DIVORCI o SEPARACIÓ?

DIVORCI o SEPARACIÓ

Estem assistint a un procés de trencament, d’un dels pilars més sòlids, si més no, portes enfora, del establishment del catalanisme polític.

L’any 1978 dos prohoms de la política catalana van arribar a un acord, propiciat des l’ombra, per el President Pujol, que van tenir la visió de futur que ha imperat 37 anys, els Senyors Ramón Trias Fargas i Miquel Coll i Alentorn, signant l’acord de Federació de CDC (Convergència Democràtica de Catalunya) i UDC (Unió Democràtica de Catalunya) partit  de antiga soca i representant de la Democràcia Cristiana, que tenia una afinitat ideològica prou versemblant d’ambdós partits, creant la Federació CiU, Convergència i Unió.

 Aquesta Federació que va permetre molts anys d’èxits a les urnes amb varies majories absolutes i que va ser, en més d’una ocasió partit frontissa a Madrid, donant suport tant a la dreta (AP, PP) com a l’esquerra (PSOE) per donar consistència i governabilitat als governs de torn a Madrid, és la que ara és trenca.

Hi ha, com sempre passa, moltes i diverses causes, litigis, querelles, enfrontaments, be com en qualsevol matrimoni, però que, fins ara, sempre havien quedat amagades darrera una finalitat més important  i solucionades sense amargor, sempre de portes enfora.

Ara ha arribat un moment cabdal per Catalunya, la possibilitat d’aconseguir una fita molt important, la opció d’assolir la independència de Catalunya i ara, és quan UDC, o potser millor dit, una part del partit democristià liderat per els senyors Duran Lleida  i Espadaler en que és produeix l’enèsim conflicte a la Federació CiU, ja que després d’una molt ajustada votació a una pregunta, si més no, podem dir que poc clarificadora, el partit és trenca, guanyen la consulta els podem dir oficialistes, per un escàs marge de vots (95) el que els hi dona una victòria amb el 50’3% dels vots. I que provoca una forta dissensió i l’inici de les hostilitats dins del propi partit.

Aquesta consulta també ens fa veure quina és la potencia real de Unió, hem sabut que és un partit de 4,000 i escaig militants i que ha acumulat, amb els anys un enorme poder i una quantitat de càrrecs importants increïble i me fa pensar que tal vegada, aquest ha estat el motiu de les diverses ”reconciliacions” de la historia d’aquests 37 anys de “matrimoni polític”.

Per la banda de CDC crec que ha deixat anar plom a les ales, darrerament, els comentaris i actuacions del Sr, Duran Lleida no feien res més que anar restant vots i credibilitat al projecte del President Mas i per tant debilitant la posició i les opcions d’aconseguir els objectius tan en front de tota la oposició com també en les diverses alternatives de treballs amb ERC i, jo diria que amb la CUP, i tot sense millorar la posició de Unió-

Ara crec que, El President Mas,  tindrà les mans més lliures per poder dur a terme els seu projecte polític i dur el país, si axis ho volen, els seus ciutadans a la plena sobirania i independència, que, a fi de comptes  es el motiu principal d’aquesta desfeta i separació.