat es que vindran a ser un pocs, poquíssims euros per cap, (4 a 12).

Ens diu que pagarà una petita part de la paga que va arrabassar als funcionaris seguint les instruccions de la seva amiga la Sra. Merkel, i ja veurem que toca a cadascú.

Promet uns pressuposts per Espanya que milloraran la situació de tots els espanyols. Algú s’ho creu?

Dons si tot això fos veritat, jo voldria saber el motiu per el què ja tirat per enèsima vegada del fons de la Seguretat Social, que a base d’utilitzar-lo per les seves necessitats pressupostàries ja ha quedat, de moment, per sota del 50% del que hi havia a l’entrada al govern del PP i del ínclit Sr. Rajoy. I per tant no me puc creure res degut a que no quadren els números.

I tanmateix el Governador del Banc de Espanya, fent declaracions que s`han de rebaixar les pensions, la Seguretat Social, els sous dels treballadors, en fi que MENTEIXEN COM SEMPRE.

AJUNTAMENT DE BARCELONA

La nova Alcaldessa, la Senyora Ada Colau, i no faré l’acudit fàcil de què ens l’ha c..., comença fer de les seves. Primer contracta al seu marit o company, en segon lloc permet que el seu segon el Sr. Pissarello, contracti a la seva companya, per acabar-ho d’adobar contracta una, sembla que actriu porno o mol prop d’això com a portaveu. I podeu veure les fotos que circulen per la xarxa i que no tinc cap necessitat de publicar, ni me ve de gust.

Un cop fet això, que per a mi se’n diu nepotisme, encara que vulgui disfressar amb bones paraules com que han d’esser càrrecs de confiança, ben preparats intel·lectualment, no deixa de ser nepotisme.

A més a més i penseu que du quatre dies a la poltrona, ja s’ha carregat les llicencies de HOTELS DE LUXE, que, en nom d’una mala intenció evident, diu que és per endreçar millor el malèfic turisme que ens envaeix. Sra. Colau, ha pensat que els hostes d’aquests hotels de superluxe no son turisme d’espardenya? Què son gent molt adinerada, gent famosa, que ens donarien encara una millor imatge al mon? Per vostè això no importa, si arruïnem Barcelona ja s’ho faran els que vinguin darrera.

I de la subvenció al Circuit de Catalunya, que no a la Formula 1, quina dèria li ha agafat? Ha calculat els milions d’euros, què comporta per Catalunya i la imatge de Barcelona?

I mentre tant, la oposició callada, Senyors Regidors, que no se’n adonen de les barbaritats que està cometen aquesta senyora, que esperen que la marca BARCELONA desaparegui? No me`n se avenir d’aquesta passivitat, ¡¡¡DESPERTINT!!!

EL PROCÉS

Començaré per dir que no me crec cap enquesta, tan si afavoreix la meva posició com si intenten fer-me creure que ja no tenim res a fer. Ni un ni l’altre extrem, jo crec que, el procés independentista es viu, una mica a la expectativa, a la espera de que polítics, la anomenada Societat Civil (els unionistes també son Societat Civil, no ho oblidem) i altres forces arribin a un acord més o menys acceptable. Per desgràcia això sembla el conte de mai acabar. Per altre banda jo no crec en una llista exclusivament de personalitats de la tan anomenada societat civil i sense polítics en actiu. Per varies raons:

-      Si no me falla la memòria el President de la Generalitat, obligatòriament ha de ser diputat i per tan a de figurar a la llista sigui de la ANC o de Omnium. Per tant ja me diran a qui posaran que pugui ser President i al gust de tots 

-      També es podria proposar una figura notable de la nostre societat, que ja hagi estat polític d’una certa alçaria intel·lectual i que hagués tingut un càrrec important, i no vull dir noms però podria ser, a títol d’exemple,  un ex-President/a del Parlament lo que permetria, cas de guanyar el SI tenir l’experiència suficient i necessària per poder tirar endavant tota la feixuga carga de anomenar un govern que satisfaci a tots els implicats en el sobiranisme.

-      Tanmateix vindria obligat a obrir, o intentar obrir els ponts de diàleg amb el Govern espanyol de cara a les converses per iniciar la separació dels dos estats. Cosa prou dificultosa, mani qui mani, tan si es el PP, el PSOE, PODEMOS o C’s.

-      També hauria de ser una persona amb prou carisma i rellevància a nivell europeu per poder abordar les molt difícils negociacions amb Brussel·les, amb el Parlament d’Estrasburg i no oblidem els caps dels primers països europeus Alemanya, França, Holanda, Regne Unit, i no oblidem a Bèlgica, Itàlia, etc.

-      També ha de tenir prou prestigi personal per tractar amb els EE.UU, Canada, i tots els països de Centre i Sud Amèrica

I me preguntareu si jo m’inclino per una postura o altre, és a dir: Per la Llista abans esmentada, per una Llista de CDC amb l’Honorable Artur Mas al capdavant, per una llista de ERC amb Oriol Junqueras, per una llista de la CUP, axis tots per separat. O també per l’anomenada Llista “del o amb” el President Mas.  I que a més a més cadascú faci la seva i a veure que surt d’aquest poti, poti.

Doncs be. Me mullaré, jo crec més en una Llista com l’esmentada anteriorment, de la Societat Civil sense polítics en actiu, però, això si, al capdavant presidint el President de Catalunya el Senyor i Molt Honorable Artur Mas, què, al meu entendre és l’únic que ha complert amb tot allò que ens ha promès i sense canviar d’opinió com altres.

Nota: Per respecte a Llei Mordaça no utilitzo altres mots.

DIVORCI o SEPARACIÓ?

DIVORCI o SEPARACIÓ

Estem assistint a un procés de trencament, d’un dels pilars més sòlids, si més no, portes enfora, del establishment del catalanisme polític.

L’any 1978 dos prohoms de la política catalana van arribar a un acord, propiciat des l’ombra, per el President Pujol, que van tenir la visió de futur que ha imperat 37 anys, els Senyors Ramón Trias Fargas i Miquel Coll i Alentorn, signant l’acord de Federació de CDC (Convergència Democràtica de Catalunya) i UDC (Unió Democràtica de Catalunya) partit  de antiga soca i representant de la Democràcia Cristiana, que tenia una afinitat ideològica prou versemblant d’ambdós partits, creant la Federació CiU, Convergència i Unió.

 Aquesta Federació que va permetre molts anys d’èxits a les urnes amb varies majories absolutes i que va ser, en més d’una ocasió partit frontissa a Madrid, donant suport tant a la dreta (AP, PP) com a l’esquerra (PSOE) per donar consistència i governabilitat als governs de torn a Madrid, és la que ara és trenca.

Hi ha, com sempre passa, moltes i diverses causes, litigis, querelles, enfrontaments, be com en qualsevol matrimoni, però que, fins ara, sempre havien quedat amagades darrera una finalitat més important  i solucionades sense amargor, sempre de portes enfora.

Ara ha arribat un moment cabdal per Catalunya, la possibilitat d’aconseguir una fita molt important, la opció d’assolir la independència de Catalunya i ara, és quan UDC, o potser millor dit, una part del partit democristià liderat per els senyors Duran Lleida  i Espadaler en que és produeix l’enèsim conflicte a la Federació CiU, ja que després d’una molt ajustada votació a una pregunta, si més no, podem dir que poc clarificadora, el partit és trenca, guanyen la consulta els podem dir oficialistes, per un escàs marge de vots (95) el que els hi dona una victòria amb el 50’3% dels vots. I que provoca una forta dissensió i l’inici de les hostilitats dins del propi partit.

Aquesta consulta també ens fa veure quina és la potencia real de Unió, hem sabut que és un partit de 4,000 i escaig militants i que ha acumulat, amb els anys un enorme poder i una quantitat de càrrecs importants increïble i me fa pensar que tal vegada, aquest ha estat el motiu de les diverses ”reconciliacions” de la historia d’aquests 37 anys de “matrimoni polític”.

Per la banda de CDC crec que ha deixat anar plom a les ales, darrerament, els comentaris i actuacions del Sr, Duran Lleida no feien res més que anar restant vots i credibilitat al projecte del President Mas i per tant debilitant la posició i les opcions d’aconseguir els objectius tan en front de tota la oposició com també en les diverses alternatives de treballs amb ERC i, jo diria que amb la CUP, i tot sense millorar la posició de Unió-

Ara crec que, El President Mas,  tindrà les mans més lliures per poder dur a terme els seu projecte polític i dur el país, si axis ho volen, els seus ciutadans a la plena sobirania i independència, que, a fi de comptes  es el motiu principal d’aquesta desfeta i separació.

TOTS ELS POLITICS QUE DIUEN “SI” VOLEN LA INDEPENDÈNCIA?

TOTS ELS POLITICS QUE DIUEN “SI” VOLEN LA INDEPENDÈNCIA?

Quan miro els carrers de Barcelona i d’altres pobles i veig, als balcons i finestres,  les estelades, i les senyeres, descolorides, esfilagarsades, sembla que ja no tinguin ànima, sembla que ja no transmeten la il·lusió, el compromís, l’esperit dels actes, concentracions, manifestacions del 11 de setembre dels darrers anys. S’han envellit sense aconseguir la seva fi i el que me preocupa, de debò, és si, també nosaltres hem perdut la trempera, la il·lusió, les ganes de lluitar.

Ara començo a tenir dubtes i diré perquè:

 Quan veig que solament i ha un partit, CDC  , que decididament, segueix apostant per la convocatòria de les eleccions per el 27-S, quan veig que altres partits s’omplen la boca de paraules i frases boniques però actuen en total discordança en el que diuen, quan veig que s’està transformant tot el procés en una lluita partidista i caïnita, que arriba a declaracions de “No podem signar un full de ruta que hagi signat CDC” (Ada Colau, 3.06.2015)

Quan veus que fins i tot l’altre capdavanter per aconseguir la independència, ERC, es dedica a fer pactes als Ajuntaments amb la “sana” intenció de fer fora CiU, encara que sigui, de llarg, la llista més votada, quan veus els ulls d’odi del Sr. Herrera i de la Sra. Camats, quan parlen de CDC o de CiU, quan veus que la CUP, que semblava que estaria més per el procés que per el partidisme, també cau en el mateix parany, és com per repensar el que s’ha de fer.

Que el  PSC segueix amb la seva línia de si però d’acord amb el Govern espanyol, que equival a dir NO VOLEM LA INDEPENDÈNCIA, ja que tots sabem que, mani qui mani a Madrid, no hi haurà ni un sol govern que accepti, ni tan sols un referèndum i la majoria ni tan sols reformar la Constitució en el sentit de permetre el dret a la autodeterminació, reformar-la per un altre cosa, de què serviria? No podem oblidar que qui mana de debò en el PSC és el PSOE i me venen al cap les paraules del Sr. Guerra, que quan és parlava del  Estatut va dir, amb la seva “gracia andalusa” “li passarem el ribot i no el coneixerà ningú” i axis va ser.

Els de UNIO DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA, amb els Srs. Duran i Espadaler al front, segueixen i ho hem vist amb la pregunta que faran als seus militants i que ja ha estat titllada de “presa de pel” per part d’alguns significats militants, en la mateixa línia del PSC, s’ha d’anar per el camí del diàleg amb el Govern espanyol i ja me direu quin és aquest camí. On ens pot dur? A 300 anys més d’esperar?

I que dir de PODEM/PODEMOS, que va començar, en arribar per primera vegada a Catalunya, que defensaria el dret a decidir dels catalans, posteriorment ja va començar a dubtar i que hauríem de modificar la Constitució, en fi que és un  partit tan espanyol i espanyolista com ho poden ser els dos grans, fins ara, partits espanyols. ¡Ah! no oblideu que la Sra. Ada Colau els du darrera i son quasi la seva Bíblia de capçalera i per això el comentari transcrit anteriorment.

Ens queden el PP i C’s, la veritat és que en aquest tema no enganyen a ningú, sempre han estat contraris a tot el que, segons ells és pura i simple secessió il·legal i per tant no admissible.

Llavors jo demano a OMNIUM CULTURAL, a la ASAMBLEA DE CATALUNYA, i a totes les forces cíviques, a tots els ciutadans que volem ser lliures, que no haguem de tornar a xiular per reprovar, que lluitem, que empenyem als polítics si el que volem és, de veritat, ser un poble lliure, perquè es deixin de tants i tants partidismes, de tant voler ser el que més crida, de lluites fratricides que no ens duen en lloc i que treballin i treballem junts poder aconseguir la fita final que és el que importa. Un cop aconseguida ja arribarà de nou el moment dels partits, dels programes diferents de cada un. Però no oblidem que primer es el primer i això és guanyar el 27-S i per això hem d’anar junts, amb un programa clar i net, amb un punt que digui de forma precisa que volem la independència i atorguem als diputats que formin el nou Parlament la competència inexcusable de preparar tot el procés necessari per aconseguir la nostre fita mes preuada. De lo contrari tindrà raó aquell que va dir “Deixeu els catalans, ells sols es barallaran i tot quedarà en un no res” Si us plau, això no.

I com a colofó del que estic dient, me fa molta por, però molta por, el que estan insinuant alguns partits, be no cal anar amb embulls, ICV-EUiA, PODEM/PODEMOS, Sor Teresa Forcades, Arcadi Oliveras i algun altre per fer un front comú, una espècie de “Catalunya en comú” que, sincerament, crec que seria el detonant del final de tot el procés d’independència que tant i tant està costant de tirar endavant, que ens fa patir d’angúnia cada vegada que algú s’hi posa per el mig, quan veus que gaire be sense dissimular van posant pals a les rodes. Penseu que aquesta possible formació, és tenir el llop en mig del ramat, PODEM/PODEMOS, mai anirà a favor de la independència de Catalunya i junt amb els altres aconseguirien que tot el procés fes un esclafit que no hi quedaria ni memòria per les generacions posteriors.

Axis que amics, a lluitar, cívicament, de forma democràtica, pacíficament, però sense defallir, aquesta és la única manera d’aconseguir el que volem.

VISCA CATALUNYA LLIURE

ESTIC COR-SORPRES,ACLAPARAT

MAREJAR LA PERDIU

Encara no m’ho crec, tan sols han passat 24 hores i ja tenim les primeres andanades.

Es comencen a sentir veus, al menys jo ho he sentit avui mateix, que pretenen fer una copia del Barcelona en comú, amb un nou conglomerat de partits més o menys d’esquerres i que sembla que seria CATALUNYA EN COMÚ  de cara a les eleccions del 27-S i que sona que tindria la missió de “tots contra CiU o CDC” i que sembla que estaria plantejat per el Sr. Quim Arrufat de la CUP, o al menys així ho ha donat a entendre.

Aquest “partit” o aglomerat de partits, estaria format, en principi, per la CUP, (independentista d’esquerres) per ICV-EUiA )d’esquerres però no gaire independentista) per PROCÉS CONSTITUENT (independentista format per Sor Teresa Forcades i Arcadi Oliveras) i la bomba, per PODEMOS/PODEM (Que no ha estat mai independentista, ans tot el contrari). Dons bé, aquesta és la nova invenció d’aquells que només aspiren al poder, encara que ho neguin i a ensorrar, eliminar, bandejar. esborrar, CDC i que, per el que sembla els importa  un borrall la independència i la forma d’aconseguir-la.

Han vist que no tenen prou entitat per que la gent els voti en quantitat suficient, en fi, que parlant de vots, no son ningú, poden aspirar a 3’ 4 o 5 diputats i ja poden estar contents, però. Això si, s’hauran carregat a CiU/CDC i tanmateix el procés i la possibilitat de la independència. Es més, hi qui diu que, fins i tot ERC se sumaria a aquesta, diguem-ne coalició, jo tinc per més intel·ligents els dirigents de ERC com  per caure en aquest embolic.

No se’n adonen que això és com ficar dins de la pleta, en mig del ramat un llop amb pell d’ovella (PODEMOS/PODEM) que sempre han negat la possibilitat de la independència de Catalunya i tan sols admeten, en tot cas, i estaria per veure una reforma de la Constitució que permetés fer un referèndum.

Per altre banda, les ideologies de la CUP i de ICV-EUiA, no son precisament iguals i si parlem del Sr. Joan Herrera, a hores d’ara encara no s’ha definit mai amb un si o un no a donar suport al procés sobiranista. Llavors, sincerament, no entenc aquestes posicions que no duen a res més que al fracàs més rotund, encara que, això si, podrien donar més diputats al gruix de la formació.

Voldria recordar, per si algú ho ha oblidat, que l’única persona, l’única càrrec públic, que no ha deixat de complir tot el que ha promès, contra vent i marea, essent impopular, estan processat i imputat per mor del 9-N i que pesi a tot segueix dient que s’ha de celebrar la convocatòria d’eleccions el proper 27 de setembre, aquesta persona, sols te un nom, és el PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA EL MOLT HONORABLE SENYOR ARTUR MAS I GAVARRO. I això que no ho oblidi ningú. Ni tan sols el que vol semblar l'adalil de la independència, el MH. Senyor Oriol Junqueras, pot superar les meritacions del nostre President i dic nostre President perquè ho és de tots els catalans, els que l’aprecien i els que l’odien, de tots.

Jo no voldria tornar a sentir frases del Senyor (he dubtat de donar-li aquest títol) Pablo Iglesias com que “CiU son la màfia i uns lladres” i que li hauríem de dir a alguns dels del seu equip? Si tots els arguments que te aquest home, son de tan poca qualitat, val més que és dediqui a la seva estimada Espanya i ens deixi tranquils, encara que sigui capaç d'entabanar a gent de la CUP i de ICV-EUiA, i inclús a gent com l’Arcadi Oliveras i Sor Teresa Forcades.

Anem alerta, ahir ja deia que la guerra bruta serà molt, però que molt forta i com podeu veure, pot arribar d’allà on menys ens ho podíem pensar i això és molt, però que molt greu.

Copio unes declaracions de Quim Arrufat que m’han sobtat i que donen la mida del odi que tenen a CDC, es increïble:

"Felicitem l'alcaldessa Ada Colau, que ha posat fi al govern de Xavier Trias, i demanem calma a l'independentisme. El procés ni depèn de la màquina de fer diners que és l'Ajuntament de Barcelona, ni de si les coses li vagin bé a CiU o no. Aquest és un procés que ha de culminar amb la sobirania política, amb o sense CiU", ha sentenciat el diputat i portaveu adjunt de la formació, Quim Arrufat.

I aquest senyor és el que vol coalitzar-se amb PODEM/PODEMOS, no m’ho puc creure. El tenia per una persona seriosa.

Be ja veieu que la guerra bruta no ha trigat gaire a començar. Axis que teniu ben present el que pot passar i tot el que és dirà, sigui veritat o mentida, que això no importa i las campanya per el 27-S ha quedat inaugurada oficiosament.´

VISCA CATALUNYA LLIURE

¡POBRE BARCELONA!,

GUANYA ADA COLAU 

Primer veurem qui son les forces polítiques o no, que formen B-encomú, és a dir: Barcelona en Comú o Guanyem Barcelona.  Per una banda hi ha la formació Guanyem formada per l’equip de la Senyora Ada Colau, no gaire experimentats en tasques de govern, en segon lloc, encara que sembla que intenten fer valorar la seva aposta i els seus diners (han finançat la campanya, en gran part) i volen passar a primera línia, els senyors de ICV-EUiA, Joan Herrera i Dolors Camats, en tercer lloc apareixen la gen de PODEMOS, és a dir de Pablo Iglesias, en quart lloc, també apareixen, encara que sembla que s’amaguin els del PROCES CONSTITUENT, Senyor Arcadi Oliveres i Sor Teresa Forcades i, per fi, acabaven amb un grup denominat EQUO, que son uns verdaders desconeguts i que no apareixen a les llistes dels regidors “in pectore” .

Com és pot veure és una espècie de “Totum revolutum” , una espècie de guirigall, que ningú sap com pot acabar. Per començar, sols hi ha 11 regidors que seran del grup, partit o com li vulgueu dir i que s’hauran de repartir les funcions i, no oblidem, els sous, i, naturalment les diferencies internes poden ser de gran magnitud, més això ja ho anirem veient.

Per altre banda, si llegiu les propostes de la, quasi segur, nova Alcaldessa, la senyora Ada Colau, què, espero es rebaixi el sou, ja que va criticar i molt  al Senyor Trias, per ser l’Alcalde que més sou tenia de tot Espanya, i el fixi d’acord amb la seva ideologia, podria ser de uns 3 o 4.000 euros nets al mes?. Li quedarien molts euros per poder satisfer pisos de baix preu, o socials de lloguer barat. Encara que no crec que faci res de tot això.

Ha fet una espècie de reguitzell de propostes, resumides en 8 actuacions preferencials i que he intentat traslladar, una mica resumides, perquè us pugueu fer una idea de com pensa aquesta senyora i, per extensió el Consistori que crearà.

 1- HABITATGE

Barcelona en Comú planteja mesures en consonància amb les propostes de la PAH, moltes d’elles son presents a la llei aprovada per el tripartit però què no s’han arribat a aplicar mai. Es volen localitzar pisos petits i si son de bancs, intentar obligar a que els posin en lloguer solidari o socialitzat, reservant un 30% de les noves construccions a la ciutat per aquest fi.

2. – MODEL TURISTIC

Ada Colau contempla reforçar les inspeccions i el control dels pisos turístics per que compleixin amb la legalitat i potenciar l’ús de l’habitatge com a residencia. Una preocupació és tallar els problemes que el turisme genera en els espais públics lo que es vol traduir en la reducció del nombre i mida de  les terrasses en favor de l’espai dels vianants.

3.- TRANSPARÈNCIA I CORRUPCIÓ

Vol crear una OFICINA MUNICIPAL ANTICORRUPCIÓ, que pugui rebre les denuncies anònimes, tant dels ciutadans com dels propis treballadors de l’Ajuntament, també controlarà les contractacions, selecció de personal, concessió de subvencions. També proposa limitar el sou base dels regidors a 2.200 euros mensuals, limitar els mandats,  renunciar a cotxes oficials i prohibir les anomenades “portes giratòries” (Del sou de l’Alcaldessa no diu res)

4- EMPLEO

El projecte de Barcelona en Comú es basa en: Modificar Barcelona Activa per que tingui més proximitat amb els barris (sic), creació d’empreses centrada en la política de rehabilitació energètica i urbana (?) prevenció i gestió sostenible de residus, recolzament del teixit comercial de proximitat i algunes altres propostes que soc incapaç de transcriure per lo inversemblants que les veig. Sols afegiré una: El 30% del diner públic destinat al petit comerç sigui gestionat per part dels districtes i reduir o eliminar el tràfic de la Diagonal per a convertir.la en un eix verd de la Capital. (Ja me direu tot aquest “poti poti” que te a veure amb l'ocupació)

5- LLUITA CONTRA LA POBRESA

Creació D'ocupació, garantir: drets socials, la revisió dels projectes "en oposició al bé Comú" I "Acabar amb els privilegis" dels principals representants. L'Accés a l'Habitatge, Alimentació, Serveis Bàsics i a una Renda Municipal. La municipalització  del servei del aigua també és una de les promeses estrella. Una proposta crida especialment l'atenció; la creació de moneda local. Moda d’alguna ciutat europea, moneda que hauria de permetre Transaccions Entre vesins, però que molts dubten que pugues dur-se a terme.

6- EDUCACIÓ

Ada Colau vol esmenar la política de Trias respecte a l’educació infantil i es compromet a avançar per la gratuïtat de les matrícules, també per les criatures de 0 a 3 anys. Obrir els menjadors escolars...

7- TRANSPORT

Aquí ja és un batibull de propostes, de targetes gratuïtes, de targetes com la T-12 quasi regalades, abonaments de 50 euros per metro, bus, tramvia, bicing, tres corones, cotxe compartit, FFG, rodalies.

8- SEGURETAT CIUTADANA

Aquí ja s’hi posa amb la Guardia Urbana, amb els Mossos, derogar la ordenança de civisme, càmeres a totes les comissaries en fi de disbauxa en disbauxa, tant si te competències com si no.

Aquestes son les principals propostes que presenta la Senyora Colau per la Ciutat de Barcelona, com podeu veure, a més de somnia truites, se li pot donar algun que altre adjectiu una mica més fort.

Jo espero, en bé de Barcelona i dels meus fills i nets, que no aconsegueixi estar massa temps com Alcaldessa, no voldria que la nostre Barcelona es convertís en una ciutat del tercer mon. Suposo que els altres partits que hi hauran a l’Ajuntament no permetran tantes bajanades i li tallaran les ales quan intenti qüestions com la de la Diagonal, per exemple, o la de les targetes a 50 euros que serveixen per tot, fins i tot per el bicing. Es a dir una espècie de passaport per circular fins i tot en cotxe “compartit” (els taxistes no cridaran?)

Ja veieu en que ens volen convertir, espero i desitjo que algú hi posi una mica de seny i que un cop hagi passat l’efervescència de la gasosa quan esclata, puguem veure les coses amb altres ulls i amb més seriositat que tot el que s’ha dit en la campanya electoral.

Aquesta senyora s’ha de adonar que no tot el que és vol fer és pot fer, que moltes coses, la majoria, necessiten un finançament i no diu de on traurà els diners per fer-ho.

Les utopies son molt boniques, tothom tenim dret a un habitatge digne, ho diu la Constitució, però també diu que els propietaris tenen els seus drets, que el comerç ha de ser lliure, que l’educació te un cost, que el transport públic s’ha de pagar. En fi que ja veurem per on acaben sortint les propostes i si es quedaran amb això, en propostes electorals.

Per altre banda, a part de una breu referencia al “dret a decidir” no es mulla en  el que fa referencia a l procés cap a la independència de Catalunya, i esta clar que tenint a gent com PODEMOS, dins del seu conglomerat de forces, no serà fàcil que és decanti per una posició independentista, i, si a més a més i sumem els de ICV-EUiA, que mai saben si van endavant o enrere dons encara és més difícil prendre una postura clara en aquest sentit. Per tant haurem de estar atents a totes les actuacions i reivindicacions que es vagin produint. Tenim quatre mesos fins a les eleccions del 27-S i jo no voldria que Barcelona fos la ciutat que dones el cop mortal al procés, per haver votat de forma tan poc reflexiva, encara que democràtica.

DE DEBÒ ES DIA DE REFLEXIÓ?

DIA DE REFLEXIÓ

El proper dissabte serà l’anomenat dia de reflexió per a les eleccions municipals. Reflexió? Per què? . Jo crec, i és la meva opinió, que tan sols és un dia perquè els candidats, els equips de campanya, els periodistes que els segueixen i els pobres ciutadans que els suporten, descansin, puguin dedicar el dia a les seves activitats normals, i això ho dic perquè no crec que en aquestes vint-i-quatre hores hi hagi ningú que no tingui decidit si anirà a votar, si votarà per aquest o aquell partit, o si anirà a la platja a prendre el sol i s’oblidarà que hi ha eleccions.

A més a més, aquest any tindrem un dia bonic els cules, s’acaba la Lliga, guanyada molt merescudament i amb molt d’esforç, amb un partit al Camp Nou, quina manera més bonica de celebrar un títol que a casa nostre. Tindrem un homenatge a un dels millors jugadors que ha donat La Masia, el bressol dels jugadors del Barça, el gran Xavi Hernández, el discutit i no per això menys President de la Federació de Futbol (R.F.E.F), l’ex jugador de l’Athletic Club, de Bilbo, el Senyor Angel Maria Villar, que no va deixar gaires bons records als cules en la seva època de jugador, i que farà entrega del trofeu al Capità per excel·lència, al Xavi i tindrem el gran fi de festa.

Dons be, jo no crec que ningú decideixi en aquestes celebracions el seu vot, ans al contrari, el que podria passar és que, al final perdés les ganes i oblidés que havia de votar. Tantes emocions juntes son difícils de pair.

Per altre banda, el que mes i el que menys, tindrà una feinada a destruir, estripar, desfer-se del munt de papers i paperots rebuts de tots i cadascun dels partits i que si tens la paciència de llegir-los, no cal perdre gaire temps, amb una ullada ni ha ben be prou, tots diuen el mateix, què ells ho faran més be, que els altres no saben per on van, que si som més guapos i mireu les fotografies que hi posen, i no en parlem de les llistes, son llarguíssimes, si vols cercar algun candidat mes o menys conegut, ho tens clar. Dons això, la immensa majoria, excepte aquells a qui vols votar, la resta van a la paperera o amb la destructora de documents al contenidor de paper per reciclar. Quina manera de llençar els diners, que, no ho oblideu, son els nostres diners, via imposts 

i que se reparteixen en funció de qui treu mes vots i regidors, però els paguem nosaltres.

I després ve el gran dia, el dia de les eleccions, el dia de posar la papereta a la urna, quin goig quan ho vam poder fer per primera vegada després de tants anys de sequera democràtica, jo, que vaig néixer abans, pocs mesos, però abans que comencés la salvatge, cruel, brutal, atroç guerra civil i que, per tant no havia pogut votar mai, que tan sols sabia el que era una democràcia, perquè el meu pare m’ho explicava de petit. Perdoneu, però aquests records son tan bonics... Be, al que anàvem, anirem a votar, però, crec que, per desgracia ja s’ha convertit quasi més en un acte corrent, normal, que molts hi van sense esma, sense il·lusió, si va perquè és una obligació per qualsevol persona que és senti demòcrata,  però que si no hi pot anar, tampoc pateix gaire.

Això si, a quarts de nou del vespre moltíssima gent estarà pendent del televisor per saber com ha quedat el “mapa electoral” i llavors vindran els resultats que, per una qüestió que no comprenc, no perd mai ningú, tothom surt guanyant, m’agradaria que algú m’ho pugues explicar, però mai no perd ningú tots guanyen, si no és en nombre de regidors, es en nombre de vots, sinó es perquè  han aconseguit uns centenars més de vots que fa quatre anys, no serveixen de res, però han guanyat, altres tenen la gran alegria que l’adversari polític s’ha enfonsat més que ells, cosa que tampoc entenc, què en treus si tu no has guanyat? .

 En fi que quan ja portem dos o tres hores llavors si, llavors arriba l’hora de la veritat, ja tens els resultats quasi definitius, un 99 i escaig per cent escrutat, ja no hi ha volta de fulla, qui ha guanyat, ja ho sap  i està clar, tot el que han anat dient mentre s’anava desgranant el rosari de noticies, de percentatges, de que ara sols manquen 150 vots i guanyem un més però resulta que es queden en 148, aiiiii, quina pena, per una mica, per una mica hauria tret un regidor, o un  més. I ja surt el gran cap del partit i diu unes paraules als il·lusionats seguidors i promet que faran això i tot el que vulgueu i si ets dels perdedors dons s’acomiada dels pocs que queden i marxen cap a casa pensant que ells, si que segueixen vivint del xollo.

El dilluns venen les patacades, si haguéssim fet tal o qual cosa tal vegada ens hauria anat millor, alerta, que això ho pensen tots, els que han guanyat i els que han perdut, dons tots volen una major presencia i per tant una major “recollida de diners” a tan el vot.

També aqueixa nit és la nit de les enquestes, a peu d’urna, en diuen, i, normalment no ni ha cap que l’encerti, ja que si t’ho pregunten en sortir de votar, no tens masses ganes de dir la veritat i llavors penses: I si dic que he votat a fulano, que me cau molt malament, però serà divertit veure que creu que ha guanyat i després te la patacada? I dius el primer que te passa per el cap. I per tant, les enquestes no diuen quasi mai el resultat que finalment sortirà.

I no en parlem de les enquestes publicades uns quants dies abans de les eleccions, ja sabem que estem en un país tan democràtic, que no es poden publicar enquestes cinc dies abans de les eleccions, encara que per que fa al nostre país, tan sols es necessari un ordinador i mirar un diari d’Andorra i tindràs enquestes diàries fins el darrer dia, i està clar com que ho publica un mitjà estranger i a la seva nació, dons fot-te govern espanyol.

De totes maneres per el que serveixen les enquestes publicades. Un altre cosa son les mateixes enquestes però la part què no és pública, la que és queden els partits, aquesta podria ser que si que fossin més o menys fiables, però las dels diaris...

Be amics, esperem que sigui un pas més per arribar al 27-S i puguem llavors decidir el nostre futur.

VISCA CATALUNYA LLIURE

OPINIO REFERIDA A LES ELECCIONS

ELECCIONS

Ja s’acosten les eleccions municipals, a Catalunya 947 pobles mes grans o més petits, tots faran eleccions per l’Alcalde i els regidors, uns pensant en el que volen per el seu poble, altres pensant en la sobirania nacional catalana, altres en poder fer mal a l’adversari i en fi, qui no queda content el dia 24 es perquè no vol. Encara no he vist un resultat de les eleccions, siguin les que siguin, en les que alguns hagin perdut, sempre troben la manera de llegir els resultats per poder dir que han guanyat alguna cosa.

També es dona la casualitat que tots els partits, siguin de dretes, de centre, d’esquerres, presenten el seu programa farcit de grans promeses per al futur, i que d’antuvi, ja saben que no compliran, els uns per manca de poder, altres per manca de suports i alguns per manca de ganes de fer-ho, però, al final, de lo que vaig dir, dons això, res de res.

El que no s’estalvien, cap d’ells, és d’atacar al adversari, amb mitges veritats o descaradament amb  mentides sense volta de fulla i això ho tindrem a partir de l’inici de la campanya oficial, encara que, la veritat, és que ja estan en campanya tots i tots mentin uns més que altres però mentin al poble.

Un altre tipus de mentida, més elaborada, son les enquestes, semblen més una faula, una ficció, que no pas el que volen expressar, fixeu-vos bé, totes, sense excepció, son fetes en funció de;

- Qui les demana, partit polític, diari, radio Tv...

.

- Quin mitjà les publica, mes o menys afí a un partit o altre

- Qui és el cuiner que les cou.

En funció d’aquests paràmetres cada enquesta diu uns cosa o un altre, dona més o menys vots, a uns o altres, no oblidem que sempre hi ha un percentatge molt gran de indecisos o dels no sap no respon. Normalment aquest percentatge arriba a cotes del 35/40 % i per tan es decisori en el moment real de les urnes.

Ara ens presenten enquestes que tan es dirigeixen als comicis de les municipals com van entrecreuant dades referents a les eleccions del 27-S, amb lo que no pots discernir, realment que pensen els nostres conciutadans, sols cal veure que en qüestió de pocs, molt pocs dies, hem vist fins a tres enquestes relacionades amb: les eleccions municipals exclusivament, amb les eleccions municipals ajuntades una mica barroerament amb el procés independentista i un altre, descaradament referida al procés independentista.

Dons be, si les mires be, no cal esser cap gran expert, per adonar-se que estan cuinades i per tan no reflecteixen el que diu el poble, tan sols es poden interpretar com una simple tendència.  Observem que partits C’s i Podem, tenen unes variacions estratosfèriques i hem de tenir en compte que la situació dels respectius partits comparats amb l’any 2012, no es possible, dons C’s tan sols apareixia a Catalunya i quasi se pot dir que a Barcelona i ara s’han llençat a conquerir Espanya i els de Podem/Podemos, no existien i per tant no hi ha comparació possible. L’enquesta fa referencia a una mostra telefònica de 1000 enquestats per tota Catalunya, quasi que si jo ho demanés al meus amics seria mes real.

Un altre paradoxa, el guanyador, segons la enquesta seria CiU i com a segona força ERC i C’s amb empat tècnic. Dons be anem a la valoració dels líders de cada partit: El millor valorat Sr. David Fernàndez (CUP) segon Sr. Oriol Junqueras (ERC) tercer Sr. Artur Mas (CiU) i hem d’anar a la cinquena posició per trobar el Sr. Albert Rivera (C’s) al meu entendre no és lògic que el millor valorat sols aconsegueixi ser la cinquena força al Parlament, mentre que el tercer sigui la primera. Alguna cosa no lliga.

I no vull ni comentar la enquesta referida a l’Ajuntament de Barcelona, depèn del dia en que és fa hi ha partits que quasi guanyen i al cap d’una setmana quasi desapareixen, això, amics meus, no crec que sigui seriós, les enquestes ja se que son molt cares, costen molts diners, però que no me vulguin fer combregar amb rodes de moli, una mostra de 1000 enquestats no pot ser representativa de tot Catalunya, si no ho poden fer prou real, dons que ho deixin estar, jo crec que, com a mínim i no seria prou real, l’enquesta hauria de ser de 1000 enquestats per província o al menys en aquesta proporció i llavors, tal vegada fos una mica més creïble.

Be amics volia parlar també que la lluita del Sr. Duran Lleida mitjançant i utilitzant de forma barroera i matussera, la plataforma “Construïm”, per anar en contra del MH. President Artur Mas, tampoc queda reflectida en les enquestes i fa mal i ho sap, encara que digui que ell no és Construïm, si que la va iniciar i formar i per tant alguna cosa hi te a veure. Jo crec, i es una opinió personal, que aquest senyor, hauria de plegar ja de la política o, si mes no, canviar de partit, algun el rebria amb els braços oberts i fins i tot podria aconseguir el seu somni, un ministeri a Madrid, no dic el partit ppperò tothom ho entén oi.

I de la corrupció no en parlem, cada dia surten noves dades i no està net cap partit, ni tan sols els que comencen, com Podemos que te el seu “Monedero”, o C’s que te el seu “Cañas” i encara no han tocat poder imagineu com poden acabar si ja comencen axis. Ja no parlo amb detalls dels temes que apareixen a Andalusia, a València, a Murcia, Castella la Manxa i no m’oblido de casa nostre, amb el Millet, Pujol, ITV. En fi que si ens poséssim a detallar-los tots necessitaríem un llibre mes gran que una enciclopèdia per fascicles.

Axis és que tenim les properes eleccions i estem veient que no serviran per quasi be res, tots volen pujar al carro del poder i es difícil llavors poder governar, si son pocs o amb majoria absoluta, malament i si son massa llavors no hi ha manera de entendres. Crec que és una cosa prou seriosa i evident que cal que tots i cadascun de nosaltres ho pensem be abans de donar el vot. I no es oblidem que ens hi juguem molt, quants mes vots aconsegueixin els partit dits unionistes, eufemisme de anticatalans, pitjor i per tant ja sabeu el que s’ha de fer, el procés sobiranista ho necessita i s’ha de demostrar que no estem morts com alguns voldrien.

Com sempre acabaré amb un:

VISCA CATALUNYA LLIURE

ELECCIONS, SHOW PARLAMENT, I ALTRES

ELECCIONS, SHOW PARLAMENT, I ALTRES

Amb aquesta setmana Santa m’he permès unes vacances en el meu blog i tanmateix he aprofitat per quedar una mica al  aguait  de tot el que està passant al nostre estimat país. M’ha anat prou be, he pogut gaudir de la natura,  respirar aire net, encara que amb molt de pol·len, amb fresqueta als matins i escalfor al mig dia, veure les plantes i les flors que comencen el nou cicle de la vida, tulipes, lliris florits, l’esclat de vida de la primavera i a més, com a creient que soc, he assistit als Oficis de Setmana Santa a l’Església del poble i he menjat la “mona de Pasqua”, és a dir vacances per el cos i per l’anima, encara que sense deixar d’estar alerta a tot el que està passant i que és molt i molt gros.

Començaré per les eleccions municipals, la veritat és que fa fàstic veure la quantitat de mentides, de prometences que tothom sap que no compliran, però hi ha una que m’ha cridat molt l’atenció: Segons diuen alguns diaris, el PP ha fet una proposta no de Llei, al Congrés de Madrid, per que la sardana sigui enaltida a la categoria de bé cultural immaterial de la UNESCO, quan sabem que l’any 2002, s’hi van oposar fermament al SENAT per que aquesta proposta, i ho van aconseguir, no fos tinguda en conte. Tinc dues explicacions, millor dit tres: o S’HAN TORNAT BOJOS DE COP. Cosa bastant probable amb Ministres com el Sr. JORDI Fernández Díaz, o bé tenen vergonya del que van fer al 2002 o, la més probable ESTEM EN CAMPANYA PER LES ELECCIONS i per tant volen figurar com amics dels catalans i, la veritat és que se’ls veu el llautó d’un hora lluny.

Evidentment avui hem tingut un altre clara mostra de la campanya per a les eleccions, el Sr. Rajoy, no sols ha invitat al nostre President M.H. Artur Mas a la inauguració de les jornades per estudiar els temes del terrorisme de la jihad, l’ha invitat i, a més a més, en el seu discurs semblava que s’havia begut l’enteniment, citant Cervantes i fent uns elogis desmesurats, per venir de qui venen, respecte a Barcelona, això si, sense oblidar que és una CIUTAT ESPANYOLA, la veritat és què això sols és veu de cara a les eleccions.

Totes les enquestes donen una davallada considerable per el PP i el PSC/PSOE, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya i la sembla que imparable, pujada de PODEMOS/PODEM I DE CIUTADANS/CIUDADANOS, (els noms son en castellà o català segons on van dirigits), encara que tot això, tant de les davallades com de les pujades sols son veritat el dia de les eleccions, les enquestes serveixen per mentir i no diem de les que es fan a peu d’urna. Axis és que haurem d’esperar i anar sentint bajanades, prometences, insults, i tot el que vulgueu fins al 24 de maig i després fins el 27-S.

Posteriorment seguirem essent “nazis”, jihadistes, essers de l’espai sideral, ara sembla que ja no som etarres, però seguirem tenint tota classe de apel·latius afectuosos, que la caverna en te una bona munició i com que el “català” Jorge Fernández Diaz, no sols no els atura, ans tot al contrari els atia tan com pot i utilitza forces policials a les seves ordres per anar inventant altres subtileses per l’estil, dons ja veurem fins on arriben.

La darrera del Sr. Jordi Fernández Diaz, ha estat de medalla d’or, comparar el sobiranisme o independentisme amb la jihad islàmica es de matrícula d’honor i el tio és queda tan tranquil i el seu company Ministre d’Exteriors, Margallo, li dona la raó i axis intenta escampar-ho per totes les Ambaixades espanyoles, sense adonar-se que el que fa es unir més els independentistes catalans i tanmateix aconseguir que més d’un i dos països comencin a creure que tenim raó i que la veritat del poble català la diem nosaltres, i que som prou curosos de no dir tot el que passa, però és què, nois, van per el boc gros.

Un altre tema és l’escàndol, el show mediàtic que estan muntant al Parlament amb la, no sabria com anomenar-la, ho simplificaré i m’entendreu tots, la Comissió Pujol, però és que intervenen o fan intervenir tants assumptes quasi sense relació entre ells, que sembla més una baralla de pati de col·legi que una sala del Parlament.

Ja va ser dur veure al expresident Pujol, aclaparat i defensant-se com un gat panxa enlaire, encara va ser més dur haver de veure el M.H. President Mas, a qui van intentar fer caure en mil i una trampes, amb tripijocs de baixa estofa i del que se’n va sortir prou be i donant una lliçó de savoir faire, però ara han arribat ja al major del ridículs, a declaracions de persones que no mereixen estar a la Càmera, i que millor haurien estat a qualsevol TV de programes del cor o similars que no pas al Parlament i faig referencia, com crec què està clar, a la declaració de la Sra. Diputada Alicia Sánchez Camacho i de la Sra. Victoria Álvarez, per l’assumpte de la conversa gravada a un restaurant barceloní durant un dinar. D’aquesta conversa i de les declaracions que van fer una i altre, què son per sucar-hi pa, detallaré alguns moments especialment colpidors, tan d’una com de l’altre, que no van deixar de acusar-se mútuament de mentir:

A.S.C: “Si ho hagués sabut que em gravaven no hauria dit res de policies, fiscals, ni de gent que estimo, ni de qüestions personals meves.”

V.A. : “Camacho i  Zaragoza van acordar gravar-me en estonetes de lleure relaxat. Que gravin una conversa, la manipulin i la facin pública és aberrant.”

A.S.C.: “He sentit injúries i vexacions cap a la meva persona i el meu partit. Ja hi estic acostumada i m’és indiferent perquè he actuat sempre dins la legalitat”

V.A. : “Hi ha coses que no surten en l’enregistrament. Hi ha gent del PP de qui Alicia no parla gaire bé”

Com a botó de mostra crec que hi ha prou, però és que avui, el Sr. Marco de Método 3, que és, potser, l’únic que podria dir la veritat del que va passar, ha dit que la Sra. Alicia Sánchez Camacho, es un  mentidera compulsiva i que sabia perfectament que la estaven gravant i axis ho ha reconegut el Jutge i per tant la gravació va ser total i absolutament legal, perquè ella sabia perfectament que s’estava enregistrant tota la conversa. I a més ha anunciat una denuncia, que segons diu ha presentat aquest mateix mati, per difamació contra la dita senyora.

Per altre banda seguim sense saber qui va encarregar la gravació, sabem que la Sra. Sánchez Camacho ho sabia, sembla que ho sabia però no la va encarregar, diuen que va ser el Sr. Zaragoza del PSC, però el Sr. Marco ni ho afirma ni ho desmenteix, axis que haurem d’esperar a que el Sr. Jutge dicti la corresponent sentencia i puguem saber com acaba el tema.

No me negaran que més que una sessió d’una Comissió del Parlament, sembla un vodevil, tan sols hi manquen les portes que s’obren i es tanquen, encara que metafòricament si que hi son.

En un altre lloc de les coses, també s’ha produït un tema cabdal, és va signar per part de CDC i ERC un full de ruta per posar els fonaments del que ha de ser el futur estat català, la República Catalana, amb una sèrie de propostes per actuar, en el seu moment, per actuar en la confecció de la Hisenda, Finances, crear Plans de Contingència en vista a crear el nou Estat i encara que, de moment, la CUP no s’hi ha afegit, ja han dit que al menys establiran converses per poder afegir-s’hi amb petits retocs.

Tort això va encaminat ha assegurar una “viabilitat financera” per el futur Estat català, a més a més, tan CDC com ERC es llancen a mobilitzar el seu electorat tant per a les municipals com per el 27-S. I no oblidem que el Govern ha llençat una nova campanya internacional per promocionar les seves posicions sobiranistes i continuar amb les critiques a l’actuació del Govern de Mariano Rajoy, un document de 53 pàgines elaborat per el Consell Assessor per la Transició Nacional i que afirma: “l’Estat ha negat de manera explicita la possibilitat de negociació. No ha donat cap oportunitat per parlar-ne”  I per tant el procés sobiranista vol remarcar que busca “donar resposta a la voluntat dels ciutadans a ser consultats”.

Com podeu veure han estat un dies plens de contingut i que no tenen malbaratament, se’ls miri com se’ls miri.

I ja s’albira un nou 11 de setembre omplint l’Avinguda Meridiana, com ho hem fet en els anys precedents...

ENDAVANT I NO PERDEM CAP OPORTUNITAT, ARA HO TENIM PROP, NO HO MALBARATEM

VISCA CATALUNYA