DIA DE REFLEXIÓ
El proper dissabte serà l’anomenat dia de reflexió per a les
eleccions municipals. Reflexió? Per què? . Jo crec, i és la meva opinió, que
tan sols és un dia perquè els candidats, els equips de campanya, els
periodistes que els segueixen i els pobres ciutadans que els suporten,
descansin, puguin dedicar el dia a les seves activitats normals, i això ho dic
perquè no crec que en aquestes vint-i-quatre hores hi hagi ningú que no tingui
decidit si anirà a votar, si votarà per aquest o aquell partit, o si anirà a la
platja a prendre el sol i s’oblidarà que hi ha eleccions.
A més a més, aquest any tindrem un dia bonic els cules,
s’acaba la Lliga, guanyada molt merescudament i amb molt d’esforç, amb un
partit al Camp Nou, quina manera més bonica de celebrar un títol que a casa
nostre. Tindrem un homenatge a un dels millors jugadors que ha donat La Masia,
el bressol dels jugadors del Barça, el gran Xavi Hernández, el discutit i no
per això menys President de la Federació de Futbol (R.F.E.F), l’ex jugador de
l’Athletic Club, de Bilbo, el Senyor Angel Maria Villar, que no va deixar
gaires bons records als cules en la seva època de jugador, i que farà entrega
del trofeu al Capità per excel·lència, al Xavi i tindrem el gran fi de festa.
Dons be, jo no crec que ningú decideixi en aquestes
celebracions el seu vot, ans al contrari, el que podria passar és que, al final
perdés les ganes i oblidés que havia de votar. Tantes emocions juntes son
difícils de pair.
Per altre banda, el que mes i el que menys, tindrà una
feinada a destruir, estripar, desfer-se del munt de papers i paperots rebuts de
tots i cadascun dels partits i que si tens la paciència de llegir-los, no cal
perdre gaire temps, amb una ullada ni ha ben be prou, tots diuen el mateix, què
ells ho faran més be, que els altres no saben per on van, que si som més guapos
i mireu les fotografies que hi posen, i no en parlem de les llistes, son
llarguíssimes, si vols cercar algun candidat mes o menys conegut, ho tens clar.
Dons això, la immensa majoria, excepte aquells a qui vols votar, la resta van a
la paperera o amb la destructora de documents al contenidor de paper per
reciclar. Quina manera de llençar els diners, que, no ho oblideu, son els
nostres diners, via imposts
i que se reparteixen en funció de qui treu mes vots
i regidors, però els paguem nosaltres.
I després ve el gran dia, el dia de les eleccions, el dia de
posar la papereta a la urna, quin goig quan ho vam poder fer per primera vegada
després de tants anys de sequera democràtica, jo, que vaig néixer abans, pocs
mesos, però abans que comencés la salvatge, cruel, brutal, atroç guerra civil i
que, per tant no havia pogut votar mai, que tan sols sabia el que era una
democràcia, perquè el meu pare m’ho explicava de petit. Perdoneu, però aquests
records son tan bonics... Be, al que anàvem, anirem a votar, però, crec que,
per desgracia ja s’ha convertit quasi més en un acte corrent, normal, que molts
hi van sense esma, sense il·lusió, si va perquè és una obligació per qualsevol
persona que és senti demòcrata, però que
si no hi pot anar, tampoc pateix gaire.
Això si, a quarts de nou del vespre moltíssima gent estarà
pendent del televisor per saber com ha quedat el “mapa electoral” i llavors
vindran els resultats que, per una qüestió que no comprenc, no perd mai ningú,
tothom surt guanyant, m’agradaria que algú m’ho pugues explicar, però mai no
perd ningú tots guanyen, si no és en nombre de regidors, es en nombre de vots,
sinó es perquè han aconseguit uns
centenars més de vots que fa quatre anys, no serveixen de res, però han
guanyat, altres tenen la gran alegria que l’adversari polític s’ha enfonsat més
que ells, cosa que tampoc entenc, què en treus si tu no has guanyat? .
En fi
que quan ja portem dos o tres hores llavors si, llavors arriba l’hora de la veritat,
ja tens els resultats quasi definitius, un 99 i escaig per cent escrutat, ja no
hi ha volta de fulla, qui ha guanyat, ja ho sap
i està clar, tot el que han anat dient mentre s’anava desgranant el
rosari de noticies, de percentatges, de que ara sols manquen 150 vots i guanyem
un més però resulta que es queden en 148, aiiiii, quina pena, per una mica, per
una mica hauria tret un regidor, o un
més. I ja surt el gran cap del partit i diu unes paraules als il·lusionats
seguidors i promet que faran això i tot el que vulgueu i si ets dels perdedors
dons s’acomiada dels pocs que queden i marxen cap a casa pensant que ells, si
que segueixen vivint del xollo.
El dilluns venen les patacades, si haguéssim fet tal o qual
cosa tal vegada ens hauria anat millor, alerta, que això ho pensen tots, els
que han guanyat i els que han perdut, dons tots volen una major presencia i per
tant una major “recollida de diners” a tan el vot.
També aqueixa nit és la nit de les enquestes, a peu d’urna,
en diuen, i, normalment no ni ha cap que l’encerti, ja que si t’ho pregunten en
sortir de votar, no tens masses ganes de dir la veritat i llavors penses: I si
dic que he votat a fulano, que me cau molt malament, però serà divertit veure
que creu que ha guanyat i després te la patacada? I dius el primer que te passa
per el cap. I per tant, les enquestes no diuen quasi mai el resultat que
finalment sortirà.
I no en parlem de les enquestes publicades uns quants dies
abans de les eleccions, ja sabem que estem en un país tan democràtic, que no es
poden publicar enquestes cinc dies abans de les eleccions, encara que per que
fa al nostre país, tan sols es necessari un ordinador i mirar un diari
d’Andorra i tindràs enquestes diàries fins el darrer dia, i està clar com que
ho publica un mitjà estranger i a la seva nació, dons fot-te govern espanyol.
De totes maneres per el que serveixen les enquestes publicades.
Un altre cosa son les mateixes enquestes però la part què no és pública,
la que és queden els partits, aquesta podria ser que si que fossin més o menys
fiables, però las dels diaris...
Be amics, esperem que sigui un pas més per arribar al 27-S i
puguem llavors decidir el nostre futur.
VISCA CATALUNYA LLIURE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada