SERA VERITAT EL MEU CONTE? (19.4.2013)

EL MEU CONTE SERA REALITAT?

El meu conte sembla que és vol fer realitat, si més no, per el que diuen els entesos, amb la llista “Junts per el si”, per anar a les eleccions del 27-S (me resisteixo a anomenar-les autonòmiques) en la que hi figuren personalitats de tot tipus, gent de la política, actuals i no tant, gent de la anomenada “societat civil”, que al meu entendre ho som tots, enquadrats o no, en cap associació i els que defensem el SI-SI, és a dir la independència de Catalunya com els que hi son contraris o cercant eufemismes com “federalisme”, “estat confederal”, que ni ells mateixos saben ben be que és el que volen dir, o d’altres que, un cop escindits de CiU, ara creuen que son una espècie de salvadors de la Pàtria i que tenen tanta força que el Gobierno Español seurà a la taula amb ells per afavorir el nostre país i donar-li tot allò que fa tres cents anys que ens van prendre. La veritat és que no poden dir un altre cosa, els quatre gats que queden al voltant del seu “líder” que espera que axis podrà arribar a aconseguir el seu gran somni, de ser anomenat ministre del estat espanyol. Es un il·lús i què hi farem, és com un nen que per Reis demanava una bicicleta que mai no va tenir. També son Societat Civil els d’aquells partits què lluiten per el No, per el dit unionisme, es a dir els partits espanyolistes i que és deuen a la casa gran, (PP,PSC, C’s)

Però me estic desviant del tema, he començat dient que sembla que el meu conte podria revertir en realitat, que aquest petit país del que es diu que “del campanar del poble es veu el del poble següent”, podrà, per fi, ser lliure, podrà dictar les seves pròpies Lleis, administrar els seus imposts, ensenyar la seva llengua a les escoles sense entrebancs, parlar de tu a tu amb els països de tot el mon, crear lleis contra la pobresa, a favor dels que no poden pagar gas, aigua, electricitat, sense que des de Madrid les puguin tombar, anant al TC, en fi passar a ser una país ¡¡¡NORMAL!!!, amb polítics de tota mena i de tota ideologia, amb un Parlament plural i que pugui fer lleis sense que sembli una facècia tot el que diu o fa, no com ara que tot depèn del bon o mal humor del pitjor President de Govern que ha tingut mai Espanya.

Per altre banda, ja comencen a llevar-se la careta directors de diaris  com el Sr. Antonio Franco de El Periòdic de Catalunya que ha apadrinat la plataforma “Catalunya si es pot” clarament contraria a la independència, formada per Podemos, i els ingenus de ICV i algun altre desconegut. El Sr Franco (no te culpa però el cognom és...) sempre havia fet el si però no, potser si però ja veurem, sense decidir mai una opció clara i categòrica en les moltes intervencions com a tertulià en programes de radio i televisió, però ara si, ja s’ha tret la màscara, ara és clarament contrari a la independència i és fa notar al seu diari.

D’altres surten, ara, dient “Hi ha alternativa a la fractura” (Pedro Sánchez) i vol desenvolupar un canvi substancial a la Constitució, però també es treu i es posa la màscara segons parli a Catalunya o a Madrid, dons mentre aquí diu que vol canviar la Constitució per que es pugui fer un referèndum per decidir el que vol el poble català, allà es posa d’acord i s’allista a les tesis més retrògrades del més ranci nacionalisme espanyol. Això si, amb un ampli sector de corifeus que li riuen les gracies, aquí, al nostre país, com el Senyors Iceta, Lucena o la mateixa senyora Chacon.

D’altres també com uns que diuen que son els nostres amics, per allà el nord i que s’associen amb els socialistes i pacten per la governabilitat de les Espanyes. Molt amics però sempre ens deixen a la estacada. Amb amics com aquests qui necessita enemics?

També tenim a la monja Forcades, que jo crec i es opinió personal, que faria millor feina al convent, i que sembla que de la política, per ella,  sols compten dues coses: Aconseguir un lloc preeminent dins del Parlament; i les seves fòbies a les industries farmacèutiques, i no m’oblido del seu odi visceral a la figura del President Mas, odi que en una persona, que se suposa catòlica practicant, al menys per els seus vots dins l’Església, no és de rebut, encara que al costat del inefable Arcadi no pots esperar gaire cosa mes.

Dons, pesi a tot el que he dit, crec que aquesta vegada la cosa va de veritat, va de veres, i amb paraules del que presideix la famosa llista de “JUNTS PER EL SI” el senyor Romeva “Anem a totes”. 

Un altre cosa me fa pensar que si, que va de debò, i és el soroll i renou que fan a Madrid. Amenaces del propi President Rajoy, que fins ara sols coneixia una paraula “NO” però ara ja sap fins i tot amenaçar, amb el TC, al igual que el Ministre Margallo que diu que si declarem una DUI, ni haurà prou amb el TC, o el Ministre Català que amenaça amb l’article 155 de la Constitució, que tot sigui dit encara no ha estat desenvolupat, moltes paraules i molt intentar fer por, per tant els hi diré en castellà perquè m’entenguin mes clar: “ladran, luego cabalgamos...”.

 Be tan sols son somnis d’estiu, o no? Chi lo sa?